Sabies que…

El Govern va aprovar el Pla estratègic de polítiques d’igualtat i de gènere 2019-2022, que podeu consultar en aquest enllaç:  http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_coeducacio/Pla_igualtat_DINA4_web.pdf

Què inclou aquest pla?

El Pla inclou 6 eixos d’acció, el primer dels quals és l’eix d’acció definit com a Coeducació i promoció de valors i models igualitaris.

Què implica per als centres educatius?

Projecte Coeduca’t:

• Designació de la persona referent dins del Consell Escolar de tots els centres educatius.
• El curs 2021-2022, tots els centres educatius de Catalunya han d’incorporar de forma explícita, en el seu Projecte Educatiu de Centre, aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i de sexualitat.
• Cada centre necessita una diagnosi de gènere per analitzar actituds, espais, materials, etc. amb una mirada interseccional sobre les diferents dimensions de la violència de gènere i la interacció de diferents eixos de desigualtat.

De quins recursos disposa el centre?

Es poden consultar en aquest enllaç. Des de la Intersindical considerem que, com sempre, els recursos que s’ofereixen (tant humans com materials) són insuficients per a una aplicació i desplegament reals del projecte, com passa també amb l’educació inclusiva.

Demanem:

• Que la persona que sigui referent en coeducació ha de tenir el suport d’una reducció horària i el complement salarial corresponent. 

• Que es faci formació específica per al professorat, que tingui en compte tant la formació permanent com la formació inicial que han de rebre els futurs docents a les universitats, tal com recull el Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022. La formació en coeducació i la perspectiva antiracista, no només per als docents, sinó per a tota la comunitat educativa, alhora que cal fer efectius projectes comunitaris en què l’acció coeducadora es faci efectiva a l’aula, al centre i a l’entorn.

• Que s’incorpori la perspectiva de gènere i antiracista, així com la formació en sexualitat en els currículums educatius, en contra del que diu el projecte que només “es proposa replantejar la mirada sobre tot allò que es fa als centres educatius”.

Considerem:

Que ara que patim una regressió de drets civils i llibertats, es fa imprescindible actuar com a agents conscients del nostre paper socialitzador i fer de la coeducació un eix vertebrador contra les desigualtats i les violències masclistes, racistes i de classe.

Quina normativa sustenta les nostres demandes i el desplegament efectiu d’aquest programa?

• Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
• Llei 17/20 de modificació de la llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista.
• Llei 11/2014 per a garantir els drets LGBTI i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
• Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació.
• Protocol que desplega el deure d’intervenció del personal de les administracions públiques catalanes per a fer efectiu l’abordatge de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia a Catalunya.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant la violència masclista entre l’alumnat.
• Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament escolar a persones LGBTI.

Què volem?

Una societat lliure d’homofòbia, transfòbia, racisme i violències de gènere i, per tant, una educació compromesa i transformadora. La gent de la Intersindical Educació estem compromesos amb aquest model de societat i d’educació, si penses com nosaltres vine i treballem plegats per aconseguir-ho!

Avui hem presentat, davant del Parlament de Catalunya, les nostres propostes i valoracions en relació amb l’inici de la tramitació dels pressupostos. El sistema educatiu català està en una situació molt difícil des d’abans de la pandèmia, fruit d’una política erràtica que ha dut, per exemple, a l’abandonament de l’objectiu de convertir el català en llengua efectivament vehicular, d’un infrafinançament crònic (mai no s’han acomplert ni tan sols les previsions de la Llei d’Educació de Catalunya) i de les retallades acumulades. El sistema és incapaç d’atendre amb dignitat totes les etapes educatives, amb unes ràtios desbordades en moltes zones del país, una oferta pública insuficient i uns nivells de segregació preocupants. Així mateix, ens trobem amb una escola inclusiva que és aprovada en textos oficials des de fa anys però que a la pràctica no s’aplica.

Alhora, tenim un alt nivell de precarietat en el personal educatiu (TEEI, personal especialitzat de suport, monitors, etc.) i d’inestabilitat en el docent (40% d’interinitat). Tampoc podem parlar de gratuïtat garantida (materials, sortides, menjador, etc.), un fet que suposa exclusió i costos econòmics importants per a moltes famílies. D’altra banda, hem constat l’alt preu de la deixadesa en l’ús del català als centres, que a més d’amenaçar la supervivència de la llengua no garanteix la igualtat d’oportunitats socials per als alumnes la llengua familiar dels quals no és el català.

