El miratge dels títols sobre el paper: per què cal revisar i aturar l’acreditació automàtica del C1

Davant l’emergència sociolingüística actual, la decisió d’atorgar de manera automàtica el certificat oficial de nivell C1 de català a tot l’alumnat pel simple fet d’obtenir el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (4t d’ESO) ha de ser revisada immediatament. Lluny de protegir el català o de garantir-ne el prestigi social i acadèmic, mantenir aquesta acreditació indiscriminada sense proves específiques de nivell equival a disfressar les estadístiques oficials per projectar una normalització lingüística fictícia que la comunitat educativa sap perfectament que no existeix a la realitat quotidiana dels centres.

El nivell C1, definit pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), implica un ús de la llengua eficaç, estructuralment complex i autònom en contextos socials, acadèmics i professionals exigents. Fer creure que qualsevol estudiant de 16 anys que assoleix un 5 raspat a la matèria de llengua catalana disposa d’aquesta competència avançada no només devalua el valor del títol mateix davant del món laboral i universitari, sinó que desresponsabilitza l’Administració de la seva obligació fonamental: garantir que tot l’alumnat del país, amb independència del seu origen i entorn sociolingüístic, acabi l’etapa obligatòria amb un domini solvent del català.

La Intersindical defensem que el català és el pal de paller de la cohesió social i un dret irrenunciable de tot l’alumnat català. Precisament per això, no volem títols buits de contingut; volem que el sistema públic proporcioni les eines, els recursos i l’exigència pedagògica necessària perquè el C1 a 4t d’ESO sigui una realitat i no una concessió burocràtica.

La radiografia lingüística: retrocés de l’ús i empobriment curricular

Mantenir l’expedició automàtica del C1 serveix per tapar una realitat documentada tant per les avaluacions de competències bàsiques com pels informes sociolingüístics del Departament i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu:

1. Retrocés greu de l’ús interpersonal i docent. L’ús del català com a llengua vehicular a les aules, patis, menjadors i activitats extraescolars ha patit una caiguda sostinguda durant l’última dècada, i ha estat provocada per la manca de fermesa institucional, la relaxació en el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i la pressió de l’entorn digital i audiovisual en castellà.

2. Caiguda en la correcció formal i la riquesa expressiva. Les proves diagnòstiques evidencien dificultats creixents de l’alumnat de secundària en expressió escrita, sintaxi complexa, cohesió textual i riquesa de vocabulari.

3. Reducció de les hores de llengua i literatura. El desplegament dels darrers decrets curriculars ha reduït i dissolt la càrrega lectiva específica de lllengua i literatura catalanes en favor d’àmbits genèrics, deixant el professorat de la matèria sense el temps material necessari per a treballar-les amb profunditat.

4. Infrafinançament crònic de l’acollida lingüística. Les aules d’acollida, creades com a eina d’equitat i immersió accelerada per a l’alumnat nouvingut, pateixen una manca sistemàtica de dotacions de personal, ràtios que dupliquen els límits recomanats i una temporalitat que impedeix un acompanyament més enllà d’uns pocs mesos.

Els 5 eixos de La Intersindical per a un pla de rescat real del català a l’ensenyament

Davant de dreceres administratives que només busquen rentar la cara al Departament, La Intersindical reclamem abordar la situació sociolingüística a través de cinc demandes irrenunciables:

1. Per un C1 real a 4t d’ESO sense acreditacions automàtiques. Exigim que l’obtenció del nivell C1 estigui supeditada a la superació d’una avaluació específica, externa i homologada que asseguri que el títol reflecteixi la capacitat efectiva de l’estudiant i mantenint l’exigència pedagògica del marc europeu.

2. Creació d’un banc públic de recursos educatius en català ampli, divers i connectat al currículum. El professorat necessita urgentment materials didàctics, interactius, digitals i audiovisuals en català actualitzats i gratuïts per competir amb l’hegemonia de les grans plataformes digitals en castellà i anglès.

3. Més dotacions i reducció radical de ràtios a les Aules d’Acollida. Cal convertir les aules d’acollida en espais estructurals de referència amb un màxim de 10-12 alumnes per grup i la presència d’especialistes a temps complet, garantint el temps d’estada necessari perquè ningú quedi enrere per motius lingüístics.

