A la Formació Professional hi ha un greuge comparatiu entre els professors tècnics i els professors de secundària que cal corregir de manera immediata perquè afecta directament els drets laborals dels treballadors i, a més, s’està incomplint la legislació vigent. La Intersindical defensem que la mateixa feina ha de suposar el mateix sou.

Què hi diu la llei?

El 30 de desembre de l’any passat es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la LOMLOE. En la seva Disposició addicional onzena, estableix que “s’integren al cos de professors d’ensenyament secundari les especialitats de Formació Professional incloses al cos a extingir de professors tècnics de formació professional (…)”. A més, assenyala que “el Govern, d’acord amb les administracions educatives, establirà el procediment per a l’ingrés en aquest cos, així com per accedir-hi, del professorat tècnic de formació professional (…)”.

Ja fa quasi un any de la publicació de la LOMLOE. Ni el Ministeri d’Educació espanyol ni el Departament d’Educació català han fet cap pas per solucionar aquesta anomalia.

La Intersindical-CSC defensem l’existència d’un cos únic docent. Mentre no s’arribi a aquest objectiu, exigim de manera immediata:

1.- La incorporació del professorat tècnic de Formació Professional (PT – subgrup A2), que compleixi els requisits de titulació al cos de Professors de Secundària (PS – subgrup A1).

2.- Un complement salarial per equiparar els docents funcionaris de carrera del subgrup A2 que no poden passar al subgrup A1.

3.- La continuïtat del professorat tècnic interí a la borsa de personal docent, amb el complement salarial pertinent.

Avui 15 de desembre hem assistit a la mesa sectorial de personal docent convocada pel Departament d’Educació. A la mesa s’hi havien de tractar alguns dels aspectes relacionats amb el procés d’estabilització del personal interí i l’oferta pública relativa a la taxa de reposició dels anys 2018 i 2019, un total de 3816 places. 

En aquest context, se’ns ha demanat, a la part social, de participar en una votació per decidir si es mantenia la convocatòria d’aquestes places per realitzar el procés de selecció al mes de juny, amb la normativa vigent, o si, per contra, era millor esperar a l’aprovació del nou decret, amb la qual cosa el procediment a aplicar seria el nou marc normatiu.

Per raons evidents, i davant la manca de concreció sobre un tema tan cabdal i que afecta tants docents, alguns dels sindicats presents s’han negat a participar en la votació i/o a abandonar la mesa mentre aquesta es realitzava. La Intersindical  ens hem negat a participar en aquesta situació sobrevinguda i hem demanat responsabilitats al Departament, ja que aquest no s’ha volgut pronunciar sobre la qüestió i s’ha limitat a dir que acceptaria el resultat de la votació.

Només dos sindicats (CCOO i el Sindicat de Professors de Secundària) han optat per participar en la votació proposada pel  Departament. La conseqüència de la improvisació i la manca de seriositat del Departament en plantejar una qüestió que no estava prevista a l’ordre del dia per a la reunió ha estat un ajornament de la convocatòria d’oposicions per a més endavant, un cop es publiqui el nou decret, previst per a finals de maig. 

La Intersindical Educació lamentem aquesta manera erràtica d’actuar de l’administració educativa, i esperem que no es torni a repetir en un futur. Actuar amb aquesta improvisació és jugar amb frivolitat amb el futur de molts professionals de l’educació del nostre país.

La Intersindical som una de les organitzacions que vam formar part del grup promotor de Som Escola, una plataforma que actualment està formada per 54 entitats amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i organitzacions que es van comprometre el 2014 a actuar en suport d’un model educatiu en català que contribueixi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen. Des d’aleshores, Som Escola ha organitzat diverses activitats en defensa i promoció de la llengua catalana a l’educació, especialment quan s’ha vist atacada per l’acció dels poders de l’estat espanyol.

Durant tots aquests anys, el paper de la Intersindical ha estat molt actiu. Hem donat suport a totes les activitats i reivindicacions que tenien a veure amb els àmbits d’actuació del sindicat (educació, universitats i els òrgans nacionals). Per a la Intersindical, la defensa i la promoció de la llengua catalana als centres de treball és un eix troncal de cohesió, i ho demostrem treballant, per exemple, en la inclusió de la llengua en la negociació col·lectiva a les empreses i les administracions.

