La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació continua utilitzant les meses sectorials com a espais d’imposició i desinformació. Lluny de negociar amb rigor i transparència, les mesures que ens traslladen arriben sense garanties i sovint suposen una nova càrrega per als centres i per al personal docent.

L’aplicació de la reducció de dues hores lectives setmanals per al professorat major de 55 anys n’és un exemple clar. Anuncien una mesura que hauria de ser un dret, però la condicionen a una sèrie de requisits que en limiten greument l’accés: haver complert els 55 anys abans de l’1 de setembre de 2025 sense opció d’afegir-se fins al curs vinent a qui faci els 55 el 2 de setembre, acreditar 15 anys de serveis al Departament i no ocupar cap càrrec de direcció o coordinació. Amb aquests filtres, exclouen automàticament centenars de docents que també haurien de poder beneficiar-se’n.

Sense dotació garantida, amb terminis tancats i pressions als centres

Tot i que anuncien una dotació extraordinària de 500 professionals per cobrir aquesta reducció, sabem perfectament que no és suficient per atendre més de 15.000 possibles sol·licituds. De fet, ja ens arriben casos de docents a qui se’ls comunica que no podran accedir a la reducció perquè no hi ha cobertura disponible. Això suposa traslladar la responsabilitat als equips directius, generar pressions encobertes i, en definitiva, posar en qüestió el dret mateix.

Ja han començat a aflorar situacions de docents a qui se’ls comunica que no poden accedir a la reducció perquè “no es pot cobrir”, traslladant als equips directius la responsabilitat i generant pressions inacceptables al professorat.

Per si no n’hi hagués prou, les sol·licituds s’hauran de fer a través del portal ATRI en un termini específic i tancat. No s’hi permetrà accedir si es fa els 55 anys després de l’1 de setembre. I, per acabar-ho d’agreujar, el personal amb mitja jornada també queda exclòs de qualsevol compensació.

El Departament presenta aquesta mesura com una millora, però la realitat és que no hi ha voluntat real de garantir el seu desplegament de manera justa i equitativa. Reduir les hores de permanència al centre no compensa la manca de recursos ni la càrrega que continuem suportant.

Un pacte que va trencar la unitat sindical i perpetua les retallades

L’origen d’aquesta situació el trobem en el pacte signat el gener de 2024 entre el Departament i CCOO i UGT, que va trencar la unitat sindical i va posar fi a una negociació que fins aleshores s’havia mantingut col·lectiva. Aquell acord no només va ser insuficient, sinó que ha servit per consolidar les retallades, no per revertir-les.

Amb aquest pacte, el Departament ha pogut aplicar una mesura restrictiva, amb nous requisits, sense garanties de cobertura i sense compromís pressupostari. Un cop més, es trasllada la responsabilitat als centres i es consolida un model en què es disfressa com a millora allò que en realitat és una retallada encoberta.

La política educativa no es pot construir amb acords bilaterals que deixen fora la majoria sindical ni amb pactes que desprotegeixen el col·lectiu docent. Cal recuperar la negociació unitària i exigir que es posin els recursos sobre la taula per garantir drets laborals reals, no promeses buides.

Exigim una recta final de carrera digna

La docència és una professió que, amb el pas dels anys, esdevé cada cop més exigent emocionalment, físicament i mentalment. Mantenir la mateixa càrrega lectiva a partir dels 55 anys és sovint insostenible. Ens trobem davant d’una generació de docents que haurà de treballar fins als 67 anys, i que ja pateix un desgast acumulat molt greu, especialment en etapes com infantil o secundària.

Per això, La Intersindical proposem mesures concretes per humanitzar el tram final de la carrera docent:

• Reducció progressiva i automàtica de la càrrega lectiva a partir dels 55 anys.
• Reducció més substancial a partir dels 60 anys, fins a la meitat de la jornada lectiva.
• Possibilitat de substituir hores lectives per tasques de suport, mentoria o elaboració de materials.
• Opció de jubilació parcial garantida, amb condicions dignes i compatibles amb la realitat del sistema educatiu.

Aquestes mesures no són privilegis. Són una resposta necessària a la realitat d’una professió que sosté l’educació pública dia rere dia, sovint amb condicions precàries. Cal posar la cura i la dignitat al centre de les polítiques laborals.

La Intersindical, hi serem. Amb claredat, amb determinació i amb el compromís de sempre per garantir condicions de treball justes, drets reals i una educació pública de qualitat.

Fa unes hores la portaveu del Govern anunciava que el consell executiu ha aprovat aplicar el pacte del gener amb dos sindicats que tot just representen el 20% dels docents del país. 

