Vaga23M: La seva sentència, la nostra lluita

 Fa setmanes, es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposa un mínim del 25% del castellà a les aules i dona dos mesos a la Generalitat per a implementar-la. Un cop més, l’Estat espanyol fa servir tota la maquinària jurídica, hereva del franquisme, per reprimir i erradicar la nostra llengua.

Sabem que aquesta sentència no és aïllada. Sabem que es tracta d’una peça més d’una estratègia que ja ve de lluny, orquestrada pels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans. Ho veiem també en la Llei del Plurilingüisme al País Valencià, que impedeix que el català superi el 60%, o la nova Llei d’Educació de les Illes Balears, que es limita a blindar la meitat d’hores de català. Per no parlar de la Catalunya Nord, on l’Ajuntament de Perpinyà ha posat traves a la creació del Col·legi-Liceu de La Bressola, el primer íntegrament en català des de parvulari fins a la preparatòria.

Davant la sentència, però, la resposta del Govern de Catalunya ha demostrat, no tan sols covardia i incapacitat a l’hora de defensar l’escola en català, sinó fins i tot submissió davant les institucions espanyoles que la volen destruir. Amb els nous decrets, literalment amenacen de liquidar la immersió lingüística sota l’excusa de la “flexibilitat per adaptar-se a l’ambient social del centre”. Comprant el discurs espanyolista del bilingüisme, la Generalitat pretén acabar amb un model fonamentat en criteris pedagògics i que compta amb un ampli consens social.

Però el desmantellament de l’escola catalana ha estat un procés llarg i silenciós a partir de retallades, d’infrafinançament, d’augment de ràtios o de precarització del professorat (especialment el substitut i interí). Amb aquest abandonament crònic, amb decrets com el que ens ens presenta ara el Departament d’Educació, es carreguen sense contemplacions l’eina d’integració i de cohesió social que ha estat la immersió lingüística, alhora que l’escola pública com a única garantia d’una educació de qualitat per tothom.

La realitat és que, sense mestres i professors, sense aules, sense recursos i sense unes ràtios dignes, el català està condemnat a la desaparició. És per això que ataquen la nostra escola. Però també és per això que els sindicats de treballadors i treballadores de l’educació USTEC-STEs (IAC), Intersindical-CSC i COS, així com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, hem convocat vaga i mobilitzacions arreu del territori aquest 23 de març: per defensar l’educació pública i en català.

En conseqüència, exigim el reconeixement del català com a llengua vehicular durant totes les etapes educatives, tant en l’àmbit escolar com en l’extraescolar i de lleure. Exigim al Departament d’Educació i a la Generalitat que posin a disposició tots els recursos necessaris per salvar la nostra llengua. Exigim que abandonin el col·laboracionisme amb l’Estat espanyol i que adoptin mecanismes per defensar jurídicament aquells professors i professores que no claudiquin en la defensa del català. Però, sobretot, exigim que assumeixi tota la competència en matèria d’aplicació de la immersió lingüística i la defensa de l’escola pública i en català

Fem vaga amb la convicció que només unint forces podrem plantar cara als estats que ens ofeguen: perquè no permetrem que un tribunal espanyol decideixi en quina llengua han de ser les nostres classes; perquè vivim, dia rere dia, aquest desmantellament de l’educació pública a tots els nivells i el retrocés implacable del català. A les escoles i instituts, sota el discurs del bilingüisme imposat a base de sentències i lleis; i a les universitats, sota la bandera de la globalització capitalista que ens vol distribuir arreu del món com si fóssim simples mercaderies.

La supervivència de la nostra llengua -i, per tant, del nostre poble- és impossible mentre continuem sotmesos a les arbitrarietats dels estats espanyol i francès. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos i lluitar per l’únic model que ens pot permetre construir el futur que necessita la nostra llengua: una escola pública de qualitat i íntegrament en català per a tots els Països Catalans. Perquè la seva sentència, és la nostra lluita!

La Intersindical volem celebrar l’èxit rotund del primer dia de vaga d’un mes de mobilitzacions, que ha tingut un seguiment majoritari de més de la meitat dels treballadors (amb uns serveis mínims abusius imposats que han provocat que molts treballadors no s’hagin pogut sumar a la vaga). Celebrem que el col·lectiu docent, el personal PAS i el personal d’atenció educativa, en definitiva, els treballadors de l’educació catalana, s’hagin plantat amb fermesa davant les actituds i mesures del Departament d’Educació, davant la situació del sistema educatiu i els darrers 10 anys de retallades que encara arrosseguem avui.

