El dissabte 1 de febrer, dos dies després del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP), la comunitat educativa ens reunirem en una jornada solidària per fomentar la solidaritat entre els pobles i defensar una educació crítica que promogui la pau, els drets socials i les llibertats arreu del món.

Una jornada marcada per la solidaritat amb Palestina

Després de 467 dies de genocidi, la solidaritat amb Palestina serà l’eix central de la jornada. Es podran adquirir samarretes i dessuadores solidàries dels #DimartsAmbPalestina i altres productes de suport. Però aquesta jornada també servirà per reflexionar conjuntament sobre el silenci i la censura que es vol imposar als centres educatius en relació amb determinats temes, i per debatre sobre com podem garantir una educació crítica i conscient que ajudi a fer del món un lloc més just i menys violent.

Comptarem amb la participació de companys de l’Institut El Palau, activistes per la desmilitarització i dones que han viscut en zones de conflicte, així com veus de Gaza i Cisjordània.

A més de les xerrades i debats, hi haurà activitats infantils durant tot el matí, un recital poètic i cançons per Palestina a la tarda. Per dinar, s’oferirà una paella popular (sense reserva prèvia) i un menú de calçots (amb reserva prèvia al 657495807).

Programa de la jornada

📆 Dissabte 1 de febrer
📍 Institut Viladomat (c/ Consell de Cent 148-154, Barcelona)
🕤 A partir de les 9.30 h i durant tot el dia

Matí:

• 9:30 – 10:15 h: Esmorzar solidari
• 10:15 – 10:30 h: Presentació i lectura del manifest
• 10:30 – 11:15 h: El cas de l’Institut El Palau
• 11:15 – 12:15 h: Desmilitaritzar l’educació, l’escola i la pau
• 12:45 – 14:00 h: Dones i resistències en zones de conflicte
• Dinar popular: Paella i calçots (amb reserva per als calçots)

Activitats infantils:

• Tallers d’estrelletes, contacontes, taller d’art i taller de màgia

Tarda:

• 15:30 – 16:45 h: Projecció del documental Naharina (Kurdistan) i col·loqui amb el director Ferran Domènech
• 16:45 – 18:15 h: Veus palestines de Catalunya a Gaza i Cisjordània
• Recital de poesia amb Mohamad Bitari, Mireia Calafell i David Caño
• Cançons per Palestina amb la Coral Schnappi de l’Institut Mariana

Aturem el genocidi a Palestina! Prou Complicitat!
Pau, drets socials i llibertats a tot arreu!

La comunitat educativa no pot romandre indiferent davant la barbàrie que pateix el poble palestí. En els darrers 467 dies, l’exèrcit israelià ha assassinat més de 47.000 persones, entre elles 18.000 infants. La destrucció de Gaza és absoluta: el 95% de la població ha estat desplaçada, el 92% de les cases han estat malmeses o destruïdes i el sistema sanitari i educatiu està devastat. A més, la fam ha estat utilitzada com a arma de guerra, violant sistemàticament totes les lleis internacionals.

Davant d’aquesta realitat, el personal educatiu, les famílies i els estudiants no podem mirar cap a una altra banda. Per això vam impulsar la campanya #DimartsAmbPalestina, que ha aconseguit recaptar 39.965 € destinats a ajudar la població civil de Gaza amb aliments, aigua i roba d’abric a través del sindicat Unió Independent de Comitès Obrers Palestins.

Aquest moviment ha estat objecte de censura i crítiques per part de determinats sectors que intenten equiparar el suport a Palestina amb l’antisemitisme. No podem acceptar aquest intent de silenciar-nos. La nostra campanya està compromesa amb l’antiracisme i la defensa dels drets humans, i ens oposem a qualsevol intent de repressió dins els centres educatius. Educar des del pensament crític implica prendre posició davant les injustícies i les agressions contra pobles i persones oprimides.

Parlem de Palestina, per la solidaritat entre pobles!
Visca Palestina lliure!

Llegeix el manifest complet aquí i descarrega el cartell per penjar-lo al teu centre

📢 Us hi esperem!

La situació a Casa Orsola, un edifici històric situat al barri de l’Eixample de Barcelona, ha esdevingut un símbol de la resistència veïnal contra l’especulació immobiliària. El pròxim 31 de gener s’ha fixat la data del desnonament d’aquest edifici, tot i que els veïns, juntament amb el Sindicat de Llogateres i altres entitats socials, han organitzat una àmplia xarxa de suport per aturar aquesta injustícia.

