Des de la Intersindical-CSC creiem imprescindible fer algunes consideracions sobre diversos àmbits el dia que els docents s’incorporen als centres de treball.

Inici de curs

Com ja hem denunciat en anteriors comunicats i també en conjunt amb la resta de sindicats, el pla d’inici de curs no compleix els mínims que garantirien la seguretat de tota la comunitat i, per extensió, de tota la societat. El Departament ha tingut mesos de marge per dissenyar un pla que posi per davant la prevenció, que permeti l’organització dels centres educatius i per cercar els recursos necessaris per aplicar-lo, i no ho ha fet. Avui els centres encara no tenen tota la plantilla a disposició (els milers de docents de reforç promesos per la COVID encara no han estat adjudicats) i les direccions encara estan intentant organitzar-se amb els canvis i imprecisions del Departament d’Educació.

Mesures com la jornada continuada, que permetria alleugerir els menjadors escolars i reduir el moviment d’alumnes sense interferir en la conciliació de les famílies que ho necessitin (atès que els alumnes que es quedessin a dinar sortirien a la mateixa hora a la tarda), no s’ha ni plantejat, i mesures que demanàvem de fa temps com per exemple la reducció de ràtios, l’augment de personal, les màscares o els cribratges massius s’aplicaran de manera clarament insuficient. Pel que fa al permís retribuït que reclamem, tan necessari per a la classe treballadora per tenir cura de fills confinats, estem sotmesos a la voluntat de l’estat espanyol per manca de competències, de la mateixa manera que hi estem sotmesos econòmicament. Cal acabar amb aquestes limitacions.

Oposicions

El passat mes de març, tot i insistir en la necessitat d’un canvi de model d’oposició, ja que entenem que el que cal és estabilitzar el personal interí, vam ser els primers a exigir al Departament d’Educació l’ajornament de la convocatòria a una data que pogués garantir la seguretat de tothom. El juliol, des de la Intersindical-CSC vam demanar al Departament que, veient l’evolució de la pandèmia i si realment no es plantejaven un nou ajornament, treballessin com a mínim en un pla de prevenció i actuació per tal de garantir la seguretat i els drets dels aspirants i dels tribunals, una proposta que va ser rebutjada. Igual que en l’inici de curs, es treballa amb la idea de reacció més que en la de prevenció. A quatre dies per les oposicions encara no sabem, per exemple, què passa si un aspirant es troba confinat per haver estat en contacte amb un positiu i com es garanteix el seu dret a fer les proves, ni s’han previst mesures suficients per a evitar al màxim la coincidència de grups de persones en un mateix espai.

Les oposicions tal com estan plantejades només es poden dur a terme si van acompanyades d’un pla de seguretat, de prevenció i d’actuació que garanteixi els drets de tothom. Veiem, de nou, una manca de planificació i de previsió flagrant, i fer un procés com aquest com si no passés res en situació de pandèmia només agreujarà la injustícia d’un sistema que ja és, de per si, molt qüestionable en tots els aspectes, i provocarà que la seva validesa quedi encara més en dubte.

Col·lectius

Com ja hem denunciat reiteradament, en una situació greu com l’actual no s’està tenint en compte la comunitat educativa i, des del Govern de la Generalitat, no s’està transmetent la seguretat necessària ni s’està actuant de manera eficient pel que fa a la comunicació amb els agents implicats en l’educació.

La gestió dels possibles docents de col·lectius de risc ha estat nefasta, amb la contractació d’empreses externes per tal de dur a terme avaluacions mèdiques del personal que no han deixat satisfet a ningú i que a 31 d’agost encara no havien avaluat tots els possibles treballadors de risc. Encara menys en compte s’han tingut els infants de col·lectius de risc, per als quals no s’ha previst cap mesura específica com podria ser el reforç o ampliació de l’atenció domiciliària. De la mateixa manera, les escoles bressol i l’etapa 0-3 també han estat oblidades en la planificació, com ha passat tantes vegades.

No sorprèn que hagin aflorat plataformes i col·lectius que agrupen famílies i docents per tal de reivindicar més mesures. Creiem que el Departament d’Educació, si té cap mena de sensibilitat envers la comunitat educativa, hauria de reunir-se amb aquests col·lectius, així com amb els sindicats, per tal d’escoltar-los i tenir en compte totes les propostes.

Obertura de centres

Reclamem un cop més que es planifiqui a mitjà i llarg termini com ja han fet països com Dinamarca (que tenen les escoles obertes des de fa mesos), i que no només es treballi per obrir les escoles i tots els centres educatius, sinó que es treballi amb previsió i prevenció per tal de poder-les mantenir obertes amb seguretat, encara que això suposi un esforç econòmic. Com hem afirmat repetidament, l’obertura de les escoles té una afectació global en la societat i és cabdal que es faci bé i tenint en compte totes les implicacions que comporta, que van molt més enllà del dret a l’educació, també imprescindible.

