Valoració del pla de reobertura de centres anunciat pel conseller d’educació

– Impugnem, de base, el document. En el seu plantejament assegura que s’ha comptat amb sindicats i comunitat educativa, però qualifiquem això, directament, de mentida. Des de la Intersindical-CSC afirmem que no s’ha comptat amb sindicats i comunitat educativa, no hem tingut ni veu ni vot en aquest procés.

Es constata, un cop més, una descoordinació informativa flagrant del Departament. El document que el conseller d’educació presentava a les 12.30, a primera hora del matí ja corria per grups de Whatsapp, de Telegram i tornava a causar, un cop més, neguits, incerteses i indignació a tota la comunitat que torna a ser víctima de la desinformació.

– Sorprenentment, es pretenen obrir els centres sense preveure cap recurs extraordinari de personal ni cap planificació d’espais tot i haver de reduir els grups a la meitat i haver d’atendre alumnes presencialment i d’altres telemàticament. Com se suposa que s’han de gestionar grups de la meitat d’alumnes amb els mateixos docents? Cada centre haurà de decidir quins nens tenen dret a l’educació presencial i quins no? Els docents hem de fer jornades de 24 hores atenent presencialment i virtualment els alumnes?

Es traspassa tota la responsabilitat a les direccions quan hi ha alts càrrecs que haurien d’assumir-les. No pertoca a les direccions dels centres assumir aquesta pressió i aquesta presa de decisions. No podem tolerar que les direccions hagin de prendre decisions polítiques. Qui hauria d’assumir les possibles conseqüències d’aquestes instruccions són els alts càrrecs del Departament d’Educació i no les direccions dels centres.

– S’afirma que els col·lectius de risc no aniran presencialment a treballar a no ser que signin un document sol·licitant que no se’ls inclogui com a col·lectiu de risc. Comptant que s’adjudiquen moltes places per entrevista, un fet que hem denunciat des que es van començar a implementar, s’està incitant la gent a posar en risc la seva salut per poder accedir a un lloc de treball?

La conclusió és clara: amb aquestes indicacions i condicions no es poden obrir els centres. Hi ha un problema social que afecta totes les famílies amb fills, i calen urgentment mesures de conciliació. No es pot carregar sobre els centres educatius la solució d’aquesta necessitat social de la manera que s’està fent, aquesta no és la solució. Obrir les escoles amb aquestes condicions presentades avui és una temeritat sanitària que no podem assumir perquè juga amb la salut dels alumnes, de les famílies, dels treballadors i de tota la societat, a més d’atemptar contra els principis bàsics de l’educació.

En aquest moment, la prioritat hauria de ser treballar per tenir un curs vinent en condicions. Creiem que la comunitat educativa en el seu conjunt s’ha de plantar, per la salut i pels drets de tots, i treballarem per vehicular la millor manera de fer-ho.




Per una reobertura dels centres educatius amb garanties i visió de futur

Pati buit de l’Escola Progrés de Badalona

Des de la Intersindical-CSC volem fer diverses consideracions sobre l’estat actual de l’educació i la reobertura de centres després de totes les informacions que han anat apareixent als mitjans:

  • La manca d’instruccions clares i de comunicació directa amb els treballadors és un greuge que creiem que cal corregir urgentment. La mala gestió comunicativa està creant neguits i incerteses des de l’inici de l’estat d’alarma a tota la comunitat educativa i, especialment, als treballadors de l’educació. No és un problema nou. Ho hem denunciat públicament i, en solitari, a les meses sectorials d’educació amb els alts càrrecs del Departament i amb el mateix conseller Bargalló. Finalment vam obtenir una resposta clara de la subdirectora general de Gestió del Personal Docent: l’administració no donarà informació directa als seus treballadors de tràmits o actuacions que els afecten, i expliquen que per això i per la resta de temes és el treballador qui n’ha d’estar pendent i ha d’anar a buscar la informació al web o als canals informatius del Departament. Nosaltres diem que els docents tenen un correu corporatiu, d’empresa, el correu XTEC, i que ja és hora que els responsables d’educació comencin a fer-lo servir com a eina útil per als treballadors. Com a sindicat, seguirem insistint en el dret dels treballadors a ser informats directament de tot allò que els afecta. No podem tenir tota la comunitat educativa pendent de la premsa fins a altes hores de la nit per anar descobrint les novetats en una situació tan delicada.