Mobilització veïnal i social

El desnonament de Casa Orsola no és només un atac contra els seus residents, sinó també contra tot un barri que ha demostrat ser capaç de mobilitzar-se i organitzar-se per defensar el dret a l’habitatge. Els veïns han liderat una autèntica marató d’accions per evitar que aquest espai caigui en mans de l’especulació, des de concentracions fins a activitats solidàries amb la col·laboració de col·lectius com el Sindicat de Llogateres. La lluita s’ha intensificat amb una gran implicació de les xarxes veïnals i la societat civil, que han organitzat múltiples activitats programades per donar visibilitat a la causa amb l’objectiu de pressionar les autoritats perquè garanteixin el dret a l’habitatge.

Una perspectiva educativa i sindical

La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb el dret a l’habitatge com a part fonamental de la lluita pels drets socials. La nostra publicació del passat 5 de desembre subratlla que els desnonaments no només afecten les famílies directament implicades, sinó també el conjunt de la comunitat educativa. Els infants que viuen aquestes situacions veuen vulnerats els seus drets a una vida digna, a una educació estable i a una salut mental adequada. 

El nostre sindicat denuncia que aquestes pràctiques són incompatibles amb una societat que aspira a ser justa i inclusiva. És per això que fem una crida a tota la comunitat educativa a participar activament en les mobilitzacions i a visibilitzar aquesta problemàtica com una qüestió de país. Tal com destaquem en aquest  [article](https://educacio.intersindical-csc.cat/2024/12/05/la-comunitat-educativa-suneix-contra-els-desnonaments-i-per-protegir-els-drets-dels-infants/), la lluita contra els desnonaments també és una lluita pels drets dels infants.

Reivindicació per un futur digne

Casa Orsola és un exemple més de com l’especulació immobiliària continua arrasant els drets fonamentals de les persones. Els veïns no estan sols: compten amb la solidaritat de múltiples col·lectius i ciutadans que reconeixen que la lluita per l’habitatge és una lluita de tots i totes. El suport del barri ha estat essencial per mantenir viva aquesta resistència.

La Intersindical fem una crida a tothom a sumar-se el pròxim 31 de gener a les accions previstes per impedir aquest desnonament. Junts demostrarem que la força col·lectiva és capaç d’aturar les injustícies.

Catalunya es troba a la cua en l’aplicació de permisos laborals que són fonamentals per garantir la qualitat del sistema educatiu i el benestar del col·lectiu docent. Mentre altres territoris ja gaudeixen de mesures com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda, aquí aquestes eines han quedat en l’oblit, amb conseqüències negatives per a la formació contínua dels mestres i professors.

Aquest escenari evidencia, una vegada més, la necessitat urgent d’un sistema educatiu plenament sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana només perpetua un model ineficient i insuficient.

Només des d’una Catalunya amb capacitat per gestionar els seus propis recursos podrem garantir unes condicions laborals dignes i adaptades al cost de la vida. Aconseguir eines com la llicència d’estudis retribuïda no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a una educació pública de qualitat. Aquesta entrada forma part de la sèrie dedicada als permisos laborals. Si encara no ho has fet, consulta l’article sobre el Permís parcialment retribuït per a docents.

La llicència d’estudis retribuïda és una mesura que va demostrar ser clau per a la formació contínua del personal docent i per al desenvolupament del sistema educatiu català. Tanmateix, des de fa anys, aquesta llicència ha quedat en desús, cosa que ha deixat el col·lectiu sense un recurs fonamental per a la seva formació i reciclatge professional.

Què és la llicència d’estudis retribuïda?

Aquesta llicència permet als docents alliberar-se temporalment de les seves tasques habituals per dedicar-se exclusivament a activitats formatives, de recerca o d’elaboració de materials pedagògics. Durant aquest període, els docents reben el seu sou íntegre, cosa que els garanteix estabilitat econòmica mentre contribueixen a la millora del sistema educatiu.

Com funcionava a Catalunya?

El punt 10.1 de la resolució del Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 detallava la implementació d’aquesta llicència. El Departament d’Educació preveia la concessió de llicències retribuïdes mitjançant convocatòries públiques de concurs de mèrits. Les dotacions anaven augmentant progressivament, amb 125 places l’any 2005-2006, 165 l’any 2006-2007 i fins a 210 l’any 2007-2008.