Des de la Intersindical-CSC hem fet i farem seguiment de tots aquests àmbits per tal d’emprendre les mesures que considerem oportunes si el Departament d’Educació decideix no reaccionar per atendre i considerar les demandes de tot el col·lectiu i, segurament, de la societat en general. El Govern fa tard, però en la seguretat, la salut i els drets val més arribar tard que no pas no presentar-se a la cita.

Els últims dies hem quedat sorpresos i preocupats per les declaracions del Departament de Salut de les quals se’n desprèn una evident descoordinació (i discrepàncies) entre els Departaments del Govern en el pla d’inici del curs escolar (un pla que, de per si, ja ens preocupava). A més, des del Departament de Salut s’arriba a posar en qüestió que les ràtios de 25-30 alumnes per aula siguin adequades tot afirmant que com més petits els grups, millor, un fet que ja havia estat denunciat per tots els agents de l’educació. I ja falta menys d’un mes perquè els alumnes catalans arribin a les aules amb una pandèmia que no remet.

En ple pic de la pandèmia el Departament d’Educació va plantejar la necessitat de reduir les ràtios a 10-15 alumnes per aula i cercar espais alternatius propers al centre, i hi va estar treballant. Aquesta idea que semblava imprescindible va quedar en no-res, per sorpresa de tota la comunitat, i s’ha anat dissolent fins a arribar a un inici de curs que es planteja amb una normalitat poc alterada que fa patir tots els membres de la comunitat educativa, nosaltres inclosos, que no veiem que les mesures adoptades permetin començar el curs amb la situació actual.

Un cop coneguts tots els detalls del pla d’inici de curs i veient l’evolució de la pandèmia, des de la Intersindical-CSC creiem que per tal d’obrir les escoles aquest setembre i mantenir-les obertes continuen fent falta més mesures de prevenció i més recursos, atès que serà la situació més delicada de gestionar en el moment en què estem, i les afectacions que pot provocar la tornada a l’escola van molt més enllà del sistema educatiu, del qual en participa tota la societat d’una manera o una altra. Una mala gestió de l’inici del curs pot tenir una afectació global.

No entenem que la prevenció sigui la principal directriu en tots els àmbits de la societat («distància-mans-mascareta») però que aquestes idees de màxima prevenció no s’apliquin a l’educació (sinó que es funcionarà, més aviat, per reacció). S’intenta rebatre qualsevol proposta amb l’argument dels grups estables, una mesura important però no suficient per si sola, i encara menys amb grups tan nombrosos (25 o 30 alumnes per aula).

Des de la Intersindical-CSC exigim que en la reunió d’aquesta setmana entre els Departaments de Salut i d’Educació sobre l’inici de curs es posin sobre la taula les reflexions que hem plantejat i també les següents mesures bàsiques amb l’objectiu de garantir la salut i la seguretat de tothom:

– Reduir significativament les ràtios com ja demanàvem fa mesos. Abaixar ara les ràtios complicarà l’organització dels centres, però amb menys alumnes per aula es redueix el risc d’un gran contagi, es poden mantenir més distàncies i la gestió dels casos positius es fa més controlable, i en la situació actual la prioritat ha de ser aquesta. Si el Departament d’Educació va fer els deures i va cercar espais quan pretenia aplicar aquesta mesura, bona part de la feina ja està feta, només cal voluntat per tal d’aplicar-ho, encara que un cop més es va tard i malament, amb equips directius i docents desbordats també a l’agost preparant el nou curs i pendents de possibles canvis d’última.

– Fer proves periòdiques a tot el personal dels centres i als alumnes. Faria més eficaç i ràpid el sistema de detecció i aïllament de casos (un cop més, prevenció). Cal tenir en compte que la majoria de nens són asimptomàtics (i que en un centre educatiu pot arribar a haver-hi prop de 1000 persones a la vegada), i que, per tant, pot haver-hi un gran contagi dins un centre sense que ningú se n’adoni i que s’estendrà a l’exterior sense control (pares, avis, amics…). Per això esdevenen del tot necessaris els cribratges periòdics per detectar positius, començant per fer-ne un abans de l’inici de curs com preveu Andalusia o com demana el partit verd alemany. Ara tota actuació recau en què el docent detecti símptomes en algun alumne. Un capítol a part que també hauria d’explicar el Departament és què passa amb els alumnes de risc i la possibilitat de l’atenció domiciliària d’aquests, i quina atenció educativa rebran els alumnes que s’hagin de passar 14 dies a casa confinats.

