La gran crescuda d’aquest curs en nombre de delegats a l’educació concertada queda completada amb l’obtenció de nou delegats més, la totalitat de membres del nou comitè d’empresa de les escoles Virolai i Virolai petit de Barcelona. Un nou èxit per al sindicalisme independentista i compromès amb el país i els seus treballadors.

Amb aquests grans resultats, que se sumen als ja obtinguts a l’Escola Reina Elisenda, onze dels dotze delegats del grup educatiu Virolai seran representants de la Intersindical.

El curs no podia acabar millor, i amb notícies com aquesta i amb el gran creixement que està tenint la Intersindical a l’educació concertada us encoratgem a lluitar amb nosaltres per l’objectiu de defensar els drets laborals i millorar les condicions dels treballadors.

A l’educació concertada som la teva força, contacta amb nosaltres i treballem junts per canviar les coses!

Si, com nosaltres, creus en l’educació inclusiva, vols crear consciència sobre les mancances que té actualment i lluitar per solucionar-ho, imprimeix el cartell i penja’l al teu centre!

L’augment de plantilla d’aquesta escola concertada de Barcelona ha determinat que li corresponguin tres delegats de personal en lloc d’un com passava anteriorment. Fins ara, l’única delegada era de la Intersindical. En les noves eleccions sindicals, la Intersindical ha tornat a ser la candidatura més votada i passem a tenir dues delegades del sindicat independentista al centre. El tercer delegat ha estat per la segona candidatura més votada, la de la USOC.

D’aquesta manera, la Intersindical continua creixent amb força a l’educació concertada amb l’objectiu de defensar els drets laborals i millorar les condicions dels treballadors.

A l’educació concertada som la teva força, contacta amb nosaltres i lluitem junts per canviar les coses!

Aquest darrer trimestre els tres sindicats majoritaris de l’educació concertada s’han mobilitzat contra el Departament d’Educació, l’acusaven de voler augmentar la xifra d’alumnes necessaris per garantir el concert d’una línia, decisió que argumentaven comportaria la retirada del concert a més de dues-centes unitats de P3.

Si bé al seu darrer manifest ja admeten que la caiguda de concerts almenys es reduirà a la meitat, hi segueixen ocultant que en realitat el Departament d’Educació recupera la ràtio tradicional, que el darrer curs havia flexibilitzat excepcionalment en no poder-se fer les inscripcions presencialment. De fet, hi ha afegit el compromís de no retirar el concert de cap aula si a la mateixa zona n’hi ha una de pública amb el mateix número d’alumnes.

Als sindicats que acaben de convocar els representants dels treballadors a concentrar-se davant d’aquest organisme, els convidem a mantenir la pressió quan arribi l’hora d’exigir responsabilitats als titulars dels centres educatius concertats. Ens hi trobaran ferms al seu costat, doncs és evident que si el sindicalisme no és capaç d’assenyalar també l’empresa, es desdibuixa.

A les escoles que generin beneficis i acabin perdent un concert, caldrà exigir al titular que es faci càrrec del manteniment del grup. A les que no en generin, emplaçar al titular a prendre mesures urgents que evitin futurs acomiadaments, tot recordant-li que per la via del Decret Llei 10/2019, de 28 de maig, podria garantir que tota la plantilla pugui continuar treballant al centre fins a jubilar-se i fer-ho amb millors condicions.

Com a quart sindicat en representació a l’educació concertada no podem oblidar la pèrdua progressiva de poder adquisitiu dels professionals del sector, i en aquest sentit, ens adrecem als tres sindicats majoritaris. Els proposem acordar un calendari de mobilitzacions, que permeti acumular forces, i aconseguir millores més substancials que les obtingudes amb la darrera actualització del conveni.

Els diversos sindicats amb representació a la Mesa Sectorial de negociació del personal docent no universitari hem decidit abandonar la reunió amb el Departament d’Educació poc després d’haver-la començat i hem emès un comunicat conjunt que podeu descarregar a continuació o llegir al final de la notícia:

Per part de la Intersindical hem anat a aquesta mesa centrats a plantar cara al primer punt de l’ordre del dia, un document que generalitza un sistema per adjudicar substitucions superiors a un mes per entrevista. Una nova iniciativa del Departament que representa, de nou, l’aplicació de criteris de gestió i contractació privada, però feta amb diners públics.

