El miratge dels títols sobre el paper: per què cal revisar i aturar l’acreditació automàtica del C1

Davant l’emergència sociolingüística actual, la decisió d’atorgar de manera automàtica el certificat oficial de nivell C1 de català a tot l’alumnat pel simple fet d’obtenir el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (4t d’ESO) ha de ser revisada immediatament. Lluny de protegir el català o de garantir-ne el prestigi social i acadèmic, mantenir aquesta acreditació indiscriminada sense proves específiques de nivell equival a disfressar les estadístiques oficials per projectar una normalització lingüística fictícia que la comunitat educativa sap perfectament que no existeix a la realitat quotidiana dels centres.

El nivell C1, definit pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), implica un ús de la llengua eficaç, estructuralment complex i autònom en contextos socials, acadèmics i professionals exigents. Fer creure que qualsevol estudiant de 16 anys que assoleix un 5 raspat a la matèria de llengua catalana disposa d’aquesta competència avançada no només devalua el valor del títol mateix davant del món laboral i universitari, sinó que desresponsabilitza l’Administració de la seva obligació fonamental: garantir que tot l’alumnat del país, amb independència del seu origen i entorn sociolingüístic, acabi l’etapa obligatòria amb un domini solvent del català.

La Intersindical defensem que el català és el pal de paller de la cohesió social i un dret irrenunciable de tot l’alumnat català. Precisament per això, no volem títols buits de contingut; volem que el sistema públic proporcioni les eines, els recursos i l’exigència pedagògica necessària perquè el C1 a 4t d’ESO sigui una realitat i no una concessió burocràtica.

La radiografia lingüística: retrocés de l’ús i empobriment curricular

Mantenir l’expedició automàtica del C1 serveix per tapar una realitat documentada tant per les avaluacions de competències bàsiques com pels informes sociolingüístics del Departament i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu:

1. Retrocés greu de l’ús interpersonal i docent. L’ús del català com a llengua vehicular a les aules, patis, menjadors i activitats extraescolars ha patit una caiguda sostinguda durant l’última dècada, i ha estat provocada per la manca de fermesa institucional, la relaxació en el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i la pressió de l’entorn digital i audiovisual en castellà.

2. Caiguda en la correcció formal i la riquesa expressiva. Les proves diagnòstiques evidencien dificultats creixents de l’alumnat de secundària en expressió escrita, sintaxi complexa, cohesió textual i riquesa de vocabulari.

3. Reducció de les hores de llengua i literatura. El desplegament dels darrers decrets curriculars ha reduït i dissolt la càrrega lectiva específica de lllengua i literatura catalanes en favor d’àmbits genèrics, deixant el professorat de la matèria sense el temps material necessari per a treballar-les amb profunditat.

4. Infrafinançament crònic de l’acollida lingüística. Les aules d’acollida, creades com a eina d’equitat i immersió accelerada per a l’alumnat nouvingut, pateixen una manca sistemàtica de dotacions de personal, ràtios que dupliquen els límits recomanats i una temporalitat que impedeix un acompanyament més enllà d’uns pocs mesos.

Els 5 eixos de La Intersindical per a un pla de rescat real del català a l’ensenyament

Davant de dreceres administratives que només busquen rentar la cara al Departament, La Intersindical reclamem abordar la situació sociolingüística a través de cinc demandes irrenunciables:

1. Per un C1 real a 4t d’ESO sense acreditacions automàtiques. Exigim que l’obtenció del nivell C1 estigui supeditada a la superació d’una avaluació específica, externa i homologada que asseguri que el títol reflecteixi la capacitat efectiva de l’estudiant i mantenint l’exigència pedagògica del marc europeu.

2. Creació d’un banc públic de recursos educatius en català ampli, divers i connectat al currículum. El professorat necessita urgentment materials didàctics, interactius, digitals i audiovisuals en català actualitzats i gratuïts per competir amb l’hegemonia de les grans plataformes digitals en castellà i anglès.

3. Més dotacions i reducció radical de ràtios a les Aules d’Acollida. Cal convertir les aules d’acollida en espais estructurals de referència amb un màxim de 10-12 alumnes per grup i la presència d’especialistes a temps complet, garantint el temps d’estada necessari perquè ningú quedi enrere per motius lingüístics.

4. Garantia d’immersió real, formació docent i compliment estricte dels Projectes Lingüístics (PLC): Exigim una formació sociolingüística i metodològica continuada per a tot el professorat (no només els de llengua), així com una inspecció educativa compromesa que auditi i faci complir els PLC com a document d’obligat compliment a tot el centre.

5. Recuperació immediata de les hores de llengua i literatura catalanes a l’ESO i al Batxillerat. Cal revertir les retallades horàries a l’àmbit lingüístic i restaurar el pes específic de la literatura catalana com a matèria imprescindible per a la formació cultural i la competència expressiva avançada de les futures generacions.

El català, una qüestió de justícia social i cohesió nacional

Regalar un certificat de nivell C1 a qui no n’ha assolit les competències reals no afavoreix l’alumnat; ben al contrari, el condemna a la desigualtat d’oportunitats quan accedeix a la formació professional superior, a la universitat o a llocs de treball qualificats on es requereix un registre formal impecable.

La Intersindical defensem l’escola pública catalana com l’eina indispensable per a la normalització de la llengua pròpia del país. El Govern de la Generalitat i el Departament d’Educació han d’abandonar el màrqueting polític i posar sobre la taula els pressupostos, les plantilles i el compromís normatiu necessaris per a fer una immersió lingüística real.

Prou devaluar la llengua. Defensem el català a l’escola pública!