La situació és tan greu i els dèficits acumulats tan profunds que exigim urgentment destinar el 7% del PIB en despesa educativa. Això permetria tenir una xarxa pública amb una oferta capaç d’atendre amb millor qualitat (ràtios adients, suports educatius per garantir la inclusió, amb el català com a llengua vehicular efectiva) i equitat (gratuïtat real i eliminació de les barreres econòmiques) les necessitats educatives del nostre poble.

Aquests recursos han de servir també per a donar estabilitat a tots aquells col·lectius (interins, TEEI, personal educador o de suport, monitors) que estan més precaritzats dins del sistema educatiu.

Per això, des de la Intersindical diem prou d’excuses i reclamem l’esmentat augment pressupostari, perquè cal que la contribució que fan els ciutadans d’aquest país en impostos i taxes es vegi reflectida en l’exercici del dret a l’educació.

A continuació, doncs, llistem un seguit de necessitats urgents que té l’educació del nostre país:

1. Compromís efectiu de reforçar la xarxa pública, concretat en almenys aquestes mesures:

– Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 bo i consolidant els “reforços covid” que s’han aplicat el curs 2020-21 i per fer l’augment necessari de grups d’escolarització als municipis on calgui, i que permeti garantir que no se superin en cap cas les ràtios màximes.

– No tancament de cap grup o línia de centre públic i baixada estructural de ràtios.

– Creació de nous grups d’escolarització en aquells municipis on no s’ha pogut atendre la demanda de centre públic i compromís de respectar l’opció de centre públic de les famílies bo i tenint en compte la reserva de places NEE.

2. Rigor en la gestió de les places NEE durant el procés d’escolarització ordinària, establint una política d’equilibri en l’escolarització i el període de matrícula viva als centres, tot establint la mateixa compensació econòmica per als centres públics que la que reben els centres concertats.

3. Dotació urgent de recursos al pressupost per al curs 2022-23 per recuperar les hores lectives d’abans de les retallades (18 a Secundària i 23 a Primària), complint aquesta promesa que ha estat posposada durant massa temps.

4. Revertir l’abandonament del català tant pel que fa a l’ús com al coneixement de la llengua catalana, engegant i publicant un estudi seriós de manera urgent sobre quin és l’estat real de la docència en català, aplicant mesures efectives i replantejant el model d’ensenyament de les llengües per tal de garantir la vehicularitat del català.

5. Dotació urgent de recursos al pressupost per convertir les substitucions d’1/3 de jornada a 1/2 jornada a partir del curs 2022-23.

6. Dotació de recursos de suport a l’educació inclusiva que garanteixi l’atenció a tots els alumnes que la necessiten, amb el personal convenientment qualificat i durant tota la jornada. Com a criteris de referència d’acompliment, hi ha d’haver la dotació de TEEI a tots els centres d’Educació Infantil i Primària, TIS als de mitjana i alta complexitat i un mínim de 700 Aules d’Acollida.

7. Reforçament urgent de personal PAS, tant per als centres (garantint la seva presència a tots els centres i serveis i revertint les retallades) com per als Serveis Territorials i Centrals. Depèn d’Administracions públiques però té una incidència directa a la xarxa educativa.

8. Una dotació urgent al pressupost de transferència als centres públics que permeti garantir la gratuïtat del material escolar i sortides als centres de màxima complexitat.

9. Una dotació de beques menjador suficient per a garantir la gratuïtat total per als alumnes vulnerables.

10. Aplicació del decret de programació de l’oferta educativa i posada en marxa d’aquells elements que permeten la participació de la comunitat educativa.

11. Engegada del procés de debat de la reforma del sistema d’accés a la docència pública.

12. Iniciativa legislativa i mesures immediates per a l’estabilització dels interins i altres col·lectius dependents del Departament d’Educació en abús de temporalitat (docents, TIS, TEEI…).

13. Presentació d’una proposta per al futur de la Formació d’Adults (pendent des del curs 2019-2020) i negociació amb els agents socials i educatius.

