Per una escola catalana, laica i republicana: no a l’ensenyament confessional a l’educació

La implantació de l’ensenyament confessional de la religió islàmica als centres públics per part del Departament d’Educació, que s’ha volgut presentar falsament com un reconeixement de la diversitat religiosa, és un greu error i un pas en la direcció contrària al que necessita el nostre sistema educatiu.

Per si no fos prou inacceptable aquest projecte, han transcendit informacions que apunten que aquest ensenyament confessional es podria fer en llengua àrab, amb la qual cosa s’afebliria encara més el paper del català com a llengua pròpia i vehicular a l’educació catalana. A més, és una forma d’afavorir processos de segregació d’alumnes, ja prou greus en el nostre sistema educatiu.

Veiem en aquesta maniobra la voluntat d’encobrir i mantenir el privilegi de l’església catòlica perquè pugui continuar oferint ensenyament religiós confessional als centres educatius sostinguts amb fons públics, seleccionant-ne unilateralment els docents i els continguts, però sense cobrir-ne els costos atès que els sous es paguen amb diners públics. Veiem aquest blindatge de l’ensenyament confessional com un fet que l’actual règim monàrquic ha mantingut com a pervivència del franquisme.

Les pràctiques religioses que han condicionat la història, la llengua i la cultura del país al llarg de la història han de ser objecte d’estudi i anàlisi als centres educatius com tants altres fets històrics i culturals, però no a través de l’apologia ni del proselitisme. Els alumnes dels centres catalans han de poder analitzar críticament aquest fenomen sense la pressió de la visió confessional que s’imparteix des de l’assignatura de religió, una assignatura que paguem entre tots.

Exigim al Departament d’Educació que, en comptes d’introduir nous ensenyaments confessionals, aturi totalment els que ja s’estan oferint i faci un pas cap a l’educació que volem i reclamem per al nostre país i per al projecte d’una República Catalana independent: una educació catalana en llengua i continguts, laica, oberta, basada en valors republicans com la democràcia, la llibertat d’opinió i d’expressió, la fraternitat, la igualtat i la solidaritat.




La Intersindical-CSC veiem amb preocupació l’inici del curs escolar i demanem més prevenció

Els últims dies hem quedat sorpresos i preocupats per les declaracions del Departament de Salut de les quals se’n desprèn una evident descoordinació (i discrepàncies) entre els Departaments del Govern en el pla d’inici del curs escolar (un pla que, de per si, ja ens preocupava). A més, des del Departament de Salut s’arriba a posar en qüestió que les ràtios de 25-30 alumnes per aula siguin adequades tot afirmant que com més petits els grups, millor, un fet que ja havia estat denunciat per tots els agents de l’educació. I ja falta menys d’un mes perquè els alumnes catalans arribin a les aules amb una pandèmia que no remet.

En ple pic de la pandèmia el Departament d’Educació va plantejar la necessitat de reduir les ràtios a 10-15 alumnes per aula i cercar espais alternatius propers al centre, i hi va estar treballant. Aquesta idea que semblava imprescindible va quedar en no-res, per sorpresa de tota la comunitat, i s’ha anat dissolent fins a arribar a un inici de curs que es planteja amb una normalitat poc alterada que fa patir tots els membres de la comunitat educativa, nosaltres inclosos, que no veiem que les mesures adoptades permetin començar el curs amb la situació actual.

Un cop coneguts tots els detalls del pla d’inici de curs i veient l’evolució de la pandèmia, des de la Intersindical-CSC creiem que per tal d’obrir les escoles aquest setembre i mantenir-les obertes continuen fent falta més mesures de prevenció i més recursos, atès que serà la situació més delicada de gestionar en el moment en què estem, i les afectacions que pot provocar la tornada a l’escola van molt més enllà del sistema educatiu, del qual en participa tota la societat d’una manera o una altra. Una mala gestió de l’inici del curs pot tenir una afectació global.

No entenem que la prevenció sigui la principal directriu en tots els àmbits de la societat («distància-mans-mascareta») però que aquestes idees de màxima prevenció no s’apliquin a l’educació (sinó que es funcionarà, més aviat, per reacció). S’intenta rebatre qualsevol proposta amb l’argument dels grups estables, una mesura important però no suficient per si sola, i encara menys amb grups tan nombrosos (25 o 30 alumnes per aula).

