Quan la producció passa per davant de la vida, o la gestió negligent del temporal

El greu temporal de pluges torrencials que ha afectat el Maresme, el Vallès Oriental i altres comarques aquest cap de setmana i durant el matí d’aquest dilluns 5 d’octubre ha deixat un balanç devastador: dues persones mortes (a Montornès del Vallès i Tordera), una persona desapareguda a Pineda de Mar, desenes de rieres desbordades i vies de comunicació tallades.

Davant d’un episodi meteorològic d’extrema gravetat, la resposta institucional ha tornat a mostrar la pitjor cara de la política catalana: una doble vara de mesurar inacceptable. Durant el cap de setmana, Protecció Civil enviava avisos massius ES-Alert, decretava restriccions preventives i demanava a la ciutadania que es quedés a casa. Tanmateix, diumenge al vespre, el Govern de la Generalitat aixecava les mesures perquè l’endemà era dilluns, dia feiner. La consigna implícita era diàfana: la maquinària econòmica no es pot aturar i la producció no es pot veure perjudicada, encara que això comporti exposar centenars de milers de treballadors/es i estudiants a un risc innecessari.

La Intersindical denunciem rotundament aquesta gestió temerària. La seguretat i la integritat física dels treballadors i de l’alumnat són un assumpte molt seriós. No es pot ser hiperpreventiu només els caps de setmana per rentar-se’n les mans els dies feiners. Tot, per no incomodar les patronals. La prevenció i el dret a la vida no tenen horari d’oficina: han de ser una prioritat absoluta els set dies de la setmana.

Un matí de caos a les aules: alertes tardanes a les 8:02 h i centres inundats

El que s’ha viscut aquest dilluns a primera hora als centres educatius del Vallès Oriental i del Maresme ha estat un desgavell absolut marcat per la improvisació i la deixadesa de funcions dels departaments d’Interior i d’Educació i Formació Professional:

1. Avisos tardans sobre la marxa: l’avís ES-Alert enviat per Protecció Civil als telèfons mòbils del Vallès Oriental ha arribat exactament a les 8:02 h del matí, quan milers de docents, professionals del Personal d’Atenció Educativa (PAE), famílies i alumnes ja feia estona que es desplaçaven per la xarxa viària, atrapats en embussos o directament entrant per la porta de les escoles i instituts.

1. Descoordinació territorial flagrant. Mentre municipis com Granollers, Canovelles o La Roca del Vallès decretaven a darrera hora la suspensió total de l’activitat lectiva, pobles veïns amb greus inundacions mantenien els centres oberts sense cap directriu superior clara.

1. Centres inundats i aules impracticables. Més de 9 centres educatius han hagut de tancar portes i almenys 87 han registrat incidències severes. A Les Franqueses del Vallès, l’Escola Bellavista-Joan Camps s’ha trobat amb les aules anegades de fang i l’Escola Guerau de Liost amb els accessos completament tallats. A Granollers, el CFA Vallès i l’Escola Oficial d’Idiomes no han pogut obrir. Malgrat aquest escenari, les consignes del Departament han estat «intentar funcionar amb la màxima normalitat possible».

La veu dels claustres: testimonis de la indignació

Des de primera hora del matí, La Intersindical hem recollit desenes de testimonis de professionals de l’educació que expressen la indignació i la impotència viscuda a les comarques afectades:

• Vilamajor: «A Vilamajor han sonat els ES-Alert a l’entrada de l’institut, entre les 8:00 h i les 8:01 h, quan tothom ja era a la porta del centre».
• Montornès del Vallès: «A Montornès s’estan coronant: és l’únic municipi de la zona que lamenta una víctima mortal per la inundació d’un garatge, i és dels únics que no ha suspès les classes a primera hora».
• Bigues i Riells: «A Bigues i Riells no ens han dit res oficialment. Els treballadors que venim de municipis molt afectats hem hagut de decidir per iniciativa pròpia fer mitja volta perquè no podíem ni arribar al centre».
• L’Ametlla del Vallès: «A l’Ametlla no han suspès les classes, però molts mestres no han pogut arribar i d’altres han patit greument amb el cotxe per les carreteres plenes d’aigua. Algú ha hagut de girar cua a mig camí. És una vergonya que Interior i Educació no suspenguessin l’activitat ahir a la nit».
• Les Franqueses del Vallès: «A l’Institut Lauro, la direcció ha hagut de demanar als tutors que enviessin un correu d’urgència a les famílies avisant que ‘no es farien classes amb normalitat’ davant les absències massives».
• La Roca del Vallès: «A La Roca han suspès classes a correcuita aquest matí. Ahir deien que les escoles obririen tal com estava el poble per les pluges del cap de setmana. Una absoluta vergonya».