14. Desencallament i negociació del decret de Serveis Educatius amb els agents socials i educatius.

15. Millora dels drets laborals dels treballadors de la concertada en paral·lel a l’avenç decidit per a la transferència de centres concertats a públics.

16. Reversió de totes les retallades aplicades a l’educació durant l’última crisi econòmica.

Exigim que els responsables de gestionar els impostos dels ciutadans siguin valents i es comprometin a invertir sense excuses en l’àmbit pel qual tothom ha de passar, créixer i formar-se. Considerem que l’educació és el pilar fonamental de qualsevol societat desenvolupada i plenament democràtica, és la inversió segura per garantir un futur col·lectiu de qualitat i la punta de llança de la lluita per la igualtat d’oportunitats.

Des de la Intersindical Educació hem dit i repetit que el català a l’educació no té bona salut i que no s’està aplicant la immersió lingüística, si més no, no a totes les zones del país. Per això, hem fet del català a l’educació una de les nostres reivindicacions i línies d’actuació prioritàries. Ahir, el Govern de la Generalitat va posar xifres al suposat èxit en l’aplicació de la immersió darrere el qual s’havien amagat els anteriors governs durant dècades. Celebrem que s’hagi fet i que, a més, s’hagi fet amb dades que mostren la realitat tal com és d’una vegada per totes. Considerem positiu que el Departament d’Educació, accepti, per fi, la realitat que molts docents palpen cada dia i que posi fil a l’agulla per mostrar-la a la societat i per aplicar un pla que permeti revertir la situació.

Les dades són alarmants, però ja ho eren fa 15 anys. Ara es presenten dades actualitzades que es comparen amb les del 2006 per tal de demostrar que els usos lingüístics als centres educatius estan empitjorant, però cal subratllar que les dades ja deien aleshores que només el 56% d’alumnes s’adreçaven en català als professors sempre o gairebé sempre, i que el 63% de docents s’adreçava sempre o gairebé sempre en català als seus alumnes. És a dir, l’any 2006 el govern de Catalunya ja tenia dades que indicaven que pràcticament 4 de cada 10 docents no s’adreçava habitualment en català als alumnes, i s’ha deixat degradar la situació fins a la preocupant realitat actual. Per tant, aquest pla que s’ha presentat es podria haver aplicat fa 5, 10 o 15 anys. No obstant això, val més tard que mai.

El conseller Josep González Cambray ha explicat que, durant quatre anys, es crearan grups impulsors que analitzaran el context lingüístic i els usos lingüístics de tots els centres educatius. Des de la Intersindical considerem que la necessitat és més urgent i que, més enllà d’aquest estudi positiu i necessari per tenir una radiografia centre a centre, amb les dades que s’han mostrat cal actuar immediatament. De fet, hi ha moltes i molt diverses vies d’actuació que confiem que l’administració ja s’estigui plantejant. Per exemple, hem vist com els darrers anys s’ha reduït dràsticament el nombre d’aules d’acollida per atendre l’alumnat nouvingut i integrar-lo en català i cap intenció de revertir-ho, com es menystenia la revisió de la formació inicial i continuada del professorat pel que fa a la llengua catalana i les actituds lingüístiques, i l’article de la Llei d’Educació de Catalunya que estipula que s’han d’acreditar coneixements de català corresponents al nivell C2 per a presentar-se a unes oposicions continua oblidat.

A més, la normativa pel que fa a l’ús del català a l’educació és clara, i no s’està complint. Aplicar les normatives en matèria lingüística ha estat una assignatura pendent a l’educació i en altres àmbits dels successius governs de la Generalitat. Al sindicat rebem queixes lingüístiques i actuem per resoldre-les i restablir la normalitat als centres, i és per això que estem en procés d’oferir una nova eina a tota la comunitat educativa: una bústia de queixes lingüístiques que ens permetrà animar la gent a assenyalar mancances i incompliments, i que oferirà una via efectiva per conèixer la normativa vigent i activar, des del sindicat, tots els mecanismes necessaris per solucionar el problema.