De prohibir les matemàtiques en gallec el 2010 a voler liquidar l’escola en català

L’anunci d’Alberto Núñez Feijóo d’incloure al seu anomenat «Contracte amb Espanya» la liquidació del model d’immersió lingüística i la imposició d’un mínim del 50% d’hores lectives en castellà a totes les escoles catalanes si arriba a la Moncloa és tota una declaració d’hostilitat oberta contra l’escola catalana i contra la supervivència mateixa de la llengua.

La Intersindical constatem que no podem esperar gaire cosa més d’un dirigent polític amb un historial lingüicida plenament acreditat. Cal recordar que, després de signar el seu «Contracte amb Galícia» el 2009, la primera gran mesura educativa del govern de Feijóo a la Xunta va ser l’aprovació del Decret 79/2010, de 20 de maig, per al plurilingüisme en l’ensenyament no universitari de Galícia. Aquell decret va prohibir explícitament impartir les Matemàtiques en gallec tant a l’educació primària com a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), a més de vetar el gallec en matèries cientificotècniques com la Física i Química i la Tecnologia a secundària. Les conseqüències d’aquella política a Galícia estan avui documentades per totes les institucions acadèmiques i estadístiques: per primera vegada a la història, el gallec ha deixat de ser la llengua habitual majoritària entre els infants i joves gallecs. Ara, Feijóo pretén exportar i amplificar aquesta mateixa recepta d’asfíxia lingüística al nostre país.

La trampa del «bilingüisme cordial»: igualtat de competències, no repartiment d’hores

Sota l’etiqueta cínica del «bilingüisme cordial», el Partit Popular intenta vendre com a equànime una mesura que és pedagògicament fraudulenta i sociolingüísticament destructiva. La Intersindical denunciem aquesta falsa defensa del bilingüisme a partir de tres principis fonamentals que qualsevol docent coneix:

1. L’objectiu del sistema educatiu és la igualtat de competències, no la igualtat d’horaris. Un bilingüisme real i equitatiu no s’assoleix mai aplicant un repartiment aritmètic del 50% d’hores entre una llengua d’Estat hegemònica —que compta amb tot l’aparell mediàtic, digital, judicial i audiovisual al seu favor— i una llengua pròpia minoritzada que pateix una emergència sociolingüística greu. El que ha de garantir l’escola és la igualtat efectiva de competències lingüístiques de tot tipus —orals, escrites, comprensives i d’expressió formal— en acabar l’escolarització obligatòria, i l’única eina pedagògica que ho fa possible és la immersió lingüística en català.

2. Voluntat deliberada de substitució i homogeneïtzació lingüística. Quan l’ús social i interpersonal del català als centres de secundària ja ha reculat fins a mínims alarmants, reduir a la meitat la presència vehicular del català a l’aula no persegueix cap millora en l’aprenentatge del castellà —llengua que l’alumnat català ja domina al mateix nivell o per sobre de la mitjana estatal segons totes les proves diagnòstiques—, sinó accelerar la substitució lingüística de les llengües diferents del castellà i culminar un projecte d’homogeneïtzació nacional espanyola.

3. Falsa moderació per acontentar l’extrema dreta de Vox. Malgrat que Feijóo intenta presentar-se davant l’opinió pública com un gestor «moderat» i institucional, la seva proposta assumeix sense matisos el marc ideològic de Vox. En plena pugna electoral amb l’extrema dreta, el PP converteix els drets lingüístics de l’alumnat català i l’autonomia pedagògica dels claustres en moneda de canvi per disputar el vot més reaccionari.

Un atemptat frontal contra la LEC, la Llei 8/2022 i els consensos vigents

La imposició d’un 50% de castellà a les aules —que va encara més enllà del 25% que els tribunals van intentar forçar per la via de la judicialització de l’ensenyament— atempta directament contra l’arquitectura legal i el consens social i pedagògic de Catalunya:

1. Vulneració del Títol II de la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC). La LEC estableix de manera taxativa que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut, prohibint qualsevol separació o quota que trenqui el model lingüístic únic i cohesionador.

2. Atac contra la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022. El Parlament de Catalunya va aprovar per amplíssima majoria la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022, que fixen que l’ensenyament i l’ús curricular de les llengües s’han de determinar exclusivament amb criteris pedagògics a través dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i rebutgen explícitament l’aplicació de percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l’ensenyament de les llengües.

3. Instrumentalització del Tribunal Constitucional. L’amenaça de Feijóo busca aplanar el terreny polític per a una eventual sentència del Tribunal Constitucional contra la normativa catalana, consolidant un cop d’estat educatiu i competencial contra la sobirania del Parlament i dels claustres docents.

3. Crida a la comunitat educativa davant d’un atac sense precedents

Davant d’una ofensiva que pretén desmantellar quaranta anys d’escola catalana i relegar la nostra llengua a la irrellevància acadèmica i social, no hi caben equidistàncies ni passos enrere.

La Intersindical esperem i exigim que tota la comunitat educativa —professorat, personal d’atenció educativa (PAE), equips directius, famílies i moviment estudiantil— estigui a l’altura d’aquest atac sense precedents. La defensa del català com a única llengua vehicular i d’aprenentatge és la defensa de la igualtat d’oportunitats, de la cohesió social i de la dignitat nacional del nostre poble. Des dels claustres fins al carrer, defensarem els Projectes Lingüístics de Centre i no permetrem cap regressió ni cap imposició de percentatges a les nostres aules.

Prou atacs a l’escola en català. Defensem la immersió lingüística i la cohesió social!