En els darrers mesos, La Intersindical hem estat un dels membres impulsors de la campanya «Tots som referents lingüístics. No t’excusis!» perquè els adults prenguin consciència del paper que tenen com a referents lingüístics davant dels menors. La campanya, que d’aquí a poc començarà a editar i difondre nous materials, va néixer de la necessitat d’estimular l’ús social del català entre els infants i els adolescents a partir de la conscienciació dels adults, i ja compta amb prop de 30.000 adhesions. També som col·laboradors de la campanya «La universitat, en català!», que vol promoure i agilitzar les queixes lingüístiques dels estudiants i defensar els drets laborals del professorat a l’hora d’utilitzar el català en la docència en l’àmbit universitari. Així mateix, la sectorial d’Educació ha impulsat la «Bústia de queixes lingüístiques», adreçada a la comunitat educativa dels centres d’infantil, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius, i que té l’objectiu de recollir i vehicular queixes lingüístiques i vulneracions de la normativa vigent. També estem difonent una campanya anomenada «En català a la feina i arreu!» dirigida al conjunt dels treballadors.

És per això que, una vegada més, el sindicat independentista i de classe ens mobilitzarem en el marc de les accions promogudes per Som Escola el dia 18 de desembre i en futures accions, pròpies i col·lectives, de rebuig a totes les sentències que pretenen obligar a fer que un mínim del 25% de les classes siguin en castellà, i per reclamar al govern que es treballi amb fermesa per avançar en la immersió i l’aplicació de la normativa educativa, així com la consolidació del català a l’educació i a tots els àmbits. És moment de fer política lingüística, de teixir una estratègia i una resposta col·lectiva, d’aplicar les lleis vigents i d’anar cap endavant pel futur de la llengua i del país.

No podem permetre que es trenqui l’acord històric de país que va dur al consens de la immersió lingüística (un consens encara vigent), com tampoc podem permetre que es pretengui trencar la cohesió social per interessos exclusivament polítics i ideològics.

La Intersindical hem estat clars a l’hora de reaccionar i posicionar-nos davant dels atacs a l’educació catalana i davant la necessitat d’actuar a l’ofensiva amb mesures decidides per la llengua. Hem emès diversos comunicats que es poden consultar al web d’educació del sindicat, l’últim de manera conjunta amb altres organitzacions.

Fem una crida a tota la societat a defensar la immersió lingüística i la llengua catalana sortint al carrer a Barcelona el dia 18 a les 10.45h a la cruïlla de Passeig de Sant Joan amb Carrer València per manifestar-se amb nosaltres de manera reivindicativa i contundent pel futur del país i del català.

PER UNA LLENGUA I UN PAÍS LLIURES!

ARA I SEMPRE, L’ESCOLA EN CATALÀ!

Que l’Estat Espanyol no compleix l’article 3.3 de la seva pròpia Constitució no és una sorpresa per a cap ciutadà de Catalunya després de dècades, si no segles, de minorització i de repressió lingüística. Darrerament, però, organitzacions contràries a la immersió i el poder judicial espanyol s’han aliat per atacar, de nou, l’educació catalana. A la sentència ja ferma del Tribunal Suprem que insta el Departament d’Educació a implementar un mínim del 25% en castellà a tot el sistema educatiu català, s’hi sumen les denúncies de particulars (liderats per les organitzacions abans esmentades) en escoles concretes que han desembocat en sentències que imposen, també, percentatges de castellà.

Sabem que el 82% de la societat catalana està a favor del model d’immersió lingüística en català; sabem que és un model d’èxit, i que hi ha estudis fets a molts llocs del món que demostren que el model d’immersió en una llengua minoritzada és beneficiós tant per als parlants d’aquella llengua com per als que l’aprenen com a segona llengua. A més, tant el Tribunal Constitucional com la LOMLOE atorguen les competències en matèria lingüística i educativa a les autonomies. Les sentències que s’han publicat no se sustenten, per tant, en un canemàs legal. En cap llei vigent s’especifica cap percentatge sobre llengua a l’educació. Ens trobem, en conseqüència, davant d’unes sentències clarament il·legals.

Si atenem aquestes consideracions, no deixen de resultar sorprenents les declaracions de fa uns dies de la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i les més recents del conseller d’Educació Josep González Cambray. Tots dos es renten les mans de la denúncia i posterior sentència rebudes per una escola de Canet de Mar, i traspassen tota la responsabilitat a la direcció del centre, a la qual insten a executar la sentència. Aquesta no és la primera (ni serà l’última) sentència que rep una escola en aquests termes.

Les organitzacions que hem impulsat la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis” creiem que no és acceptable que els màxims responsables de l’educació del país deixin desemparats els docents i els equips directius davant les ingerències judicials espanyoles tot al·legant que no són els destinataris de les sentències o que no disposen de competències per a fer-hi res. Sembla que, per al Departament d’Educació, l’única opció per tal de mantenir i garantir l’educació en català dels infants i joves catalans és la desobediència individual i personal dels treballadors dels centres educatius, i l’assumpció en solitari de les conseqüències que se’n derivin.