En la presentació d’aquest pla de xoc, el conseller i la secretària de Transformació Educativa han insinuat que hi haurà una adaptació dels projectes lingüístics a la situació de cada centre, al·lusió que confiem que sigui anecdòtica o un malentès comunicatiu, perquè ens remet a l’època en què l’exconseller Ernest Maragall va tenir l’ocurrència de defensar la implantació de més hores lectives de castellà perquè, segons ell, els nens d’Olot no el dominaven prou.

Un cop fetes totes aquestes consideracions, des de la Intersindical reiterem el nostre compromís amb la llengua catalana a l’educació, refermem la creença que la immersió lingüística és una garantia d’èxit educatiu per a tots els alumnes i una eina clau de cohesió social per al nostre país, i ens posem a disposició del Departament d’Educació per ajudar a fer avançar aquesta voluntat manifestada pels responsables educatius de tornar a fer del català la llengua central de l’educació a Catalunya, objectiu que requereix una actuació global i immediata.

Des de la Intersindical Educació volem fer públiques un conjunt d’irregularitats que han tingut lloc a l’Escola Bressol El Pit Roig de Sant Pere de Vilamajor.

El curs passat, la Intersindical ja va denunciar als Serveis Territorials (SSTT) d’Educació del Maresme-Vallès Oriental que l’ajuntament del municipi feia mesos que no havia nomenat ningú per substituir la baixa de la directora del centre. Aquesta absència va afectar negativament l’organització quotidiana del centre. Així mateix, la manca de personal va provocar que els grups bombolla no funcionessin com calia.

Quan des de la inspecció educativa dels SSTT es va alertar de la situació d’irregularitat en què es trobava l’escola, el consistori va nomenar directora una mestra del centre, sense que aquesta en tingués coneixement ni hi donés un consentiment previ. De fet, va ser la mateixa inspecció qui li va fer saber que feia setmanes que era directora, malgrat que ella no n’estava informada.

A banda d’aquests fets, durant alguns mesos del curs passat les treballadores no van rebre fulls de nòmina ni es va convocar el Consell Escolar tal com dicta la normativa. A més a més, des de fa anys tampoc s’estan duent a terme les formacions que consten al conveni, i l’ajuntament ha pres decisions sobre els espais interiors i exteriors del centre sense compartir-les amb l’equip educatiu de l’escola.

Aquest curs havia començat amb més personal a la plantilla, però, fins fa poques setmanes, sense que hi hagués una direcció al capdavant de l’escola bressol. Cal afegir-hi que tampoc s’han posat mitjans per mantenir la conciliació familiar del personal. Ben al contrari, s’han introduït canvis en els horaris de les treballadores que gaudeixen de reduccions per poder tenir cura dels fills/es, la qual cosa s’ha traduït, a la pràctica, en una entrebanc afegit pel que fa la conciliació familiar. Davant d’aquesta situació la Intersindical ja ha presentat les demandes pertinents.

És per tots aquests motius que des de la Intersindical Educació denunciem la desídia del govern municipal de Sant Pere de Vilamajor amb l’equip educatiu de l’Escola Bressol Municipal, i reclamem que s’acabi amb la imposició i manca de diàleg, que es respectin els drets laborals de les treballadores, el conveni i el propi Projecte Educatiu del Centre.

Després de la crisi econòmica que va començar el 2008, el govern català, liderat per Artur Mas, va retallar diverses pagues extra a tot el personal públic de Catalunya. D’aquestes, s’han anat retornant totes excepte la del 2014. Fruit d’un acord del 2018 de CCOO, UGT i USOC amb l’administració, aquesta darrera paga s’havia de retornar entre finals de 2021 i el transcurs del 2022.

No obstant això, el Govern va comunicar aquest dilluns que el retorn de la paga extra del 2014 es farà íntegrament aquest 2021, concretament amb la nòmina del mes de novembre, millorant així l’acord que havien acceptat i signat diversos sindicats el 2018.

Des de la Intersindical celebrem que, d’una vegada per totes, el Govern de la Generalitat hagi fet el possible per acabar amb aquest greuge que han patit els treballadors públics, que van veure com se’ls negaven uns diners que eren seus, però a la vegada trobem molt greu que s’hagi trigat gairebé una dècada a retornar el sou que es va escatimar als treballadors. Considerem que una retallada d’aquest tipus mai s’hauria d’haver aplicat i exigim que no es torni a produir.