Es contemplaven diferents modalitats de llicències:

1. Tipus A1: Realització de treballs de recerca durant un curs sencer.
2. Tipus A2: Participació en grups de recerca mixtos entre universitats i educació no universitària.
3. Tipus B: Elaboració de materials o projectes didàctics durant mig curs o un curs sencer amb dedicació parcial al centre.
4. Tipus C: Estades a l’estranger per al perfeccionament de llengües estrangeres i l’elaboració de materials per impartir assignatures en una llengua estrangera.

Beneficis de la llicència per als docents i el sistema educatiu

La llicència d’estudis retribuïda té un impacte positiu tant per als docents com per al sistema educatiu en general:

• Millora professional: Proporciona als docents temps i recursos per adquirir noves competències, aprofundir en el seu camp d’especialitat i desenvolupar materials pedagògics innovadors.
• Recerca educativa: Fomenta la investigació en metodologies d’ensenyament i l’elaboració de projectes que poden beneficiar tot el sistema educatiu.
• Internacionalització: Les estades a l’estranger permeten millorar el domini de llengües estrangeres i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques educatives amb altres països.
• Qualitat educativa: Els coneixements adquirits pels docents reverteixen directament en una educació més actualitzada i eficaç per a l’alumnat.

La situació actual: Una llicència abandonada

Tot i el seu gran potencial, la llicència d’estudis retribuïda no ha tingut continuïtat a Catalunya des de fa anys. Altres territoris i països de l’OCDE mantenen aquest tipus de llicències com una pràctica habitual per enfortir el sistema educatiu, mentre que a Catalunya s’ha optat per eliminar-la.

Des de La Intersindical, reivindiquem la recuperació d’aquesta eina fonamental i proposem:

1. Reactivació de les llicències d’estudis retribuïdes: Tornar a implementar convocatòries públiques anuals amb dotacions suficients per cobrir la demanda del col·lectiu docent.
2. Ampliació de modalitats: Incorporar noves modalitats adaptades a les necessitats actuals, com la formació digital, la recerca en inclusió educativa o el desenvolupament de materials d’ensenyament basats en noves tecnologies.
3. Transparència en la concessió: Garantir processos de selecció clars, amb criteris objectius que prioritzin l’impacte educatiu dels projectes presentats.
4. Finançament suficient: Assegurar un pressupost adequat per mantenir un nombre ampli de llicències anuals.

Per què és necessària?

La manca de formació contínua afecta negativament tant els docents com l’alumnat. En un context educatiu en constant evolució, els mestres i professors necessiten accedir a oportunitats per actualitzar-se i desenvolupar-se professionalment. La llicència d’estudis no només és una eina per a la millora personal, sinó una inversió directa en la qualitat de l’educació pública.

Recuperar la llicència d’estudis és recuperar el futur de l’educació catalana. Aquesta eina no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a fer que el sistema educatiu català sigui una referència de qualitat i innovació.

La Intersindical expressem la nostra profunda indignació pels canvis que s’introduiran en el currículum del batxillerat a través de la modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Aquestes mesures suposen un clar retrocés en la qualitat de l’educació i s’imposen sensei diàleg ni consens amb la comunitat docent. No hi ha una veritable voluntat de millora educativa.

A més, denunciem que aquests canvis venen imposats per un requeriment del Ministeri d’Educació espanyol en aplicació d’un Reial Decret de 2020. La Generalitat, lluny de plantar cara, ha decidit acatar-lo sense oposar-se ni defensar les singularitats del model educatiu català. Aquesta submissió posa en evidència la necessitat urgent d’una sobirania plena de Catalunya en matèria educativa per evitar aquestes ingerències.

🔴 Quins canvis s’imposen?

1️⃣ Literatura Castellana i Literatura Catalana: de matèries de modalitat a optatives

Després de 15 anys com a matèries troncals, passen a ser optatives a primer de batxillerat. Això implica que l’alumnat podrà acabar el batxillerat sense haver cursat cap assignatura de literatura. Les humanitats i la literatura no són un luxe, són imprescindibles per entendre la identitat, la història i el món. Aquest canvi suposa un atac directe a la cultura i a la llengua pròpia de Catalunya i del conjunt del país. A més, aquest canvi va justament en contra de les demandes educatives de blindar la literatura catalana (com fan l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el col·lectiu Pere Quart, per exemple) i manté les dues hores de l’assignatura comuna de Llengua Catalana i Literatura, que són clarament insuficients a batxillerat.