Aquesta descàrrega de responsabilitat institucional sobre les espatlles de les direccions escolars i dels mateixos treballadors és inadmissible. Exigir als docents i al PAE que avaluïn de manera individual si una carretera inundada és transitable o no constitueix una vulneració flagrant de la normativa de salut laboral.

El marc jurídic: dret a la integritat i paralització per risc greu i imminent

La Intersindical recordem que la seguretat no és una concessió graciable de l’administració, sinó un dret fonamental garantit per la llei:

• L’article 21 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals estableix clarament que, quan les treballadores estiguin o puguin estar exposades a un risc greu i imminent amb motiu de la seva feina (inclosos els desplaçaments ‘in itinere’ sota alertes meteorològiques de perill extrem), tenen el dret inalienable a interrompre la seva activitat i abandonar o no acudir al lloc de treball sense patir cap perjudici ni sanció.
• L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i la legislació laboral vigent emparen les absències justificades per causa de força major i emergència climàtica.

Cap membre del personal docent o laboral ha de veure qüestionat el seu sou ni la seva jornada laboral per haver prioritzat la seva vida i la seva integritat física davant d’una riuada.

Les exigències irrenunciables de La Intersindical

Per evitar que episodis com aquest es repeteixin i per blindar la comunitat educativa davant d’una gestió política negligent, La Intersindical exigim:

1. Suspensió d’ofici preventiva amb antelació. Establiment d’un protocol vinculant que obligui a decretar la suspensió d’activitats escolars la vigília (com a mínim amb 12 hores d’antelació) a totes les zones amb alerta taronja o vermella de perill meteorològic, evitant de soca-rel desplaçaments temeraris a primera hora del matí.
2. Cobertura jurídica i laboral automàtica. Emissió immediata d’una instrucció per part del Departament d’Educació que reconegui la causa de força major per a tot el personal docent i PAE que no hagi pogut acudir als centres o hagi hagut d’arribar tard a causa del temporal d’aquest dilluns.
3. Assumpció de responsabilitats institucionals. Prou traslladar la pressió i la responsabilitat civil i penal a les direccions dels centres educatius. És el Departament qui ha de prendre decisions clares i centralitzades.
4. Pla de xoc urgent en infraestructures escolars. Inversió immediata per reparar goteres, teulades, impermeabilitzacions i sistemes de desguàs als centres escolars que any rere any s’inunden davant de qualsevol tempesta.
5. Fi a la subordinació de la seguretat al benefici econòmic. La Generalitat de Catalunya ha de situar la vida, la salut i la protecció civil de les classes populars per sobre de les exigències de continuïtat del mercat.

Prou negligència i improvisació. La seguretat no té horari d’oficina!

La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació continua utilitzant les meses sectorials com a espais d’imposició i desinformació. Lluny de negociar amb rigor i transparència, les mesures que ens traslladen arriben sense garanties i sovint suposen una nova càrrega per als centres i per al personal docent.

L’aplicació de la reducció de dues hores lectives setmanals per al professorat major de 55 anys n’és un exemple clar. Anuncien una mesura que hauria de ser un dret, però la condicionen a una sèrie de requisits que en limiten greument l’accés: haver complert els 55 anys abans de l’1 de setembre de 2025 sense opció d’afegir-se fins al curs vinent a qui faci els 55 el 2 de setembre, acreditar 15 anys de serveis al Departament i no ocupar cap càrrec de direcció o coordinació. Amb aquests filtres, exclouen automàticament centenars de docents que també haurien de poder beneficiar-se’n.