Recordem què inclou aquest acord:

• Reconeixement del primer estadi als 6 anys en lloc dels 9, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2024, sense que es reconegui el deute contret a causa d’aquesta retallada.
• Equiparació salarial del professorat tècnic d’FP amb el cos de secundària, i dels mestres d’arts plàstiques i disseny amb el cos de professorat d’arts plàstiques. Aquesta equiparació no inclou el professorat especialista d’FP.
• Les dues hores de reducció per als majors de 55 anys passaran a ser lectives. Per a majors de 60 anys el curs 2024/2025, i per a majors de 55 anys a partir del curs 2025/2026.

Com ja vam explicar en aquest article, La Intersindical rebutja l’acord d’Educació per considerar-lo insuficient, ja que aquest acord deixa fora bona part de les millores que negociàvem fins al moment (com la reducció de ràtios, la recuperació del poder adquisitiu perdut, l’estabilització del personal interí, etc.). En aquest vídeo analitzàvem també l’impacte que tindria aquest acord sobre les negociacions, que van quedar suspeses d’ençà de la signatura.

Aquestes mesures s’implementaran malgrat la fallida aprovació dels pressupostos per al 2024, després que durant més d’un any de negociacions el Departament d’Educació negués que fos possible. La Intersindical sabíem que no era cert, i mai els vam comprar aquest relat.

Minuts després de l’anunci, la Consellera Simó s’ha afanyat a anunciar que ara ja sí que “es reverteixen totes les retallades”, una frase que la Conselleria ha repetit com un mantra els darrers anys. Però, com tots sabem, per més que es repeteixi una mentida, aquesta no es converteix en veritat.

Després de l’aplicació d’aquestes mesures, en matèria de retallades continuaran quedant pendents:

• El retorn del deute causat per la retallada dels estadis, que afecta uns 37.000 docents que han deixat de percebre més de 250 milions d’euros
• La massificació que va comportar, en el seu moment, l’augment de ràtios. Fa més de deu anys que tenim grups de 27 nens a primària, 33 estudiants a ESO i encara més a Batxillerat i FP. 
• La manca d’infraestructures. Recordem que les retallades van paralitzar pràcticament totes les millores d’equipaments que estaven previstes. Més d’una dècada després, encara arrosseguem aquestes mancances. Recordem que continuem tenint prop d’un miler de barracons a les escoles públiques del país. Això, per no parlar dels centres pendents de construir, o de les aules improvisades en passadissos i altres espais poc adequats.
• L’ajustament dels salaris a l’IPC del país. Aquesta és una de les mesures que més afecten a les butxaques dels treballadors públics a Catalunya. Com explicàvem en aquest vídeo, hem perdut al voltant d’un 20% de poder adquisitiu d’ençà de les retallades.

Malgrat tot, La Intersindical celebrem la millora de condicions laborals del personal docent del país. Aquest avenç només és possible gràcies a la mobilització massiva del professorat, que els últims 2 cursos ha secundat més de 13 convocatòries de vaga.

Continuem lluitant per la millora de condicions laborals i per una educació catalana de qualitat, més justa i democràtica. Sumem forces, afilia’t a La Intersindical!

Davant la recent notícia de la no aprovació dels pressupostos per al 2024, es confirma el que La Intersindical ja vam advertir: l’acord signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació, que ja consideràvem insuficient, queda completament en suspens. Això no només evidencia la fragilitat d’un acord condicionat a factors externs, sinó que també ens fa tornar a la casella de sortida, sense avenços reals en la millora de les condicions laborals dels docents i, per tant, de l’educació.

Recentment, hem vist com altres col·lectius del sector públic, com els metges i les infermeres, han aconseguit millores significatives en les seves condicions laborals gràcies a la lluita col·lectiva i a acords sense condicionants externs. Es demostra, així doncs, que la unitat i la determinació són claus per assolir canvis que siguin reals i duradors.

És evident que l’estratègia seguida per CCOO i UGT d’acceptar un acord precari i que depenia de l’aprovació de pressupostos no ha fet altra cosa que retardar el procés necessari per revertir les retallades i millorar la qualitat de l’educació al nostre país. Ara, més que mai, és el moment de demostrar la nostra força col·lectiva.

Fem una crida a tots els professionals de l’educació, a les famílies, i a la societat en general a mobilitzar-nos massivament. És hora de tornar a fer seure el Departament d’Educació a la taula de negociació amb tots els representants de la comunitat educativa. Preparem-nos per dur a terme accions de protesta, paralitzem els centres educatius del país i demostrem, amb unitat i determinació, que lluitem per una educació de qualitat i per la dignitat de la nostra professió.

Ara més que mai, és el moment de fer pinya, de mobilitzar-nos al carrer i d’exigir el que és just. La lluita per una educació digna i de qualitat continua, i junts i juntes som més forts!