SINDICATS, ESTUDIANTS I PLATAFORMES CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ A TARRAGONA EL 26 DE GENER AMB MOTIU DE LA VAGA EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ I LA SANITAT PÚBLIQUES

Aquest dimecres 25 i dijous 26 de gener seran dies de mobilització en defensa de la sanitat i l’educació públiques a tota Catalunya. Al dimecres s’han organitzat accions centralitzades a Barcelona, i per al dijous s’ha convocat una manifestació que començarà a la Plaça dels Carros de Tarragona a les 10.30h.

Les retallades posteriors a la crisi financera de 2008 en ambdós serveis encara no han estat revertides. La crisi de la COVID-19 ens ha mostrat les evidents deficiències en el nostre sistema de salut. Només l’enorme esforç d’unes professionals sanitàries extenuades ha pogut salvar, en part, la situació. Les usuàries, totes nosaltres, som les principals perjudicades de la manca de recursos materials i humans destinats a l’Atenció Primària i a les Urgències, les asseguradores privades, en canvi, són els únics beneficiats. En definitiva, la Sanitat Pública està col·lapsada i les professionals sanitàries esgotades. La nostra salut i, per tant, la nostra vida depèn de revertir aquesta situació.

En el cas de l’Educació les retallades s’han cronificat. Les multitudinàries vagues de març de 2022 han provocat que el Departament hagi fet unes mínimes concessions, però seguim sense obtenir resposta per la gran major part de les nostres reivindicacions (reducció de les ràtios, 6% del PIB a Educació, currículums que garanteixin l’accés al coneixement de tothom, supressió del decret de plantilles, estabilització del personal docent i educatiu en frau de llei) i ja no ens alimenten molles. Com passa a Sanitat, les principals perjudicades de l’infrafinançament que pateix l’escola pública són les seves usuàries, en canvi l’escola privada i la concertada són les beneficiàries. El futur de les nostres nenes i nens depèn d’aconseguir una Educació pública de qualitat i per tothom.

Fem una crida a totes les usuàries, tant de la Sanitat com de l’Educació, a lluitar per salvar aquests serveis públics salvant així els nostres drets fonamentals.

MOBILITZACIONS PREVISTES DIMECRES 25 DE GENER CONVOCATÒRIA DE VAGA DE SANITAT I EDUCACIÓ. Manifestació centralitzada a Barcelona que sortirà de la Pl St. Jaume a les 11h en direcció al Parlament, on hi haurà una concentració que coincidirà amb la celebració d’un Ple. DIJOUS 26 DE GENER Manifestació que sortirà de la Pl dels Carros a les 11h en direcció a Imperial Tàrraco, on es confluirà amb la manifestació que surt de l’Hospital Joan XXIII organitzada per la Plataforma Aturem Joan XXIII, i des d’allí marxarem plegades cap als Serveis Territorials d’Educació i cap a Sanitat.

 

CONVOCANTS AL CAMP DE TARRAGONA Sindicats Educació convocants: USTEC, CGT Ensenyament, COS, Intersindical I Sindicat d’Estudiants Sindicats de Sanitat i Plataformes organitzadores mobilitzacions: CGT , FTC-IAC., COBAS, Grup en de la Sanitat Pública de Tarragona, Plataforma Aturem Joan 23, Endavant

 

El passat 25 de maig vam protagonitzar la setena vaga educativa unitària des del mes de març. El personal dels centres educatius hem tornat a sortir als carrers en les mobilitzacions més grans dels darrers trenta anys, una autèntica revolució educativa amb l’objectiu de revertir les retallades que arrosseguem, millorar les nostres condicions laborals i augmentar els recursos necessaris per a la qualitat de l’educació pública en el nostre país (6% del PIB).