4. Garantia d’immersió real, formació docent i compliment estricte dels Projectes Lingüístics (PLC): Exigim una formació sociolingüística i metodològica continuada per a tot el professorat (no només els de llengua), així com una inspecció educativa compromesa que auditi i faci complir els PLC com a document d’obligat compliment a tot el centre.

5. Recuperació immediata de les hores de llengua i literatura catalanes a l’ESO i al Batxillerat. Cal revertir les retallades horàries a l’àmbit lingüístic i restaurar el pes específic de la literatura catalana com a matèria imprescindible per a la formació cultural i la competència expressiva avançada de les futures generacions.

El català, una qüestió de justícia social i cohesió nacional

Regalar un certificat de nivell C1 a qui no n’ha assolit les competències reals no afavoreix l’alumnat; ben al contrari, el condemna a la desigualtat d’oportunitats quan accedeix a la formació professional superior, a la universitat o a llocs de treball qualificats on es requereix un registre formal impecable.

La Intersindical defensem l’escola pública catalana com l’eina indispensable per a la normalització de la llengua pròpia del país. El Govern de la Generalitat i el Departament d’Educació han d’abandonar el màrqueting polític i posar sobre la taula els pressupostos, les plantilles i el compromís normatiu necessaris per a fer una immersió lingüística real.

Prou devaluar la llengua. Defensem el català a l’escola pública!

De prohibir les matemàtiques en gallec el 2010 a voler liquidar l’escola en català

L’anunci d’Alberto Núñez Feijóo d’incloure al seu anomenat «Contracte amb Espanya» la liquidació del model d’immersió lingüística i la imposició d’un mínim del 50% d’hores lectives en castellà a totes les escoles catalanes si arriba a la Moncloa és tota una declaració d’hostilitat oberta contra l’escola catalana i contra la supervivència mateixa de la llengua.

La Intersindical constatem que no podem esperar gaire cosa més d’un dirigent polític amb un historial lingüicida plenament acreditat. Cal recordar que, després de signar el seu «Contracte amb Galícia» el 2009, la primera gran mesura educativa del govern de Feijóo a la Xunta va ser l’aprovació del Decret 79/2010, de 20 de maig, per al plurilingüisme en l’ensenyament no universitari de Galícia. Aquell decret va prohibir explícitament impartir les Matemàtiques en gallec tant a l’educació primària com a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), a més de vetar el gallec en matèries cientificotècniques com la Física i Química i la Tecnologia a secundària. Les conseqüències d’aquella política a Galícia estan avui documentades per totes les institucions acadèmiques i estadístiques: per primera vegada a la història, el gallec ha deixat de ser la llengua habitual majoritària entre els infants i joves gallecs. Ara, Feijóo pretén exportar i amplificar aquesta mateixa recepta d’asfíxia lingüística al nostre país.

La trampa del «bilingüisme cordial»: igualtat de competències, no repartiment d’hores

Sota l’etiqueta cínica del «bilingüisme cordial», el Partit Popular intenta vendre com a equànime una mesura que és pedagògicament fraudulenta i sociolingüísticament destructiva. La Intersindical denunciem aquesta falsa defensa del bilingüisme a partir de tres principis fonamentals que qualsevol docent coneix:

1. L’objectiu del sistema educatiu és la igualtat de competències, no la igualtat d’horaris. Un bilingüisme real i equitatiu no s’assoleix mai aplicant un repartiment aritmètic del 50% d’hores entre una llengua d’Estat hegemònica —que compta amb tot l’aparell mediàtic, digital, judicial i audiovisual al seu favor— i una llengua pròpia minoritzada que pateix una emergència sociolingüística greu. El que ha de garantir l’escola és la igualtat efectiva de competències lingüístiques de tot tipus —orals, escrites, comprensives i d’expressió formal— en acabar l’escolarització obligatòria, i l’única eina pedagògica que ho fa possible és la immersió lingüística en català.

2. Voluntat deliberada de substitució i homogeneïtzació lingüística. Quan l’ús social i interpersonal del català als centres de secundària ja ha reculat fins a mínims alarmants, reduir a la meitat la presència vehicular del català a l’aula no persegueix cap millora en l’aprenentatge del castellà —llengua que l’alumnat català ja domina al mateix nivell o per sobre de la mitjana estatal segons totes les proves diagnòstiques—, sinó accelerar la substitució lingüística de les llengües diferents del castellà i culminar un projecte d’homogeneïtzació nacional espanyola.

