Calendari escolar: debat serè o decisions precipitades?
Els canvis en el calendari escolar no s’haurien de decidir a cop de titular ni mitjançant decisions unilaterals. L’article recent de 3CatInfo sobre el calendari escolar a Europa exemplifica una manera de fer cada cop més habitual: l’ús de comparatives aparentment neutres que descontextualitzen realitats molt diverses i acaben funcionant com a relat legitimador de decisions unilaterals.
La Intersindical defensem que qualsevol modificació del calendari escolar ha de partir de debats serens, rigorosos i amb participació real de la comunitat educativa. El que no podem assumir com a normal és que aquests canvis es facin sense escoltar els centres ni el professorat, ni que es defineixin des de despatxos o espais d’influència externs, com els que sovint impulsa la Fundació Bofill, amb propostes que es presenten com a innovadores, però que no sempre responen a criteris pedagògics ni a la realitat quotidiana dels centres.
Aquesta dinàmica no és nova. Molts debats sobre horaris acaben reduïts a reordenacions formals del temps, amb un impacte clar en l’organització dels centres i en la vida del professorat, però sense una millora educativa demostrable.
Comparacions europees que deformen el debat
La fal·làcia de la “pausa per dinar”
Un dels punts més problemàtics de l’article del 3Cat que hem esmentat és quan s’afirma que alguns països han millorat resultats acadèmics introduint una pausa per dinar. Formulat així, el missatge sembla qüestionar la jornada contínua, però la realitat és justament la contrària.
En molts dels casos que se citen la jornada finalitza cap a les 15 h, l’alumnat acaba el dia havent dinat i el temps de dinar és breu i integrat dins l’horari lectiu.
Això és substancialment diferent del model de jornada partida amb pauses molt llargues, que trenquen la dinàmica del dia, allarguen artificialment l’horari i dificulten la conciliació real, especialment per a les famílies amb menys recursos.
És per això que insistim que la jornada contínua no és sinònim d’horaris maratonians ni antipedagògics. Ho hem defensat reiteradament: concentrar la jornada no és el problema; el problema és desnaturalitzar-la fins a fer-la incompatible amb l’aprenentatge i el benestar.
El factor Climatologia
L’article també destaca que països com Finlàndia o Alemanya comencen el curs a l’agost, mentre que als països del sud s’inicia més tard. Aquesta dada és certa, però necessita context. El factor climàtic no és accessori: condiciona de manera directa l’organització del calendari.
Comparar realitats com Hèlsinki, Tàrrega o Amposta sense incorporar aquesta variable pot conduir a conclusions esbiaixades. El context mediterrani no és una excepció anecdòtica, sinó una realitat estructural que ha de ser tinguda en compte quan es parla d’inici de curs o de distribució del temps escolar.
Suècia com a miratge recurrent
Quan es posa Suècia com a exemple, tampoc no sempre s’explica que el dinar hi és gratuït, es fa en uns 30 minuts i no implica una ruptura del ritme educatiu.
Aquest model no té res a veure amb pauses llargues que fragmenten el dia i converteixen l’escola en un espai d’estada prolongada, més que no pas en un entorn d’aprenentatge coherent.
La recurrent manca de diàleg de la consellera Niubó
Aquest mateix enfocament s’ha repetit amb l’avançament de l’inici de curs, una decisió presa sense una negociació real i amb una afectació clara sobre l’organització dels centres. Aquesta mesura respon menys a criteris pedagògics que a la voluntat de donar resposta a una demanda social molt concreta: que l’escola garanteixi presència i cobertura com més aviat millor.
Aquest relat, àmpliament estès, parteix sovint d’una visió injusta i simplificada de la tasca docent, i acaba concebent el sistema educatiu com un mecanisme de custòdia o conciliació, i no com un projecte educatiu complex que necessita temps, preparació i estabilitat.
Tot plegat s’emmarca en una estratègia més àmplia de retallades encobertes i de degradació progressiva de les condicions de treball.
Mitjans públics marcant relat per preparar el terreny
En aquest context, la visió parcial i esbiaixada d’alguns mitjans públics no ajuda. Al contrari: contribueix a aplanar el terreny per on passa la consellera Esther Niubó com una autèntica piconadora de drets, presentant com a inevitables decisions que no han estat consensuades ni debatudes amb aquells qui sostenen l’escola cada dia.
Quan el relat mediàtic substitueix el debat pedagògic per comparatives descontextualitzades, és quan es debilita la democràcia educativa i es bandeja deliberadament la veu dels docents.
La nostra posició
En aquest context, La Intersindical defensem:
- Debats serens i honestos, sense imposicions ni solucions úniques.
- La jornada contínua i compactada, compatible amb acabar el dia havent dinat.
- La possibilitat d’oferir opcions diverses a les famílies sense trencar el funcionament dels centres.
- Respectar els horaris d’entrada i sortida per a qui ho vulgui, evitant canvis forçats.
- Cap ingerència de fundacions privades en la definició de polítiques educatives públiques.
- Uns mitjans públics rigorosos que ajudin a entendre la complexitat del sistema.
El calendari escolar no és una peça neutra ni intercanviable. És una decisió educativa, laboral i social de primer ordre. Si volem millorar-lo cal criteri, pluralitat d’opcions i democràcia educativa, i no decisions pensades només per fer-lo més funcional com a espai de custòdia.
El 15N no és el final de res; és l’inici d’una nova etapa de lluita compartida. Continuarem treballant amb coherència i determinació per garantir una educació pública de qualitat, plenament en català i amb condicions laborals dignes per a tot el personal educatiu.
