Per una educació científica de qualitat: donem suport a la plataforma Ciències en Perill

Ciència en perill

El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

  1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
  2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
  3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

  • En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
  • Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
  • Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.




Retallada educativa: sense matemàtiques ni literatura ni ciències, el batxillerat perd essència

Institut Joan Puig i Ferreter

La Intersindical expressem la nostra profunda indignació pels canvis que s’introduiran en el currículum del batxillerat a través de la modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Aquestes mesures suposen un clar retrocés en la qualitat de l’educació i s’imposen sensei diàleg ni consens amb la comunitat docent. No hi ha una veritable voluntat de millora educativa.

A més, denunciem que aquests canvis venen imposats per un requeriment del Ministeri d’Educació espanyol en aplicació d’un Reial Decret de 2020. La Generalitat, lluny de plantar cara, ha decidit acatar-lo sense oposar-se ni defensar les singularitats del model educatiu català. Aquesta submissió posa en evidència la necessitat urgent d’una sobirania plena de Catalunya en matèria educativa per evitar aquestes ingerències.

🔴 Quins canvis s’imposen?

1️⃣ Literatura Castellana i Literatura Catalana: de matèries de modalitat a optatives

Després de 15 anys com a matèries troncals, passen a ser optatives a primer de batxillerat. Això implica que l’alumnat podrà acabar el batxillerat sense haver cursat cap assignatura de literatura. Les humanitats i la literatura no són un luxe, són imprescindibles per entendre la identitat, la història i el món. Aquest canvi suposa un atac directe a la cultura i a la llengua pròpia de Catalunya i del conjunt del país. A més, aquest canvi va justament en contra de les demandes educatives de blindar la literatura catalana (com fan l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el col·lectiu Pere Quart, per exemple) i manté les dues hores de l’assignatura comuna de Llengua Catalana i Literatura, que són clarament insuficients a batxillerat.

2️⃣ Adéu a les matemàtiques obligatòries a Humanitats i Ciències Socials

Les Matemàtiques I i II deixen de ser matèries opcionals per a estudiants d’aquestes modalitats. Això limita l’accés d’alguns alumnes a graus universitaris d’economia, ADE o ciències socials, i en dificulta la transició cap a estudis superiors. Aquest canvi trenca amb un model que permetia a l’alumnat dissenyar itineraris personalitzats i adaptats a les seves necessitats acadèmiques.

3️⃣ Fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i de Física i Química a primer

A primer de batxillerat, Biologia i Geologia es fusionen, així com Física i Química. La reducció d’hores i la unificació de continguts dificultaran una preparació adequada per a l’accés a carreres universitàries com biotecnologia, enginyeries o ciències de la salut. Fins ara, les matèries es feien per separat perquè això permetia a l’alumnat triar itineraris més especialitzats, però aquest model ha estat desmantellat. És totalment inacceptable reduir encara més les ciències en els estudis postobligatoris.  

4️⃣ El Treball de Recerca perd pes en la qualificació del batxillerat

El Treball de Recerca (TR), una de les característiques distintives del sistema educatiu català, passa de representar el 10% de la nota final a tenir el mateix valor que qualsevol altra assignatura. Aquest treball era una eina fonamental per preparar l’alumnat per a les tasques universitàries, ja que fomentava la recerca, la investigació i l’autonomia de l’estudiantat.

🔴 Per què aquests canvis són un error?

🔹 Aigualeixen l’essència del batxillerat: Convertir la literatura en optativa, suprimir les matemàtiques com a troncals i rebaixar les hores de ciències redueix la formació integral de l’alumnat. El batxillerat no ha de ser només una preparació per a la universitat, sinó un cicle formatiu complet.

🔹 No afronten la manca de professorat: El problema no es resol eliminant assignatures fonamentals. El que cal és contractar i formar més professorat especialitzat. Eliminar matèries essencials és un pedaç que empitjora la qualitat educativa i empobreix l’aprenentatge de l’alumnat.

🔹 Limiten les opcions d’itineraris: La fusió de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia restringeix la capacitat de l’alumnat per triar itineraris personalitzats. Això dificultarà el seu accés a determinats estudis universitaris, com ara ciències de la salut, biotecnologia o determinades enginyeries.

🔹 Submissió a l’Estat espanyol: Aquests canvis no responen a la millora educativa, sinó a la imposició d’un Reial Decret estatal de 2020. Fins ara, el model català havia tingut la flexibilitat d’adaptar les modalitats de batxillerat i la distribució de matèries sense rebre cap advertència de l’Estat. Considerem un fet greu que la Generalitat hagi decidit acatar aquesta ordre sense esgotar les vies de negociació i recursos jurídics.

🔴 Què exigim La Intersindical?

📢 Reversió immediata dels canvis: Mantenir les Matemàtiques com a matèria obligatòria a la modalitat d’humanitats i ciències socials, conservar la Literatura Catalana i Castellana com a matèries de modalitat i mantenir les assignatures de Física, Química, Biologia i Geologia separades.

📢 Exigència de diàleg amb la comunitat educativa i, ara especialment, amb la comunitat docent. Aquests canvis es pretenen imposar sense diàleg, en la pitjor línia que va representar l’ex-conseller Cambray. 

📢 Defensa de la sobirania educativa catalana: La Generalitat ha de defensar l’especificitat del model educatiu català i plantar cara a les ingerències de l’Estat. La Generalitat no pot actuar com un mer executor de les ordres de Madrid.

📢 Més professorat, no menys matèries: Contractar més professorat especialitzat en llengües i matemàtiques. L’educació de qualitat requereix recursos i professorat, no retallades en el currículum.

 

🔴 Per què la Generalitat no planta cara?

És inacceptable que, després de més de 15 anys de desplegament del model de batxillerat català, la Generalitat acati sense debat ni oposició una imposició estatal. No es pot acceptar que el Govern català es doblegui davant d’un govern espanyolista que vol desmantellar el sistema educatiu català. La Generalitat ha de defensar el seu model propi, basat en la cultura i la identitat del país.

No és la primera vegada que l’Estat pretén homogeneïtzar l’educació, però no ens hi resignarem. L’educació catalana es defensa i no es ven.

Defensem l’educació!

Defensem la sobirania educativa!

No a la retallada de matèries essencials!

La Intersindical, a favor d’un batxillerat complet, públic i de qualitat!