L’educació a Catalunya ha dit prou! Les retallades cròniques que afecten la qualitat de l’educació i els nostres drets laborals, els canvis constants que busquen solucions màgiques sense invertir més recursos o que simplement busquen acontentar lobbies concrets, la manca d’inversió permanent, etc., són qüestions que fa anys que els docents, els alumnes, i tots els treballadors de l’àmbit educatiu carreguem a l’esquena. I, finalment, hem dit prou d’una manera clara, unitària i inequívoca, perquè tots junts som una comunitat educativa compromesa amb una educació de qualitat, en català, que respecti els drets laborals i que tingui els recursos suficients.

La Intersindical exigim al conseller que escolti el clam d’avui i s’assegui d’una vegada per totes a negociar de veritat partint de les nostres reivindicacions, que s’ha demostrat que són les de tot el col·lectiu, i amb propostes clares, constructives i amb voluntat d’escolta i treball conjunt. Si és incapaç de veure’n la urgència, el millor que podria fer és dimitir i deixar que alguna altra persona les trobi.

L’èxit de la resposta del món educatiu ha estat possible gràcies a l’esforç de molts claustres per explicar-ne els motius a les famílies i per arribar allà on els sindicats no hem pogut arribar. La majoria de famílies s’han posicionat també clarament al nostre costat perquè entenen que lluitem per millorar la qualitat de l’educació i pel futur dels infants i joves.

La sentència del 25% de castellà ha estat l’últim atac a la nostra llengua, però la greu situació que pateix actualment el català en molts centres és fruit de la deixadesa d‘un Departament que mai ha volgut posar els recursos necessaris per garantir l‘aplicació de la immersió lingüística. Si el Departament no habilita més aules d’acollida, no facilita la formació i el reciclatge lingüístic dels docents i el personal educatiu, no abaixa les ràtios i no fa una clara aposta per revertir la situació, serà igual de responsable que l’estat espanyol del retrocés progressiu del català a les aules.

Per tot això, animem els docents, el personal PAS i el personal d’atenció educativa a no defallir, i a continuar amb la vaga demà i demà passat, i també el dia 23, un dia central per la lluita per la llengua, i tots els que vinguin, perquè avui hem aconseguit una vaga històrica, però ens cal persistir fins aconseguir que el Govern rectifiqui.

Convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16,  17, 29 i 30 de març de 2022.

Des de la darrera crisi de fa més de deu anys en la qual es van retallar condicions laborals afectant la qualitat de l’educació i als drets laborals, només hi ha hagut un guany amb el retorn d’una hora lectiva a partir del curs 2017-18. Malgrat els compromisos obtinguts de retorn de condicions laborals dels grups parlamentaris en què s’assumien les nostres reivindicacions, aquests drets retallats s’han cronificat i l’administració els ha donat per assumits. Bona part del professorat que ha iniciat la seva vida laboral aquests darrers anys, ha entrat a treballar en unes condicions laborals pitjors i sense cap perspectiva de millora a curt termini.

Els sindicats d’Educació, de manera unitària, considerem que aquesta conselleria ha oblidat que és la seva obligació promoure el respecte i el reconeixement al col·lectiu docent davant de la societat. Rebutgem l’actitud de menysteniment del conseller Gonzalez-Cambray envers els treballadors i treballadores i l’actitud impositiva i autoritària mostrada en desatendre i negligir la negociació real amb els representants sindicals per un retorn de condicions laborals que ara més que mai mereixem.

Precisament avui aquesta conselleria ha tornat a convocar una mesa sectorial només per poder aprovar un calendari escolar que ja ha reiterat en nombroses ocasions que és inamovible i no per negociar res amb la part social. És per això que els sindicats de manera unitària hem decidit no presentar-nos a una mesa que és un pur tràmit pel Departament i no avalar així el seu modus operandi que menysté la negociació col·lectiva.

De manera unitària reclamem i exigim:

• •  El 6% del PIB per educació com a mínim.
  •  La reversió de les retallades:
  • Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2022/23 com a reivindicació irrenunciable.
  • Reducció de les ràtios estructurals. Cap tancament de grups a la Pública.
  • Conversió dels terços de jornada en mitges jornades.
  • Retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys.
  • Increment del personal d’atenció directa a l’alumnat
  • Recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys.
  • Retirada del Decret de Plantilles (39/2014).
  • FP Pública i de qualitat. Equiparació salarial ja!
  • La retirada de l’ordre de calendari escolar.
  • El no al nou currículum.
  • L’estabilització real del personal interí i pacte d’estabilitat.
  • L’assumpció de responsabilitat del Departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
  • Una negociació real i la dimissió del conseller.

Des dels centres educatius diem al Departament que la nostra paciència s’ha acabat, que els dos anys de pandèmia sense els recursos necessaris, sumats a les retallades de fa més de deu anys i al modus operandi d’aquesta administració, han provocat que ens mobilitzem. L’evident manca absoluta de voluntat negociadora per part del Departament d’Educació, no ens deixa cap altra sortida que la mobilització per fer la pressió suficient per revertir les retallades i obtenir perspectives de millores laborals.