Des de la Intersindical-CSC exigim que en la reunió d’aquesta setmana entre els Departaments de Salut i d’Educació sobre l’inici de curs es posin sobre la taula les reflexions que hem plantejat i també les següents mesures bàsiques amb l’objectiu de garantir la salut i la seguretat de tothom:

Reduir significativament les ràtios com ja demanàvem fa mesos. Abaixar ara les ràtios complicarà l’organització dels centres, però amb menys alumnes per aula es redueix el risc d’un gran contagi, es poden mantenir més distàncies i la gestió dels casos positius es fa més controlable, i en la situació actual la prioritat ha de ser aquesta. Si el Departament d’Educació va fer els deures i va cercar espais quan pretenia aplicar aquesta mesura, bona part de la feina ja està feta, només cal voluntat per tal d’aplicar-ho, encara que un cop més es va tard i malament, amb equips directius i docents desbordats també a l’agost preparant el nou curs i pendents de possibles canvis d’última.

Fer proves periòdiques a tot el personal dels centres i als alumnes. Faria més eficaç i ràpid el sistema de detecció i aïllament de casos (un cop més, prevenció). Cal tenir en compte que la majoria de nens són asimptomàtics (i que en un centre educatiu pot arribar a haver-hi prop de 1000 persones a la vegada), i que, per tant, pot haver-hi un gran contagi dins un centre sense que ningú se n’adoni i que s’estendrà a l’exterior sense control (pares, avis, amics…). Per això esdevenen del tot necessaris els cribratges periòdics per detectar positius, començant per fer-ne un abans de l’inici de curs com preveu Andalusia o com demana el partit verd alemany. Ara tota actuació recau en què el docent detecti símptomes en algun alumne. Un capítol a part que també hauria d’explicar el Departament és què passa amb els alumnes de risc i la possibilitat de l’atenció domiciliària d’aquests, i quina atenció educativa rebran els alumnes que s’hagin de passar 14 dies a casa confinats.

Donar un permís retribuït a tots els treballadors els fills dels quals s’hagin de passar 14 dies a casa per haver estat en contacte amb un company d’aula positiu per COVID-19, un permís que ha de durar tot el període de confinament de l’alumne. D’aquesta manera, la cura dels fills quedarà assegurada, s’evitarà l’exposició de grups de risc com són els avis o altres casos en els quals els treballadors hauran d’invertir el sou en serveis de cura dels fills confinats. Es tracta d’una mesura social, transversal i necessària per a totes les famílies davant els confinaments continuats de grups d’alumnes que hi haurà durant el curs.

Aportar més recursos per a la gestió dels positius. Es carrega la tasca a les direccions sense dotar-les dels recursos humans necessaris per cobrir totes les hores que hi hauran de dedicar. Demanem que s’aboquin els recursos necessaris a la gestió dels casos positius i al rastreig, i no només a l’educació, sinó en general.

L’actual pla de retorn a les aules està generant inquietud, por i dubtes a famílies i treballadors. Creix el nombre de persones que es neguen a tornar als centres o que es neguen a portar-hi els fills davant l’evidència d’un inici de curs amb mancances greus en una situació de pandèmia en la qual està en joc la salut de molta gent. Continuem pensant que hi ha una manca de voluntat, d’esforç i de previsió, acompanyant d’un intent de fingir que podrem tenir un curs normal.

Creiem que és impossible començar el curs amb garanties de seguretat només amb les mesures anunciades fins ara i esperem canvis després de la reunió d’aquest dijous.

Calen decisions valentes, calen esforços, calen respostes, no s’hi val a dubtar ni a pecar de poc previsors, perquè si la situació empitjora i ens trobem immersos en una nova situació problemàtica i descontrolada no serà per culpa del «relaxament» dels docents, que som els primers que volem obrir les escoles i volem fer-ho bé, sinó pel del Conseller i del seu Departament que no posaran les mesures que calen.




Setembre: volem ser part de la solució

El retorn a les aules i la reobertura de centres educatius ha estat un tema d’intens debat i treball dins del nostre sindicat, però també en la societat en general. La Intersindical-CSC, com a representants dels treballadors de l’educació i com a sindicat de classe, ens posem al costat de tots els treballadors i volem formar part de la solució, no del problema, de cara al retorn de setembre.

Creiem que cal ser constructius i treballar en una solució realista que garanteixi el dret a l’educació presencial i el dret a la salut i la seguretat (no hem de perdre de vista que la pandèmia no s’ha acabat). Som conscients que s’han de reobrir els centres educatius per a tothom perquè l’educació presencial és una necessitat social, un bé per a tothom que cal recuperar, sobretot per a infants i adolescents, que necessiten l’escola i l’institut per socialitzar-se, relacionar-se, compartir, jugar, descobrir i aprendre plegats. I creiem que aquest cop es pot fer bé, i s’ha de fer bé. I diem educació presencial perquè l’educació no s’ha perdut, no ha desaparegut, ningú ha aprofitat la pandèmia per fer vacances: els docents han fet una tasca i un esforç vital de reinvenció, de proximitat i de treball que cal reconèixer, valorar i aplaudir. Ningú estava preparat per una pandèmia mundial i tothom ha fet tot el que ha pogut per tirar endavant: els docents, les famílies, els nens i tota la societat.