– Donar un permís retribuït a tots els treballadors els fills dels quals s’hagin de passar 14 dies a casa per haver estat en contacte amb un company d’aula positiu per COVID-19, un permís que ha de durar tot el període de confinament de l’alumne. D’aquesta manera, la cura dels fills quedarà assegurada, s’evitarà l’exposició de grups de risc com són els avis o altres casos en els quals els treballadors hauran d’invertir el sou en serveis de cura dels fills confinats. Es tracta d’una mesura social, transversal i necessària per a totes les famílies davant els confinaments continuats de grups d’alumnes que hi haurà durant el curs.

– Aportar més recursos per a la gestió dels positius. Es carrega la tasca a les direccions sense dotar-les dels recursos humans necessaris per cobrir totes les hores que hi hauran de dedicar. Demanem que s’aboquin els recursos necessaris a la gestió dels casos positius i al rastreig, i no només a l’educació, sinó en general.

L’actual pla de retorn a les aules està generant inquietud, por i dubtes a famílies i treballadors. Creix el nombre de persones que es neguen a tornar als centres o que es neguen a portar-hi els fills davant l’evidència d’un inici de curs amb mancances greus en una situació de pandèmia en la qual està en joc la salut de molta gent. Continuem pensant que hi ha una manca de voluntat, d’esforç i de previsió, acompanyant d’un intent de fingir que podrem tenir un curs normal.

Creiem que és impossible començar el curs amb garanties de seguretat només amb les mesures anunciades fins ara i esperem canvis després de la reunió d’aquest dijous.

Calen decisions valentes, calen esforços, calen respostes, no s’hi val a dubtar ni a pecar de poc previsors, perquè si la situació empitjora i ens trobem immersos en una nova situació problemàtica i descontrolada no serà per culpa del «relaxament» dels docents, que som els primers que volem obrir les escoles i volem fer-ho bé, sinó pel del Conseller i del seu Departament que no posaran les mesures que calen.

Des de la Intersindical-CSC volem manifestar públicament el suport a la Plataforma d’Interines TEEI de Catalunya i a la lluita per una estabilitat laboral legítima, justa i necessària, així com contra una convocatòria d’oposicions que suposa un greuge per moltes de les treballadores que exerceixen aquest paper tan important a les escoles del nostre país.

Com a sindicat ens oferim a ajudar-les amb tot el que estigui a la nostra mà, a fer d’altaveu, a fer pressió i a servir d’eina d’organització i de lluita. Quedem a la seva disposició per seguir mantenint el contacte i treballar plegats en tot el que calgui per posar fi a aquesta situació i defensar una causa que també és nostra.

Reproduïm aquí a sota el seu manifest de denúncia de la situació perquè no hi ha ningú millor que elles per explicar-ho (també el trobareu descarregable al final de la pàgina juntament amb el comunicat publicat per la Plataforma el 29 de juny) i us animem a seguir-les a Twitter @InterinesTeei i a donar-los suport en la seva lluita. #CapTEEIalcarrer

DESPRÉS DE 15 ANYS TREBALLANT A LES ESCOLES PÚBLIQUES CATALANES, EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ ENS VOL DEIXAR AL CARRER!

Som un col·lectiu de TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que fa molts anys que treballem al Departament d’Educació. Concretament, la nostra plaça es va crear el curs 2004-2005 per donar resposta a la necessitat educativa que es produïa a les aules de P3 de les escoles públiques catalanes. La nostra funció com a PAE (Personal d’Atenció Educativa) consisteix a donar suport a les aules de P3, treballant colze a colze amb les mestres tutores, participant en l’elaboració de material didàctic i en l’observació del procés d’aprenentatge de l’alumnat per a la posterior avaluació. A més d’atendre’ls en les seves necessitats i acompanyar-los en el desenvolupament de l’autonomia personal.

Les més de 1.000 treballadores TEEI de Catalunya som educadores de referència per l’alumnat, les famílies i el personal docent. Moltes de nosaltres fa més de deu anys que treballem a la mateixa escola i les direccions dels centres confien en nosaltres per a explicar a les mestres nouvingudes el funcionament de les aules d’infantil.

En aquests moments ens trobem davant una situació completament injusta, que ens deixarà a moltes de nosaltres al carrer després de quinze anys treballant al Departament d’Educació. Durant tot aquest temps no se’ns ha donat l’oportunitat d’estabilitzar el nostre lloc de treball, tal com permet l’Article 70 de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) que especifica que “l’execució de l’oferta d’ocupació pública o instrument similar s’ha de desenvolupar dins del termini improrrogable de 3 anys”. A més, la Directiva 1999/70/CE de la Unió Europea prohibeix aquests abusos en la contractació temporal successiva.

El Govern de la Generalitat, juntament amb els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), han negociat una convocatòria d’oposicions de TEEI amb una oferta de places molt inferior a la necessitat estructural del sistema educatiu, i sense garanties de consolidació del lloc de treball (Acord de Govern 48/2017, de 18 d’abril i Acord de Govern 156/2018, de 20 de desembre).

