La Intersindical volem informar-vos de la recentment creada plataforma pel retorn del deute dels estadis, que ha sorgit com una resposta a les repercussions de les retallades que han afectat el col·lectiu de docents.

Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració de diversos professors i mestres independents que han experimentat les repercussions de l’augment del temps necessari per accedir al primer estadi, que va passar de 6 a 9 anys. Tot i això, compten amb el suport de diversos sindicats com el nostre.

En quin fonament jurídic basaran, així doncs, aquesta reclamació? El preàmbul de l’ordre publicada arran de la crisi del 2009 estipulava clarament que aquesta mesura seria excepcional i limitada en el temps. Malgrat això, s’ha mantingut vigent durant un període de 12 anys, superant amb escreix el final de la crisi que el va propiciar. És important destacar també que aquesta mesura va suposar un greuge entre els treballadors d’aquest col·lectiu, atès que només en va afectar una part.

També cal saber que, des del punt de vista legal, només es poden reclamar els últims 4 anys des del moment que es presenta la demanda.

El procediment per a reclamar els diners impagats contempla, en primera instància, una reclamació conjunta davant del Departament d’Educació. En cas que aquesta no prosperi, es procedirà a presentar un recurs administratiu que impugni de manera indirecta l’ordre que va desenvolupar l’acord de govern. Si la resposta és negativa o no hi ha resposta, el següent pas serà la via judicial, i es presentarà una denúncia al contenciós administratiu que acabarà en judici en cas que no s’arribi abans a un acord.

Dit això, és important que conegueu els costos que comportarà tot el procediment. La reclamació per la via administrativa requereix un pagament de 70€ més IVA per persona. Pel que fa a la reclamació judicial, el cost ascendeix a 250€ més IVA per persona. En cas que el jutjat decideixi desacumular la causa, hi haurà un extra de 150€. Això vol dir que, en alguns casos, el jutge pot decidir que les causes no són exactament iguals i que, per tant, no es poden presentar conjuntament. En cas que es guanyi la reclamació i es cobri aquest deute, s’haurà d’abonar un 15% d’aquest import al bufet d’advocats.

Cal destacar que, gràcies a la solidaritat del col·lectiu, i com que ja s’ha superat la xifra de 100 persones apuntades a la reclamació, s’ha aconseguit un descompte addicional del 20% dels honoraris dels advocats. No obstant això, cal tenir en compte altres despeses, com les del procurador, establertes en 400€ més IVA, a dividir entre tots els demandants.

Tot i que la condemna a costes en cas de perdre el cas és una possibilitat remota, en cas de produir-se, seria compartida entre els reclamants. És important subratllar que la sentència podria ser objecte de recurs per part de totes dues parts, i que podria arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El col·lectiu d’advocats que ha assumit la litigació d’aquest cas és el reconegut Col·lectiu Ronda.

Per últim, us animem a unir-vos a aquesta causa justa, que no només busca reparar un dret vulnerat, sinó també reafirmar la importància de la defensa col·lectiva dels drets laborals. Estem convençuts que, amb la vostra participació i suport, aconseguirem avançar cap a la justícia i la igualtat, i que repararem una injustícia que no s’hauria d’haver produït mai.

Per a més informació i per adherir-se a la demanda, visita la seva web.

La Intersindical valorem positivament que -per fi- el Govern hagi aprovat el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu que desplega el títol 2 de la LEC. Volem fer, tot i així, alguns apunts.

Aquest és un decret que s’aprova en període postelectoral i amb un govern en funcions, i que reglamenta l’esperit d’una Llei d’Educació que és del 2009. És, per tant, un decret que arriba molt tard, i que en delega un hipotètic desplegament inicial a un altre executiu.

Amb la gestió de la nostra bústia de queixes lingüístiques hem pogut comprovar que els Projectes Lingüístics de Centre (PLC) són sovint un simple copiar-enganxar de la normativa oficial que no tenen relació amb la praxi dels centres i que, sovint, estan desactualitzats.

En aquest sentit, és un avenç que es precisi com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els PLC, així com a l’establiment de criteris lingüístics per als serveis de menjador, extraescolars i activitats complementàries. Donem suport també a la necessitat d’acreditar el C2.

Així mateix, considerem imprescindible la formació contínua  dels docents en metodologies immersives, i que hi hagi una orientació i seguiment d’una Inspecció Educativa que fins ara ha tingut un perfil molt baix en la garantia dels drets lingüístics de l’alumnat.

Per últim, no cal dir que La Intersindical estarem molt atents al desplegament i compliment d’aquest decret, i que serem molt proactius a l’hora de plantar cara a qualsevol incompliment o judicialització de què pugui ser objecte.

EL CATALÀ, A LES AULES I A TOT ARREU! 💪

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/608022/govern-aprova-decret-del-regim-linguistic-del-sistema-educatiu

Ja podeu consultar l’Interconcertats del mes de març. Hi trobareu informacions dels augments salarials, de l’inici del nou curs i de les mobilitzacions contra el tancament de l’Escola Sagrat Cor.

