Normatives sobre llengua catalana

L'escola en català

Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (1983)

Llei de política lingüística (1989)

Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983)

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1986)

Llei de llengües d’Aragó (2009) i Llei de llengües d’Aragó (2013)

Carta a favor del català-Charte en faveur du Catalan (2007) Catalunya Nord

Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial (1999) Andorra

Declaració universal dels drets lingüístics (1998)




‘Declaració a favor de la literatura i la República’ del Col·lectiu Pere Quart

Col·lectiu Pere Quart

El 12 de maig de 2017 es va constituir el Col·lectiu Pere Quart com a associació, amb la participació de professors de secundària i d’universitat, entre els quals hi ha Jaume Aulet i Francesc Foguet, de la UAB.

El col·lectiu de professors va néixer amb l’objectiu de reivindicar lla presència de la literatura catalana en els currículums d’ESO i Batxillerat, amb un espai curricular blindat, i assegurar que al 1r de batxillerat –d’acord amb el currículum actual– es mantingui com un curs de literatura. Aquests són alguns dels objectius que promou el Col·lectiu Pere Quart i que recull al seu decàleg fundacional.

El 14 de febrer de 2018, a l’Ateneu Barcelonès, van fer públic la ‘Declaració a favor de la literatura i la República‘ que reproduïm pel seu interès i pel valent posicionament a favor dels drets i llibertats del nostre país:

Declaració a favor de la literatura i la República

Col·lectiu Pere Quart

El Col·lectiu Pere Quart (CPQ), en el context actual de repressió de la societat i la cultura catalanes, creu pertinent pronunciar-se en aquest sentit:

  1. La literatura és la més alta expressió de la vitalitat i l’existència de la llengua, que es manifesta a través de la creació literària, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu.
  2. La literatura, un dels pilars fonamentals de l’ensenyament, cohesiona la identitat d’un poble. La lectura, l’escriptura i el coneixement del patrimoni literari esdevenen així actius importants d’emancipació individual i col·lectiva. El seu foment pren un relleu especial en moments en què, de nou, la llengua catalana pateix l’obsessió lingüicida i catalanofòbica.
  3. La literatura catalana i la cultura del nostre país necessiten, per desenvolupar-se i avançar, el suport d’un estat democràtic en forma de República —en un món en què malauradament només compten els estats—, per garantir els drets fonamentals i enfortir la formació humanística de la ciutadania.
  4. La República catalana hauria de fixar polítiques editorials potents de promoció de les lletres, tot apostant per la lectura i difusió de les obres més significatives de la seva literatura.
  5. Les polítiques culturals de la República catalana haurien de possibilitar un paper rellevant de les lletres en les iniciatives de caràcter institucional, cultural o cívic que es plantegessin.
  6. Els ministeris d’Ensenyament, Cultura i Universitats haurien de tenir, en conseqüència, un tarannà obert i dialogant, respectuós amb el patrimoni literari. La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, seria un organisme independent, amb un pressupost adequat i dedicat a protegir i fomentar la literatura catalana, tot practicant una política de realitzacions allunyada del simple aparador mediàtic.
  7. Caldria que la República catalana tingués com a objectiu fonamental establir lligams culturals sòlids, fraternals, lliures i en igualtat de condicions amb la literatura en català de la resta de Països Catalans.
  8. La projecció internacional de la literatura catalana ampliaria les seves possibilitats d’establir relacions i intercanvis d’igual a igual amb la resta de literatures.
  9. L’articulació d’un mercat cultural dels Països Catalans, amb la literatura com a centre, ha de ser un puntal essencial de la futura República catalana.
  10. Els diversos àmbits de la cultura i en especial de la literatura catalana reclamen un marc de llibertats i de democràcia, que no han tingut en èpoques històriques i que en l’actualitat tampoc no tenen. L’assetjament que pateixen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu només pot revertir-se amb la construcció d’una República catalana, capaç de garantir un futur digne per a la literatura catalana i la necessària llibertat d’expressió i creació.

Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2018




Campanya de la Plataforma per la Llengua per promoure el català als patis d’escoles i instituts

Plataforma per la llengua
Cartell de la campanya de la Plataforma per la Llengua

Un estudi de la Plataforma per la Llengua indica que només el 14,6% de les converses als patis d’institut de les zones urbanes de Catalunya són en català.

Hi ha un alt percentatge d’infants i adolescents que no veuen el català com un instrument útil i atractiu, fins i tot entre aquells que el tenen com a llengua materna.

Les dades demostren que els catalans que empren habitualment la llengua catalana -siguin d’origen catalanoparlant o no- pateixen la meitat d’atur que aquells catalans que no empren habitualment el català.

Unes dades que a escoles i instituts la salut del català està amenaçada si no hi posem remei; una situació que no només afecten la llengua, sinó que afecten de ple la cohesió social i la construcció d’una societat basada en la la inclusió i en sentit de justícia social.

Amb aquests arguments la Plataforma per la Llengua ha desplegat una gran campanya de sensibilització, que comptarà amb els principals agents de la comunitat educativa, sindicats (entre els quals la I-CSC) i entitats amb l’objectiu de posar al centre del debat la importància de promoure l’ús social del català entre els més joves, com a eina fonamental de cohesió i inclusió socials. 

L’entitat també porta a terme una campanya de micromecenatge per finançar aquesta campanya per promoure l’ús social del català als centres educatius.




La Bressola en defensa de la unitat de la llengua catalana arreu dels Països Catalans

Bressola

Els atacs a la llengua catalana semblen no tenir aturador. Més de 350 anys de repressió no han estat suficients?

Quan encara no ens hem refet de l’anunci del Ministeri d’Educació francès de tancar el concurs de professors de català de secundària el 2020; veiem com l’Estat espanyol ara obliga el País Valencià a comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears i atempta, un cop més, contra la unitat de la llengua.

Des de La Bressola, escoles catalanes a Catalunya Nord, denunciem aquesta nova agressió lingüística i ens reafirmem en el compromís de treballar per l’ús i la dignitat del català, la llengua pròpia i comuna dels Països Catalans.

Una llengua comuna que les nostres escoles continuaran retrobant en els intercanvis amb escoles i instituts del País Valencià, de les Illes i del Principat de Catalunya. També enguany.

Perpinyà-Barcelona, 9 d’octubre 2019

Enllaç a la Bressola