Durant els últims mesos se’ns ha escoltat i informat poc des del Govern de la Generalitat de Catalunya i des del Departament d’Educació, però amb les informacions que hem pogut anar recollint hem pogut fer una anàlisi, segurament incompleta, de la realitat i del futur immediat del sistema educatiu. El que tenim clar és que, a hores d’ara, després de dir el que pensàvem de com s’ha fet la reobertura de juny, de donar suport directe a direccions i docents i d’oferir-nos a denunciar a Inspecció de Treball qualsevol irregularitat o deficiència que detectin els treballadors de cada centre educatiu, el que hem de tenir com a prioritat central és el retorn de setembre, que serà (o ha de ser) el retorn real, el retorn de tothom a les aules.

Seguim amb voluntat de diàleg, amb voluntat de treballar per arribar a la millor solució, de manera constructiva. Animem el Departament d’Educació a escoltar tots els agents de la comunitat educativa i recollir les propostes, la col·laboració i inquietuds de cadascú.

De cara a setembre hi ha dos temes cabdals: els espais i els professionals, la plantilla. És evident que, segons les ràtios, criteris i informacions que el mateix departament ha compartit i estipulat les últimes setmanes (no ens inventem res), tant els espais com les plantilles hauran d’augmentar (i qui sap si també els horaris hauran de patir modificacions importants). Sobre els espais, poc hi tenim a dir, el Departament ja ha anunciat que treballa i treballarà conjuntament amb ajuntaments i entitats de tota mena a la recerca de nous espais per a l’alumnat. És un tema important del qual farem seguiment.

Sobre la plantilla, fem èmfasi un cop més en què hem basat les nostres estimacions en els criteris i les ràtios que ha anat proposant el Departament d’Educació (l’únic que disposa de totes les dades reals i que pot fer un càlcul ajustat). Calculem que per al funcionament del sistema educatiu respectant tots els drets i necessitats dels alumnes, garantint l’atenció necessària i complint totes les normes de prevenció i salut fruit de la pandèmia, caldria augmentar la plantilla aproximadament en 30.000 professionals com a mínim per començar el curs (recordem que hi ha al voltant de 5.000 centres educatius a Catalunya).

El nostre càlcul es basa en una mostra representativa de població i de centres, i sense caure en proclames fàcils com afirmar que per a reduir les ràtios a la meitat caldria el doble de docents. El nostre país és divers, tenim zones molt diferents i ràtios de tota mena, i molts centres que ja fan desdoblaments de grups habitualment, no ens n’oblidem.

No obstant això, repetim que l’únic que té les dades totals, reals i adequades per treballar en aquest aspecte és el Departament d’Educació, i és per això que, més enllà d’intentar fer càlculs i propostes pel nostre compte, volem seure a parlar-ne amb el Departament. Necessitem conèixer amb detall tota la informació de què disposen fins ara per poder treballar amb totes les eines i negociar per trobar conjuntament la millor manera d’articular la tornada presencial tan necessària per a tota la societat.

Tècnicament, a més, creiem que l’increment de personal docent, sigui quin sigui el número final, ha de ser vehiculat a través de places vacants adjudicades a juliol per a tot el curs, hi hagi vacuna o no durant el transcurs d’aquest. No es pot caure en el parany d’inventar-se places de substituts (que realment no substituirien a ningú) per després despatxar milers de treballadors precipitadament quan es trobi una cura. A l’educació li cal estabilitat i mesures, com dèiem, pensades amb mirada llarga per millorar un servei essencial molt castigat per les retallades i la precarització. Per tant, proposem trobar la manera que aquest replantejament de l’educació a causa de la crisi serveixi perquè en surti més fort un cop tot hagi passat.

Així doncs, des de la Intersindical-CSC creiem, com ja vam dir fa dies, que ara que tothom ha vist les debilitats de tots els serveis públics és un bon moment per enfortir-los amb mesures que tinguin visió de futur, no pensades només de manera provisional, perquè el sector públic en general segueix patint problemes i retallades estructurals, com dèiem, que venen de lluny.

I no tot s’acaba amb els docents i el personal de suport necessari, sinó que l’escola ofereix més serveis, com el de menjadors, essencial (si no vital) per a molts alumnes i famílies. En aquest cas, més que un número, el que demanem és que es treballi des d’ara mateix a la recerca de nous espais de menjador per a cada centre, ja que sovint els menjadors són massa petits, estan massificats i es fan fins a tres torns (en dues hores) per dinar amb alumnes que acaben dinant tard i corrents. Què passarà ara si hi ha d’haver distància i menys aforament? Cal pensar-ho i planificar-ho amb temps. Sobre el personal, caldrà fixar la contractació de tot el que calgui per garantir que es compleixen les mesures de seguretat necessàries perquè no es perdi cap servei ni dret essencial de l’àmbit educatiu.