Si ja des que ens vam constituir com a sindicat a l’educació reclamem la derogació del decret de plantilles, no podem acceptar de cap manera l’aplicació que se’n vol fer a partir d’ara a les substitucions superiors a un mes. Aquest document que el Departament d’Educació ens ha presentat és una aberració i un atac contra l’essència de la funció pública, una vulneració dels drets del personal substitut i una nova delegació de responsabilitats i burocratització dels centres que fan insostenible les càrregues de responsabilitat dels equips directius.

És del tot fals que els mecanismes de provisió de personal pels quals s’està apostant de manera més que determinada tinguin un efecte en l’augment de la qualitat del sistema educatiu. No hi ha cap indicador objectiu que demostri que l’aplicació del decret de plantilles, direcció i autonomia de centres tingui una repercussió significativa en l’augment de la qualitat educativa.

Amb l’aplicació de polítiques neoliberals han convertit els centres educatius en productes de mercat que competeixen entre ells per obtenir més clients. Els índexs de segregació cada cop són més elevats. Ens trobem davant una situació en la qual la falta de recursos humans i materials per a l’atenció a l’alumnat cada cop té implicacions més serioses. L’únic que hem pogut percebre en els darrers anys, i no només els sindicats sinó la comunitat educativa en general, és justament la deriva cap al naufragi del sistema educatiu que es troba molt lluny de garantir els mínims desitjats i desitjables, en termes d’equitat, igualtat d’oportunitats, segregació, atenció a la diversitat i drets laborals.

Tot això passa quan havíem sol·licitat, amb l’entrada del nou conseller, una mesa sectorial per tractar la reversió de les retallades i la derogació del decret de plantilles, entre altres temes que han estat del tot ignorats, i no només això, sinó que se’ns convoca per reforçar encara més aquesta pràctica. A més, tramiten aquesta proposta el mateix dia que es publiquen les places vacants que seran adjudicades per entrevista. El Decret de Plantilles continua sense aturador destrossant el sistema públic tal com l’entenem.

Exigim que s’aturin les polítiques educatives que aplica el Departament d’Educació des de fa anys que només responen a motius ideològics l’únic objectiu de les quals és impregnar el sistema de la lògica neoliberal, convertir els centres educatius en productes de mercat i implementar mesures de privatització del sector públic. Exigim la retirada d’aquest document i que les meses sectorials siguin espais reals de negociació de tots els temes que afecten el professorat.

Atès que no s’han escoltat les nostres peticions en aquest primer punt tan greu, ni hi havia cap mena de voluntat de retirada d’aquest despropòsit, hem decidit abandonar la reunió. Treballarem immediatament per donar la millor resposta i plantar cara a un dels atacs més greus que han patit els drets laborals dels docents els últims anys.

Pels nostres drets laborals, per l’educació pública, organitzem-nos i mobilitzem-nos!

Davant la nova ofensiva politicojudicial contra la immersió lingüística a Catalunya, arran de les mesures cautelars dictades pel TSJC que obligaran els estudiants a haver de demanar expressament els exàmens de selectivitat en català, la Intersindical fem les consideracions següents:

1. Presenciem com la justícia espanyola dona cobertura a l’extrema dreta catalanòfoba, i atempta un cop més contra la immersió lingüística i els drets laborals dels treballadors i treballadores de l’educació.

2. Constatem que haver d’escollir expressament la llengua dels exàmens converteix el català en una llengua subsidiària, la qual cosa vulnera el principi d’immersió lingüística i de vehicularitat de la llengua catalana a l’educació.

3. Recordem que la immersió en llengua catalana és irrenunciable i un dels pilars fonamentals del sistema educatiu del nostre país, i que defensem la llengua dels Països Catalans com a eina de cohesió social i d’acollida, a la vegada que constatem que, com a llengua pròpia que és, en una república independent no hauríem de lluitar contra aquests atacs contra el català.

Per això, demanem:

1. Que el conjunt de les forces polítiques democràtiques i progressistes del nostre país es refermin en la defensa de la immersió lingüística i del català com a llengua normal i habitual de l’educació.

2. Que el Govern de la Generalitat i els departaments pertinents defensin amb fermesa la immersió lingüística i garanteixin la vehicularitat normalitzada de la llengua catalana als exàmens de selectivitat.

