Les 10 promeses de Nadal de la Conselleria d’Educació

Ahir al matí, la consellera d’Educació, Anna Simó, va comparèixer en roda de premsa per presentar “10 mesures profundes després dels resultats de PISA 2022. Es tracta de 10 punts imprescindibles que requeriran acords de país amb formacions polítiques i els diferents agents de la comunitat educativa, canvis en l’avaluació i un nou pla educatiu a temps complet”.
La Intersindical considerem que bona part d’aquestes propostes són una manera d’espolsar-se responsabilitats i llançar pilotes fora per part de la consellera. I, si no, llegiu-ho vosaltres mateixos:
1- En primer lloc, proposa “un pacte per unes polítiques educatives resilients, en forma d’acord entre formacions polítiques, amb dotació econòmica i que abasti un mínim de dues legislatures més, amb l’objectiu de revertir les retallades de fons”.
Per tant, allò que deia el Govern després de les vagues del 2022, que es comprometia a revertir totes les retallades durant aquesta legislatura, ja passa a ser un problema no només de la propera legislatura, sinó també de la següent!
2- En segon lloc, un “compromís de país per la inclusió amb lideratge del Govern, compartit amb el Parlament i la comunitat educativa”.
En aquest punt, la consellera no només posa sobre la taula que la responsabilitat de l’educació inclusiva és d’altres conselleries, sinó també del Gobierno de España i del nou Ministerio de la Infancia y la Adolescencia. Que la inclusió és cosa de tota la societat, ho tenim tots clar. Però que la responsabilitat de fer-la plena i efectiva a totes les aules del país és del Departament d’Educació, també ho hem de tenir clar.
3- En tercer lloc, un “pacte amb el món local per treballar per la gratuïtat i universalitat del 0-3, amb acords concrets i compromisos econòmics”.
La Intersindical fa temps que demanem al govern un 0-3 universal i gratuït. Celebrem aquesta mesura, però el dimoni s’amaga als detalls. El que ens fa patir més d’aquest punt és la deriva externalitzadora dels serveis públics els darrers anys. L’escola bressol és un servei que, quan és públic, sovint té la gestió subcontractada a empreses privades, amb la disminució significativa de les condicions laborals de les educadores de 0-3 que això comporta.
Per tant, no podem entendre aquesta mesura si no va acompanyada de la internalització de la gestió d’aquelles llars d’infants que actualment tenen el servei subcontractat, així com de la creació de noves escoles bressol públiques (o l’absorció de privades).
4- En quart lloc, un “pla per una educació a temps complet, amb l’enriquiment d’activitats extraescolars amb valor formatiu i la col·laboració de tots els agents de l’entorn del centre.”
En aquest punt, la consellera anuncia més extraescolars gratuïtes. Només esperem que no les monopolitzin empreses que precaritzen els treballadors i persegueixen les seves seccions sindicals, com fa la Fundació Pere Tarrés.
Demanem, també, que hi hagi una clàusula que blindi el català com a llengua vehicular a les extraescolars. En algunes regions del país les extraescolars s’imparteixen directament en castellà, la qual cosa residualitza -encara més- la nostra llengua, i ho fa amb un finançament públic.
A més a més, en el “pla per una educació a temps complet”, La Intersindical temem que s’hi inclogui el retorn a la jornada partida a secundària, ja que la maquinària propagandística del govern ja fa mesos que fa d’altaveu d’estudis de dubtosa procedència que ho avalen. Si parlem de l’informe PISA i temps educatiu, per què no diem també que, en general, s’han obtingut millors resultats en aquelles regions on es fa majoritàriament jornada continuada? Així doncs, la direcció en la qual hauríem d’anar és en la de generalitzar la jornada contínua a totes les etapes, no en la d’eliminar-la.
5- En cinquè lloc, la “millora global de la formació dels docents, mitjançant un acord amb tots els agents implicats, com les universitats, per treballar en un canvi del pla d’estudis de les titulacions superiors. Seguiment del programa d’impuls de la residència inicial docent Sensei.”
Ja sabem que aquest govern tendeix a voler solucionar tots els mals de l’educació del país amb més formació per als docents, oi? Perquè si alguna cosa no funciona, deu ser perquè estem mal formats, no perquè no s’inverteixi prou en educació, és clar. Després, el Departament es pregunta per què no troba professionals.
6- En sisè lloc, un “acord de país per a l’impuls de l’avaluació del sistema, les polítiques educatives i la recerca educativa. Posada en marxa de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació i canvis de fons pel que fa a l’actual organisme que s’ocupa de l’avaluació, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.”