Què hem aconseguit amb les vagues i mobilitzacions?
– Organitzar-nos i unir-nos des dels centres educatius.
– Canviar el relat social: la lluita per les condicions laborals és una lluita per l’educació pública i les seves treballadores i treballadors. Hem evidenciat les mancances, la creixent burocratització i la manca de recursos que pot portar al col·lapse (fet que han denunciat també més de 700 direccions en un comunicat inconcebible en altres moments).
– Fer seure a negociar el Departament d’Educació.
– Que s’hagin plantejat propostes que eren impensables des de feia anys, tot i que continuen essent insuficients: amb la recuperació de l’hora lectiva en diferents cursos segons l’etapa es pretén dividir el professorat.
– Bastir un front de lluita comú entre totes les organitzacions sindicals.
– Avui dimecres 1 de juny tornem a la mediació al Departament de Treball.

Les organitzacions sindicals continuem fermes en les reivindicacions i esperem que el Departament d’Educació vingui amb clara voluntat d’arribar a un acord necessari. Les propostes descafeïnades que ens ha fet arribar l’administració fins ara mostren la incapacitat de la conselleria per a arribar a acords, evidencien la incapacitat negociadora i la poca voluntat política de posar solucions reals i pràctiques a les problemàtiques que hem anat plantejant de manera unitària i amb el total suport del personal als centres educatius:
– El mateix dia de l’aplicació de la sentència en contra de la immersió lingüística sobre el 25% de castellà, els centres educatius i el professorat van rebre una instrucció poc concreta i poc efectiva sobre com procedir. La inseguretat del professorat és màxima, no existeix cap cobertura legal ni la garantia d’una assumpció de responsabilitat per part de l’administració.
– A les alçades de curs que estem no s’han publicat els currículums. Encara es troben en exposició pública, després de rebre cents de propostes de canvis, alguns de molt rellevants, que en bona part no s’han tingut en compte. Per al curs vinent és impracticable la seva aplicació des del punt de vista pedagògic.
– Pel que fa al canvi de calendari:
– El Departament no ha assumit ni respectat el dictamen preceptiu del CEC en què es demana l’ajornament (moratòria) de l’avançament de curs.
– Les instruccions que han arribat a centres del mes de juliol, en el millor dels casos, provocaran greuges comparatius entre els treballadors.
– No hi haurà temps material per poder preparar un curs cabdal després de dos cursos en plena pandèmia.
– La plantilla als centres educatius, tant el dia 5 com el 7, no està garantida al 100% (cada curs, durant els primers dies de setembre, el professorat ha anat arribant als centres, enguany s’haurà d’iniciar classes sense la plantilla completa).
– La matrícula d’alumnat tampoc està garantida, ja que hi ha comissions de garanties que es reuneixen la primera setmana de setembre.
– Ha quedat palès que es tracta únicament d’una mesura propagandística, sense un impacte real en la qualitat per a l’alumnat.
– S’imposa a les direccions que assumeixin unes tasques que no els pertoca i que fins ara gestionaven les AFA.
– Les empreses de lleure educatiu i menjador tindran mancances de monitoratge importants.
– El sistema educatiu pateix una manca endèmica de professorat i personal educatiu que repercuteix directament en la qualitat del sistema.

L’administració, tot i saber l’afectació positiva del retorn de la segona hora lectiva (un increment de 3.472 dotacions: 1.463 a primària + 2.009 de secundària), no només no aplica la seva pròpia proposta de cara al setembre assumint el retorn a l’horari lectiu de primària, sinó que la redueix eliminant els reforços COVID per al curs vinent.

Animem tots els centres educatius a tractar en els claustres la situació de col·lapse del sistema educatiu, els canvis que empitjoraran encara més la situació a partir del setembre i les propostes de mobilitzacions amb les vagues de 2 i 9 de juny. Si fem prou pressió a les properes convocatòries, és possible aconseguir mesures tan importants com el retorn a l’horari lectiu per a totes les etapes de cara al curs que ve. És una qüestió de voluntat política.

Companyes i companys, tot i les dificultats tenim un compromís i un deure amb la nostra feina i el nostre alumnat, ens cal fer un últim esforç! L’administració es troba afeblida: no en va el conseller González-Cambray és qui ha rebut la pitjor valoració política i social de la seva tasca al capdavant de la conselleria.

Participa en les assemblees i uneix-te a les mobilitzacions i accions al teu territori!