  • La responsabilitat i planificació a l’hora de reobrir els centres no pot recaure sobre les direccions com s’ha afirmat des del Departament, emparant-se en una mal entesa autonomia de centres. Els docents que formen part de les direccions de cada centre no han d’assumir aquesta responsabilitat i viure amb la pressió de gestionar una situació d’aquesta magnitud, per això ja hi ha altres ens i persones de rang superior que haurien d’assumir-ho. A més, no podem acceptar una reobertura de centres sense les garanties legals i la seguretat jurídica necessàries per als docents de les direccions i per a tota la plantilla en general.

  • No acceptarem que docents i alumnes vagin als centres sense les mesures de seguretat ni els recursos suficients. Calen espais adequats i suficients i cal un augment significatiu de la plantilla per garantir un bon desenvolupament de la tasca educativa i una atenció adequada a l’alumnat, i sense que l’augment de grups comporti la pèrdua d’especialitats ni de professionals dedicats a l’educació inclusiva. Si no hi ha aquestes condicions, els centres no es poden obrir i els docents no poden treballar presencialment.

  • No podem assumir una educació diferenciada depenent del centre perquè la base de l’educació és l’equitat i la igualtat d’oportunitats. S’ha dit als mitjans de comunicació que als centres on es puguin garantir les directrius que marqui el Departament d’Educació es farà una educació totalment presencial, i en els que no, l’assistència dels alumnes serà alterna. Veiem aquesta situació com un greuge comparatiu i una discriminació d’aquells alumnes que visquin en entorns més desafavorits o en centres amb menys possibilitats d’espais adequats.

  • El Departament d’Educació ha decidit seguir aplicant la selecció per entrevistes personals als centres públics, malgrat que hi ha una borsa on els docents estan ordenats per rebre les places de manera justa i equitativa. Aquesta és una pràctica que hem denunciat sempre, però ara encara amb més vehemència perquè amb la crisi sanitària augmenten considerablement les possibilitats de discriminació. El conseller va assegurar que probablement els col·lectius de risc haurien de fer teletreball durant tot el curs, així que, si ja normalment és una mesura que propicia discriminacions (dones embarassades ja han denunciat que no han estat contractades per la seva condició els darrers cursos), ara encara seran més habituals i flagrants. Amb quines garanties es pot presentar algú aquest juny a una entrevista amb la direcció del centre per cobrir una plaça quan no se sap si podrà treballar presencialment perquè és col·lectiu de risc? És evident que moltes direccions prioritzaran aspectes no professionals. Caldrà dissimular la tos? Amagar la panxa d’embarassada? Amagar el ventolín? Mentir en l’edat? El Departament ens ha respost a aquestes preguntes pretenent que siguem els sindicats qui fem seguiment de les entrevistes i vetllem perquè això no passi, comunicant les vulneracions al Departament. Quan una norma fomenta la discriminació, el problema és la norma i cal retirar-la, i cap altra solució és vàlida en aquest cas. No acceptem la figura de vigilants o policies d’unes entrevistes laborals injustes i innecessàries.

  • Com vam denunciar fa poc en un comunicat, la crisi ha fet evident que el Departament està en una situació de col·lapse estructural que en requereix una reorganització general immediata. Hi està havent problemes per gestionar llistes de personal; fa un mes que esperem que se’ns convoqui a una mesa a la qual es va comprometre el Departament d’Educació per parlar dels substituts i del cobrament del juliol; seguim amb la incertesa i sense notícies de l’aplicació de la nefasta reforma de l’FP després que fa prop de dues setmanes se’ns cancel·lés la mesa a última hora. Això ve de lluny i no pot seguir així.

  • Des de la Intersindical-CSC proposem veure la crisi com una oportunitat en l’àmbit educatiu per fer millor les coses i assumir reivindicacions necessàries que venen de lluny. És ben sabut que l’educació ha patit retallades i un empitjorament de condicions durant l’última dècada que no han estat revertides. Per això, proposem que s’aprofiti la reestructuració que s’ha de fer de tot el sistema per al curs vinent, per fer canvis que vagin més enllà d’un fet temporal. Per això, caldrà fer un esforç pressupostari per adequar edificis i espais i per contractar el personal suficient perquè la baixada de ràtios sigui una mesura estable que perduri en el temps, tenint en compte que menys alumnes per aula va lligat a una millor qualitat educativa i més i millor atenció de l’alumnat.