Per tot això, exigim al Govern de la Generalitat de Catalunya que paralitzi aquesta convocatòria d’oposicions i s’assegui a parlar amb el col·lectiu de TEEI. Fins ara no ens han volgut escoltar i ens han deixat abandonades. Però tenim molt a dir, estem disposades a arribar fins a on calgui perquè les TEEI tinguem un pla de consolidació de les nostres places que s’ajusti a la realitat. Sabem que hi ha altres casos a l’Administració Pública en què, amb voluntat política, s’han aprovat solucions excepcionals per situacions excepcionals. Per exemple recordem la integració de les escoles del CEPEPC a la xarxa pública amb contracte administratiu per a les treballadores (Llei 14/1983, de 14 de juliol), la contractació de docents de religió a centres públics i la integració a la xarxa pública de centres privats i municipals (Decret llei 10/2019, de 28 de maig). Així que creiem que és possible trobar una solució i instem a Funció Pública i al Departament d’Educació a parlar per a dur-ho a terme.

Quan es publiquin les bases de la convocatòria d’oposicions presentarem un recurs administratiu. I avui iniciem un calendari de mobilitzacions continuades en coordinació amb altres col·lectius d’interines de l’administració pública, que també estan afectades per abusos en la contractació.

LES QUE HI SOM ENS QUEDEM!
CAP TEEI AL CARRER!

Si fa un mes es parlava d’aules amb 15 alumnes, ara ja es parla d’aules amb 25 alumnes a primària i 30 a secundària sense distància, és a dir, de normalitat, amb l’única diferència de procurar mantenir en tot moment grups estables per millorar la traçabilitat dels contactes dins d’escoles i instituts, o prendre algunes mesures quan aquests grups es barregin com no compartir una amanida o deixar una cadira de distància entre un grup i un altre, entre d’altres.

Els últims dies s’ha presentat una dotació de 5000 nous professionals com a mesura educativa per fer front a la situació de pandèmia. A Catalunya, la norma ja és que a l’educació primària el màxim d’alumnes per aula són 25, i a l’educació secundària, 30. No per la pandèmia, sinó que és la normalitat, així que no es poden presentar aquestes incorporacions com a extraordinàries per la pandèmia quan ja s’haurien d’haver fet fa anys per acabar amb la massificació de les aules que patim. De fet, des de la Intersindical-CSC defensem que les ràtios encara haurien de reduir-se més per garantir la millor qualitat de l’educació i una òptima atenció a l’alumnat.

Els nous docents aniran, a més, destinats a pal·liar aquest problema només durant un curs, segons la proposta del Departament. Des de la Intersindical-CSC creiem que tot plegat és només un pegat per poder dir als mitjans que s’està actuant. I encara és més flagrant que es vengui aquest augment puntual de docents com una gran mesura quan fa anys que hi ha acordada la incorporació d’uns 3000 nous docents al sistema per tal de reduir una hora lectiva del professorat, un acord que s’incompleix sistemàticament cada curs amb l’argument de la manca de pressupost.

Observem poca concreció sobre què passarà amb les especialitats, i això és preocupant. Tots volem tornar a obrir els centres i posar l’educació a ple rendiment, però no podem tolerar que la qualitat educativa en quedi afectada i minvada, perquè el dret a l’educació és bàsic.

Sobre salut, com sempre, creiem que cal seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, i per això des de la Intersindical-CSC no acabem d’entendre que no es generalitzi en l’àmbit educatiu el manteniment de distàncies de seguretat o l’ús de mascareta quan a la resta d’àmbits de la vida diària aquestes són les mesures bàsiques. El Departament d’Educació no ha presentat cap estudi que demostri que hi hagi cap diferència amb els adults en el nombre de persones que pot infectar un infant amb COVID-19. Ens fa la sensació que sovint els criteris econòmics van per davant dels criteris de seguretat, de salut i de prevenció, i per això hem demanat i demanem que el Departament d’Educació ens ensenyi els documents amb els quals treballa i amb els quals es basa per prendre les decisions, en un exercici de transparència que segur que ajudaria a entendre les accions i mesures que s’emprenen.

Des de la Intersindical-CSC hem rebutjat, per tant, la proposta inicial del Departament i, a l’espera de la proposta definitiva després de les reunions mantingudes, fem públiques les següents aportacions i propostes:

