Posposades les Jornades “Llengua i Escola”

Carme Junyent, Pau Vidal, Maria-Antònia Font, Vicent Maurí, Pepa Nogués, Josep Lluís Carod-Rovira… Són només alguns dels noms que formen el cartell de les Jornades Llengua i Escola de la Intersindical-CSC Educació (Ausiàs Marc, 60. Barcelona). Podeu descarregar el programa i el tríptic informatiu en alta definició al final d’aquesta notícia.

En aquesta jornada de dos dies, des del sindicat independentista intentarem proveir els assistents d’una àmplia visió de la llengua catalana a l’educació, i tractarem des de temes controvertits i essencials a d’altres de pràctics o històrics amb experts de cada matèria per avançar cap a una escola catalana en llengua i continguts. L’objectiu d’aquestes Jornades és, doncs, obtenir i compartir conclusions, experiències i visions sobre els reptes i les situacions que viu la llengua catalana a l’ensenyament als diferents territoris dels Països Catalans.

Des del Grup de Llengua de la sectorial d’Educació del nostre sindicat ens afegim a un debat candent i a la necessitat d’oferir respostes als perills que amenacen el català, i concretament en l’àmbit de l’educació, en línia amb el compromís del sindicat amb la llengua catalana a l’educació. La segregació, el mercat mediàtic o de consum, les imposicions jurídiques o la manca de polítiques lingüístiques coherents erosionen la vitalitat de la llengua en el dia a dia. Una difícil realitat que supera el treball dels docents i que s’afegeix les dificultats que viu el nostre sector laboral.

Tot seguit us detallem el programa de les Jornades Llengua i Escola a les quals podreu accedir de manera gratuïta i sense inscripció prèvia, us hi esperem!

Data encara per determinar:

17.30h Conferència-col·loqui:

La
literatura catalana a les aules: Literatura i república.

Paula Alba Rodríguez Fajardo,
membre del Col·lectiu
Pere Quart
,
professora de secundària de Llengua i Literatura catalanes.

Data encara per determinar:

18.30h Conferència-col·loqui:

Actituds
catalanes davant la llengua catalana.

Pau Vidal,
filòleg, traductor i escriptor català. Articulista especialitzat en
sociolingüística. Signant del Manifest
Koiné
.
Divulgador lingüístic d’ofici. Ha escrit novel·les, llibres de
contes, de llengua (En
perill d’extinció
.
100 paraules per
salvar
, El
catanyol es cura
,
Manual del conflicte)
i assaig sociolingüístic (El
bilingüisme mata
). Ha
traduït narrativa italiana contemporània i ha realitzat seccions
sobre llengua a ràdio i televisió (TV3, Catalunya Ràdio, Rac1, COM
Ràdio, BTV…). Publica columnes d’opinió a Vilaweb. Autor dels
mots encreuats del diari elnacional.cat.

Data encara per determinar:

10h Taula rodona:

Reptes
actuals pera l’escola catalana en llengua i continguts.

Carme Junyent,
professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la
Universitat de Barcelona. Directora del Grup d’Estudi de Llengües
Amenaçades (GELA)
i autora d’una extensa obra sobre la situació de les llengües del
món i la diversitat lingüística. Treballa en la sobre les llengües
amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la
immigració a Catalunya.

Marc Guevara, tècnic d’Educació de Plataforma
per la Llengua
. Promotor de l’estudi
sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de
Catalunya.

Mònica Pereña,
autora de diversos estudis sobre llengua i escola, subdirectora
general de Llengua i Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament.

Bel Oliver, portaveu
nacional del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC),
estudiant de sociologia.

Puri Pinto,
filòloga, professora de secundària de Llengua Literatura catalanes.
Autora del llibre Amb Q
de formatge
. Nascuda a
Ciutat Meridiana i castellanoparlant de naixement i de creixement,
catalanoparlant d’adopció i activista en la defensa del català. Ha
estat membre de l’executiva de la Plataforma
per la Llengua

i fundadora i vicepresidenta de ‘Veu
Pròpia’
.

Data encara per determinar:

12.20h Conferència:

Obstacles
per a la normalització del català:

Bernat
Joan
,
sociolingüista, escriptor i polític eivissenc. Autor de narrativa,
teatre i crítica literària, i d’obres sobre sociolingüística com
Sociolingüística
a l’aula
(2002)
i coautor de Breu
història de la llengua als Països Catalans

(2019). Fou membre dels Grups de Defensa de la Llengua (GDL)
als anys 80. Va ser eurodiputat a Estrasburg per la coalició Europa
dels Pobles (2004-2007) i Secretari de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.