  • Creiem que qui ha de liderar i gestionar aquests canvis i la reobertura dels centres ha de ser el conseller d’educació i l’equip d’alts càrrecs del Departament d’Educació. Ells són qui han de garantir la seguretat, els recursos, el dret a l’educació i els drets laborals en aquest àmbit. Les seves responsabilitats no es poden delegar ni és un moment per caure en ambigüitats, informacions contradictòries i imprecisions. Caldria una mostra clara de lideratge i de planificació efectiva amb tot el necessari sobre la taula per donar tranquil·litat i seguretat a tota la comunitat. Per tot això, assumim que si qui hi ha al capdavant no es veu capacitat per gestionar la situació atenent tots els punts exposats en aquest comunicat, caldrà cercar nous lideratges que sí que ho estiguin.




Analitzem a fons els pressupostos catalans: no resolen les necessitats actuals de l’educació i els calen modificacions urgents

Després d’analitzar a fons els pressupostos catalans, constatem el que ja havíem dit sobre l’esborrany i també en el moment de l’aprovació, que ens deceben profundament per la seva manca d’ambició per superar les insuficiències cròniques del sistema educatiu i per afrontar la crisi a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

Aquest pressupost reflecteix la incapacitat del sistema de finançament (que no correspon en absolut a l’esforç fiscal que fa la nostra ciutadania) per atendre correctament les necessitats del país i revela una mentalitat política autonomista incapaç de superar aquests obstacles. Les propostes de millora del pressupost que des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa i dels sindicats hem fet per aconseguir un pressupost al servei de les necessitats de la gent d’aquest país han estat majoritàriament ignorades.

Des de la Intersindical-CSC Educació fem les següents consideracions fruit d’aquesta anàlisi exhaustiva que hem fet dels nous pressupostos.

No s’aposta per un sistema públic fort i suficient i amb capacitat de respondre a la crisi

El pressupost aprovat, un cop descomptada la inflació del període, (16,39%) és encara inferior en 500 milions d’euros al de 2010 en valor real. El pressupost tampoc no ha sabut aprofitar el creixement del 20,14% del Producte Interior Brut d’aquests darrers deu anys per mantenir el nivell d’inversió pública en l’educació que, de fet, ha disminuït un 1% i queda lluny del 6% que preconitza la LEC i del 7% que reclamem des de la Intersindical-CSC.

Tenint en compte que els darrers anys ha augmentat la població escolar un 7% i que el percentatge de treballadors públics a Catalunya (9%) és clarament inferior a la mitjana de molts països europeus (França, 23%, Dinamarca, 27%, 2017) seguim molt lluny d’un sistema prou fort per a atendre educativament i en condicions dignes els nostres alumnes, i aquest pressupost no fa cap pas significatiu en aquesta direcció. L’augment d’alumnes s’ha absorbit massificant les aules i no creant els grups i centres públics que calien (i per a la creació dels quals el pressupost no preveu cap augment).

Les propostes presentades per la Intersindical-CSC, juntament amb els altres sindicats i el MUCE, per avançar en la bona direcció i rebutjades pels partits del Govern i pels Comuns (recuperació de les hores no lectives, respectar les ràtios nominals, substituir els terços de jornades amb mitges jornades) implicaven la creació de més de 4.000 llocs de treball, cosa que, en la situació de crisi que comencem a patir, seria doblement beneficiosa.

En una situació de crisi no s’avança decisivament en la gratuïtat efectiva de l’educació

La insuficiència crònica dels recursos per a l’educació ha obligat les famílies dels centres públics a fer aportacions anuals (que la FAPAC ha valorat en 148 milions d’euros anuals) per cobrir despeses bàsiques (despeses dels centres, llibres i material, sortides curriculars, menjador…) que haurien de ser gratuïtes i que l’actual sistema de beques tot i el seu augment, només cobreix parcialment. Tenint en compte l’empitjorament dels ingressos per a la majoria d’elles i la crisi present, això és totalment inacceptable i calia haver fet un esforç pressupostari més gran.

