Els últims anys, la Formació Professional (FP) ha guanyat pes, amb un augment del 32,6% en la matriculació d’alumnes en cinc anys. Aquest increment evidencia la importància de l’FP com a eina clau per a la integració sociolaboral dels joves. No obstant això, els alumnes migrants en situació irregular es troben amb barreres significatives que limiten les seves oportunitats de formació i desenvolupament professional.

Una resolució recent del Departament d’Educació ha establert que els estudiants d’FP que no disposen de documents legals de residència hauran de fer activitats alternatives a les pràctiques en empreses, ja que la seva situació administrativa impedeix que es puguin donar d’alta a la Seguretat Social. Aquestes activitats poden incloure projectes, treballs de síntesi o similars, amb l’objectiu de proporcionar les competències que s’adquiririen durant les pràctiques empresarials. Tot i això, la càrrega de treball només ha de ser equivalent, com a mínim, a la meitat de les hores de pràctiques, la qual cosa suposa un desavantatge clar respecte als seus companys amb situació de regularització. Això suposa un nou increment de feina per als docents, que hauran de dissenyar i preparar aquestes activitats substitutòries.

Aquesta situació és conseqüència directa de la Llei d’Estrangeria, que imposa obstacles significatius a la regularització dels migrants. La reforma del Reglament de la Llei Orgànica 4/2000 continua sent una llosa insalvable per als migrants que no compleixen els requisits econòmics i administratius necessaris per obtenir un permís de treball. El fet que el permís de residència per arrelament per formació no permeti treballar, sinó només estudiar, a banda de l’esmentat problema, també complica la subsistència dels alumnes durant aquest període de formació.

L’educació i, en particular, la Formació Professional, són fonamentals per a la integració dels joves migrants. La reforma recent de l’FP a Espanya ha augmentat significativament les hores de Formació en Centres de Treball, i reconeix la importància de les pràctiques laborals com a part essencial del procés formatiu. Aquestes pràctiques no només proporcionen experiència real en el camp laboral, sinó que també faciliten la creació de xarxes professionals i la possibilitat de trobar feina després de finalitzar els estudis.

La decisió de limitar l’accés dels alumnes migrants a les pràctiques en empreses posa en evidència un clar cas de racisme institucional, on els drets i les oportunitats no són iguals per a tots. Aquesta exclusió no només afecta el seu aprenentatge i experiència professional, sinó que també perpetua les barreres estructurals que dificulten la seva integració efectiva a la societat. Mentre que es reconeix la importància de les pràctiques per a alguns alumnes, per a altres aquestes oportunitats són negades per raons administratives, la qual cosa és una mostra clara d’una discriminació institucionalitzada.

És cabdal que les polítiques educatives i laborals siguin inclusives i garanteixin igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants, amb independència de la seva situació administrativa. Això inclou la revisió de les normatives que impedeixen l’alta a la Seguretat Social d’estudiants migrants, així com la implementació de mesures que assegurin que tots els alumnes puguin accedir a les mateixes oportunitats de formació i pràctiques.

En un moment en què l’FP té un paper central al sistema educatiu espanyol, és vital abordar les desigualtats existents i assegurar que tots els joves, inclosos els migrants en situació irregular, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge i desenvolupament professional. Només així es podrà avançar cap a una societat més justa i inclusiva, en la qual l’educació sigui realment un motor d’integració i igualtat.

El curs 2024/25 suposarà un canvi significatiu en l’organització de la Formació Professional (FP) amb la implementació de la Llei Orgànica 3/2022. Aquesta llei, que entrarà en vigor amb el Reial decret estatal 659/2023 el pròxim 1 de setembre, busca integrar i qualificar millor tant joves com adults, però genera una notable controvèrsia en el col·lectiu docent.

Novetats en Currículums i Gestió Docent

S’han activat els nous currículums d’FP, disponibles a la plataforma XTEC, amb unes orientacions poc detallades sobre l’organització dels nous mòduls. A més, segons el Departament, s’han assegurat hores addicionals per adaptar-se als canvis i mantenir les plantilles actuals, i per cobrir àrees com el català professional, la digitalització i la sostenibilitat, però dubtem del compromís per mantenir plantilles en un futur. Educació també preveu un augment del suport per a la internacionalització i els programes duals, i proporcionar més hores per a aquestes iniciatives.
S’ha informat molt tard i malament, i ara, a correcuita, des de l’Administració es demana amb urgència al centres educatius concrecions en l’organització pel curs vinent.