Data encara per determinar:

17h Taula rodona:

Escola en català i el català a l’escola. Visió des dels diferents territoris del domini lingüístic.

Mercè Lorente,
membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)
des de 2016. Doctora en Filologia Catalana per la UB i professora a
la UPF, i especialitzada en terminologia i lingüística aplicada.
Secretària del JPDI per
la Intersindical-CSC.

Elena Gual, directora de l’Escola Arrels Vernet de Perpinyà, pertanyent a la xarxa d’escoles nord-catalanes que des de 1995 integrada en el sistema d’ensenyament públic francès com a escola experimental amb els principis: d’ensenyament i pràctica en català, pedagogia moderna i adequació amb la identitat del país.

Maria-Antònia Font, portaveu del sindicat de docents de les Illes STEI, presidenta de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), presidenta del Col·lectiu de Dones dels Països Catalans, professora del CEPA La Balanguera de Palma i impulsora de la campanya Enllaçats per la Llengua.

Vicent Maurí, portaveu de la Intersindical Valenciana STEPV, sindicat de docents valencians, i impulsor de la campanya Enllaçats per la Llengua.

Pepa Nogués de ‘Clarió‘, Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català. Valenciana d’origen, fa més de 20 anys que viu a la zona del Matarranya, vinculada a la normalització de la llengua materna. Membre de la Junta i sòcia-fundadora de Clarió, amb un paper molt actiu en l’Associació Cultural del Matarranya. Llicenciada en Antropologia cultural, especialitzada en etnologia i etnolingüística. Autora de l’exposició: Desideri Lombarte- Ataüllar el món des del Molinar i coautora de La llengua catalana a l’Aragó. Professora de català a l’IES Matarraña (Vall-de-roures).

Alexandra Monné Bellmunt,
professora de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Andorra.
Autora de la tesi
Factors psicosocials implicats en la construcció de la identitat
nacional: un estudi empíric en el context del Principat d’Andorra

(2015), i coautora del treball Joves
i llengües d’Andorra

(2006).

Data encara per determinar:

18.30h Conferència

40
anys després del Manifest d’Els Marges.

Manuel Jorba,
historiador de la literatura catalana especialitzat en el segle XIX.
Doctor en filologia catalana i professor de literatura la UAB. Fou
director de la Biblioteca de Catalunya (1990-1999). Signant i
impulsor el 1979, amb altres redactors, del manifest “Una nació
sense estat, un poble sense llengua?”, conegut com a “Manifest
d’Els
Marges
.”

Josep Lluís Carod-Rovira,
llicenciat en Filologia Catalana per la UB i docent. Polític i
destacat dirigent d’ERC. Tècnic superior de Planificació
Lingüística de la Generalitat (1981-1988) i vicepresident del
Govern de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). Independentista de
llarga trajectòria militant i escriptor d’obres d’assaig i
d’història. Molt actiu els darrers anys en la defensa de la llengua
catalana a través d’articles a premsa i conferències.




Normatives sobre llengua catalana

L'escola en català

Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (1983)

Llei de política lingüística (1989)

Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983)

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986)

Llei de llengües d’Aragó (2009) i Llei de llengües d’Aragó (2013)

Carta a favor del català-Charte en faveur du Catalan (2007) Catalunya Nord

Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial (1999) Andorra

Declaració universal dels drets lingüístics (1998)




‘Declaració a favor de la literatura i la República’ del Col·lectiu Pere Quart

Col·lectiu Pere Quart

El 12 de maig de 2017 es va constituir el Col·lectiu Pere Quart com a associació, amb la participació de professors de secundària i d’universitat, entre els quals hi ha Jaume Aulet i Francesc Foguet, de la UAB.

El col·lectiu de professors va néixer amb l’objectiu de reivindicar lla presència de la literatura catalana en els currículums d’ESO i Batxillerat, amb un espai curricular blindat, i assegurar que al 1r de batxillerat –d’acord amb el currículum actual– es mantingui com un curs de literatura. Aquests són alguns dels objectius que promou el Col·lectiu Pere Quart i que recull al seu decàleg fundacional.