3. Que el conjunt de la comunitat educativa reaccioni amb fermesa davant d’aquest nou atac contra la llengua catalana i es prepari per mobilitzar-se en defensa de la immersió lingüística. Per això, en col·laboració amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) hem engegat la campanya “Les PAU, en català. DESOBEÏM”.

4.Que s’avanci d’una vegada per totes cap a la constitució d’una República Catalana independent per deixar de tenir tots els poders de l’estat contra la llengua i disposar de les eines i recursos que permetin la normalitat de la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits.

En defensa de la immersió lingüística i de l’escola catalana!

Mobilitzem-nos!

La Formació Professional pública catalana ha de constar d’unes mateixes condicions de qualitat i proveïment de recursos. Considerem inadmissible que es generin diferències i competitivitat entre centres públics a causa de l’assignació opaca de recursos, fet que s’ha vist agreujat amb la implantació de la FP Dual.

Que els centres educatius de formació professional inicial rebin una dotació econòmica per fer difusió de la Dual provoca una acceptació coaccionada de la Dual, no per tal millorar equipaments i espais que ajudin a un millor assoliment pedagògic sinó, ben al contrari, per servir-se’n en qualitat de recursos amb finalitats merament propagandístiques.

Aquestes pràctiques competitives entre els centres de la mateixa xarxa pública, en comptes de contribuir a millorar la qualitat i la bona organització de la FP, així com les condicions laborals del personal docent, més aviat implica introduir unes pràctiques caïnites i la imposició dels criteris de mercat als centres, la qual cosa mina els fonaments de l’educació com a servei públic universal.

Ens oposem a la desinversió i al malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional. En aquest sentit, defensem una FP pública i de qualitat que disposi dels mitjans necessaris per al seu propòsit. En cap cas s’ha de vincular el finançament de la FP Inicial a uns eventuals fons europeus que eximeixin el govern de contemplar-lo als pressupostos ordinaris.

D’una banda, cal una major provisió de professorat: sovint, la xifra marcada per poder desdoblar els grups és insuficient, alhora que no es preveu el 100% de desdoblament en tots els mòduls professionals, ja que en alguns casos només és el 50% i en altres simplement no es preveu. Per tal de poder garantir els desdoblaments necessaris a FP, tan importants des d’un punt de vista pedagògic, cal introduir les mesures organitzatives que permetin realitzar-los efectivament i preveure la possibilitat d’ampliar-los quan es consideri convenient per part del personal docent. Per tant, una major provisió de professorat a la FP és una condició irrenunciable per tal que funcioni com ho ha de fer.

D’altra banda, calen més mitjans materials: la realitat a les aules mostra que molts estudiants no disposen dels mitjans necessaris per desenvolupar el seu aprenentatge (tals com aules d’informàtica, tallers en condicions, etc.). Les infraestructures esdevenen obsoletes i són insuficients, però els centres no disposen dels recursos necessaris per a millorar-les, renovar-les ni adaptar-les a les noves necessitats, ni per a fer les inversions i el manteniment que requereixen. Per això, és imprescindible que els centres de FP disposin no tan sols de més recursos per poder mantenir i millorar les condicions de les aules, sinó que també es prevegin línies de finançament per poder realitzar-hi les inversions necessàries. És imprescindible que els centres disposin d’un material actualitzat suficient.

La LEC preveu que “El Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Evidentment, aquest percentatge ha d’anar destinat al sistema educatiu públic, que és el de tots i totes.

Aquest mandat no pot estar més lluny de la realitat: la LEC fou aprovada el juliol de 2009 i el 2017 haurien d’haver arribat a aquesta despesa mínima del 6%; ans al contrari, la inversió en educació se situava en aquella època al voltant del 2%, i així continua essent a malgrat que el PIB s’ha vist incrementat aquests darrers anys, així com el nombre d’estudiants a Catalunya.

7.- Exigim mantenir el propòsit igualador de l’FP, no generant diferències i competitivitat entre centres amb l’assignació opaca de recursos, fet agreujat amb la implantació de la FP Dual.

8.- Considerem imprescindible augmentar la despesa pública per dotar de mitjans, humans i materials, els instituts d’FP, ja que és l’única via per aconseguir uns estudis de qualitat. No a la desinversió i malbaratament de recursos que suposa l’externalització de la formació professional.

Retirada de la implementació de la reforma curricular, atès que comporta la reducció de la formació acadèmica i n’implica l’externalització.