Modificacions en l’Estada a Empresa

Una de les modificacions més notòries és la nova estructura dels mòduls, que ara inclouran una estada obligatòria en empreses, amb l’objectiu d’integrar alguns resultats d’aprenentatge. Aquesta part comptarà un 10% de la nota final del mòdul. No s’ha planificat l’increment d’hores necessàries per a l’organització addicional que comportarà el nou model i a la vegada poder comtinuar atenent els alumnes que faran FCT amb el pla antic. També caldrà que els centres tinguin en compte l’augment proporcional de les hores que els tutors de primer curs dediquin a les pràctiques.

La Perspectiva de la Intersindical

Malgrat les intencions d’integració i millora, La Intersindical expressa una crítica contundent a l’aplicació de la nova llei, i posa sobre la taula preocupacions sobre una possible privatització de l’FP i una reducció preocupant dels mòduls professionalitzadors inherents del cicle formatiu, necessaris per al correcte desenvolupament a l’àmbit laboral. Alertem sobre la potencial orientació de l’FP cap a les necessitats immediates de les empreses en detriment de l’educació integral dels estudiants. Un exemple d’això és el nou mòdul de sostenibilitat fet per la Fundació Naturgy.

Preocupacions de Seguretat i Qualificació

Hi ha dubtes importants sobre la formació en riscos laborals i la qualitat de l’ensenyament a dins de les empreses, així com preocupacions sobre qui serà responsable en cas d’accidents. La nova normativa també genera incertesa sobre qui impartirà els mòduls de llengües i si els canvis podrien diluir els estàndards educatius i professionals. De la mateixa manera, hi ha dubtes sobre el mòdul de digitalització, amb un nivell molt complex i especialitzat. Creiem que tindria sentit fer-lo com a curs d’especialització i no com un mòdul dins dels cicles formatius, la majoria dels quals necessiten treballar altres competències informàtiques més específiques en el seu àmbit.

Demanda de Planificació i Participació

Comtinuem reclamant que l’aplicació de la llei s’ajorni per permetre una planificació més detallada i la participació activa de tots els actors afectats. S’ha menystingut el rol del professorat, al qual no s’ha involucrat en el disseny del ‘mapa de l’FP’, essencial per garantir que els canvis reflecteixin les necessitats locals i regionals. S’ha informat tard i malament. A hores d’ara no sabem què passarà amb els alumnes de primer que tinguin pendents mòduls o unitats formatives.

Conclusió

Mentre l’Administració propugna els beneficis d’aquesta transformació, La Intersindical n’exigim una revisió crítica, que posi el focus en una implementació que tingui en compte els interessos i necessitats dels estudiants i professionals de l’educació. La precipitació en aquests canvis afectarà negativament la qualitat de la Formació Professional a mitjà termini. S’està desmantellant l’FP que havia aconseguit guanyar-se un prestigi que no tenia en anys anteriors amb uns canvis que es fan sense criteris pedagògics. És per això que demanem amb urgència un debat obert i participatiu sobre el futur de l’FP.

Us presentem les claus i us adjuntem el calendari escolar pel proper curs 2024/25:

Dates Clau:

• 9 de setembre de 2024: Inici de les classes a l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i cicles de formació professional de grau bàsic.

• 12 de setembre de 2024: Inici de les classes al batxillerat i als cicles de formació professional de grau mitjà i superior.

• 16 de setembre de 2024: Últim termini per l’inici de les classes de cicles de grau superior d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments artístics superiors, etc.

• 23 de setembre de 2024: Inici de les classes als ensenyaments de les escoles oficials d’idiomes.

• 21 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025: Vacances de Nadal.

• 12 al 21 d’abril de 2025: Vacances de Setmana Santa.

• 20 de juny de 2025: Finalització de les classes a l’educació infantil (3-6 anys), primària, secundària obligatòria, etc.

A més a més, cada centre podrà establir quatre dies de lliure disposició que s’han de distribuir equitativament entre els tres trimestres. Aquests dies no poden coincidir amb els d’inici i final de curs ni amb els períodes de Nadal o de Setmana Santa, i s’han de preveure en la programació general del centre.

Atenció especial a la jornada intensiva a primària!

Aquest any, la reducció del període de jornada intensiva al juny és una retallada clara de les condicions laborals, conseqüència de la disminució de poder de negociació dels sindicats que representen els docents de primària després de les últimes eleccions sindicals.

És hora d’organitzar-nos! Des de La Intersindical, cridem a tot el professorat a unir-se i organitzar-se per evitar més retrocessos en les nostres condicions laborals. Només junts podem garantir un futur millor per a la nostra professió i per a la qualitat de l’educació que oferim.