Esperem de tot cor que aquest canvi serveixi per poder prendre decisions d’impacte educatiu basades en l’evidència científica, i que s’abandoni d’una vegada per totes la pseudociència -finançada sobretot entre el govern i La Caixa- que predica la Fundació Bofill, que sembla ser qui ha dictat les polítiques educatives de l’última dècada.
7- En setena posició, una “evolució acordada del model d’acollida i dotació de reforços per a les aules d’acollida a partir del curs 2024-2025, de forma semblant al pla pilot d’aula d’acceleració que s’està fent a Barcelona, a més de canvis en la formació continuada del català.”
Aquesta afirmació de la consellera entra en contradicció amb l’estudi que La Intersindical vam fer fa tres anys -i altres que s’han publicat- que demostraven que els darrers anys s’han tancat aules d’acollida, i que en alguns centres les ràtios d’alumnat nouvingut eren tan elevades que impedien un aprenentatge adequat de la nostra llengua. Pel que fa a les vuit aules d’acceleració que s’han creat a Barcelona ciutat, considerem positiu que s’hagi fet una formació específica als professionals que hi treballen, però encara és d’hora per a avaluar-ne el resultat.
8- En vuitè lloc, el “seguiment del debat del programa ja iniciat de recuperació d’aprenentatges de les competències lectores i matemàtiques, amb recursos, materials i acompanyament als centres que ho requereixin.”
Com dèiem en la nostra anàlisi crítica dels resultats de l’estudi PISA a Catalunya, la deriva educativa dels successius currículums educatius ha suposat l’abandonament progressiu d’aquestes competències. Esperem que aquests recursos i materials es tradueixin en més professionals i la capacitat de fer desdoblaments de grups quan calgui, i que no quedin només en un taller que s’ofereix des dels centres de recursos pedagògics (que també són útils, però no n’hi ha prou).
9- En novena posició, un “pla de reducció de l’abandonament escolar, amb l’objectiu d’arribar al 10%.”
Aquesta és una fita comuna de tots els titulars d’educació les últimes dues dècades. Desitgem que la conselleria actual se’n surti, però, si alguna cosa ha quedat demostrada, és que regalar el títol d’ESO no contribueix a reduir l’abandonament escolar. Si volem acabar amb l’abandonament escolar, com en un país desenvolupat, la inversió en educació ha de deixar d’estar a l’alçada de la d’un país del tercer món.
10- Per últim, la “potenciació de l’educació afectivosexual i la coeducació, i prevenció de l’assetjament escolar”.
La fita és bona, però no deixem de preguntar-nos com s’aconseguirà. Especialment enguany, que ja no hi ha una coordinació de coeducació, sinó que queda diluïda dins una coordinació COCOBE, que no compta amb les hores necessàries per a fer-la efectiva.
Com dèiem a l’article La coordinació COCOBE, un càrrec ambiciós però amb un plantejament d’aparador, és impossible que aquest càrrec pugui desenvolupar les seves tasques si no té el temps, ni la formació per desenvolupar-les.
Un cop exposats els deu punts que planteja la consellera, la premsa va preguntar d’on sortirien els diners per a fer tot això. Perquè a ningú se li escapa que un llistat tan ambiciós requereix una partida pressupostària que l’acompanyi. La resposta de la consellera: “el creixement del pressupost en educació no serà del 10%”. És a dir, no hi ha diners per a fer-ho. Sembla que els fantasmes dels experts en màrqueting encara passegen per aquesta conselleria, atès que l’estratègia és la mateixa: promeses i més promeses, però sense diners per executar-les.
A més a més, una periodista també va demanar si algú assumiria responsabilitats per les declaracions racistes del Departament quan es van fer públics els resultats de l’informe PISA. Al mateix temps, alguns sindicats demanàvem el cessament d’Ignasi Garcia Plata i Joan Cuevas per aquestes declaracions. No cal esmentar que al Departament tanquen files, i que depurar responsabilitats no és propi d’aquest govern.
Per últim, acabem amb el missatge que ens envia als docents:
“Junts ens en sortirem. Confio en la vostra feina. Tindreu suport per fer-la en calma i condicions”
Gràcies per la confiança, consellera. Esperem que aquestes condicions siguin laborals, començant pel retorn els diners dels sexennis que van retallar. I, la calma, que ens la doni el retorn de la democràcia als centres i l’abolició del decret de plantilles, i no un nou currículum cada quatre anys.
Units, podem aconseguir un futur millor per a l’educació a Catalunya. Afilia’t a La Intersindical