Participa a les vagues! #CambrayCessament

CLICA PER DESCARREGAR EL COMUNICAT EN PDF

El Departament d’Educació ha transmès a la premsa que trencava les negociacions amb els sindicats, ja que no havíem acceptat la seva última proposta, en què havien ofert revertir parcialment una retallada i reduir una hora lectiva al personal docent de primària, però no al de secundària de cara al curs vinent.

En primer lloc, volem deixar clar que trobem inacceptable que es creï aquesta divisió entre els docents, i més tenint en compte que és una retallada que s’arrossega des de fa temps. Tampoc entenem que es faci servir l’excusa de la dificultat tècnica i temporal per fer-ho, ja que, quan ha calgut, s’han buscat maneres de fer-ho amb molt menys temps; amb la gestió de la Covid n’hem tingut l’últim exemple.

Al mateix temps, ens sorprèn que el Departament d’Educació digui ara que, com que els sindicats no hem firmat la seva proposta, no revertiran parcialment aquesta retallada, malgrat haver reconegut que és una mesura que millora la qualitat educativa i que tenen pressupost per a dur-la endavant. No entenem com és que un conseller d’un partit que s’autodenomina d’esquerres pugui tenir aquesta actitud i prefereixi trencar les negociacions en lloc de continuar buscant un acord.

Des de La Intersindical creiem que el Departament encara és a temps de rectificar i d’oferir la reversió d’aquesta retallada també a secundària de cara al curs vinent, facilitant així que es pugui arribar a un acord en la resta de punts.

La mobilització ha estat i serà la clau per aconseguir revertir unes retallades i una manca d’inversió que s’han cronificat i que estan passant factura al PAS, a l’alumnat i al professorat

A la sectorial d’Educació volem assenyalar que hi ha unes necessitats contínues i creixents que afecten diferents aspectes de la salut física, mental i emocional de l’alumnat en el context escolar, així com la formació en salut.

El dret a la salut i a l’educació són universals, i tots els alumnes del sistema educatiu públic català han de poder accedir-hi en condicions d’igualtat i seguretat, amb independència de les seves necessitats individuals. Assegurar-ho només és possible si es dota de personal d’infermeria els centres educatius.

Com a professionals sanitaris i docents, rebutgem de ple la figura del vetllador sanitari introduïda pel Departament d’Educació perquè:

• • Significa externalitzar a empreses privades serveis públics, en la línia del que propugnen els sectors més ultraliberals.

• • Significa inhibir-se de la pròpia responsabilitat envers la societat a l’hora de prestar serveis de qualitat amb seguretat.

• • Significa confiar a persones alienes al departament de Salut i al d’Educació la salut i la seguretat dels més febles, que no tenen formació en infermeria, però sí que tenen contractes extremadament precaris.

Per tant, reclamem que es desplegui totalment l’acord-marc de col·laboració entre el Departament d’Educació i el de Salut. Cal dotar els centres educatius de Catalunya de professionals d’infermeria que puguin atendre les necessitats relacionades amb la salut del milió d’alumnes del sistema educatiu català . I ens ens afegim a les posicions de la sectorial de Sanitat sobre Infermeria Escola.

Cal que la infermeria escolar s’incorpori a tots els centres educatius de Catalunya.

L’article 5 del decret 150/2017 d’atenció educativa a l’alumnat en el seu marc inclusiu va donar lloc a un programa de promoció i protecció de la salut i prevenció de la malaltia en l’àmbit escolar. Allà es determinava que les necessitats d’assistència sanitària dels alumnes que ho requereixin, especialment dels qui tenen estats de salut clínicament complexos, queden cobertes amb fons públics.

D’una banda, nosaltres la infermeria de la Intersindical demanem la presència de la figura de l’infermer/a a les escoles per millorar la salut de la població escolaritzada mitjançant accions de promoció i protecció de la salut, de prevenció de la malaltia i actuació en les situacions de risc i d’atenció precoç per trastorns com ara dislèxia, TDHA, autisme…, la salut afectiva, la salut sexual, les addicions comportamentals i a substàncies, la salut alimentària, l’activitat física saludable, les violències i la salut social, les malalties infeccioses (com la COVID 19) i la salut bucodental. Unes necessitats que amb la pandèmia han quedat totalment desateses malgrat la seva importància.