Per a més detalls, visiteu el web del departament o consulteu el vostre delegat de La Intersindical.

Davant la recent actualització sobre l’estructura dels currículums de Formació Professional, La Intersindical manifestem la nostra profunda preocupació per la significativa reducció d’hores dedicades a la formació específica als cicles formatius, tant de Grau Mitjà com Superior. Aquesta retallada, combinada amb una influència creixent de grans empreses en la determinació dels continguts i l’elaboració dels materials didàctics, compromet seriosament la qualitat i la integritat de l’FP. Es privilegien les demandes immediates del sector empresarial, i es deixa en un segon pla l’educació integral dels estudiants i el seu desenvolupament personal i professional.

La notable disminució d’hores en la formació específica, juntament amb la introducció de mòduls transversals com són els de Sostenibilitat i Digitalització, minva la capacitat de l’FP per oferir una formació profunda i que abasti les àrees d’especialització fonamentals. Això, al seu torn, posa en risc l’essència de l’FP, que corre el perill de convertir-se en una educació superficial i insuficient per a donar resposta als reptes del futur.

La nostra visió de la Formació Professional és que ha d’abordar, en primer lloc, els interessos i necessitats dels estudiants, i preparar-los per a carreres professionals completes. Això només es pot aconseguir mitjançant un currículum ric i divers que es fonamenti en els principis de l’educació integral.

La Intersindical fem una crida al Departament d’Educació a establir un diàleg obert i constructiu amb tots els actors involucrats, incloent el professorat i la comunitat educativa en general, per a revisar i reajustar el currículum de l’FP. Exigim igualment al Departament d’Educació i a la Generalitat de Catalunya que demani a l’Estat espanyol l’ajornament de l’aplicació de la Nova Llei d’FP per garantir una posada en funcionament amb totes les garanties. És imprescindible adoptar una visió de futur que situï l’FP com un pilar clau en el desenvolupament personal i professional dels joves.

Així mateix, animem els departaments de Formació Professional a implementar mesures flexibilitzadores que minimitzin l’impacte d’aquesta perillosa reforma:

• Assegurar que els mòduls de Sostenibilitat i Digitalització siguin impartits per docents de la família professional corresponent, garantint així la coherència i qualitat de l’ensenyament.
• Integrar aquests mòduls transversals dins dels currículums existents, i reduir així l’impacte de la pèrdua d’hores de formació específica.
• Vetllar perquè el mòdul optatiu sigui impartit per personal docent especialitzat, i que aquest contribueixi a compensar la reducció horària.
• Dotar de recursos suficients els tutors de pràctiques, i a tenir en compte l’augment de càrrega laboral derivat de la reforma.

Ens reafirmem en el compromís de defensar un model d’FP públic, integral, equitatiu i de qualitat, que respongui als reptes del segle XXI i que no cedeixi davant les pressions immediatistes del mercat laboral. L’FP a Catalunya ha de ser un espai d’aprenentatge ric i variat, en el qual els estudiants desenvolupin no només competències tècniques, sinó també una perspectiva crítica envers el món actual.

Nou pas en el procés d’integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors d’ensenyament secundari amb la publicació de les llistes definitives del període de tramitació extraordinari. A continuació teniu tots els detalls.

Procés de Recurs Administratiu:

Per aquells que trobin discrepàncies o tinguin objeccions respecte a la seva inclusió en les llistes definitives, s’obre un període per interposar un recurs administratiu. Aquest període estarà disponible del 13 de febrer fins al 12 de març de 2024, permetent als afectats presentar les seves reclamacions de manera formal.

Per a presentar un recurs administratiu, podeu accedir al següent enllaç: [Interposa un recurs administratiu]

Detalls de les Llistes Publicades:

Les llistes definitives publicades es divideixen en dos annexos principals:

1. Annex 1: Aquest document conté la llista definitiva de personal funcionari de carrera del cos, a extingir, de professors tècnics de formació professional proposat per a la seva integració en el cos de professors d’ensenyament secundari. Podeu consultar i descarregar aquesta llista a través del següent enllaç: [Annex 1 – Llista definitiva d’integració]
2. Annex 2: Aquest document detalla la llista definitiva de persones sol·licitants excloses per a la integració en el cos de professors d’ensenyament secundari. Es pot accedir a aquesta informació a través del següent enllaç: [Annex 2 – Llista d’exclosos]

Encoratgem a tots els interessats a revisar detalladament aquesta informació, en cas de necessitat, com sempre, restem a la vostra disposició. 