Considerem intolerable i del tot incoherent que, després de publicar unes dades desastroses pel que fa al català a l’educació des del 2006 fins ara, d’anunciar un pla per a la millora de la llengua als centres i d’afirmar amb vehemència que el Departament d’Educació no acatarà la sentència del Tribunal Suprem, ara no es faci res. No només això: es diu obertament que la problemàtica és dels centres que són víctimes d’unes sentències que, amb comptagotes, destrossen el model educatiu i de cohesió social que compartim i volem la immensa majoria de catalans. Què passarà quan s’exigeixi el compliment de la sentència que afecta tot el sistema educatiu? Què passarà quan les denúncies arribin a més i més centres educatius?

És el moment d’assumir les responsabilitats inherents al càrrec; és el moment d’impulsar polítiques d’urgència per la llengua a l’educació; és el moment d’abandonar les excuses i, més enllà de fer costat a les escoles amb retòrica, posar-se al capdavant i liderar la defensa i la resposta a aquests atacs recurrents per tal de garantir i fer avançar la immersió i, amb ella, la llengua catalana. El país necessita una estratègia consensuada del govern amb la societat i la comunitat educativa. Qui no sigui capaç de mantenir-se ferm a l’hora d’assolir els objectius esmentats i d’aplicar les mesures necessàries, cal que s’aparti immediatament de la representativitat governamental.

Per tot això, us animem a sortir als carrers el dia 18 de desembre amb nosaltres a manifestar-vos per la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits!

Els atacs a la immersió lingüística i al sistema educatiu de què lliurement s’ha dotat la ciutadania del nostre país no s’aturen. A la inadmissió del recurs de cassació presentat pel Departament d’Educació al Tribunal Suprem en contra de la sentència del TSJC que obliga a impartir un mínim del 25% de l’horari lectiu en castellà, s’hi afegeixen sentències amb comptagotes de centres concrets. La darrera l’hem sabuda avui: el TSJC obliga cautelarment l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir, a partir del proper dimecres 8 de desembre, un 25% de classes en castellà al nivell de P5 del centre. Aquesta decisió ha estat adoptada després que una sola família de l’escola demanés la imposició de fins a un 50% de classes en castellà.

En vista d’aquesta situació, la Intersindical volem mostrar el nostre suport a la comunitat educativa del centre, que ja s’ha començat a organitzar en defensa de la llengua a través del compte de Twitter El Turó en català! Considerem que el model lingüístic que regula l’ensenyament no universitari a Catalunya ja està recollit a la Llei de Normalització, la llei 1/98 de Política Lingüística i la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), i que les intromissions a la vida dels centres de famílies concretes i sobretot del poder judicial espanyol només pretenen crear un clima de confrontació i malestar allà on només hi havia normalitat i pedagogia.

Rebutgem, per tant, aquestes pràctiques i, a banda de donar el nostre suport al centre de Canet de Mar afectat, volem recordar que el vinent 18 de desembre serem a la manifestació reivindicativa (que esperem massiva) en favor de la immersió lingüística,col·laborant colze a colze amb la resta d’organitzacions representades a Som Escola.

Només amb una República Catalana tindrem una escola catalana lliure d’intents polítics i judicials de lesionar la nostra llengua i cohesió socials. Treballem per fer-la possible!

Com a tercer sindicat més representatiu del país a l’educació pública, ahir, dimarts 23 de novembre, la Intersindical vam assistir a una cimera per la llengua a l’educació del Govern de la Generalitat amb un gran nombre entitats i organitzacions favorables al català arran de la sentència del Tribunal Suprem, que pretén imposar un mínim del 25% en castellà a l’horari lectiu al nostre sistema educatiu. Amb aquesta sentència, que valida la del desembre de 2020 i que ara ja és ferma, el Tribunal Suprem no accepta el recurs que hi va interposar la Generalitat.

A la reunió, tant el President de la Generalitat com els diversos consellers van transmetre una clara consciència de la gravetat del posicionament judicial, i del repte que suposa per a la nostra societat, que ha de donar una resposta unitària a aquesta nova ingerència. El Govern també va manifestar la voluntat de continuar treballant sense que la sentència interfereixi en la tasca dels docents (atès que la LOMLOE no parla de percentatges i la sentència es basa en una llei que ja no és vigent), i dur endavant el nou pla per potenciar la llengua a l’educació. Entre els diversos actors que hi van assistir hi va haver un consens generalitzat que l’atac judicial a la línia de flotació de l’escola catalana ha de rebre una resposta política, judicial i social.

La sentència arriba en un moment de retrocés generalitzat de l’ús del català a les aules, al qual va posar xifres el mateix Departament d’Educació en un document que va fer públic fa poques setmanes i que a La Intersindical vam rebre amb preocupació però a la vegada fent una valoració positiva que per fi algú decidís reconèixer que cal actuar perquè l’aplicació de la immersió no és òptima. La delicada situació del català a les aules es preveu que sigui abordada amb diverses actuacions, entre les quals la creació de grups impulsors i de diagnosi per centre i accions formatives i de sensibilització als docents per tal que puguin dur a terme la metodologia immersiva com va ser concebuda. També mitjançant l’activació del cos d’inspectors en aquest àmbit, perquè fins ara no ha exercit amb prou èmfasi la seva tasca en l’aspecte lingüístic.

