La Intersindical-CSC exigim al Departament d’Educació un pla de xoc per revertir la situació d’emergència del català
La Intersindical-CSC exigim que el Govern de Catalunya prengui la iniciativa per aplicar un pla de xoc per una immersió lingüística real i global i que es dissenyin els mecanismes per garantir-ne l’aplicació. Creiem que cal un canvi d’actitud del Departament d’Educació, que ha d’establir una planificació i destinar-hi els recursos necessaris, i fem una crida al Govern, als grups polítics i a la resta d’agents de la comunitat educativa per abordar aquest tema urgentment i de manera conjunta, partint de la realitat actual i cercant solucions efectives en tots els àmbits educatius, des de les aules fins als menjadors i les activitats extraescolars.
A més d’aquest anunci, la portaveu de la sectorial d’Educació de la Intersindical-CSC, Marina Sureda i el responsable del grup de treball de Llengua del sindicat, Narcís López, han explicat en roda de premsa que el sindicat iniciarà una campanya a totes les escoles i instituts per posar aquest tema a l’agenda i impulsar accions per abordar ‘l’emergència del català a l’educació’.
Recentment han aparegut diverses notícies sobre el fracàs de l’anomenada immersió lingüística en català i veus com la de la lingüista Carme Junyent que afirma que “ningú no té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió”, així com testimonis de professorat de secundària que denuncia que el català no s’usa com a la llengua vehicular, arribant a situacions on alumnes que han estat 13 anys dins el sistema educatiu català no dominen la llengua pròpia de Catalunya amb fluïdesa.
Des de la Intersindical-CSC creiem que ja és hora que algun sindicat del món educatiu parli clar i no amagui la realitat sobre el català. Considerem que l’actual situació és insostenible i que no n’hi ha prou amb proclames i la defensa ideològica de la immersió lingüística. Cal prendre mesures efectives.
Els successius governs de la Generalitat mai han fet tot el que calia per aplicar aquest model que hauria de fer del català la llengua compartida i de cohesió, i encara avui dia, quan la realitat és tan evident, no hi ha voluntat política de corregir aquesta tendència que fa recular el català com a llengua d’ús a l’escola, però de retruc també al carrer, als centres de treball i a la societat en general.
Durant dècades tots els agents de la comunitat educativa han fet una lectura autocomplaent dels resultats de la normalització lingüística a l’escola, amagant que el català ha anat esdevenint una llengua acadèmica, però no d’ús habitual. Els minsos resultats reals demostren tot el contrari, amb dades preocupants que requereixen d’una actuació urgent.
Per tot això, creiem que la normalització real d’una llengua s’aconsegueix fent que sigui útil i present en tots els àmbits educatius. I que fer-la vehicular no s’acaba fent les classes en català sinó vetllant perquè traspassi les parets de l’aula i arribi a tots els espais i activitats dels centres educatius.