3. Falsa moderació per acontentar l’extrema dreta de Vox. Malgrat que Feijóo intenta presentar-se davant l’opinió pública com un gestor «moderat» i institucional, la seva proposta assumeix sense matisos el marc ideològic de Vox. En plena pugna electoral amb l’extrema dreta, el PP converteix els drets lingüístics de l’alumnat català i l’autonomia pedagògica dels claustres en moneda de canvi per disputar el vot més reaccionari.

Un atemptat frontal contra la LEC, la Llei 8/2022 i els consensos vigents

La imposició d’un 50% de castellà a les aules —que va encara més enllà del 25% que els tribunals van intentar forçar per la via de la judicialització de l’ensenyament— atempta directament contra l’arquitectura legal i el consens social i pedagògic de Catalunya:

1. Vulneració del Títol II de la Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC). La LEC estableix de manera taxativa que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut, prohibint qualsevol separació o quota que trenqui el model lingüístic únic i cohesionador.

2. Atac contra la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022. El Parlament de Catalunya va aprovar per amplíssima majoria la Llei 8/2022 i el Decret llei 6/2022, que fixen que l’ensenyament i l’ús curricular de les llengües s’han de determinar exclusivament amb criteris pedagògics a través dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i rebutgen explícitament l’aplicació de percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l’ensenyament de les llengües.

3. Instrumentalització del Tribunal Constitucional. L’amenaça de Feijóo busca aplanar el terreny polític per a una eventual sentència del Tribunal Constitucional contra la normativa catalana, consolidant un cop d’estat educatiu i competencial contra la sobirania del Parlament i dels claustres docents.

3. Crida a la comunitat educativa davant d’un atac sense precedents

Davant d’una ofensiva que pretén desmantellar quaranta anys d’escola catalana i relegar la nostra llengua a la irrellevància acadèmica i social, no hi caben equidistàncies ni passos enrere.

La Intersindical esperem i exigim que tota la comunitat educativa —professorat, personal d’atenció educativa (PAE), equips directius, famílies i moviment estudiantil— estigui a l’altura d’aquest atac sense precedents. La defensa del català com a única llengua vehicular i d’aprenentatge és la defensa de la igualtat d’oportunitats, de la cohesió social i de la dignitat nacional del nostre poble. Des dels claustres fins al carrer, defensarem els Projectes Lingüístics de Centre i no permetrem cap regressió ni cap imposició de percentatges a les nostres aules.

Prou atacs a l’escola en català. Defensem la immersió lingüística i la cohesió social!

El TEDH inadmet la demanda d’Òmnium i dona cobertura a una nova ofensiva judicial contra el català a l’escola

Barcelona, 18 de juny de 2026

La Intersindical denunciem la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’inadmetre la demanda presentada per Òmnium Cultural en relació amb la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per al sindicat, aquesta resolució representa una nova cobertura judicial a una ofensiva política i ideològica contra el català i contra la sobirania educativa de Catalunya.

Un nou aval judicial a una imposició sense criteri pedagògic

La resolució del TEDH considera que les decisions dels tribunals espanyols no van eliminar el model lingüístic català, sinó que només van incrementar la presència del castellà en una o diverses matèries. La Intersindical considerem, però, que aquesta lectura ignora la realitat d’una llengua minoritzada i legitima una intervenció judicial que no respon a cap criteri pedagògic.

Volem recordar que cap estudi educatiu justifica la imposició d’un percentatge lingüístic determinat i denunciar que els tribunals continuen actuant com un poder polític que pretén decidir sobre allò que correspon a la comunitat educativa i al Parlament de Catalunya.

El català necessita més protecció, no més subordinació

La Intersindical considerem que aquesta nova decisió judicial arriba en un context d’emergència lingüística. El castellà gaudeix d’una posició hegemònica als mitjans, a les plataformes digitals i en gran part de l’espai públic, mentre que el català només pot garantir la seva transmissió universal mitjançant el sistema educatiu.