Segueix el dèficit històric en Educació Infantil, Formació Professional i Formació de les Persones Adultes

L’Educació Infantil de 0 a 2 anys, la Formació de les Persones Adultes i la Formació Professional són sectors als quals històricament s’han dedicat pocs recursos amb relació a la seva demanda i a les necessitats de la ciutadania d’aquest país i el nou pressupost només dóna resposta – i molt parcial- a l’etapa de 0 a 2 anys recuperant les subvencions als ajuntaments que hi havia anteriorment. Tot i això encara depèn massa de les aportacions municipals i de les famílies i queda ben lluny de la gratuïtat.

Al pressupost no hi ha cap partida destinada a ampliar l’oferta en Formació Professional, molt inferior a les necessitats del país, ni tampoc per als Centres de Formació d’Adults que necessiten urgentment ampliar les plantilles, suport administratiu i millorar les seves condicions de treball perquè tenen una demanda creixent que no sempre es pot atendre; de fet la Formació de les Persones Adultes hauria de duplicar la seva capacitat i passar del 7,4% de cobertura al 15%, ja enguany segons les directives europees.

Inclusió només a mitges

És positiu que per primera vegada es plantegi la incorporació de professionals especialitzats als centres, seguint els criteris del Decret d’Inclusió, però només es fa per a menys de 200 centres dels 3400 totals i de cap manera no s’aborda tampoc ni poder cobrir totes les necessitats d’acollida d’alumnes nouvinguts (caldria gairebé duplicar les Aules d’Acollida) ni augmentar la dotació de professionals dels Serveis Educatius que han de donar suport als centres i als docents.

Mantenir les retallades ha creat una situació laboral insostenible als centres i serveis

El pressupost manté les retallades sobre les condicions laborals dels treballadors de l’ensenyament (docents i no docents) amb ràtios docent/alumne molt altes, escassetat de personal de suport administratiu i de professionals als Serveis Educatius, substitucions per terços i allargament de les jornades docents i consolida una actitud totalment insensible cap a l’empitjorament de les condicions de treball que implica una sobrecàrrega i un desgast per als treballadors però també menys qualitat del servei, cosa que en definitiva perjudica l’alumnat i les seves famílies, allargant així una situació insostenible.

Com a sindicat creiem que aquesta actitud de negar-se a millorar la situació dels seus treballadors és totalment irresponsable i fa encara més difícil que el nostre poble pugui tenir l’educació que necessita.

Cal aprofitar la modificació del pressupost per demostrar la voluntat de millorar el sistema educatiu

Els canvis inevitables en el pressupost a causa de la crisi present són una oportunitat per rectificar la manca de voluntat demostrada en el present pressupost i per això demanem als grups parlamentaris que es comprometin a:

  • Incrementar substancialment el pressupost per avançar en l’efectiva gratuïtat de l’educació (menjadors, llibres i materials, activitats fora dels centres) i descarregar així les famílies de les aportacions que es veuen obligades a fer a través de les quotes.
  • Augmentar suficientment les plantilles, perquè ateses les necessitats de prevenció sanitària, es faci possible l’atenció als alumnes en grups petits, més tenint en compte que previsiblement la pandèmia encara afectarà per una llarga temporada les activitats educatives.
  • Crear d’una partida extraordinària per garantir que, en cas d’haver de recórrer a l’educació a distància, s’hi pugui garantir l’accés efectiu tant pel que fa a connexions i dispositius com a altres materials (llapis, gomes, llibretes, llibres…) a tots els alumnes i famílies.




Carta als partits independentistes catalans del Congrés espanyol per la LOMLOE

Amb motiu del procés de debat sobre la proposta de Ley Orgánica de Modificación de la LOE (LOMLOE) al Congrés de Diputats i posteriorment al Senat, des de la Intersindical-CSC Educació, com a sindicat independentista, ens hem adreçat als representants electes de l’independentisme català a Espanya per fer-los arribar les nostres consideracions i valoracions generals sobre l’esmentat projecte de llei.

Tenim clar que les úniques lleis educatives que poden respondre a les necessitats i desitjos de les classes populars catalanes són les que emanin de la sobirania del nostre país i és en aquest marc que cal una llei republicana que superi l’actual Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la qual encara respon als models heretats d’ensenyament i que no ens permet avançar cap a una xarxa escolar única, pública, democràtica, laica, inclusiva, feminista i no segregadora.