Cap a una Veritable Equiparació: La Lluita Continua

Després d’anys de reivindicacions i negociacions intensives, s’han publicat de les llistes definitives d’integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors d’ensenyament secundari. És un pas important cap a la justícia laboral, però, el camí no serà complet fins assolir l’equiparació total i efectiva de tot el professorat de formació professional.

La Intersindical vol destacar que aquesta victòria és fruit d’una llarga lluita, reflectint el treball incansable de sindicats i docents autoorganitzats per assegurar un tractament just per a tot el professorat. Aquesta integració, si bé celebra el reconeixement de les competències i la dedicació del professorat tècnic de formació professional, només és un pas endavant en la nostra exigència d’una completa i justa equiparació. L’actual procés ha deixat fora a una part significativa del col·lectiu, especialment els professionals sense titulació universitària, així com els funcionaris interins i en pràctiques. Aquesta exclusió perpetua desigualtats inacceptables dins de la nostra comunitat educativa.

Des de la Intersindical, ens comprometem a continuar la nostra lluita, aportant propostes constructives i mantenint un diàleg obert amb totes les parts implicades. La nostra missió és clara: assolir una solució que reconegui adequadament la diversitat i professionalitat del nostre professorat d’FP.

La Intersindical ens mobilitzem en resposta a la proposta de reconfiguració de la Formació Professional (FP) a Catalunya, marcada pel Pla Director FP 2030. Ens sumem a la manifestació convocada per les comunitats educatives dels instituts Vall d’Hebron, La Guineueta, La Bastida i Pablo Picasso. Aquesta acció col·lectiva té l’objectiu d’expressar la nostra preocupació i oposició al model de centres integrats d’FP que el Govern de Catalunya pretén implementar. La concentració es durà a terme aquest dimecres 21 de febrer a les 17:30 h a la Plaça Urquinaona, on mostrarem el nostre rebuig a unes mesures que considerem perjudicials per a l’accessibilitat i la diversitat educativa.

La proposta d’especialització dels centres representa una amenaça per a l’equitat educativa. Estem particularment preocupats per la possible desaparició d’instituts amb una oferta educativa àmplia i variada, i per l’impacte negatiu que això podria tenir en zones desafavorides.

La reestructuració que es planteja ignora les necessitats de l’alumnat i del professorat, i pot exacerbar la segregació educativa. Creiem fermament que la Formació Professional ha de mantenir el seu esperit educatiu i preparar els estudiants per un futur laboral en evolució, i no limitar-se a satisfer les exigències puntuals del mercat.

Reivindiquem un debat obert i participatiu que involucri tots els agents de la comunitat educativa per tal d’assegurar que qualsevol canvi en l’FP no comprometi la qualitat ni l’equitat de l’educació que s’ofereixi. Així mateix, reafirmem el nostre compromís amb una FP pública, de qualitat, accessible i inclusiva que anteposi les necessitats educatives i formatives de la ciutadania a les demandes dels sectors empresarials.

Per aprofundir en la nostra postura respecte a la reconfiguració de la FP a Catalunya i comprendre millor les implicacions del Pla Director FP 2030, us convidem a revisar la secció d’FP del web i les darreres notícies relacionades.

Els darrers anys hem assistit a un canvi substancial en l’enfocament de la Formació Professional (FP) a Catalunya. L’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030) marca un abans i un després en la manera d’entendre i organitzar l’FP. Els Centres de Formació Professional Integrada (CFPI) es perfilen com a pilars d’aquesta nova visió. La Intersindical volem aportar una sèrie de consideracions clau que creiem fonamentals per garantir que aquesta transformació no només sigui efectiva, sinó també equitativa i respectuosa amb la comunitat educativa.

Autonomia i Qualitat

L’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió que s’atorga als CFPI podria semblar una oportunitat d’or per a la innovació i adaptació a les necessitats locals i sectorials. No obstant això, sense un finançament adequat i un compromís ferm per part de l’Administració de destinar-hi recursos, aquesta autonomia podria generar desigualtats significatives entre centres. La Intersindical reclamem una inversió pública robusta que garanteixi que l’autonomia no es converteixi en sinònim de desatenció.

La gestió de la qualitat no pot limitar-se a certificacions i diplomes. La qualitat inclou condicions laborals dignes per al professorat, unes ràtios alumne-professor que permetin una atenció personalitzada, i un compromís amb la formació continuada del professorat. Els indicadors de qualitat han de reflectir aquests aspectes fonamentals.