• Com ja hem dit i repetit, cal un canvi d’actitud del Departament i una nova política comunicativa que no tingui els docents i tota la comunitat educativa pendents de rodes de premsa, entrevistes i comunicats, sinó que la informació s’enviï de manera directa.
• Proposem reduir les ràtios de manera estructural, és a dir, estable, no fer un pegat per un sol curs. Els 3000 docents que s’incorporin s’han de quedar pel bé de l’educació i per assolir allò que ja s’hauria d’estar fent, que és complir amb les ràtios estipulades, no massificar les aules. A més, són places que s’han d’adjudicar el juliol, no el setembre com se’ns proposa. Els centres es reorganitzaran amb la nova situació, i no té sentit fer una passa endavant per fer-ne després una enrere d’aquí a un any.
• Defensem la mateixa estabilitat pels 2000 treballadors no docents que s’incorporaran al sistema. Si el Departament defensa obertament que aquest personal de suport és tan important, que ho demostri mantenint-los als centres de manera estable per atendre com cal els alumnes.
• Veiem necessari que es respectin les especialitats, perquè tan important és la música com les matemàtiques, i per a fer-ho cal posar el personal i les mesures de seguretat necessàries.
• Denunciem que molts centres pateixen d’aquesta massificació a les aules, i donar-los 1 sol docent o 1’5 docents per cada nivell on se superen ràtios per pal·liar-ho com proposa el Departament és clarament insuficient.
• Demanem al Departament d’Educació que es contempli un augment dels mestres d’educació especial (primària) i dels professors d’orientació (secundària) per donar l’atenció i l’acompanyament que els alumnes necessitaran després de la dramàtica situació viscuda i després de mig any sense assistir presencialment a les aules.
• Sobre la manca de pressupost com a argument habitual del Departament, ho tenim clar. Tenim un Govern que es fa dir independentista que, entenem, és conscient dels milers de milions que perdem cada any a Catalunya en benefici de l’estat. La consecució de la independència i la construcció d’una República Catalana que invertís el 7% del PIB en educació acabaria amb totes aquestes mancances i permetria aplicar mesures imprescindibles per a l’educació del nostre país.

A l’espera del document definitiu després de les nostres aportacions en les diverses reunions mantingudes durant la setmana, la confiança que tenim en la proposta final que s’aplicarà és molt reduïda. La comunitat educativa, i els representants dels treballadors, no hem estat tinguts en compte fins aquesta setmana i amb presses, havent d’estudiar propostes i documentacions d’un dia per l’altre. Fa setmanes ja dèiem que el retorn de setembre era una oportunitat per fer bé les coses (al contrari que amb la reobertura de juny) però, malauradament, considerem que no ha estat així.

Ha seguit la tònica d’anar tard, de poc diàleg, poca negociació, de sobrecàrrega de feina i responsabilitats a direccions i docents, la poca consideració per a tots els agents de la comunitat continua, la manca d’informació per a treballadors i famílies i la incertesa amb les especialitats i amb la qualitat de l’educació.

La situació és complexa i difícil de gestionar, certament, però tot indica que estem davant d’una nova oportunitat perduda, arran de la crisi sanitària, per treballar conjuntament, per fer bé les coses i per millorar l’educació del nostre país.

Ni negociació, ni diàleg, ni col·laboració en una situació greu com la que estem vivint de cara a la tornada als centres educatius del setembre. Des de la Intersindical-CSC avui hem assistit atònits a un nou ajornament de la mesa sectorial de negociació del personal docent en la qual se’ns havia de presentar la proposta de condicions d’inici del curs vinent. També s’ha ajornat la reunió d’avui de la comissió paritària de prevenció de riscos laborals, òrgan clau en aquesta època de pandèmia. Fa setmanes que se’ns diu que se’ns convocarà, però s’ha decidit anar xutant la pilota endavant a base de suposats imprevistos i complicacions que ens han portat a les portes de juliol sense saber encara com serà el setembre.

Així, doncs, sembla que el Departament d’Educació ha decidit no parlar ni negociar amb els representants dels treballadors per abordar i decidir les mesures necessàries per al setembre entre tots.

Des de la Intersindical-CSC hem mostrat voluntat constructiva i de diàleg fins a l’últim moment davant la necessitat de garantir el dret a l’educació presencial però també a la salut i la seguretat de tots, des d’alumnes a docents i altres treballadors, passant per les famílies i tota la gent que envolta els centres educatius. Des de la Direcció General de Professorat, i fins i tot el mateix Conseller d’Educació, ens havien promès i assegurat que el Departament d’Educació tenia voluntat de negociació, de diàleg sovintejat i fluid i de col·laboració. Bones paraules, però buides. Hem xocat amb una paret que no escolta ningú i que no té cap intenció de fer un treball conjunt amb tots els agents que formem la comunitat educativa del nostre país.

No són una sorpresa aquesta actitud i aquest funcionament, el Departament ni tan sols va escoltar els seus propis serveis de prevenció de riscos laborals per a les mesures de la reobertura de juny.

Tenim informacions que indiquen que el 30 de juny es publicaran les línies generals per a setembre i el dia 2 de juliol es publicarà la resolució definitiva. Ara ens han dit que ens reunirem el dia 29 o 30 per fer la mesa de negociació ajornada. És evident que no hi ha marge (ni intenció) de cap canvi en els plantejaments que ens presenti el Departament, uns plantejaments que els sindicats ens trobarem per sorpresa quan arribem a la mesa, atès que no se’ns ha facilitat cap documentació sobre la qual proposar esmenes o possibles canvis.