Dissortadament, mentre el nostre poble segueixi sense ser sobirà, les lleis de l’Estat condicionaran inevitablement el nostre sistema educatiu, i en aquest sentit hem cregut necessari de fer sentir les nostres consideracions com a representants dels treballadors de l’educació catalana.

La nostra voluntat és que, en cas de compartir la nostra visió totalment o parcialment, l’escrit enviat pugui ser tingut en compte de cara a l’elaboració, transacció, o debat d’esmenes.

Així doncs, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya (JxCat) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) han rebut el següent document que podeu descarregar a continuació.




Els nous inscrits a la borsa podran participar en les adjudicacions d’estiu amb els serveis prestats comptabilitzats

Des que fa unes setmanes ens van contactar per explicar-nos la seva problemàtica, hem estat treballant amb el col·lectiu d’afectats per la borsa, format per centenars de docents inscrits a la borsa des de l’estiu de 2019. Hem ajudat a coordinar i vehicular les seves reivindicacions a través de la pressió pública (comunicats de premsa, xarxes socials…) però també hem treballat de portes endins. Hem fet pressió al Departament per correu electrònic per aconseguir respostes i compromisos, i hem exposat el seu problema i les seves reivindicacions (que també són les nostres) als responsables del Departament i fins i tot en reunió amb el conseller d’educació Josep Bargalló.

Ara bé, malgrat la satisfacció que sentim per la nostra tasca sindical i pels èxits aconseguits, nosaltres només som una eina, aquests avenços no haurien estat possibles sense la mobilització de tot un grup de docents que han creat xarxes socials, han fet vídeos, comunicats, reunions virtuals, han parlat amb la premsa, han acudit a tots els sindicats i als partits polítics… tot un desplegament de lluita i de mecanismes de pressió. La tasca sindical ha estat molt més fàcil i efectiva amb la seva implicació, i per tant, el mèrit és per a ells, pels treballadors organitzats que defensen els seus drets i el de tot un col·lectiu com són els grups Afectats per la borsa i Substituts i substitutes en lluita. Amb aquests últims, seguim lluitant pels objectius.

Avui, per fi, tots els sindicats hem obtingut les primeres informacions oficials que confirmaven que els nous inscrits a la borsa que compleixen els requisits podran participar de les adjudicacions d’estiu. Però com que consideràvem que aquesta informació no era suficient, des de la Intersindical-CSC hem decidit insistir amb un nou correu per obtenir més respostes i més compromisos, perquè crèiem que aquests docents havien de tenir una confirmació explícita que se’ls comptarien els serveis prestats fins ara, un dubte que omplia de neguits i incerteses el col·lectiu i que els feia patir pel seu futur laboral. Tot seguit us reproduïm les dues respostes que hem obtingut als nostres correus:

“Us informo que a la convocatòria d’adjudicacions de destinacions provisionals per al curs 2020-2021 ja està previst incloure la participació del personal de la borsa de treball de personal docent que ha prestat serveis i que té els requisits, és a dir que també està inclòs el personal que ha accedit a la darrera convocatòria d’accés a la borsa de treball i que compleixen aquests requisits, tal com podreu comprovar en la resolució d’adjudicacions provisionals.”

“En resposta a la consulta plantejada per una organització sindical respecte a si la inclusió del personal que ha accedit a la darrera convocatòria d’accés a la borsa de treball es farà amb la baremació que els correspon afegint el temps treballat d’aquest curs o amb el número provisional, us informen que a l’adjudicació d’estiu només poden participar els que han prestat serveis i TOTS s’ordenen per temps de serveis prestats, és a dir, serà la baremació que els hi correspongui en funció del temps treballat, no del número provisional.”

A partir d’ara, no ens relaxem, perquè toca vetllar pel compliment d’aquests compromisos i vigilar de ben a prop que es respecten els drets d’aquest col·lectiu com se’ns ha informat. #MateixaFeinaMateixosDrets




Un procés de preinscripció sense tenir en compte l’informe dels experts en prevenció i salut?

Pati de l’escola Doctor Joaquim Salarich de Vic

Avui el Departament d’Educació ha enviat a les direccions les instruccions per al procés de preinscripció per al curs 2020-2021, les podeu descarregar al final d’aquest document. Aquestes instruccions han estat enviades des del departament de personal del Departament, però denunciem que no s’ha tingut en compte l’informe del Servei de Prevenció del mateix Departament, un informe que s’estava elaborant amb la participació dels sindicats. Fa pocs dies ja vam publicar un resum de la mesa paritària de salut que vam mantenir per preparar aquest tema.