El 14 de febrer de 2018, a l’Ateneu Barcelonès, van fer públic la ‘Declaració a favor de la literatura i la República‘ que reproduïm pel seu interès i pel valent posicionament a favor dels drets i llibertats del nostre país:

Declaració a favor de la literatura i la República

Col·lectiu Pere Quart

El Col·lectiu Pere Quart (CPQ), en el context actual de repressió de la societat i la cultura catalanes, creu pertinent pronunciar-se en aquest sentit:

  1. La literatura és la més alta expressió de la vitalitat i l’existència de la llengua, que es manifesta a través de la creació literària, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu.
  2. La literatura, un dels pilars fonamentals de l’ensenyament, cohesiona la identitat d’un poble. La lectura, l’escriptura i el coneixement del patrimoni literari esdevenen així actius importants d’emancipació individual i col·lectiva. El seu foment pren un relleu especial en moments en què, de nou, la llengua catalana pateix l’obsessió lingüicida i catalanofòbica.
  3. La literatura catalana i la cultura del nostre país necessiten, per desenvolupar-se i avançar, el suport d’un estat democràtic en forma de República —en un món en què malauradament només compten els estats—, per garantir els drets fonamentals i enfortir la formació humanística de la ciutadania.
  4. La República catalana hauria de fixar polítiques editorials potents de promoció de les lletres, tot apostant per la lectura i difusió de les obres més significatives de la seva literatura.
  5. Les polítiques culturals de la República catalana haurien de possibilitar un paper rellevant de les lletres en les iniciatives de caràcter institucional, cultural o cívic que es plantegessin.
  6. Els ministeris d’Ensenyament, Cultura i Universitats haurien de tenir, en conseqüència, un tarannà obert i dialogant, respectuós amb el patrimoni literari. La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, seria un organisme independent, amb un pressupost adequat i dedicat a protegir i fomentar la literatura catalana, tot practicant una política de realitzacions allunyada del simple aparador mediàtic.
  7. Caldria que la República catalana tingués com a objectiu fonamental establir lligams culturals sòlids, fraternals, lliures i en igualtat de condicions amb la literatura en català de la resta de Països Catalans.
  8. La projecció internacional de la literatura catalana ampliaria les seves possibilitats d’establir relacions i intercanvis d’igual a igual amb la resta de literatures.
  9. L’articulació d’un mercat cultural dels Països Catalans, amb la literatura com a centre, ha de ser un puntal essencial de la futura República catalana.
  10. Els diversos àmbits de la cultura i en especial de la literatura catalana reclamen un marc de llibertats i de democràcia, que no han tingut en èpoques històriques i que en l’actualitat tampoc no tenen. L’assetjament que pateixen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu només pot revertir-se amb la construcció d’una República catalana, capaç de garantir un futur digne per a la literatura catalana i la necessària llibertat d’expressió i creació.

Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2018




Campanya de la Plataforma per la Llengua per promoure el català als patis d’escoles i instituts

Plataforma per la llengua
Cartell de la campanya de la Plataforma per la Llengua

Un estudi de la Plataforma per la Llengua indica que només el 14,6% de les converses als patis d’institut de les zones urbanes de Catalunya són en català.

Hi ha un alt percentatge d’infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna.

Les dades demostren que els catalans que empren habitualment la llengua catalana -siguin d’origen catalanoparlant o no- pateixen la meitat d’atur que aquells catalans que no empren habitualment el català.

Unes dades que a escoles i instituts la salut del català està amenaçada si no hi posem remei; una situació que no només afecten la llengua, sinó que afecten de ple la cohesió social i la construcció d’una societat basada en la la inclusió i en sentit de justícia social.

Amb aquests arguments la Plataforma per la Llengua ha desplegat una gran campanya de sensibilització, que comptarà amb els principals agents de la comunitat educativa, sindicats (entre els quals la I-CSC) i entitats amb l’objectiu de posar al centre del debat la importància de promoure l’ús social del català entre els més joves, com a eina fonamental de cohesió i inclusió socials. 

L’entitat també porta a terme una campanya de micromecenatge per finançar aquesta campanya per promoure l’ús social del català als centres educatius.




Bressola

La Bressola en defensa de la unitat de la llengua catalana arreu dels Països Catalans

Els atacs a la llengua catalana semblen no tenir aturador. Més de 350 anys de repressió no han estat suficients?

Quan encara no ens hem refet de l’anunci del Ministeri d’Educació francès de tancar el concurs de professors de català de secundària el 2020; veiem com l’Estat espanyol ara obliga el País Valencià a comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears i atempta, un cop més, contra la unitat de la llengua.

Des de La Bressola, escoles catalanes a Catalunya Nord, denunciem aquesta nova agressió lingüística i ens reafirmem en el compromís de treballar per l’ús i la dignitat del català, la llengua pròpia i comuna dels Països Catalans.

Una llengua comuna que les nostres escoles continuaran retrobant en els intercanvis amb escoles i instituts del País Valencià, de les Illes i del Principat de Catalunya. També enguany.

Perpinyà-Barcelona, 9 d’octubre 2019

Enllaç a la Bressola