Els membres de la Intersindical-CSC anirem a la mesa perquè som representants dels treballadors i ens devem a ells, i hi direm les coses clares, però constatem un cop més que el Departament d’Educació utilitza la Mesa Sectorial de Negociació com un tràmit i que fa els possibles perquè la capacitat d’incidència dels sindicats en aquests processos sigui mínima. Els treballadors tenen dret a saber com s’està gestionant aquesta situació, i per això volem posar llum de manera oberta i transparent a una manera de funcionar que ha de canviar urgentment.

Som conscients des de l’inici de la pandèmia que gestionar aquesta situació no és fàcil i que s’han de prendre decisions complicades, però el que denunciem avui no és la presa d’unes decisions o unes altres, sinó la gran manca continuada d’informació, de transparència, de diàleg, de sensibilitat per tot el col·lectiu i de voluntat negociadora. Aquestes mancances, com ja havíem denunciat repetidament des de la Intersindical-CSC, han creat una gran incertesa i neguit a tota la societat, des dels treballadors que no saben com s’han de preparar ni com hauran de treballar fins a les famílies i alumnes que encara no saben en quines condicions assistiran als centres el curs vinent.

El curs s’ha acabat, i la nostra paciència i la de tota la comunitat educativa, també té un límit.

El retorn a les aules i la reobertura de centres educatius ha estat un tema d’intens debat i treball dins del nostre sindicat, però també en la societat en general. La Intersindical-CSC, com a representants dels treballadors de l’educació i com a sindicat de classe, ens posem al costat de tots els treballadors i volem formar part de la solució, no del problema, de cara al retorn de setembre.

Creiem que cal ser constructius i treballar en una solució realista que garanteixi el dret a l’educació presencial i el dret a la salut i la seguretat (no hem de perdre de vista que la pandèmia no s’ha acabat). Som conscients que s’han de reobrir els centres educatius per a tothom perquè l’educació presencial és una necessitat social, un bé per a tothom que cal recuperar, sobretot per a infants i adolescents, que necessiten l’escola i l’institut per socialitzar-se, relacionar-se, compartir, jugar, descobrir i aprendre plegats. I creiem que aquest cop es pot fer bé, i s’ha de fer bé. I diem educació presencial perquè l’educació no s’ha perdut, no ha desaparegut, ningú ha aprofitat la pandèmia per fer vacances: els docents han fet una tasca i un esforç vital de reinvenció, de proximitat i de treball que cal reconèixer, valorar i aplaudir. Ningú estava preparat per una pandèmia mundial i tothom ha fet tot el que ha pogut per tirar endavant: els docents, les famílies, els nens i tota la societat.

Durant els últims mesos se’ns ha escoltat i informat poc des del Govern de la Generalitat de Catalunya i des del Departament d’Educació, però amb les informacions que hem pogut anar recollint hem pogut fer una anàlisi, segurament incompleta, de la realitat i del futur immediat del sistema educatiu. El que tenim clar és que, a hores d’ara, després de dir el que pensàvem de com s’ha fet la reobertura de juny, de donar suport directe a direccions i docents i d’oferir-nos a denunciar a Inspecció de Treball qualsevol irregularitat o deficiència que detectin els treballadors de cada centre educatiu, el que hem de tenir com a prioritat central és el retorn de setembre, que serà (o ha de ser) el retorn real, el retorn de tothom a les aules.

Seguim amb voluntat de diàleg, amb voluntat de treballar per arribar a la millor solució, de manera constructiva. Animem el Departament d’Educació a escoltar tots els agents de la comunitat educativa i recollir les propostes, la col·laboració i inquietuds de cadascú.

De cara a setembre hi ha dos temes cabdals: els espais i els professionals, la plantilla. És evident que, segons les ràtios, criteris i informacions que el mateix departament ha compartit i estipulat les últimes setmanes (no ens inventem res), tant els espais com les plantilles hauran d’augmentar (i qui sap si també els horaris hauran de patir modificacions importants). Sobre els espais, poc hi tenim a dir, el Departament ja ha anunciat que treballa i treballarà conjuntament amb ajuntaments i entitats de tota mena a la recerca de nous espais per a l’alumnat. És un tema important del qual farem seguiment.

Sobre la plantilla, fem èmfasi un cop més en què hem basat les nostres estimacions en els criteris i les ràtios que ha anat proposant el Departament d’Educació (l’únic que disposa de totes les dades reals i que pot fer un càlcul ajustat). Calculem que per al funcionament del sistema educatiu respectant tots els drets i necessitats dels alumnes, garantint l’atenció necessària i complint totes les normes de prevenció i salut fruit de la pandèmia, caldria augmentar la plantilla aproximadament en 30.000 professionals com a mínim per començar el curs (recordem que hi ha al voltant de 5.000 centres educatius a Catalunya).