Tampoc podem oblidar la neteja, un altre servei essencial (i ara més que mai). Caldria, com a primera mesura, que la gestió de les hores fos directa dels centres i dels ajuntaments, depenent en cada cas de qui contracta els serveis. D’aquesta manera seria més fàcil garantir que es prenen les mesures necessàries i es podria avançar cap a una correcta gestió de la situació.

Hi ha molts més temes a abordar, i ja som a juny, un mes clau en la planificació del setembre (perquè un cop feta la planificació, caldrà encara una gran preparació), així que la Intersindical-CSC seguim esperant l’oportunitat de ser part d’aquesta solució que esperem que es gestioni radicalment diferent de com s’ha fet la reobertura actual de final de curs.




Dret a l’educació i dret a la salut: obrim les escoles amb seguretat

El proppassat dilluns 1 de juny, per ordres del Departament d’Educació, els centres educatius dels territoris que havien entrat en fase 2 van obrir les portes. I ho van fer amb l’oposició unànime de les organitzacions sindicals, després que el conseller Josep Bargalló decidís tirar pel dret, dinamitant tots els ponts de diàleg amb els representants dels treballadors i treballadores, sense ni tan sols escoltar les nostres propostes. És per això que considerem que aquesta obertura no respon als criteris pedagògics i d’inclusió social, com sovint s’ha al·legat, sinó que s’ha basat en càlculs polítics i electorals que ignoren les garanties de salut i de seguretat laboral que exigim.

Des de fa setmanes hem presenciat una campanya mediàtica que ha aplanat el terreny a les decisions del Departament, deixant el conjunt de treballadors de la comunitat educativa en una tessitura molt difícil. En resum, s’han difós tres missatges principals: 1) La urgència d’obrir les escoles per garantir el dret a l’educació, especialment de les famílies més vulnerables; 2) La necessitat que els mestres assumissin una responsabilitat social equiparable a la que van assumir els professionals sanitaris; i 3) Que les classes i tutories telemàtiques no poden substituir la tasca presencial dels docents, en l’acompanyament emocional i pedagògic dels estudiants.

La paradoxa és que totes tres raons són plenament compartides per les organitzacions sindicals i, ens atrevim a dir, per tots els professionals de l’educació: 1) Som els primers que defensem la importància del dret de l’educació i la necessitat de dotar-nos dels recursos humans i materials necessaris per a garantir-lo efectivament. En conseqüència, som els últims que negarem mai la urgència d’obrir les escoles i d’oferir un servei públic de qualitat al conjunt de la comunitat educativa; 2) Els treballadors de l’educació som professionals amb vocació de servei públic i que assumim una gran responsabilitat social. No es poden equiparar ni jerarquitzar alegrement les tasques o la funció social que realitzem els diferents col·lectius de treballadors: tots som imprescindibles perquè la societat funcioni; 3) Els treballadors de l’educació no hem deixat de treballar en cap moment durant el confinament i, amb els escassos recursos i instruccions de què hem disposat, tots hem donat el millor de nosaltres mateixos als nostres estudiants. Per tant, ningú no és més conscient que nosaltres de les limitacions dels mitjans telemàtics en la nostra professió.

Així doncs, és inacceptable que s’insinuï que els treballadors de l’educació i els seus representants sindicals ens oposem a l’obertura de les escoles per simple comoditat o corporativisme, desatenent les raons que s’han esgrimit, com si no anessin amb nosaltres. S’han dit coses molt gruixudes que sembla que responguin a una campanya de desprestigi que poc té a veure amb la decisió de reobrir els centres educatius en plena crisi sanitària. Per això, tenint en compte que ni el conseller d’educació ni els opinòlegs professionals ens han volgut escoltar, hem considerat necessari aclarir quines són les garanties mínimes de seguretat i de salut que actualment manquen i que cal exigir, per tal que es pugui iniciar el curs que ve amb condicions.

Primer de tot, cal garantir les mesures de prevenció i protecció col·lectives i individuals: col·lectivament, hauria de ser una exigència bàsica que es realitzessin tests massius a la població. A part, caldria assegurar la correcta senyalització d’espais i recorreguts, marcar distàncies de seguretat, garantir espais suficients, instal·lar dispensadors de gel hidroalcohòlic i mampares on es necessitin, neteja i desinfecció dels espais comuns diversos cops al dia, etc. Cal proveir la comunitat educativa dels equips de protecció individual necessaris: mascaretes ffp2 per al personal i mascaretes quirúrgiques per a l’alumnat, pantalles facials per als treballadors del PAS i al professorat, si no pot usar mascareta per a poder parlar. Volem treballar, però amb seguretat per a tots, dels més petits als més grans.