Sense dotació garantida, amb terminis tancats i pressions als centres

Tot i que anuncien una dotació extraordinària de 500 professionals per cobrir aquesta reducció, sabem perfectament que no és suficient per atendre més de 15.000 possibles sol·licituds. De fet, ja ens arriben casos de docents a qui se’ls comunica que no podran accedir a la reducció perquè no hi ha cobertura disponible. Això suposa traslladar la responsabilitat als equips directius, generar pressions encobertes i, en definitiva, posar en qüestió el dret mateix.

Ja han començat a aflorar situacions de docents a qui se’ls comunica que no poden accedir a la reducció perquè “no es pot cobrir”, traslladant als equips directius la responsabilitat i generant pressions inacceptables al professorat.

Per si no n’hi hagués prou, les sol·licituds s’hauran de fer a través del portal ATRI en un termini específic i tancat. No s’hi permetrà accedir si es fa els 55 anys després de l’1 de setembre. I, per acabar-ho d’agreujar, el personal amb mitja jornada també queda exclòs de qualsevol compensació.

El Departament presenta aquesta mesura com una millora, però la realitat és que no hi ha voluntat real de garantir el seu desplegament de manera justa i equitativa. Reduir les hores de permanència al centre no compensa la manca de recursos ni la càrrega que continuem suportant.

Un pacte que va trencar la unitat sindical i perpetua les retallades

L’origen d’aquesta situació el trobem en el pacte signat el gener de 2024 entre el Departament i CCOO i UGT, que va trencar la unitat sindical i va posar fi a una negociació que fins aleshores s’havia mantingut col·lectiva. Aquell acord no només va ser insuficient, sinó que ha servit per consolidar les retallades, no per revertir-les.

Amb aquest pacte, el Departament ha pogut aplicar una mesura restrictiva, amb nous requisits, sense garanties de cobertura i sense compromís pressupostari. Un cop més, es trasllada la responsabilitat als centres i es consolida un model en què es disfressa com a millora allò que en realitat és una retallada encoberta.

La política educativa no es pot construir amb acords bilaterals que deixen fora la majoria sindical ni amb pactes que desprotegeixen el col·lectiu docent. Cal recuperar la negociació unitària i exigir que es posin els recursos sobre la taula per garantir drets laborals reals, no promeses buides.

Exigim una recta final de carrera digna

La docència és una professió que, amb el pas dels anys, esdevé cada cop més exigent emocionalment, físicament i mentalment. Mantenir la mateixa càrrega lectiva a partir dels 55 anys és sovint insostenible. Ens trobem davant d’una generació de docents que haurà de treballar fins als 67 anys, i que ja pateix un desgast acumulat molt greu, especialment en etapes com infantil o secundària.

Per això, La Intersindical proposem mesures concretes per humanitzar el tram final de la carrera docent:

• Reducció progressiva i automàtica de la càrrega lectiva a partir dels 55 anys.
• Reducció més substancial a partir dels 60 anys, fins a la meitat de la jornada lectiva.
• Possibilitat de substituir hores lectives per tasques de suport, mentoria o elaboració de materials.
• Opció de jubilació parcial garantida, amb condicions dignes i compatibles amb la realitat del sistema educatiu.

Aquestes mesures no són privilegis. Són una resposta necessària a la realitat d’una professió que sosté l’educació pública dia rere dia, sovint amb condicions precàries. Cal posar la cura i la dignitat al centre de les polítiques laborals.

La Intersindical, hi serem. Amb claredat, amb determinació i amb el compromís de sempre per garantir condicions de treball justes, drets reals i una educació pública de qualitat.

El Departament d’Educació fa anys que rep queixes per les altes temperatures a les aules de tot el país durant bona part del curs. Tots plegats sabem que la situació serà, inevitablement, cada cop serà més extrema. És per això que La Intersindical i altres agents socials hem reclamat reiteradament als diferents governs de Catalunya i al Departament que apliqui mesures per a minvar la calor sufocant per a docents i alumnes de totes les edats.