D’altra banda, també volem  garantir que els infants i adolescents amb necessitats especials de salut desenvolupin amb la màxima normalitat les seves activitats diàries en el centres educatius ordinaris.

El paper de la Infermeria escolar és gantir la continuïtat de l’assistència sanitària. Després de la pandèmia, hem detectat un augment de problemes de pell i de sarna, major incidència i severitat de problemes relacionats amb la salut mental (angoixes, pors, addiccions, trastorns, etc.) 

I sobretot una manca d’autoconeixement en adolescents.

• • Formar en educació per a la salut mestres i alumnat (tallers, sessions, reanimació cardiopulmonar).
  • Insistir en la prevenció i promoció de la salut, abans que la malaltia no es manifesti.
  • Defensar la figura de infermeria davant l’intrusisme professional.
  • Atendre l’alumnat d’escoles, instituts i centres d’educació especial.
  • Reivindicar que la salut escolar de la comunitat educativa és global i que la infermera n’és la clau de volta.

La infermeria escolar atén : 

• • Alumnat amb malalties cròniques i necessitats complexes d’atenció o amb malalties avançades (entre d’altres, diabetis – obesitat – nens amb sondes permanents (ronyó, gàstrica) i traqueotomies i colostomies – celiaquia – epilèpsies – al·lèrgies).
  • Alumnes sense cap patologia coneguda, per garantir una atenció integral en salut de la població infantil i adolescent.

Tot això en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori.

La Intersindical Educació volem denunciar la situació límit en què es troben la majoria de les direccions dels centres educatius catalans. El constant canvi de protocols, les errades en els programes de gestió i la delegació de responsabilitats del Departament d’Educació comporten que la majoria de les direccions dels centres es trobin desbordades, treballin set dies per setmana, només es puguin dedicar a la gestió sanitària i hagin hagut de deixar de banda la resta de responsabilitats que els pertoquen.

Des de l’inici del curs (i, de fet, des de l’inici de la pandèmia) que s’exigeix una disponibilitat permanent a les direccions per tal de gestionar els efectes de la pandèmia, obviant completament que els equips directius també tenen dret al descans i a la desconnexió, i moltes altres responsabilitats per atendre. A moltes direccions els ha tocat treballar els dies festius de Nadal, malgrat que els Responsables Covid del Departament de Sanitat no els podien donar suport perquè no estaven disponibles. Aquesta sobrecàrrega de feina ha esclatat amb la sisena onada: ara mateix les direccions viuen permanentment enganxades al mòbil i als ordinadors, gestionant casos els set dies de la setmana.

És intolerable que des del dia 9 de gener el departament hagi fet públics 3 canvis de protocol. La improvisació i les modificacions constants han generat molt dubtes a les famílies i han estat els equips directius els qui n’ha patit les conseqüències en forma de trucades regulars de les famílies, també d’aquelles que no entenen o no accepten els vaivens i que, en ocasions, arriben al punt d’amenaçar de denunciar les direccions.

Als equips directius els està tocant de gestionar tots els errors en els sistemes de gestió dels diferents departaments (errors i saturació de l’aplicatiu Traçacovid en molts moments, tardança en l’aparició de la recepta del TAR, manca de TARS a les farmàcies, errors en la llista d’alumnes vacunats, saturació en els aplicatius de gestió de personal en molts moments, etc.). Cada error en els sistemes de gestió suposa un reguitzell de trucades de famílies, i hores de feina afegida. Després de gairebé dos anys de pandèmia, creiem que hi ha hagut prou temps per arribar preparats a aquest pic de contagis.

D’altra banda, la negativa del departament a proporcionar màscares FPP2 per a tot el personal docent i del PAS afegeix una càrrega de responsabilitat a moltes direccions, que senten que es fa treballar el personal que treballa als centres sense les mesures de seguretat mínimes que correspondrien a la incidència sanitària actual.