D’altra banda, hi ha consideracions organitzatives que encara no s’han resolt: com es garanteix la proporció que ha estipulat per seguretat el mateix Departament d’Educació de 12-13 alumnes o màxim 15 per aula? S’haurà de compaginar la docència presencial amb la telemàtica? Com es quantificarà si és que finalment s’amplia la plantilla? I si fem classes presencials alternatives, cal dotar de càmeres i de connexió de fibra òptica a tots els centres suficientment potent com per poder emetre les classes a la meitat dels alumnes que es quedin a casa? Tinguem en compte que si es vol fer una docència completament presencial amb aquests criteris que ens han anat arribant, això significaria que almenys caldria doblar horaris o espais, i augmentar significativament la plantilla. On ubicarem l’alumnat als instituts i escoles que estan en barracons? Què passarà amb els centres d’educació especial? No tenim ni tan sols un pla general elaborat: no tenim ni idea de què volen fer i s’hauria de saber a finals de juny, com a màxim, per tal de centrar-nos a poder planificar bé el setembre!

Finalment, tenint en compte la legislació vigent, si qualsevol treballador (docent, PAS, d’empreses externes) considera que no s’està complint la normativa de prevenció i de seguretat ha de denunciar-ho als sindicats o a inspecció de treball. No es pot posar en perill la vida dels treballadors i de l’alumnat. Per això, ens trobem en una tessitura molt difícil: no hi ha les garanties mínimes per a la salut i la seguretat a hores d’ara, però som els primers que sostenim la necessitat de garantir les condicions perquè es pugui iniciar el curs, per tal de preservar el dret a l’educació. El problema és que aquesta situació els treballadors no tenim mitjans per resoldre-la, sinó que és el Departament d’Educació el que hauria de deixar de banda les lluites partidistes i les campanyes mediàtiques de curta volada, afrontant d’una vegada per totes la complexitat d’aquesta situació, reprenent el diàleg amb els representants sindicals i amb el conjunt de la comunitat educativa.

Roger Castellanos Corbera i Lluís Hurtado Noguer

Professors i representants de la Intersindical-CSC a la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals del Personal del Departament d’Educació




Valoració del pla de reobertura de centres anunciat pel conseller d’educació

Si fa uns dies publicàvem el text “per una reobertura dels centres educatius amb garanties i visió de futur” a partir de les informacions que havíem anat recollint de fonts del Departament d’Educació als mitjans de comunicació, ara valorem el pla de reobertura que va presentar el conseller d’educació i que han rebut els centres educatius.

– Impugnem, de base, el document. En el seu plantejament assegura que s’ha comptat amb sindicats i comunitat educativa, però qualifiquem això, directament, de mentida. Des de la Intersindical-CSC afirmem que no s’ha comptat amb sindicats i comunitat educativa, no hem tingut ni veu ni vot en aquest procés.

Es constata, un cop més, una descoordinació informativa flagrant del Departament. El document que el conseller d’educació presentava a les 12.30, a primera hora del matí ja corria per grups de Whatsapp, de Telegram i tornava a causar, un cop més, neguits, incerteses i indignació a tota la comunitat que torna a ser víctima de la desinformació.

– Sorprenentment, es pretenen obrir els centres sense preveure cap recurs extraordinari de personal ni cap planificació d’espais tot i haver de reduir els grups a la meitat i haver d’atendre alumnes presencialment i d’altres telemàticament. Com se suposa que s’han de gestionar grups de la meitat d’alumnes amb els mateixos docents? Cada centre haurà de decidir quins nens tenen dret a l’educació presencial i quins no? Els docents hem de fer jornades de 24 hores atenent presencialment i virtualment els alumnes?

Es traspassa tota la responsabilitat a les direccions quan hi ha alts càrrecs que haurien d’assumir-les. No pertoca a les direccions dels centres assumir aquesta pressió i aquesta presa de decisions. No podem tolerar que les direccions hagin de prendre decisions polítiques. Qui hauria d’assumir les possibles conseqüències d’aquestes instruccions són els alts càrrecs del Departament d’Educació i no les direccions dels centres.

– S’afirma que els col·lectius de risc no aniran presencialment a treballar a no ser que signin un document sol·licitant que no se’ls inclogui com a col·lectiu de risc. Comptant que s’adjudiquen moltes places per entrevista, un fet que hem denunciat des que es van començar a implementar, s’està incitant la gent a posar en risc la seva salut per poder accedir a un lloc de treball?