2️⃣ Adéu a les matemàtiques obligatòries a Humanitats i Ciències Socials

Les Matemàtiques I i II deixen de ser matèries opcionals per a estudiants d’aquestes modalitats. Això limita l’accés d’alguns alumnes a graus universitaris d’economia, ADE o ciències socials, i en dificulta la transició cap a estudis superiors. Aquest canvi trenca amb un model que permetia a l’alumnat dissenyar itineraris personalitzats i adaptats a les seves necessitats acadèmiques.

3️⃣ Fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i de Física i Química a primer

A primer de batxillerat, Biologia i Geologia es fusionen, així com Física i Química. La reducció d’hores i la unificació de continguts dificultaran una preparació adequada per a l’accés a carreres universitàries com biotecnologia, enginyeries o ciències de la salut. Fins ara, les matèries es feien per separat perquè això permetia a l’alumnat triar itineraris més especialitzats, però aquest model ha estat desmantellat. És totalment inacceptable reduir encara més les ciències en els estudis postobligatoris.  

4️⃣ El Treball de Recerca perd pes en la qualificació del batxillerat

El Treball de Recerca (TR), una de les característiques distintives del sistema educatiu català, passa de representar el 10% de la nota final a tenir el mateix valor que qualsevol altra assignatura. Aquest treball era una eina fonamental per preparar l’alumnat per a les tasques universitàries, ja que fomentava la recerca, la investigació i l’autonomia de l’estudiantat.

🔴 Per què aquests canvis són un error?

🔹 Aigualeixen l’essència del batxillerat: Convertir la literatura en optativa, suprimir les matemàtiques com a troncals i rebaixar les hores de ciències redueix la formació integral de l’alumnat. El batxillerat no ha de ser només una preparació per a la universitat, sinó un cicle formatiu complet.

🔹 No afronten la manca de professorat: El problema no es resol eliminant assignatures fonamentals. El que cal és contractar i formar més professorat especialitzat. Eliminar matèries essencials és un pedaç que empitjora la qualitat educativa i empobreix l’aprenentatge de l’alumnat.

🔹 Limiten les opcions d’itineraris: La fusió de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia restringeix la capacitat de l’alumnat per triar itineraris personalitzats. Això dificultarà el seu accés a determinats estudis universitaris, com ara ciències de la salut, biotecnologia o determinades enginyeries.

🔹 Submissió a l’Estat espanyol: Aquests canvis no responen a la millora educativa, sinó a la imposició d’un Reial Decret estatal de 2020. Fins ara, el model català havia tingut la flexibilitat d’adaptar les modalitats de batxillerat i la distribució de matèries sense rebre cap advertència de l’Estat. Considerem un fet greu que la Generalitat hagi decidit acatar aquesta ordre sense esgotar les vies de negociació i recursos jurídics.

🔴 Què exigim La Intersindical?

📢 Reversió immediata dels canvis: Mantenir les Matemàtiques com a matèria obligatòria a la modalitat d’humanitats i ciències socials, conservar la Literatura Catalana i Castellana com a matèries de modalitat i mantenir les assignatures de Física, Química, Biologia i Geologia separades.

📢 Exigència de diàleg amb la comunitat educativa i, ara especialment, amb la comunitat docent. Aquests canvis es pretenen imposar sense diàleg, en la pitjor línia que va representar l’ex-conseller Cambray. 

📢 Defensa de la sobirania educativa catalana: La Generalitat ha de defensar l’especificitat del model educatiu català i plantar cara a les ingerències de l’Estat. La Generalitat no pot actuar com un mer executor de les ordres de Madrid.

📢 Més professorat, no menys matèries: Contractar més professorat especialitzat en llengües i matemàtiques. L’educació de qualitat requereix recursos i professorat, no retallades en el currículum.

🔴 Per què la Generalitat no planta cara?