Per últim, volem agrair a les direccions, així com a la resta de personal, tant docent com del PAS, l’esforç que estan fent en un moment tan difícil com el que vivim. L’administració ha de destinar tots els recursos que siguin necessaris perquè no s’arribi a un punt de no retorn i les baixes no comencin a ser només per covid sinó també per estrès i esgotament.

Dilluns dia 10, després de les vacances de Nadal, el sistema educatiu català es va tornar a posar en funcionament. Un cop passada la primera setmana de readaptació en unes circumstàncies sanitàries difícils i després d’escoltar els responsables de Salut i Educació, la Intersindical Educació volem fer un seguit de consideracions.

La situació actual de la pandèmia i la seva consegüent afectació a l’educació, es podien haver previst amb antelació, només tenint en compte l’increment de casos positius per Covid-19 entre docents i alumnes abans d’acabar el primer trimestre escolar.  Ja en aquell moment, el Departament d’Educació no va reaccionar davant l’augment de casos als centres educatius i ara, amb una situació pandèmica més greu, aquesta manca de previsió s’ha fet encara més evident.

Tot i els 4.400 nomenaments que hi ha hagut encara hi ha places per a cobrir, amb els problemes d’organització i funcionament que això suposa en els centres educatius. Cal dir, en aquest sentit, que si no s’estan podent cobrir totes les baixes per manca de docents és a causa d’un problema estructural que fa anys que s’arrossega i al qual no s’ha procurat posar solució. En una situació com l’actual, el problema s’accentua i les vergonyes del sistema educatiu queden, encara més, al descobert, com és el fet, per exemple, que a Catalunya faltin professors de català.

Així mateix, ens sembla incomprensible la disparitat de protocols de confinament que hi ha entre les etapes de primària i secundària, que es fa més evident als Instituts-Escola. Constatem que el protocol que s’aplica a l’ensenyament secundari és més segur, i que el Departament es va precipitar en no mantenir la normativa del curs anterior, més restrictiva pel que fa a grups bombolla i ràtios. A més, els canvis i informacions que han anat sorgint entorn dels protocols d’actuació just abans de l’inici del trimestre o durant aquesta primera setmana no fan res més que complicar el funcionament dels centres i embolicar tots els membres de la comunitat educativa. Les informacions han de ser clares, coherents i s’han de donar amb el temps suficient.

Demanem, com ho hem fet des de l’inici de la pandèmia, que es prenguin les mesures protocol·làries oportunes perquè l’aula sigui un espai segur per a l’alumnat, però també per als docents. No n’hi ha prou, per tant, amb màscares higièniques per a protegir els mestres i professors davant d’una variant del virus, i per això tornem a demanar al Departament d’Educació que faci arribar urgentment màscares FFP2 a tots els centres i docents del país. També caldria establir l’obligació que l’alumnat tingués una màscara de recanvi, ja que aquesta qüestió, actualment, és regulada individualment per cada centre. En aquest sentit, seria important que hi hagués una dotació de màscares per a contingències de l’alumnat, especialment per a l’etapa de primària i els centres d’alta complexitat. Per últim, creiem que a hores d’ara caldria haver valorat i desplegat, després de gairebé 2 anys de pandèmia, els sistemes de ventilació adequats en aquells espais en els quals no és possible renovar l’aire d’una manera prou sistemàtica, sobretot a l’hivern.

El segon trimestre veurà també la incorporació de nous professionals per a l’acompanyament psicològic dels alumnes. Són les Unitats d’Acompanyament i Orientació (UAO), una iniciativa que trobem positiva a priori i de la qual farem seguiment per veure’n la implantació, el funcionament i el recorregut.

A banda de la manca de normalitat sanitària amb què la comunitat docent ha començat aquest segon trimestre, volem posar de relleu la manca de normalitat lingüística al sistema educatiu que provoca l’acció desestabilitzadora de la justícia espanyola i algunes entitats espanyolistes. Si vam acabar el trimestre anterior amb la polèmica sentència de Canet de Mar, durant el període de Nadal s’han produït dos atacs més a l’escola catalana: un a l’escola Vora del Mar de Cubelles i l’altre a l’institut Ramon Barbat de Vila-seca. Aquestes noves sentències s’afegeixen a d’altres com la de Llagostera i d’altres que hi ha hagut durant els últims anys.