El nostre càlcul es basa en una mostra representativa de població i de centres, i sense caure en proclames fàcils com afirmar que per a reduir les ràtios a la meitat caldria el doble de docents. El nostre país és divers, tenim zones molt diferents i ràtios de tota mena, i molts centres que ja fan desdoblaments de grups habitualment, no ens n’oblidem.

No obstant això, repetim que l’únic que té les dades totals, reals i adequades per treballar en aquest aspecte és el Departament d’Educació, i és per això que, més enllà d’intentar fer càlculs i propostes pel nostre compte, volem seure a parlar-ne amb el Departament. Necessitem conèixer amb detall tota la informació de què disposen fins ara per poder treballar amb totes les eines i negociar per trobar conjuntament la millor manera d’articular la tornada presencial tan necessària per a tota la societat.

Tècnicament, a més, creiem que l’increment de personal docent, sigui quin sigui el número final, ha de ser vehiculat a través de places vacants adjudicades a juliol per a tot el curs, hi hagi vacuna o no durant el transcurs d’aquest. No es pot caure en el parany d’inventar-se places de substituts (que realment no substituirien a ningú) per després despatxar milers de treballadors precipitadament quan es trobi una cura. A l’educació li cal estabilitat i mesures, com dèiem, pensades amb mirada llarga per millorar un servei essencial molt castigat per les retallades i la precarització. Per tant, proposem trobar la manera que aquest replantejament de l’educació a causa de la crisi serveixi perquè en surti més fort un cop tot hagi passat.

Així doncs, des de la Intersindical-CSC creiem, com ja vam dir fa dies, que ara que tothom ha vist les debilitats de tots els serveis públics és un bon moment per enfortir-los amb mesures que tinguin visió de futur, no pensades només de manera provisional, perquè el sector públic en general segueix patint problemes i retallades estructurals, com dèiem, que venen de lluny.

I no tot s’acaba amb els docents i el personal de suport necessari, sinó que l’escola ofereix més serveis, com el de menjadors, essencial (si no vital) per a molts alumnes i famílies. En aquest cas, més que un número, el que demanem és que es treballi des d’ara mateix a la recerca de nous espais de menjador per a cada centre, ja que sovint els menjadors són massa petits, estan massificats i es fan fins a tres torns (en dues hores) per dinar amb alumnes que acaben dinant tard i corrents. Què passarà ara si hi ha d’haver distància i menys aforament? Cal pensar-ho i planificar-ho amb temps. Sobre el personal, caldrà fixar la contractació de tot el que calgui per garantir que es compleixen les mesures de seguretat necessàries perquè no es perdi cap servei ni dret essencial de l’àmbit educatiu.

Tampoc podem oblidar la neteja, un altre servei essencial (i ara més que mai). Caldria, com a primera mesura, que la gestió de les hores fos directa dels centres i dels ajuntaments, depenent en cada cas de qui contracta els serveis. D’aquesta manera seria més fàcil garantir que es prenen les mesures necessàries i es podria avançar cap a una correcta gestió de la situació.

Hi ha molts més temes a abordar, i ja som a juny, un mes clau en la planificació del setembre (perquè un cop feta la planificació, caldrà encara una gran preparació), així que la Intersindical-CSC seguim esperant l’oportunitat de ser part d’aquesta solució que esperem que es gestioni radicalment diferent de com s’ha fet la reobertura actual de final de curs.

Article a càrrec de Roger Castellanos Corbera i Lluís Hurtado Noguer, professors i representants de la Intersindical-CSC a la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals del Personal del Departament d’Educació

El proppassat dilluns 1 de juny, per ordres del Departament d’Educació, els centres educatius dels territoris que havien entrat en fase 2 van obrir les portes. I ho van fer amb l’oposició unànime de les organitzacions sindicals, després que el conseller Josep Bargalló decidís tirar pel dret, dinamitant tots els ponts de diàleg amb els representants dels treballadors i treballadores, sense ni tan sols escoltar les nostres propostes. És per això que considerem que aquesta obertura no respon als criteris pedagògics i d’inclusió social, com sovint s’ha al·legat, sinó que s’ha basat en càlculs polítics i electorals que ignoren les garanties de salut i de seguretat laboral que exigim.

Des de fa setmanes hem presenciat una campanya mediàtica que ha aplanat el terreny a les decisions del Departament, deixant el conjunt de treballadors de la comunitat educativa en una tessitura molt difícil. En resum, s’han difós tres missatges principals: 1) La urgència d’obrir les escoles per garantir el dret a l’educació, especialment de les famílies més vulnerables; 2) La necessitat que els mestres assumissin una responsabilitat social equiparable a la que van assumir els professionals sanitaris; i 3) Que les classes i tutories telemàtiques no poden substituir la tasca presencial dels docents, en l’acompanyament emocional i pedagògic dels estudiants.