L’escola catalana ha estat durant dècades una eina de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de construcció nacional. La imposició de percentatges només pretén generar conflicte i accelerar la minorització del català.

Gerard Furest: «No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola»

Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, ha afirmat en declaracions als mitjans:

«No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola. La resposta no pot ser la resignació. Cal organitzar-nos i construir una resposta col·lectiva que faci inaplicable aquesta ofensiva contra el català i contra el model d’escola catalana.»

Crida a la mobilització i a la defensa de l’escola catalana

La Intersindical exigim al Govern de la Generalitat que abandoni qualsevol actitud de resignació, que reforci els projectes lingüístics de centre i que assumeixi la responsabilitat de garantir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Al mateix temps, fem una crida a tota la comunitat educativa, a les famílies, a l’alumnat i al conjunt de la societat catalana a preparar una resposta unitària i contundent davant d’aquest nou atac als drets lingüístics.

La defensa del català a l’escola és una qüestió de drets, de cohesió social i de futur de país.

Fora els jutges de les aules. No als percentatges. L’escola en català, una escola per a tothom.

La consulta sobre la llengua base de l’ensenyament impulsada pel govern del PP i Vox pretenia debilitar la presència del valencià a les escoles. Però el resultat ha estat justament l’invers: un suport clar i transversal al valencià com a llengua de cohesió, de futur i de país.

Per primera vegada a la història, una majoria de famílies de tot el País Valencià —no només de la zona catalanoparlant— ha votat majoritàriament a favor del valencià com a llengua vehicular. El 50,5% dels vots han estat per al valencià, un percentatge que arriba al 53% a infantil i que suposa un trencament simbòlic i pràctic amb la zonificació lingüística que té arrels històriques.

Aquest avenç no s’explica només per la inèrcia de les zones tradicionalment valencianoparlants. També en comarques castellanoparlants —com la Serrania, el Racó d’Ademús o l’Alt Palància— una part significativa de les famílies ha apostat per la llengua pròpia, desmentint el discurs que associa el valencià exclusivament amb sectors ideològics determinats. El valencià és assumit com a llengua compartida, també per qui no la té com a materna, però sí com a part indestriable de la seva identitat valenciana.

Aquest canvi de fons es reflecteix també a les escoles concertades, que per primer cop han hagut de sotmetre’s a la decisió de les famílies. El resultat és que en localitats com Alcoi —on la concertada ha vehiculat tradicionalment en castellà— s’ha produït un gir en favor del valencià amb un increment de la demanda del 35 al 60%. Això demostra que la llengua pròpia pot arrelar arreu quan es dona veu a la ciutadania.

El missatge és clar: el valencià no és patrimoni d’un grup ni d’una ideologia. És la llengua de tots i totes. I el poble valencià ha parlat: vol més valencià a les aules, també com a expressió de llibertat i de futur compartit.

La Intersindical celebrem aquesta fita històrica i exigim que es respectin els resultats, que es desplegui l’ensenyament en la nostra llengua amb garanties i que es posin tots els recursos perquè aquest mandat democràtic es faci efectiu, amb especial vigilància en els municipis i sectors on hi pugui haver incompliments.

El valencià ha guanyat malgrat les trampes. Ara toca consolidar aquesta victòria i construir una escola realment valenciana: arrelada, inclusiva i en català.

El futur del País Valencià és en valencià. Fem-lo possible.

Denunciem la greu negligència del Departament amb l’ocupació de places definitives el 2025-2026 i l’embolic amb la puntuació del C2 de català.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya actua de manera negligent i greu amb la incertesa que suposa que avui, 17 de març, el col·lectiu docent encara no tinguem clars els criteris concrets amb què se’ns obligarà -o no- a ocupar les nostres places definitives el proper curs 2025-2026. És un nou maltractament, del tot injustificable, per a tot el col·lectiu.

El Departament ha resolt la incidència sobre la puntuació del C2 de català en el cas d’aquells docents que havien obtingut plaça definitiva. Podeu comprovar que el còmput de punts del C2 de català ja apareix al total de mèrits de l’aplicatiu propi del país (aquests darrers dies el còmput total de punts, incloent-hi el certificat superior de català, només apareixia a l’aplicatiu del ministeri espanyol).

