Els nous docents es veuen sotmesos a una realitat laboral canviant que els obliga a treballar fins als 67 anys per accedir a la jubilació, cosa que representa un canvi substancial en les condicions laborals respecte a les generacions anteriors. Aquests professionals no només hauran de fer front a una carrera docent més llarga, sinó que també es troben amb un sistema dual de cotització —MUFACE i Seguretat Social—, que implica una doble càrrega administrativa i econòmica.
Per contra, els docents que formen part del règim de classes passives, un col·lectiu en procés d’extinció, han gaudit d’uns drets laborals més avantatjosos, entre els quals destaca la possibilitat de jubilar-se als 60 anys. Aquesta edat es pot considerar raonable i digna després d’una vida dedicada a una tasca social de gran valor. Cal recordar que desenvolupem la mateixa feina i afrontem les mateixes exigències dins del sistema educatiu. El dret a jubilar-se als 60 anys va ser suprimit unilateralment pel govern espanyol, i La Intersindical considerem que hauria de ser restituït, atès que es manté en altres professions de caràcter sensible o amb risc elevat.
La docència, com ho demostren els alts índexs de baixa, és una professió d’alt risc emocional, físic i mental. Les diferències que hem esmentat generen un profund sentiment d’injustícia entre els docents més joves -i no tan joves. La Intersindical compartim aquesta preocupació i considerem que la situació actual no només és injusta, sinó també incoherent amb la realitat que vivim. La docència, especialment a partir dels 55 anys, esdevé una tasca cada vegada més feixuga. Aquesta professió requereix una adaptació constant als canvis en continguts i metodologies i una dedicació emocional i física sostinguda que, amb el pas dels anys, pot acabar passant factura, sobretot en el cas de les mestres d’infantil.
La recta final de la carrera docent ve marcada per un desgast progressiu que fa que mantenir les mateixes càrregues lectives esdevingui, en molts casos, insostenible. Les exigències d’impartir classes, gestionar grups d’alumnes, atendre les famílies i preparar materials comporten una pressió que pot ser excessiva a aquestes edats.
Davant d’aquesta realitat, La Intersindical proposem mesures que permetin una transició més humana cap al final de la carrera professional. En concret, reclamem:
- Una reducció progressiva de les hores lectives per als docents majors de 55 anys, fins a un terç, que puguin dedicar a tasques de suport, mentoratge o creació de materials.
- Una reducció més significativa (fins a la meitat de la jornada lectiva) per als docents majors de 60 anys.
- La possibilitat de deixar les tasques lectives per dedicar-se a projectes col·laboratius: creació de materials educatius, treball conjunt amb docents universitaris per integrar els nous coneixements, mentoria als docents novells i creació de llibres de memòries pedagògiques per transmetre l’experiència acumulada.
- L’opció de la jubilació parcial, que permeti una desvinculació progressiva i més amable de la vida laboral activa.
Aquestes mesures no només ofereixen alternatives més adaptades a la diversitat de perfils i energies dels docents veterans, sinó que també milloren la qualitat de vida i garanteixen un rendiment educatiu més sostenible. Permetre que els professionals concentrin les seves forces allà on poden aportar més valor és una aposta per l’equitat i la qualitat del sistema.
La Intersindical insistirem en la necessitat de revisar l’actual sistema i introduir les reformes necessàries per assegurar que tots els docents puguin gaudir d’un final de carrera digne, coherent i respectuós amb les seves circumstàncies personals i laborals.