Aquesta instrucció
enviada avui és visiblement incompleta, amb els riscos per a la
salut que comporta que no es donin unes instruccions completes i
contrastades amb experts en aquesta situació de crisi sanitària.

Si el Departament
d’Educació no té en compte l’informe del Servei de Prevenció
en el qual hem participat els sindicats, com es pot dir que estan
garantint la salut dels treballadors? Com pot ser que l’administració
obviï els seus propis tècnics de prevenció i salut en plena
pandèmia mundial?

La precipitació i
la improvisació són incompatibles amb la prevenció i la cura de la
salut, i això ens posa a tots en risc.

Per això, des de
la Intersindical-CSC exigim que, per tal de preservar de forma real i
efectiva la salut de tots els treballadors de l’educació, s’enviï
a les direccions un missatge que deixi sense efecte aquestes
instruccions i que se n’elaborin unes de noves tenint en compte
l’informe
dels tècnics especialistes i dels sindicats
Aquesta és l’única manera de garantir que no es posaran en risc
els treballadors, la qual cosa hauria de ser l’objectiu fonamental
en la situació actual, per sobre de qualsevol voluntat
administrativa.




Exigim la retirada d’una reforma de l’FP inoportuna, inadequada i sense consens

La Intersindical-CSC, després de ser convocats a una Mesa Sectorial d’educació per al dilluns 4 de maig amb el currículum de Formació Professional a l’ordre del dia (una mesa que ha estat ajornada, de moment, al dia 8), denunciem que el Departament d’Educació pretén implementar de nou la reforma curricular de la Formació Professional (FP). Ho faran aprofitant la situació d’emergència de la Covid-19 malgrat el rebuig frontal que la comunitat educativa hi ha mostrat des del primer cop que es va presentar el curs passat (quan va acabar sent retirada).

Aquesta
reforma comporta aprofundir en l’externalització de la Formació
Professional, sense consens ni tan sols un diàleg real amb el
professorat i amb els
seus representats sindicals.
Tampoc es pensa en les diferències entre famílies professionals i
ni les característiques del teixit empresarial català.

L’augment
de les hores de formació a l’empresa per als alumnes que no fan
formació dual només obeeix a quadrar les hores dels cicles per
poder uniformitzar els grups on hi ha alumnes que fan formació dual
i alumnes que no. Les
reformes s’han de fer amb criteris pedagògics i no pas
administratius o burocràtics.

Estem
en un moment en el qual el Departament d’Educació ha explicat que
és incapaç de gestionar la borsa d’interins i que per això ha
hagut de deixar en suspens la publicació de la llista de nous
admesos i posposar tot el procés, amb el perjudici que això suposa
per a milers de docents que s’hi havien inscrit. En canvi, resulta
que dedicarà
esforços a reformar els 115 decrets pels quals s’estableixen els
currículums de l’FP. És una situació inexplicable, si no
surrealista.

Aquesta
reforma només afegirà més pressió i estrès al professorat que
haurà de preparar de bell nou totes les programacions en una
situació de crisi i incerteses com l’actual. A més, la situació
actual d’ERTO i acomiadaments a moltes empreses fa que ara mateix
sigui un despropòsit
incrementar les hores de pràctiques, a no ser que es vulgui (esperem
que no) reforçar aquestes empreses mitjançant l’ús d’estudiants
com a mà d’obra barata en comptes de cercar solucions polítiques
efectives per a autònoms, treballadors i empresaris.

És
necessari també que qualsevol reforma es pugui dur a terme sense els
límits que suposa no tenir plenes competències en aquest àmbit. No
pot ser que hàgim d’estar pendents de cap reforma ni decisió que
es faci a 600 quilòmetres d’aquí si volem adaptar totalment la
Formació Professional a la realitat catalana.

Per tot això, des de la Intersindical instem al Departament d’Educació a retirar definitivament aquesta reforma curricular i a encetar d’una vegada meses de diàleg i negociació reals en aquest àmbit (i no merament informatives com fins ara) amb els docents i els seus representants legítims.

A més de totes les consideracions pròpies, també ens hem sumat a un comunicat unitari que podeu llegir tot seguit.