Exigim per sobre de tot una negociació real, que el personal del Departament tingui millores a les seves condicions laborals i no noves retallades. Ara més que mai cal que fem front a un departament autoritari, perquè després del calendari, que ha estat la darrera gota, amb el comportament d’aquesta conselleria, de segur que hi haurà noves «sorpreses».

Per tot això, els sindicats sotasignats unitàriament hem decidit tirar endavant unes mobilitzacions molt contundents amb la convocatòria de cinc dies de vaga durant el mes de març per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març de 2022.

És l’hora del compromís, de donar exemple al nostre alumnat i lluitar pel que és just. Fem arribar un missatge alt i clar a l’Administració: estem aquí, estem dempeus i diem PROU a l’actitud  del departament  d’Educació que enrocant-se en una postura d’autoritarisme i empitjorament de condicions laborals, ha tancat la porta al diàleg i la negociació amb els que estem a les aules. Perquè les paraules se les emporta el vent i els actes són els que ens representen.

ANEM A LA #VAGAEDUCACIO

MOBILITZEM-NOS!

Descarrega’t el comunicat:

El proper 23 de març, la COS, La Intersindical, USTEC i el SEPC, convoquem a la vaga tota la Comunitat Educativa del Principat, a tots els nivells educatius -obligatoris i postobligatoris, des d’infantil fins a la universitat- en resposta a la sentència del 25% de classes en castellà i en defensa d’una educació íntegrament en català.

Estudiants i docents tenim la convicció que cal unir forces per demostrar i deixar constància que no es tracta d’un atac aïllat. Es tracta d’una peça més de l’estratègia orquestrada per part dels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans, la llengua pròpia de la nostra nació. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos, lluitar i demostrar que la força del poble treballador català és, quan s’ho proposa, indeturable.

Per tot això, us animem a sortir als carrers el dia 23 de març amb nosaltres a manifestar-vos per la llengua catalana a l’educació i a tots els àmbits!

Per què convoquem una vaga per la llengua? t’ho expliquem en aquest document!

Descarrega pdf

El proper 23 de març, la COS, la Intersindical-CSC i el SEPC convoquem a la vaga tota la Comunitat Educativa del Principat, a tots els nivells educatius -obligatoris i postobligatoris, des d’infantil fins a la universitat- en resposta a la sentència del 25% de classes en castellà i en defensa d’una educació pública i íntegrament en català.

Estudiants i docents tenim la convicció que cal unir forces per demostrar i deixar constància que no es tracta d’un atac aïllat. Es tracta d’una peça més de l’estratègia orquestrada per part dels estats espanyol i francès contra l’eix vertebrador dels Països Catalans, la llengua pròpia de la nostra nació. Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos, lluitar i demostrar que la força del poble treballador català és, quan s’ho proposa, indeturable.

Fa uns mesos es feia pública la sentència ferma del TSJC que imposava un mínim del 25% del castellà a les aules i es demostrava, un cop més, que l’Estat espanyol disposa de tota la maquinària jurídica hereva del franquisme i d’un marc legal fet a mida per reprimir la nostra llengua fins a aconseguir-ne la seva gradual desaparició. Aquesta sentència haurà de ser executada obligatòriament per tots els centres educatius a partir de finals del mes de març.

Davant d’aquest atac flagrant contra l’escola catalana i contra el nostre poble, la resposta de la Generalitat de Catalunya s’ha limitat a repetir una corrua de paraules buides. L’Administració no només s’ha mostrat incapaç de defensar l’escola catalana, sinó també de destinar-hi els recursos necessaris per assegurar l’aprenentatge i la integració de tots els alumnes en un marc de cohesió i igualtat. Encara més: pretén, amb el nou Decret d’ordenació dels ensenyaments, “flexibilitzar” la immersió en funció del context ambiental, és a dir, liquidar-la trenta anys després que entrés legalment en vigor.

A més a més, el Departament ha preferit tirar endavant un reguitzell de canvis i mesures que han estat decidides de manera unilateral i sense cap voluntat de negociació, com ho són l’avançament del calendari escolar o algunes propostes de l’esmentat Decret d’ordenació curricular. No podem ni volem oblidar, tampoc, la situació d’incertesa i angoixa en què viu el personal substitut i interí a causa de la Icetada aprovada el passat desembre, i que encara no sabem com afectarà Catalunya i, concretament, el món de l’educació. Tot això, en un sistema educatiu que arrossega unes retallades injustificables des de fa més d’una dècada.