La Intersindical Educació estem convençuts que aquests atacs no s’aturaran, i és per això que comminem el Departament d’Educació a no defugir les seves responsabilitats i bastir una estratègia jurídica que doni cobertura al professorat i els equips directius dels centres afectats (actualment i en un futur) per la imposició del 25% de l’horari lectiu en castellà. Així mateix, fem una crida a la societat catalana a organitzar-se individualment i mitjançant organitzacions i plataformes transversals de defensa de la llengua i del model educatiu català. Un model del qual, cal recordar, el nostre país s’ha dotat lliurement i amb un ampli consens social, i que ha donat bons resultats allà on la deixadesa de l’Administració educativa ha estat menys palesa.

Així mateix, volem remarcar que la Intersindical Educació va posar a disposició de les famílies, alumnat i professorat una Bústia de queixes lingüístiques que ja ha atès i resolt diversos casos d’incompliment de la legalitat vigent. Com a sindicat, convidem tothom que vegi conculcat el seu dret a rebre una educació en català a fer-ne ús, i reiterem el nostre compromís amb la defensa de la llengua, pilar de la nostra identitat nacional i cohesió social. Per això som impulsors de la campanya “No t’excusis” des de fa mesos, i fem avinent que els objectius i les accions d’aquesta campanya es continuaran desenvolupant al llarg d’aquest segon trimestre i fins a final de curs amb nous materials per a famílies, docents i estratègies de visibilització i conscienciació.

Per acabar, tenim ben present que el pla per a la llengua a l’educació anunciat pel conseller per tal de revertir les nefastes dades d’ús de la llengua per part de docents i alumnes s’ha de començar a aplicar aquest segon trimestre amb l’activació de la inspecció per revisar els plans lingüístics i la seva aplicació als centres, la creació de grups impulsors, la planificació de formacions, etc. Confiem que el Departament d’Educació en farà un seguiment compartit amb els agents educatius que vetllem per la llengua.

Avui hem presentat, davant del Parlament de Catalunya, les nostres propostes i valoracions en relació amb l’inici de la tramitació dels pressupostos. El sistema educatiu català està en una situació molt difícil des d’abans de la pandèmia, fruit d’una política erràtica que ha dut, per exemple, a l’abandonament de l’objectiu de convertir el català en llengua efectivament vehicular, d’un infrafinançament crònic (mai no s’han acomplert ni tan sols les previsions de la Llei d’Educació de Catalunya) i de les retallades acumulades. El sistema és incapaç d’atendre amb dignitat totes les etapes educatives, amb unes ràtios desbordades en moltes zones del país, una oferta pública insuficient i uns nivells de segregació preocupants. Així mateix, ens trobem amb una escola inclusiva que és aprovada en textos oficials des de fa anys però que a la pràctica no s’aplica.

Alhora, tenim un alt nivell de precarietat en el personal educatiu (TEEI, personal especialitzat de suport, monitors, etc.) i d’inestabilitat en el docent (40% d’interinitat). Tampoc podem parlar de gratuïtat garantida (materials, sortides, menjador, etc.), un fet que suposa exclusió i costos econòmics importants per a moltes famílies. D’altra banda, hem constat l’alt preu de la deixadesa en l’ús del català als centres, que a més d’amenaçar la supervivència de la llengua no garanteix la igualtat d’oportunitats socials per als alumnes la llengua familiar dels quals no és el català.

La situació és tan greu i els dèficits acumulats tan profunds que exigim urgentment destinar el 7% del PIB en despesa educativa. Això permetria tenir una xarxa pública amb una oferta capaç d’atendre amb millor qualitat (ràtios adients, suports educatius per garantir la inclusió, amb el català com a llengua vehicular efectiva) i equitat (gratuïtat real i eliminació de les barreres econòmiques) les necessitats educatives del nostre poble.

Aquests recursos han de servir també per a donar estabilitat a tots aquells col·lectius (interins, TEEI, personal educador o de suport, monitors) que estan més precaritzats dins del sistema educatiu.