La conclusió és clara: amb aquestes indicacions i condicions no es poden obrir els centres. Hi ha un problema social que afecta totes les famílies amb fills, i calen urgentment mesures de conciliació. No es pot carregar sobre els centres educatius la solució d’aquesta necessitat social de la manera que s’està fent, aquesta no és la solució. Obrir les escoles amb aquestes condicions presentades avui és una temeritat sanitària que no podem assumir perquè juga amb la salut dels alumnes, de les famílies, dels treballadors i de tota la societat, a més d’atemptar contra els principis bàsics de l’educació.

En aquest moment, la prioritat hauria de ser treballar per tenir un curs vinent en condicions. Creiem que la comunitat educativa en el seu conjunt s’ha de plantar, per la salut i pels drets de tots, i treballarem per vehicular la millor manera de fer-ho.

A banda d’aquesta valoració pròpia, diversos sindicats hem signat un document conjunt que podeu llegir a continuació:




Per una reobertura dels centres educatius amb garanties i visió de futur

Pati buit de l’Escola Progrés de Badalona

Des de la Intersindical-CSC volem fer diverses consideracions sobre l’estat actual de l’educació i la reobertura de centres després de totes les informacions que han anat apareixent als mitjans:

  • La manca d’instruccions clares i de comunicació directa amb els treballadors és un greuge que creiem que cal corregir urgentment. La mala gestió comunicativa està creant neguits i incerteses des de l’inici de l’estat d’alarma a tota la comunitat educativa i, especialment, als treballadors de l’educació. No és un problema nou. Ho hem denunciat públicament i, en solitari, a les meses sectorials d’educació amb els alts càrrecs del Departament i amb el mateix conseller Bargalló. Finalment vam obtenir una resposta clara de la subdirectora general de Gestió del Personal Docent: l’administració no donarà informació directa als seus treballadors de tràmits o actuacions que els afecten, i expliquen que per això i per la resta de temes és el treballador qui n’ha d’estar pendent i ha d’anar a buscar la informació al web o als canals informatius del Departament. Nosaltres diem que els docents tenen un correu corporatiu, d’empresa, el correu XTEC, i que ja és hora que els responsables d’educació comencin a fer-lo servir com a eina útil per als treballadors. Com a sindicat, seguirem insistint en el dret dels treballadors a ser informats directament de tot allò que els afecta. No podem tenir tota la comunitat educativa pendent de la premsa fins a altes hores de la nit per anar descobrint les novetats en una situació tan delicada.

  • La responsabilitat i planificació a l’hora de reobrir els centres no pot recaure sobre les direccions com s’ha afirmat des del Departament, emparant-se en una mal entesa autonomia de centres. Els docents que formen part de les direccions de cada centre no han d’assumir aquesta responsabilitat i viure amb la pressió de gestionar una situació d’aquesta magnitud, per això ja hi ha altres ens i persones de rang superior que haurien d’assumir-ho. A més, no podem acceptar una reobertura de centres sense les garanties legals i la seguretat jurídica necessàries per als docents de les direccions i per a tota la plantilla en general.

  • No acceptarem que docents i alumnes vagin als centres sense les mesures de seguretat ni els recursos suficients. Calen espais adequats i suficients i cal un augment significatiu de la plantilla per garantir un bon desenvolupament de la tasca educativa i una atenció adequada a l’alumnat, i sense que l’augment de grups comporti la pèrdua d’especialitats ni de professionals dedicats a l’educació inclusiva. Si no hi ha aquestes condicions, els centres no es poden obrir i els docents no poden treballar presencialment.

  • No podem assumir una educació diferenciada depenent del centre perquè la base de l’educació és l’equitat i la igualtat d’oportunitats. S’ha dit als mitjans de comunicació que als centres on es puguin garantir les directrius que marqui el Departament d’Educació es farà una educació totalment presencial, i en els que no, l’assistència dels alumnes serà alterna. Veiem aquesta situació com un greuge comparatiu i una discriminació d’aquells alumnes que visquin en entorns més desafavorits o en centres amb menys possibilitats d’espais adequats.

  • El Departament d’Educació ha decidit seguir aplicant la selecció per entrevistes personals als centres públics, malgrat que hi ha una borsa on els docents estan ordenats per rebre les places de manera justa i equitativa. Aquesta és una pràctica que hem denunciat sempre, però ara encara amb més vehemència perquè amb la crisi sanitària augmenten considerablement les possibilitats de discriminació. El conseller va assegurar que probablement els col·lectius de risc haurien de fer teletreball durant tot el curs, així que, si ja normalment és una mesura que propicia discriminacions (dones embarassades ja han denunciat que no han estat contractades per la seva condició els darrers cursos), ara encara seran més habituals i flagrants. Amb quines garanties es pot presentar algú aquest juny a una entrevista amb la direcció del centre per cobrir una plaça quan no se sap si podrà treballar presencialment perquè és col·lectiu de risc? És evident que moltes direccions prioritzaran aspectes no professionals. Caldrà dissimular la tos? Amagar la panxa d’embarassada? Amagar el ventolín? Mentir en l’edat? El Departament ens ha respost a aquestes preguntes pretenent que siguem els sindicats qui fem seguiment de les entrevistes i vetllem perquè això no passi, comunicant les vulneracions al Departament. Quan una norma fomenta la discriminació, el problema és la norma i cal retirar-la, i cap altra solució és vàlida en aquest cas. No acceptem la figura de vigilants o policies d’unes entrevistes laborals injustes i innecessàries.