Però la situació que es viu avui a les aules catalanes, en la qual els alumnes que fan les proves de la Selectivitat durant diverses hores seguides s’ofeguen de calor, és la gota que fa vessar el got. Aquest juny la situació és insuportable, amb temperatures que aquesta setmana, a molts llocs, han superat els 30 graus. No només això: les PAU tenen lloc en aules sense aire condicionat i a les quals de vegades tampoc hi ha prou espai.

Denunciem que no és just per als alumnes afectats jugar-se el seu futur professional immediat en aquestes condicions, que vulneren la igualtat d’oportunitats. La situació, un cop més, no parla bé de la gestió del Departament d’educació.

Denunciem una manca de voluntat política de resoldre els problemes, una manca de previsió i una manca de pressupost en infraestructures. És inconcebible que els centres educatius s’hagin dotat amb material tecnològic i digital de cost milionari i que en bona part dels casos és excessiu o innecessari, mentre s’han desatès sistemàticament les condicions materials bàsiques per al benestar, el treball i l’educació en períodes de forta calor com aquest.

Continuem reclamant un pla integral per a posar fi a aquestes greus situacions a tot arreu i una inversió en educació que augmenti progressivament fins al 7% del PIB.

Els nous docents es veuen sotmesos a una realitat laboral canviant que els obliga a treballar fins als 67 anys per accedir a la jubilació, cosa que representa un canvi substancial en les condicions laborals respecte a les generacions anteriors. Aquests professionals no només hauran de fer front a una carrera docent més llarga, sinó que també es troben amb un sistema dual de cotització —MUFACE i Seguretat Social—, que implica una doble càrrega administrativa i econòmica.

Per contra, els docents que formen part del règim de classes passives, un col·lectiu en procés d’extinció, han gaudit d’uns drets laborals més avantatjosos, entre els quals destaca la possibilitat de jubilar-se als 60 anys. Aquesta edat es pot considerar raonable i digna després d’una vida dedicada a una tasca social de gran valor. Cal recordar que desenvolupem la mateixa feina i afrontem les mateixes exigències dins del sistema educatiu. El dret a jubilar-se als 60 anys va ser suprimit unilateralment pel govern espanyol, i La Intersindical considerem que hauria de ser restituït, atès que es manté en altres professions de caràcter sensible o amb risc elevat.

La docència, com ho demostren els alts índexs de baixa, és una professió d’alt risc emocional, físic i mental. Les diferències que hem esmentat generen un profund sentiment d’injustícia entre els docents més joves -i no tan joves. La Intersindical compartim aquesta preocupació i considerem que la situació actual no només és injusta, sinó també incoherent amb la realitat que vivim. La docència, especialment a partir dels 55 anys, esdevé una tasca cada vegada més feixuga. Aquesta professió requereix una adaptació constant als canvis en continguts i metodologies i una dedicació emocional i física sostinguda que, amb el pas dels anys, pot acabar passant factura, sobretot en el cas de les mestres d’infantil.

La recta final de la carrera docent ve marcada per un desgast progressiu que fa que mantenir les mateixes càrregues lectives esdevingui, en molts casos, insostenible. Les exigències d’impartir classes, gestionar grups d’alumnes, atendre les famílies i preparar materials comporten una pressió que pot ser excessiva a aquestes edats.

Davant d’aquesta realitat, La Intersindical proposem mesures que permetin una transició més humana cap al final de la carrera professional. En concret, reclamem:

• Una reducció progressiva de les hores lectives per als docents majors de 55 anys, fins a un terç, que puguin dedicar a tasques de suport, mentoratge o creació de materials.
• Una reducció més significativa (fins a la meitat de la jornada lectiva) per als docents majors de 60 anys.
• La possibilitat de deixar les tasques lectives per dedicar-se a projectes col·laboratius: creació de materials educatius, treball conjunt amb docents universitaris per integrar els nous coneixements, mentoria als docents novells i creació de llibres de memòries pedagògiques per transmetre l’experiència acumulada.
• L’opció de la jubilació parcial, que permeti una desvinculació progressiva i més amable de la vida laboral activa.

