Convocatòria unitària d’un mes de vagues a l’educació pública: sense condicions dignes no acabarem el curs

La majoria sindical convoquem mobilitzacions durant el maig i el juny, combinant vagues territorials i de tot Catalunya, davant el bloqueig del Departament i el rebuig massiu del professorat a l’“acord de país”.

Davant l’enrocament del Departament d’Educació i Formació Professional i la manca absoluta de voluntat negociadora, la majoria sindical de l’educació pública convoquem un cicle de vagues durant un mes, entre maig i juny, combinant jornades de vaga territorial amb vagues de tot Catalunya. La comunitat educativa ha parlat clar: l’“acord de país” ha estat rebutjat massivament i no respon a les necessitats reals dels centres ni del professorat.

Aquesta convocatòria dona continuïtat a les mobilitzacions massives del mes de març, que ja van evidenciar el rebuig contundent del col·lectiu docent a un acord signat d’esquena a la majoria. Malgrat aquest missatge inequívoc, el Departament es manté enrocat i continua dilatant qualsevol possibilitat de negociació real. No hi ha cap proposta acceptable sobre la taula ni cap voluntat de corregir el rumb.

Per això, advertim clarament: sense una proposta digna, aquest curs no acabarà amb normalitat. El Departament és plenament conscient que les mesures actuals no responen a les demandes del sector i que cal una rectificació profunda i immediata.

Exigim:

• Recuperar el poder adquisitiu del professorat i garantir salaris dignes.
• Incrementar la inversió educativa per reduir ràtios i millorar l’atenció a tot l’alumnat amb el reforç de plantilles.
• Eliminar la sobrecàrrega burocràtica amb un pla efectiu i negociat amb la majoria sindical.
• Revisar els actuals currículums comptant amb el professorat.

El conflicte no és només laboral, és també un conflicte de model educatiu. Ens hi juguem la qualitat de l’educació pública i les condicions per garantir una atenció digna a l’alumnat.

Fem una crida a tota la comunitat educativa a implicar-se activament: participar massivament en les assemblees de zona, reforçar les assemblees de centre i preparar-se per a una mobilització sostinguda i històrica.

Sense resposta, hi haurà vaga. Sense condicions dignes, no acabarem el curs.

El Departament d’Educació ha traslladat als sindicats un esborrany d’ordre de calendari que preveu avançar l’inici del curs escolar al 8 de setembre durant els pròxims tres cursos. Aquesta decisió es presenta com una mesura de previsió i estabilitat, però en realitat evidencia un cop més la manca de respecte envers la feina no lectiva dels docents.

La Intersindical denunciem que no es pot parlar de planificació educativa amb marges tan estrets. Avançar l’inici de curs redueix de manera dràstica el temps imprescindible per preparar el curs amb garanties, i per a elaborar les programacions, coordinar els equips docents, organitzar els horaris, preparar l’acollida de l’alumnat i revisar els projectes educatius de centre.

La feina docent no comença el primer dia de classe. Invisibilitzar la tasca no lectiva és una constant del Departament, que continua prenent decisions d’esquena als centres i a la realitat quotidiana de les escoles i instituts.

A aquesta manca de respecte professional s’hi afegeix un factor clau que el Departament continua ignorant: l’emergència climàtica. Avançar l’inici del curs a principis de setembre significa fer classes en un context de temperatures cada cop més elevades i amb onades de calor recurrents que afecten directament la salut i el benestar de l’alumnat i del personal docent.

Els centres educatius no estan preparats per assumir classes amb les temperatures pròpies de l’inici de setembre. Aules sense climatització adequada, edificis antics, manca d’ombres als patis i protocols insuficients fan que, any rere any, es repeteixin situacions de risc, inclosos desmais d’alumnes i unes condicions de treball i d’aprenentatge clarament inadequades.

Parlar d’“estabilitat” quan les adjudicacions arriben tard, les plantilles s’incorporen amb el curs ja començat i la burocràcia no deixa de créixer és una fal·làcia. En aquest context, avançar l’inici del curs només incrementa el desgast del professorat i dificulta encara més una posada en marxa rigorosa i pedagògicament sòlida del curs.

La Intersindical defensem que qualsevol modificació del calendari escolar ha de ser fruit d’una negociació real, i s’ha de basar en el respecte a la professionalitat docent i en una planificació realista pensada des dels centres, i no des dels despatxos de Via Augusta.

No acceptarem en cap cas decisions unilaterals que precaritzen la feina educativa sota el pretext d’una falsa modernització del calendari.