La Intersindical volem expressar la nostra preocupació davant l’acord de govern del passat 5 de novembre, publicat al DOGC, que fa referència a les aules d’acollida per a l’alumnat nouvingut.

Tot i que celebrem l’augment de la dotació de personal per a aquestes aules, que és una mesura positiva en un context de creixement demogràfic i d’una necessària atenció a la diversitat, en aquest cas pel que fa a l’adquisició de la llengua catalana, considerem que el redactat actual del document no és l’adequat.

L’acord estableix que els alumnes en aquestes aules hi han de “dominar tant el català com el castellà”. No compartim aquesta formulació, ja que l’objectiu de les aules d’acollida ha de ser compensar les dificultats específiques que els alumnes nouvinguts tenen per adquirir el català, llengua que sovint no és present en els seus entorns familiars i socials. A més a més, les diverses normatives vigents, que han estat clares respecte a l’ús del català com a llengua d’acollida, donen un marc que assegura la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes.

La Intersindical considerem que la prioritat de l’escola ha de ser ajudar els alumnes nouvinguts a superar les barreres lingüístiques que es troben socialment en l’aprenentatge del català, i no pas imposar un hipotètic doble aprenentatge al mateix nivell.

En articles anteriors hem tractat en profunditat els reptes i les necessitats d’aquestes aules, com es pot veure a les següents publicacions:

• La llengua catalana i les aules d’acollida (23 de maig de 2024): Aquest article examina la importància de reforçar el català com a llengua d’acollida per garantir una educació inclusiva i de qualitat per a l’alumnat nouvingut.
• El català i les aules d’acollida: article de Jorge Morales (22 de març de 2024): Jorge Morales reflexiona sobre la necessitat d’actualitzar la normativa per simplificar els processos i millorar la formació docent, amb l’objectiu de garantir un aprenentatge adequat del català.
• Recursos en línia per a l’ensenyament del català a nouvinguts: Una guia sobre els materials en línia disponibles per a l’ensenyament del català, per ajudar el professorat a proporcionar una formació lingüística adequada als estudiants que acaben d’arribar.

El nostre sindicat restarà amatent i vetllarà perquè no es trenquin els consensos establerts en relació amb la llengua d’acollida, i que les mesures adoptades continuïn garantint una correcta integració educativa i lingüística de tot l’alumnat, i en especial del nouvingut.

La Intersindical

11 de novembre de 2024

La recent decisió del Departament d’Educació de suprimir les lectures obligatòries per a les proves de selectivitat a partir del curs 2025-26 ha generat preocupació entre la comunitat educativa i especialment entre el professorat de llengua catalana. La Intersindical tenim una posició coincident amb la del Col·lectiu Pere Quart i DocentsCat pel que fa l’oposició a aquesta mesura, ja que considerem que pot generar desigualtats entre centres educatius i desballestar el marc literari (i imaginari) comú del país.

El canvi en el model d’avaluació, que passa d’una valoració basada en lectures obligatòries a una avaluació per competències literàries amb preguntes sobre tòpics, gèneres i recursos literaris, posa en risc la consolidació de les competències literàries dels estudiants. El fet que cada centre tingui l’autonomia per escollir les lectures pot provocar desigualtats significatives entre centres i, fins i tot, entre grups d’un mateix centre.

Considerem fonamental assegurar que tots els alumnes de Catalunya tinguin accés a les mateixes obres literàries bàsiques, que són essencials per a la seva formació i per al manteniment de l’imaginari col·lectiu català. A més, la manca de formació específica en literatura de tots els docents de llengua catalana pot condicionar les obres que es treballen a l’aula i generar encara més desigualtats.

També ens preocupa l’impacte d’aquesta decisió en la promoció de la literatura catalana. Com apunta Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’eliminació de les lectures obligatòries pot desincentivar tant els lectors com els futurs autors de literatura en català. L’ensenyament de la nostra literatura i el foment de la lectura en català són pilars bàsics per garantir la continuïtat i la vitalitat de la nostra cultura.

Per tot això, La Intersindical demanem al Departament que reconsideri aquesta mesura, i fem una crida a la consellera Anna Simó i al Consell Interuniversitari de Catalunya a treballar conjuntament amb els docents i sindicats per trobar una solució que no posi en risc la formació literària dels nostres estudiants.