Aquestes mesures no només ofereixen alternatives més adaptades a la diversitat de perfils i energies dels docents veterans, sinó que també milloren la qualitat de vida i garanteixen un rendiment educatiu més sostenible. Permetre que els professionals concentrin les seves forces allà on poden aportar més valor és una aposta per l’equitat i la qualitat del sistema.

La Intersindical insistirem en la necessitat de revisar l’actual sistema i introduir les reformes necessàries per assegurar que tots els docents puguin gaudir d’un final de carrera digne, coherent i respectuós amb les seves circumstàncies personals i laborals.

L’ús de dispositius mòbils a les aules ha esdevingut un element clau en la integració de la tecnologia a l’ensenyament, però també comporta un conjunt de responsabilitats legals i normatives que tant docents com famílies han de conèixer. Les novetats establertes en diversos documents reguladors recentment publicats posen de manifest la necessitat d’un ús controlat i pedagògicament justificat d’aquests dispositius. Podeu consultar la guia de l’AEPD aquí, i les instruccions del Departament d’Educació aquí.

Marc legal i protecció de dades

Segons la normativa vigent, inclosa la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals (LOPDPGDD), els centres educatius han d’assegurar que l’ús dels dispositius mòbils respecti la protecció de dades personals dels alumnes. És responsabilitat dels centres garantir que els tractaments de dades derivats de l’ús de dispositius com telèfons mòbils, ordinadors o tauletes, compleixen amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que estableix límits i condicions per al tractament de dades personals dels alumnes.

Prohibició o limitació en l’ús dels mòbils

Pel que fa a l’ús general dels telèfons mòbils, es confirma que a les etapes d’educació infantil i primària l’ús d’aquests dispositius està prohibit. A secundària obligatòria, l’ús dels telèfons està limitat i només es permet en activitats específiques autoritzades pel docent per finalitats pedagògiques. Els centres han d’actualitzar les seves normes internes per garantir que els dispositius dels alumnes es mantinguin apagats durant tota la jornada escolar, excepte en casos excepcionals.

Responsabilitats dels docents i famílies

Els docents tenen la responsabilitat d’assegurar que qualsevol ús dels dispositius mòbils a l’aula estigui clarament justificat i es faci amb una reflexió prèvia sobre els riscos i beneficis, especialment pel que fa a la protecció de dades i la privacitat dels alumnes. Per altra banda, les famílies són corresponsables d’educar els seus fills en l’ús adequat d’aquests dispositius, tant dins com fora del centre escolar. Els centres educatius promouran sessions de formació i sensibilització per a les famílies per tal d’assegurar un bon ús dels mòbils en tots els àmbits de la vida de l’alumne.

Sancions i mesures correctores

Els centres també han d’incloure mesures disciplinàries per a fer front a l’ús indegut dels dispositius. Els usos indeguts poden comportar sancions que van des de la retirada temporal del dispositiu fins a la notificació a les famílies. Les faltes greus poden ser objecte de sancions més dures, incloent la possible responsabilitat penal en casos de gravació d’imatges sense permís o altres infraccions relacionades amb l’ús inadequat del mòbil.

En definitiva, aquestes noves mesures tenen com a objectiu garantir un ús responsable i segur dels dispositius mòbils, tot respectant els drets fonamentals dels alumnes, especialment pel que fa a la protecció de dades i la convivència a l’aula. Els docents tenen un paper clau a l’hora de guiar els alumnes en aquest ús i assegurar que les noves tecnologies siguin una eina per a l’aprenentatge i no una font de distracció.

Davant la situació insostenible que viuen els coordinadors i coordinadores digitals dels centres educatius de Catalunya, compartim amb vosaltres aquesta informació de la plataforma Coordinadors Digitals de Catalunya en Lluita sobre la possibilitat de renunciar al càrrec de coordinació digital davant la falta de recursos i el suport necessari per desenvolupar les tasques assignades.