  • Com vam denunciar fa poc en un comunicat, la crisi ha fet evident que el Departament està en una situació de col·lapse estructural que en requereix una reorganització general immediata. Hi està havent problemes per gestionar llistes de personal; fa un mes que esperem que se’ns convoqui a una mesa a la qual es va comprometre el Departament d’Educació per parlar dels substituts i del cobrament del juliol; seguim amb la incertesa i sense notícies de l’aplicació de la nefasta reforma de l’FP després que fa prop de dues setmanes se’ns cancel·lés la mesa a última hora. Això ve de lluny i no pot seguir així.

  • Des de la Intersindical-CSC proposem veure la crisi com una oportunitat en l’àmbit educatiu per fer millor les coses i assumir reivindicacions necessàries que venen de lluny. És ben sabut que l’educació ha patit retallades i un empitjorament de condicions durant l’última dècada que no han estat revertides. Per això, proposem que s’aprofiti la reestructuració que s’ha de fer de tot el sistema per al curs vinent, per fer canvis que vagin més enllà d’un fet temporal. Per això, caldrà fer un esforç pressupostari per adequar edificis i espais i per contractar el personal suficient perquè la baixada de ràtios sigui una mesura estable que perduri en el temps, tenint en compte que menys alumnes per aula va lligat a una millor qualitat educativa i més i millor atenció de l’alumnat.

  • Creiem que qui ha de liderar i gestionar aquests canvis i la reobertura dels centres ha de ser el conseller d’educació i l’equip d’alts càrrecs del Departament d’Educació. Ells són qui han de garantir la seguretat, els recursos, el dret a l’educació i els drets laborals en aquest àmbit. Les seves responsabilitats no es poden delegar ni és un moment per caure en ambigüitats, informacions contradictòries i imprecisions. Caldria una mostra clara de lideratge i de planificació efectiva amb tot el necessari sobre la taula per donar tranquil·litat i seguretat a tota la comunitat. Per tot això, assumim que si qui hi ha al capdavant no es veu capacitat per gestionar la situació atenent tots els punts exposats en aquest comunicat, caldrà cercar nous lideratges que sí que ho estiguin.




Analitzem a fons els pressupostos catalans: no resolen les necessitats actuals de l’educació i els calen modificacions urgents

Després d’analitzar a fons els pressupostos catalans, constatem el que ja havíem dit sobre l’esborrany i també en el moment de l’aprovació, que ens deceben profundament per la seva manca d’ambició per superar les insuficiències cròniques del sistema educatiu i per afrontar la crisi a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19.

Aquest pressupost reflecteix la incapacitat del sistema de finançament (que no correspon en absolut a l’esforç fiscal que fa la nostra ciutadania) per atendre correctament les necessitats del país i revela una mentalitat política autonomista incapaç de superar aquests obstacles. Les propostes de millora del pressupost que des del Marc Unitari de la Comunitat Educativa i dels sindicats hem fet per aconseguir un pressupost al servei de les necessitats de la gent d’aquest país han estat majoritàriament ignorades.

Des de la Intersindical-CSC Educació fem les següents consideracions fruit d’aquesta anàlisi exhaustiva que hem fet dels nous pressupostos.

No s’aposta per un sistema públic fort i suficient i amb capacitat de respondre a la crisi

El pressupost aprovat, un cop descomptada la inflació del període, (16,39%) és encara inferior en 500 milions d’euros al de 2010 en valor real. El pressupost tampoc no ha sabut aprofitar el creixement del 20,14% del Producte Interior Brut d’aquests darrers deu anys per mantenir el nivell d’inversió pública en l’educació que, de fet, ha disminuït un 1% i queda lluny del 6% que preconitza la LEC i del 7% que reclamem des de la Intersindical-CSC.

Tenint en compte que els darrers anys ha augmentat la població escolar un 7% i que el percentatge de treballadors públics a Catalunya (9%) és clarament inferior a la mitjana de molts països europeus (França, 23%, Dinamarca, 27%, 2017) seguim molt lluny d’un sistema prou fort per a atendre educativament i en condicions dignes els nostres alumnes, i aquest pressupost no fa cap pas significatiu en aquesta direcció. L’augment d’alumnes s’ha absorbit massificant les aules i no creant els grups i centres públics que calien (i per a la creació dels quals el pressupost no preveu cap augment).