[Descarrega’t el pdf]

Aquest matí hem sabut que el curs escolar 2024-2025 començarà el 9 de setembre, i que la consellera d’Educació, Anna Simó, donarà aquest migdia més detalls sobre aquesta decisió. La Intersindical us volem fer arribar el nostre posicionament sobre aquesta qüestió:

És un FET que, un cop més, l’inici del calendari escolar no s’ha acordat amb la comunitat educativa. És una decisió imposada des de la Conselleria sense tenir en compte l’opinió dels professionals de l’educació.

Tot i que, sens dubte, és millor començar el 9 de setembre que el 4 o el 5, els docents continuaran disposant de poc temps per a preparar el curs i acollir el nou professorat al centre (no oblidem que, tot sovint, s’incorpora a partir del 7è o 8è dia laboral de setembre).

La realitat climàtica del país fa que, com més va, més calorosos siguin els setembres que patim. Ens trobarem amb aules per sobre de 27º, cosa que no només incompleix la normativa laboral, sinó que impedeix treballar amb normalitat i causa problemes de salut a l’alumnat i al claustre.

La Intersindical demanem que es torni al calendari escolar que iniciava el període lectiu després de la Diada Nacional, així com un debat sobre la qüestió on es tingui més en compte l’opinió dels i les docents, que al capdavall som dia rere dia a les aules.

L’Escola Sagrat Cor, centre concertat de l’Eixample de Barcelona, va comunicar aquesta setmana a treballadors i famílies la intenció de tancar el centre al final d’aquest curs. 

La titularitat de l’escola, que argumenta el tancament per la pèrdua del concert a tres grups de primària per no arribar a la ràtio corresponent, no ha sol·licitat al Departament d’Educació la integració de l’escola a la xarxa pública. Per exigir que aposti per aquesta via, que permetria salvar els llocs de treball i que els alumnes poguessin continuar-hi escolaritzats, avui divendres ens hem manifestat seguint la rua del carnestoltes del centre.

L’Escola Sagrat Cor, centre concertat de l’Eixample de Barcelona, va comunicar dimarts a treballadors i famílies la intenció de tancar les seves portes. Si bé inicialment va manifestar que aquest curs tancaria les etapes infantils i primària, i el següent l’ESO, avui ha comunicat la voluntat de tancar ambdues etapes aquest mateix curs.

La titularitat de l’escola, que argumenta el tancament per la pèrdua del concert a tres grups de primària per no arribar a la ràtio corresponent, no ha sol·licitat al Departament d’Educació la integració de l’escola a la xarxa pública, la qual cosa permetria salvar els llocs de treball i que els alumnes poguessin continuar la seva escolarització al centre.

La plantilla, representada per La Intersindical i les famílies, ha convocat una protesta avui divendres a les 15:15, coincidint amb la rua de carnaval de l’escola, per exigir que la titularitat sol·liciti la integració a la xarxa pública.

Ara que sembla que som a les portes de tancar el nefast cicle de les retallades, és hora de reclamar més drets laborals per tal que l’accés a la docència sigui més atractiu i que el cos docent actual vegi recompensada la seva feina. Per aquest motiu, La Intersindical Educació exigim al Departament d’Educació que estudiï i aprovi el permís de l’any sabàtic a tots els centres sostinguts amb fons públics. Aquest permís, que ja és vigent a molts països de l’OCDE, com ara Austràlia o França, així com a altres comunitats autònomes de l’estat, consisteix grosso modo en una minoració voluntària del 20% en les percepcions salarials durant 4 anys (tot mantenint les cotitzacions al 100%) per tal que al 5è any es continuï percebent aquesta quantitat sense anar a la feina. 

Aquest permís ens ha de permetre continuar formant-nos fora de l’aula, viatjar, conciliar o, simplement, descansar en aquest context de burn-out professional. Un context, l’actual, que reverteix molt negativament en els nostres alumnes, ja que són els que pateixen la manca de professorat d’algunes matèries -com ara matemàtiques o llengua catalana- quan no es troba un substitut d’aquestes especialitats. 

És un fet constatable que els treballadors opten cada cop menys per la docència si troben una sortida laboral més atractiva. És per això que considerem que l’única manera d’atraure nous professionals és dotant l’educació d’unes millors condicions laborals. Si es vol continuar incidint en mesures àmpliament impopulars entre el professorat com ara l’avançament del calendari, la progressiva eliminació de la jornada intensiva (fet únic a l’OCDE i clarament motivat per interessos econòmics) o l’assistència obligatòria al centre al juliol, s’hauran d’oferir contrapartides. D’una altra manera, continuarem sent testimonis de la sagnia de docents cap al sector privat i d’un ampli descontentament -ja existent- entre els que restin dins de l’aula, la qual cosa empitjorarà encara més els resultats de les proves externes. 

Així doncs, animem la gent a seguir mobilitzant-se per aconseguir més i nous drets laborals. Cal no oblidar que portem 14 anys gastant energies per tornar a les condicions prèvies a la crisi del deute. Ara ja és l’hora, i el context educatiu així ho avala, de reclamar millores laborals que no només ens equiparin en condicions a la resta de l’estat, sinó a molts països de l’OCDE.