La Intersindical, que sempre ha tingut en la defensa de la llengua catalana un dels seus elements troncals, agraïm que se’ns convidés a donar el nostre punt de vista a la reunió d’urgència. En el nostre torn d’intervenció vam afirmar que col·laborarem amb el Govern i amb la resta d’agents educatius i socials de manera activa en accions, mobilitzacions i propostes per fer avançar l’ús del català sempre que es confirmi la voluntat real de no acatar ni aquesta ni cap sentència arbitrària i injusta, o qualsevol agressió a la nostra llengua i cultura i a les seves possibilitats de projectar-se al futur. De la mateixa manera, serem exigents, pressionarem i vigilarem perquè les paraules i les intencions esdevinguin fets i mesures concretes. Ara no és moment de relaxar-se, sinó de fer passes decidides cap endavant, i per això vam demanar al Govern que no ens podem quedar en els laments i que cal passar a l’ofensiva per una immersió que sovint no s’ha complert per la desídia dels responsables polítics. Així mateix, cal acompanyar el compliment de la immersió amb els recursos que siguin necessaris, com per exemple amb la dotació d’aules d’acollida, que tan bona feina fan per acostar el català a l’alumnat nouvingut.

Vam fer palès que s’haurà de vigilar de no caure en trampes amb percentatges, atès que no és cert que l’acceptació d’un mínim del 25% de l’horari lectiu en castellà comportés un 75% de presència del català a les aules. L’aplicació de la sentència convertiria els centres escolars en centres trilingües de facto, i dificultaria en bona mesura la visibilitat i progrés social de la que estatutàriament és considerada llengua pròpia del nostre país, que ja té una presència prou marginal en molts altres àmbits (lleure, justícia, etc). A la cimera d’ahir també vam explicar que, per tal d’assegurar el compliment de la legalitat vigent fins ara, la Intersindical Educació hem engegat recentment una bústia de queixes lingüístiques per a les famílies, alumnes i professors que ja ha donat els primers fruits. De fet, revisant els Projectes Lingüístics de Centre (PLC), ens hem trobat amb diversos casos en què aquest document oficial reconeixia no complir la normativa, o, fins i tot, fer més d’un 50% de l’horari lectiu en castellà amb l’excusa incomprensible de «facilitar la integració d’alguns alumnes». Sobre aquest punt concret, se’ns va informar que un dels objectius del nou pla per la llengua a l’educació és treballar, també, en els projectes lingüístics de centre.

La Intersindical demanem a tots els docents que continuïn fent del català la llengua de cohesió, d’acollida i d’ús normal i habitual als centres educatius. Precisament sobre els docents i els equips directius, vam deixar clar que han d’estar protegits davant d’aquestes ingerències, fet pel qual se’ns va assegurar que la sentència, com que s’adreça al Departament d’Educació, no podia repercutir de cap manera negativa en el personal dels centres educatius.

La Intersindical reivindiquem l’escola catalana com un model d’èxit i de cohesió social innegociable i que ens cal millorar i aprofundir. Les dades, tant les més positives com les que no ho són tant, així ho demostren. Hi ha un ampli consens social envers l’educació en català, i com a sindicat treballem i treballarem en tots els espais possibles, tant en solitari com en col·laboració amb altres agents (governs, entitats, organitzacions de tot tipus, etc.) per fer de la llengua catalana la llengua vehicular, d’ús, de cohesió i de progrés tant a l’educació com a la resta d’àmbits del nostre país.

Per tot això, a la tasca que ja fem actualment per la llengua al sindicat, afegim el rebuig a la sentència i la defensa del català a l’educació a les reivindicacions de la vaga que hem convocat per al dia 30 de novembre per a l’estabilització del personal del sector públic. No s’han de decidir a Madrid ni els nostres drets laborals ni la llengua que hem de fer servir per educar infants i adolescents, i per això també cal treballar decididament per un estat propi independent.

Us presentem la nova entrega del butlletí per a l’educació concertada de la Intersindical Educació. Hi parlem d’estadis, retribucions com l’augment de nòmina o el retorn de la paga extra, eleccions sindicals, llengua i altres temes d’interès per als treballadors de la concertada en un format breu que esperem que us sigui útil i interessant. Tot seguit podeu descarregar el PDF del butlletí (us animem a imprimir-lo i deixar-lo a la sala de professors) o llegir-lo directament en les imatges de més avall.