Per aquest cúmul de motius, i perquè en tenim PROU que se’ns vulguin laminar tants drets inalienables, fem una crida a TOTA la Comunitat Educativa del Principat de Catalunya a unir-se a la vaga del 23 de març i a lluitar amb nosaltres per l’únic model que ens pot permetre construir el futur que volem: una escola pública i 100% en català.

A la sectorial d’Educació volem assenyalar que hi ha unes necessitats contínues i creixents que afecten diferents aspectes de la salut física, mental i emocional de l’alumnat en el context escolar, així com la formació en salut.

El dret a la salut i a l’educació són universals, i tots els alumnes del sistema educatiu públic català han de poder accedir-hi en condicions d’igualtat i seguretat, amb independència de les seves necessitats individuals. Assegurar-ho només és possible si es dota de personal d’infermeria els centres educatius.

Com a professionals sanitaris i docents, rebutgem de ple la figura del vetllador sanitari introduïda pel Departament d’Educació perquè:

• • Significa externalitzar a empreses privades serveis públics, en la línia del que propugnen els sectors més ultraliberals.

• • Significa inhibir-se de la pròpia responsabilitat envers la societat a l’hora de prestar serveis de qualitat amb seguretat.

• • Significa confiar a persones alienes al departament de Salut i al d’Educació la salut i la seguretat dels més febles, que no tenen formació en infermeria, però sí que tenen contractes extremadament precaris.

Per tant, reclamem que es desplegui totalment l’acord-marc de col·laboració entre el Departament d’Educació i el de Salut. Cal dotar els centres educatius de Catalunya de professionals d’infermeria que puguin atendre les necessitats relacionades amb la salut del milió d’alumnes del sistema educatiu català . I ens ens afegim a les posicions de la sectorial de Sanitat sobre Infermeria Escola.

Cal que la infermeria escolar s’incorpori a tots els centres educatius de Catalunya.

L’article 5 del decret 150/2017 d’atenció educativa a l’alumnat en el seu marc inclusiu va donar lloc a un programa de promoció i protecció de la salut i prevenció de la malaltia en l’àmbit escolar. Allà es determinava que les necessitats d’assistència sanitària dels alumnes que ho requereixin, especialment dels qui tenen estats de salut clínicament complexos, queden cobertes amb fons públics.

D’una banda, nosaltres la infermeria de la Intersindical demanem la presència de la figura de l’infermer/a a les escoles per millorar la salut de la població escolaritzada mitjançant accions de promoció i protecció de la salut, de prevenció de la malaltia i actuació en les situacions de risc i d’atenció precoç per trastorns com ara dislèxia, TDHA, autisme…, la salut afectiva, la salut sexual, les addicions comportamentals i a substàncies, la salut alimentària, l’activitat física saludable, les violències i la salut social, les malalties infeccioses (com la COVID 19) i la salut bucodental. Unes necessitats que amb la pandèmia han quedat totalment desateses malgrat la seva importància.

D’altra banda, també volem  garantir que els infants i adolescents amb necessitats especials de salut desenvolupin amb la màxima normalitat les seves activitats diàries en el centres educatius ordinaris.

El paper de la Infermeria escolar és gantir la continuïtat de l’assistència sanitària. Després de la pandèmia, hem detectat un augment de problemes de pell i de sarna, major incidència i severitat de problemes relacionats amb la salut mental (angoixes, pors, addiccions, trastorns, etc.) 

I sobretot una manca d’autoconeixement en adolescents.

• • Formar en educació per a la salut mestres i alumnat (tallers, sessions, reanimació cardiopulmonar).
  • Insistir en la prevenció i promoció de la salut, abans que la malaltia no es manifesti.
  • Defensar la figura de infermeria davant l’intrusisme professional.
  • Atendre l’alumnat d’escoles, instituts i centres d’educació especial.
  • Reivindicar que la salut escolar de la comunitat educativa és global i que la infermera n’és la clau de volta.

La infermeria escolar atén : 

• • Alumnat amb malalties cròniques i necessitats complexes d’atenció o amb malalties avançades (entre d’altres, diabetis – obesitat – nens amb sondes permanents (ronyó, gàstrica) i traqueotomies i colostomies – celiaquia – epilèpsies – al·lèrgies).
  • Alumnes sense cap patologia coneguda, per garantir una atenció integral en salut de la població infantil i adolescent.

Tot això en col·laboració amb els centres educatius i els serveis de salut comunitària presents en el territori.

Els sindicats de l’educació hem fet un comunicat unitari envers la situació que s’està vivint als centres educatius.

Així mateix, hem convocat una concentració davant del Departament d’Educació i emplacem les comunicats educatives a fer accions i concentracions davant dels centres educatius per denunciar la situació que estan vivint i reclamar els recursos i mesures necessaris.