Pas a Pas per a la Renúncia:

1. Comunicació Prèvia: Inicia el procés enviant un correu electrònic a la direcció del centre en el qual exposis els motius de la teva renúncia de manera detallada i demanant una reunió per parlar-ne personalment.
2. Documentació Oficial: Presenta un escrit per registre al centre on remarquis la manca de recursos per desenvolupar adequadament les teves funcions. És important conservar una còpia d’aquest document.
3. Posició Ferma: Informa la direcció que, en cas de no acceptar la renúncia, limitaràs el teu treball a l’horari estrictament assignat i únicament a les tasques de coordinació, excloent, per tant, les reparacions d’equips o funcions tècniques.
4. Comunicació Interna: És aconsellable informar el claustre docent sobre la situació per garantir el seu suport i comprensió.
5. Cautela: No interrompis les teves activitats fins a rebre una confirmació escrita i afirmativa sobre l’acceptació de la teva renúncia.
6. Legalitat: Recorda que l’abandonament de servei es considera una falta molt greu. Mantingues les teves responsabilitats dins de l’horari assignat.

Cap a la Revocació del Càrrec:

– Sol·licitud de Revocació: Segons l’Art. 41 del Decret 102/2010, pots sol·licitar a la direcció la revocació del teu nomenament.

– Condicions Especials: Si tens més de 55 anys i busques una reducció de jornada, pots renunciar directament a la coordinació.

Accions Complementàries:

– Suport Sindical: Contacta amb La Intersindical o amb el teu delegat sindical per rebre assessorament i suport durant el procés.

– Lluita Activa: És clau que no acceptem passivament aquesta situació. La lluita col·lectiva és clau per aconseguir un canvi.

📢 Fes-ho Saber! Comparteix aquesta informació amb els teus col·legues i a través de les teves xarxes. La nostra força resideix en la unitat i en la visibilització dels nostres problemes.

Per a més informació: CDCenlluita.com

Ens mantenim ferms en la nostra lluita per millorar les condicions laborals dels coordinadors i coordinadores digitals. La vostra veu és la nostra força. Junts podem aconseguir el canvi necessari!

La Intersindical Educació hem sol·licitat a l’Administració la implementació del permís parcialment retribuït, o, tal com se’l coneix col·loquialment, permís de l’any sabàtic. Aquest permís ja ha estat implementat a gran part de l’Estat Espanyol, per exemple a territoris com el País Basc, Aragó, Navarra, Cantàbria, Castella la Manxa o Castella i Lleó. La Intersindical creiem que no té sentit que, al nostre país, no existeixi aquesta possibilitat per a tot el personal docent.

Aquest permís implicaria cobrar durant cinc anys consecutius (els quatre anys anteriors i l’any sabàtic) un percentatge del sou (que podria oscil·lar entre un 84 o 85%) treballant a jornada completa. Aquest període de 5 anys computaria a efectes d’antiguitat i drets passius, incloent l’any no treballat.

La Intersindical considerem fonamental la creació d’espais en els quals el personal docent pugui accedir a formacions de gran abast, aprofundir en aspectes pedagògics rellevants o fins i tot preparar-se per a impartir noves especialitats, per posar sobre la taula alguns exemples. Creiem que aquest permís pot beneficiar aquests objectius i facilitar la conciliació laboral i familiar, així com gaudir del temps necessari per poder replantejar-se projectes futurs. A més, el nou currículum planteja canvis rellevants al nostre sistema educatiu i cal comptar amb les condicions adequades per a aquests nous reptes i poder garantir una educació de qualitat i un desenvolupament adient de la tasca docent.

D’altra banda, el permís parcialment retribuït pot servir per millorar l’estat de salut del professorat, que pateix unes condicions de sobrecàrrega laboral, angoixa i esgotament mental i emocional que dificulten la seva feina. Cal dir prou a aquest menysteniment de les condicions laborals i de salut dels i de les docents, i al greuge comparatiu respecte una gran part del territori espanyol.

La Intersindical vetllem per la millora de les condicions laborals de totes les treballadores i treballadors, i per aquest motiu vam demanar en el seu moment la implementació del permís menstrual. El permís parcialment retribuït és un pas més en aquesta direcció, perquè unes condicions laborals idònies sempre redunden en una millora de la qualitat educativa.

Ajuda’ns a lluitar per un sistema educatiu de qualitat, més just i democràtic. Suma’t al sindicat independentista i de classe, afilia’t a La Intersindical!