Les propostes presentades per la Intersindical-CSC, juntament amb els altres sindicats i el MUCE, per avançar en la bona direcció i rebutjades pels partits del Govern i pels Comuns (recuperació de les hores no lectives, respectar les ràtios nominals, substituir els terços de jornades amb mitges jornades) implicaven la creació de més de 4.000 llocs de treball, cosa que, en la situació de crisi que comencem a patir, seria doblement beneficiosa.

En una situació de crisi no s’avança decisivament en la gratuïtat efectiva de l’educació

La insuficiència crònica dels recursos per a l’educació ha obligat les famílies dels centres públics a fer aportacions anuals (que la FAPAC ha valorat en 148 milions d’euros anuals) per cobrir despeses bàsiques (despeses dels centres, llibres i material, sortides curriculars, menjador…) que haurien de ser gratuïtes i que l’actual sistema de beques tot i el seu augment, només cobreix parcialment. Tenint en compte l’empitjorament dels ingressos per a la majoria d’elles i la crisi present, això és totalment inacceptable i calia haver fet un esforç pressupostari més gran.

Segueix el dèficit històric en Educació Infantil, Formació Professional i Formació de les Persones Adultes

L’Educació Infantil de 0 a 2 anys, la Formació de les Persones Adultes i la Formació Professional són sectors als quals històricament s’han dedicat pocs recursos amb relació a la seva demanda i a les necessitats de la ciutadania d’aquest país i el nou pressupost només dóna resposta – i molt parcial- a l’etapa de 0 a 2 anys recuperant les subvencions als ajuntaments que hi havia anteriorment. Tot i això encara depèn massa de les aportacions municipals i de les famílies i queda ben lluny de la gratuïtat.

Al pressupost no hi ha cap partida destinada a ampliar l’oferta en Formació Professional, molt inferior a les necessitats del país, ni tampoc per als Centres de Formació d’Adults que necessiten urgentment ampliar les plantilles, suport administratiu i millorar les seves condicions de treball perquè tenen una demanda creixent que no sempre es pot atendre; de fet la Formació de les Persones Adultes hauria de duplicar la seva capacitat i passar del 7,4% de cobertura al 15%, ja enguany segons les directives europees.

Inclusió només a mitges

És positiu que per primera vegada es plantegi la incorporació de professionals especialitzats als centres, seguint els criteris del Decret d’Inclusió, però només es fa per a menys de 200 centres dels 3400 totals i de cap manera no s’aborda tampoc ni poder cobrir totes les necessitats d’acollida d’alumnes nouvinguts (caldria gairebé duplicar les Aules d’Acollida) ni augmentar la dotació de professionals dels Serveis Educatius que han de donar suport als centres i als docents.

Mantenir les retallades ha creat una situació laboral insostenible als centres i serveis

El pressupost manté les retallades sobre les condicions laborals dels treballadors de l’ensenyament (docents i no docents) amb ràtios docent/alumne molt altes, escassetat de personal de suport administratiu i de professionals als Serveis Educatius, substitucions per terços i allargament de les jornades docents i consolida una actitud totalment insensible cap a l’empitjorament de les condicions de treball que implica una sobrecàrrega i un desgast per als treballadors però també menys qualitat del servei, cosa que en definitiva perjudica l’alumnat i les seves famílies, allargant així una situació insostenible.

Com a sindicat creiem que aquesta actitud de negar-se a millorar la situació dels seus treballadors és totalment irresponsable i fa encara més difícil que el nostre poble pugui tenir l’educació que necessita.

Cal aprofitar la modificació del pressupost per demostrar la voluntat de millorar el sistema educatiu

Els canvis inevitables en el pressupost a causa de la crisi present són una oportunitat per rectificar la manca de voluntat demostrada en el present pressupost i per això demanem als grups parlamentaris que es comprometin a:

  • Incrementar substancialment el pressupost per avançar en l’efectiva gratuïtat de l’educació (menjadors, llibres i materials, activitats fora dels centres) i descarregar així les famílies de les aportacions que es veuen obligades a fer a través de les quotes.
  • Augmentar suficientment les plantilles, perquè ateses les necessitats de prevenció sanitària, es faci possible l’atenció als alumnes en grups petits, més tenint en compte que previsiblement la pandèmia encara afectarà per una llarga temporada les activitats educatives.
  • Crear d’una partida extraordinària per garantir que, en cas d’haver de recórrer a l’educació a distància, s’hi pugui garantir l’accés efectiu tant pel que fa a connexions i dispositius com a altres materials (llapis, gomes, llibretes, llibres…) a tots els alumnes i famílies.