La paradoxa és que totes tres raons són plenament compartides per les organitzacions sindicals i, ens atrevim a dir, per tots els professionals de l’educació: 1) Som els primers que defensem la importància del dret de l’educació i la necessitat de dotar-nos dels recursos humans i materials necessaris per a garantir-lo efectivament. En conseqüència, som els últims que negarem mai la urgència d’obrir les escoles i d’oferir un servei públic de qualitat al conjunt de la comunitat educativa; 2) Els treballadors de l’educació som professionals amb vocació de servei públic i que assumim una gran responsabilitat social. No es poden equiparar ni jerarquitzar alegrement les tasques o la funció social que realitzem els diferents col·lectius de treballadors: tots som imprescindibles perquè la societat funcioni; 3) Els treballadors de l’educació no hem deixat de treballar en cap moment durant el confinament i, amb els escassos recursos i instruccions de què hem disposat, tots hem donat el millor de nosaltres mateixos als nostres estudiants. Per tant, ningú no és més conscient que nosaltres de les limitacions dels mitjans telemàtics en la nostra professió.

Així doncs, és inacceptable que s’insinuï que els treballadors de l’educació i els seus representants sindicals ens oposem a l’obertura de les escoles per simple comoditat o corporativisme, desatenent les raons que s’han esgrimit, com si no anessin amb nosaltres. S’han dit coses molt gruixudes que sembla que responguin a una campanya de desprestigi que poc té a veure amb la decisió de reobrir els centres educatius en plena crisi sanitària. Per això, tenint en compte que ni el conseller d’educació ni els opinòlegs professionals ens han volgut escoltar, hem considerat necessari aclarir quines són les garanties mínimes de seguretat i de salut que actualment manquen i que cal exigir, per tal que es pugui iniciar el curs que ve amb condicions.

Primer de tot, cal garantir les mesures de prevenció i protecció col·lectives i individuals: col·lectivament, hauria de ser una exigència bàsica que es realitzessin tests massius a la població. A part, caldria assegurar la correcta senyalització d’espais i recorreguts, marcar distàncies de seguretat, garantir espais suficients, instal·lar dispensadors de gel hidroalcohòlic i mampares on es necessitin, neteja i desinfecció dels espais comuns diversos cops al dia, etc. Cal proveir la comunitat educativa dels equips de protecció individual necessaris: mascaretes ffp2 per al personal i mascaretes quirúrgiques per a l’alumnat, pantalles facials per als treballadors del PAS i al professorat, si no pot usar mascareta per a poder parlar. Volem treballar, però amb seguretat per a tots, dels més petits als més grans.

D’altra banda, hi ha consideracions organitzatives que encara no s’han resolt: com es garanteix la proporció que ha estipulat per seguretat el mateix Departament d’Educació de 12-13 alumnes o màxim 15 per aula? S’haurà de compaginar la docència presencial amb la telemàtica? Com es quantificarà si és que finalment s’amplia la plantilla? I si fem classes presencials alternatives, cal dotar de càmeres i de connexió de fibra òptica a tots els centres suficientment potent com per poder emetre les classes a la meitat dels alumnes que es quedin a casa? Tinguem en compte que si es vol fer una docència completament presencial amb aquests criteris que ens han anat arribant, això significaria que almenys caldria doblar horaris o espais, i augmentar significativament la plantilla. On ubicarem l’alumnat als instituts i escoles que estan en barracons? Què passarà amb els centres d’educació especial? No tenim ni tan sols un pla general elaborat: no tenim ni idea de què volen fer i s’hauria de saber a finals de juny, com a màxim, per tal de centrar-nos a poder planificar bé el setembre!

Finalment, tenint en compte la legislació vigent, si qualsevol treballador (docent, PAS, d’empreses externes) considera que no s’està complint la normativa de prevenció i de seguretat ha de denunciar-ho als sindicats o a inspecció de treball. No es pot posar en perill la vida dels treballadors i de l’alumnat. Per això, ens trobem en una tessitura molt difícil: no hi ha les garanties mínimes per a la salut i la seguretat a hores d’ara, però som els primers que sostenim la necessitat de garantir les condicions perquè es pugui iniciar el curs, per tal de preservar el dret a l’educació. El problema és que aquesta situació els treballadors no tenim mitjans per resoldre-la, sinó que és el Departament d’Educació el que hauria de deixar de banda les lluites partidistes i les campanyes mediàtiques de curta volada, afrontant d’una vegada per totes la complexitat d’aquesta situació, reprenent el diàleg amb els representants sindicals i amb el conjunt de la comunitat educativa.