És inacceptable que, després de més de 15 anys de desplegament del model de batxillerat català, la Generalitat acati sense debat ni oposició una imposició estatal. No es pot acceptar que el Govern català es doblegui davant d’un govern espanyolista que vol desmantellar el sistema educatiu català. La Generalitat ha de defensar el seu model propi, basat en la cultura i la identitat del país.

No és la primera vegada que l’Estat pretén homogeneïtzar l’educació, però no ens hi resignarem. L’educació catalana es defensa i no es ven.

✊ Defensem l’educació!

✊ Defensem la sobirania educativa!

✊ No a la retallada de matèries essencials!

La Intersindical, a favor d’un batxillerat complet, públic i de qualitat!

A Catalunya, el 97,5% dels centres escolars que s’han analitzat superen els nivells de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta és una de les conclusions més alarmants de l’informe presentat per Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire als entorns educatius de Catalunya 2024.

Aquest estudi, basat en una campanya de ciència ciutadana realitzada durant el novembre de 2024, ha mesurat els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) en 79 centres educatius de Barcelona, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Olot i Vielha. Els resultats posen de manifest una realitat preocupant: només dos dels centres que s’han analitzat compleixen les recomanacions de l’OMS (10 µg/m³), i el 87,3% superen els límits establerts per la nova directiva de qualitat de l’aire de la Unió Europea, que serà d’obligat compliment el 2030.

Els municipis amb més afectació són Barcelona i Badalona, on la mitjana de contaminació als centres educatius arriba als 29 µg/m³, una dada superior fins i tot a la d’altres zones urbanes de l’estat espanyol. Aquests nivells són conseqüència directa de la proximitat als carrers amb alta densitat de trànsit rodat, especialment autopistes urbanes i eixos principals.

Impacte en la salut dels infants i treballadors

La contaminació per NO₂ afecta especialment els infants, ja que tenen una major freqüència respiratòria i un sistema immunitari immadur. Aquests nivells de contaminació poden causar problemes respiratoris crònics, dificultats en el desenvolupament pulmonar i un augment en els casos d’asma infantil. A més, els docents i treballadors també es veuen exposats a aquest risc durant la seva jornada laboral.

La Intersindical reclamem accions immediates i contundents per protegir la salut dels infants, joves i treballadors als entorns escolars:

• Pacificació del trànsit: restringir els vehicles motoritzats al voltant dels centres educatius.
• Zones de Baixes Emissions: implementar mesures efectives a totes les ciutats i pobles amb nivells elevats de contaminació.
• Mobilitat activa i sostenible: fomentar els camins escolars segurs, l’ús de la bicicleta i el transport públic.
• Naturalització dels entorns escolars: augmentar les zones verdes i espais de joc segurs al voltant de les escoles.

La Intersindical participem activament en iniciatives per promoure un model de mobilitat i urbanisme que prioritzi la salut de les persones i la sostenibilitat ambiental. Us animem a llegir l’informe complet d’Ecologistes en Acció i a implicar-vos en les accions locals per exigir una Catalunya més saludable per a tothom.

Enllaços d’interès:

• Informe d’Ecologistes en Acció
• Manifest de la Revolta Escolar

Per uns entorns escolars lliures de contaminació, continuem treballant i lluitant!

Les darreres setmanes diversos col·lectius de docents a Catalunya han alçat la veu contra els desnonaments que afecten les seves comunitats educatives. A Barcelona, els equips educatius de diverses escoles i instituts han signat un manifest defensant el dret a un habitatge digne, i han advertit que els desnonaments impedeixen als infants seguir les classes amb normalitat i expulsen les famílies de la ciutat. 

A Salt, al Gironès, la comunitat educativa ha creat el grup “Prou desnonaments: docents pel dret a l’habitatge digne”, i exigeix a les administracions que actuïn de manera urgent per evitar que els alumnes es vegin abocats al sensellarisme. 

Aquestes iniciatives s’emmarquen en un context de creixent preocupació per l’impacte dels desnonaments en els infants. A Badalona, docents d’una escola pública han hagut de pagar nits d’hostal a la família d’uns alumnes per evitar que continués dormint al carrer després d’un desnonament i de la negativa de l’Ajuntament a oferir una alternativa. 

La Intersindical ens sumem a aquestes mobilitzacions, i reafirmem el nostre compromís amb la defensa dels drets socials i laborals. Exigim a les administracions públiques l’aplicació efectiva de protocols de protecció de la infància i polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge digne per a totes les famílies.