Relació amb el Sector Productiu: Qui en Surt Beneficiat?

La col·laboració estreta amb el sector productiu és un dels eixos centrals de l’estratègia. Mentre que la vinculació amb l’entorn empresarial pot enriquir la formació, cal vetllar perquè aquesta no es redueixi a satisfer necessitats immediates d’ocupabilitat, deixant de banda una formació integral que prepari l’alumnat per a un mercat laboral en constant canvi. La Intersindical defensem una FP que formi professionals crítics, versàtils i amb una sòlida formació bàsica, més enllà de les demandes puntuals d’empreses específiques.

Participació Sindical i Equitat: La Veu del Professorat

La creació de consells de formació i empresa als CFPI pot ser una eina útil per al diàleg entre els diferents actors implicats en l’FP. No obstant això, La Intersindical volem alertar sobre la necessitat d’una representació equitativa dins d’aquests òrgans que asseguri que la veu del professorat i dels sindicats tingui un pes real en les decisions que afecten l’orientació i la qualitat de la Formació Professional.

Pèrdua de diversitat i perills de la professionalització dels centres educatius

Una de les preocupacions més grans és la possible gentrificació dels centres integrats. La concentració de cicles de la mateixa família professional en un únic centre pot semblar eficient des d’un punt de vista organitzatiu, però corre el risc de crear espais aïllats que perdin la perspectiva global de l’educació. Aquesta especialització excessiva podria limitar les oportunitats dels estudiants de rebre una formació més àmplia i diversa, essencial per fomentar la seva capacitat d’adaptació en un mercat laboral en constant evolució.

Tot i l’enfocament cap a la professionalització, els CFPI no poden bandejar la seva essència educativa. L’educació professional és més que la simple adquisició de competències tècniques; és també la formació de persones crítiques, adaptatives i amb una visió àmplia del món. Cal garantir que, en aquest procés de transformació, la dimensió educativa de l’FP continuï sent central, i integri no només habilitats tècniques, sinó també competències transversals que enriqueixin la formació integral de l’alumnat.

Riscos de la concentració geogràfica

La tendència a la concentració també pot comportar la pèrdua de centres més petits, que tradicionalment han ofert cicles de grau bàsic i mitjà, sobretot en zones menys poblades. Això podria derivar en un augment de la desigualtat d’accés a l’FP i deixar fora l’alumnat que, per raons geogràfiques o socioeconòmiques, no pot desplaçar-se a centres més grans o especialitzats. És crucial mantenir i potenciar una oferta educativa pròxima i accessible per a tot l’alumnat.

Manca d’Equipaments i Conseqüències de la Transformació de Centres

Observem amb preocupació que la creació de nous Centres Integrats de Formació Professional (CIFP) està portant a l’eliminació de l’ESO i el Batxillerat d’alguns centres. Aquesta estratègia, tot i que pot semblar orientada a optimitzar recursos, no ha de menystenir l’impacte profund que té en la comunitat educativa afectada. És imperatiu tractar aquestes situacions amb la màxima sensibilitat i assegurar mesures compensatòries i de suport tant per a l’alumnat com per al professorat desplaçat, i evitar qualsevol forma de segregació o increment de les ràtios que puguin perjudicar la qualitat de l’ensenyament.

Cap a una FP Pública de Qualitat

L’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030) es presenta com un horitzó prometedor per a la modernització i adaptació de la Formació Professional a les demandes del segle XXI. No obstant això, La Intersindical fem una crida a abordar aquesta transformació amb un escrutini meticulós i constructiu. És imperatiu assegurar-se que els passos cap a una major autonomia i una col·laboració més estreta amb el teixit productiu no es facin en detriment de la qualitat de l’ensenyament, l’accés igualitari a l’educació i les condicions de treball dels docents. Només amb aquest equilibri, els Centres de Formació Professional Integrada podran realitzar plenament la seva missió com a catalitzadors de canvi i innovació dins del sistema educatiu de Catalunya.

Reafirmem la nostra valoració dels esforços dedicats a l’actualització de l’FP per fer front als desafiaments futurs, però ressaltem la importància de fer-ho des d’un enfocament que prioritzi la inclusió, l’equitat i la visió holística. El veritable èxit de l’estratègia d’FP no residirà només en la capacitació de professionals altament qualificats, sinó en la formació de ciutadans reflexius, crítics i compromesos. Aquesta és la pedra angular sobre la qual l’estratègia d’FP de Catalunya hauria de construir el seu èxit.