Per això, des de la Intersindical diem prou d’excuses i reclamem l’esmentat augment pressupostari, perquè cal que la contribució que fan els ciutadans d’aquest país en impostos i taxes es vegi reflectida en l’exercici del dret a l’educació.

A continuació, doncs, llistem un seguit de necessitats urgents que té l’educació del nostre país:

1. Compromís efectiu de reforçar la xarxa pública, concretat en almenys aquestes mesures:

– Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 bo i consolidant els “reforços covid” que s’han aplicat el curs 2020-21 i per fer l’augment necessari de grups d’escolarització als municipis on calgui, i que permeti garantir que no se superin en cap cas les ràtios màximes.

– No tancament de cap grup o línia de centre públic i baixada estructural de ràtios.

– Creació de nous grups d’escolarització en aquells municipis on no s’ha pogut atendre la demanda de centre públic i compromís de respectar l’opció de centre públic de les famílies bo i tenint en compte la reserva de places NEE.

2. Rigor en la gestió de les places NEE durant el procés d’escolarització ordinària, establint una política d’equilibri en l’escolarització i el període de matrícula viva als centres, tot establint la mateixa compensació econòmica per als centres públics que la que reben els centres concertats.

3. Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 per recuperar les hores lectives d’abans de les retallades (18 a Secundària i 23 a Primària), complint aquesta promesa que ha estat posposada durant massa temps.

4. Revertir l’abandonament del català tant pel que fa a l’ús com al coneixement de la llengua catalana, engegant i publicant un estudi seriós de manera urgent sobre quin és l’estat real de la docència en català, aplicant mesures efectives i replantejant el model d’ensenyament de les llengües per tal de garantir la vehicularitat del català.

5. Dotació urgent de recursos al pressupost per convertir les substitucions d’1/3 de jornada a 1/2 jornada a partir del curs 2022-23.

6. Dotació de recursos de suport a l’educació inclusiva que garanteixi l’atenció a tots els alumnes que la necessiten, amb el personal convenientment qualificat i durant tota la jornada. Com a criteris de referència d’acompliment, hi ha d’haver la dotació de TEEI a tots els centres d’Educació Infantil i Primària, TIS als de mitjana i alta complexitat i un mínim de 700 Aules d’Acollida.

7. Reforçament urgent de personal PAS, tant per als centres (garantint la seva presència a tots els centres i serveis i revertint les retallades) com per als Serveis Territorials i Centrals. Depèn d’Administracions públiques però té una incidència directa a la xarxa educativa.

8. Una dotació urgent al pressupost de transferència als centres públics que permeti garantir la gratuïtat del material escolar i sortides als centres de màxima complexitat.

9. Una dotació de beques menjador suficient per a garantir la gratuïtat total per als alumnes vulnerables.

10. Aplicació del decret de programació de l’oferta educativa i posada en marxa d’aquells elements que permeten la participació de la comunitat educativa.

11. Engegada del procés de debat de la reforma del sistema d’accés a la docència pública.

12. Iniciativa legislativa i mesures immediates per a l’estabilització dels interins i altres col·lectius dependents del Departament d’Educació en abús de temporalitat (docents, TIS, TEEI…).

13. Presentació d’una proposta per al futur de la Formació d’Adults (pendent des del curs 2019-2020) i negociació amb els agents socials i educatius.

14. Desencallament i negociació del decret de Serveis Educatius amb els agents socials i educatius.

15. Millora dels drets laborals dels treballadors de la concertada en paral·lel a l’avenç decidit per a la transferència de centres concertats a públics.

16. Reversió de totes les retallades aplicades a l’educació durant l’última crisi econòmica.

Exigim que els responsables de gestionar els impostos dels ciutadans siguin valents i es comprometin a invertir sense excuses en l’àmbit pel qual tothom ha de passar, créixer i formar-se. Considerem que l’educació és el pilar fonamental de qualsevol societat desenvolupada i plenament democràtica, és la inversió segura per garantir un futur col·lectiu de qualitat i la punta de llança de la lluita per la igualtat d’oportunitats.