La Intersindical Educació celebrem la destitució com a conseller d’Educació de Josep González Cambray, conegut els darrers anys per la seva escassa voluntat de diàleg amb els agents socials implicats en el món de l’educació. El tarannà autoritari del conseller i les errades de gestió de l’equip que l’ha acompanyat queden reflectits en els nombrosos conflictes en els quals s’ha vist immers el Departament, alguns dels quals recollim en el següent decàleg de despropòsits.

1) L’avançament del calendari escolar, que va ser decidit de manera unilateral per part del Departament, sense cap negociació prèvia i retallant uns dies de preparació del curs escolar que són molt necessaris per encarar-lo com pertoca. La idea de fons d’aquesta mesura (“els docents tenen massa dies no lectius durant el curs”) no té en compte el funcionament real dels centres educatius, i té un rerefons clarament demagògic que pretén posar l’opinió pública en contra dels docents.

2) L’esbombament de decisions importants a través dels mitjans de comunicació, en lloc de propiciar negociacions multilaterals a les meses de negociació col·lectives i altres fòrums amb representativitat dins del sector. Especialment greu és el desmantellament de les funcions del Consell Escolar, òrgan que reuneix diversos estaments de la comunitat educativa del país, i que ha passat de ser un òrgan amb capacitat consultiva i prescriptiva a tenir un rol merament informatiu, gairebé decoratiu.

3) La supeditació constant als preceptes teòrics suposadament innovadors d’entitats com la Fundació Bofill o Escola Nova 21, que no només estan integrades per persones amb un escàs coneixement pel que fa a la gestió d’aula, sinó que, per a més inri, estan finançades per empreses de capital privat que, en algun cas, fins i tot inverteixen en la indústria armamentística.

4) Un procés d’estabilització del personal interí en frau de llei a través del Concurs de Mèrits caòtic, infradotat (segons els nostres càlculs, s’haurien pogut treure a concurs fins a 15 mil places) i farcit d’errades que han afegit incertesa i malestar als aspirants.

5) Uns nomenaments del personal laboral d’educació plens d’incidències a inici de curs, i que han acabat amb unes oposicions subcontractades a una empresa monolingüe de Madrid que han estat un desastre organitzatiu i que han acabat amb un rescabalament econòmic dels aspirants a través de l’erari públic, amb la malversació de recursos que això suposa. No es pot oblidar la importància del personal laboral, atès que és en part l’encarregat de fer efectiva la inclusió -regulada via decret- als centres educatius. Cal més personal d’atenció educativa al nostre sistema educatiu, i amb unes millors condicions laborals.

6) Incompliment de la Llei d’Educació de Catalunya, que estableix que cal homologar les condicions laborals dels docents del sistema concertat amb les dels docents del sistema públic. De fet, la diferència s’ha eixamplat, i des del gener d’enguany els docents de la concertada fan un 33% més d’hores lectives a secundària i un 9% més a primària. També queda pendent la necessària integració del PAS al pagament delegat.

7) Malgrat alguna iniciativa com el Pla d’Impuls a la Llengua Catalana, el Departament no ha donat el suport esperable a les desenes de centres afectats per la sentència del mínim del 25% de castellà, i no ha garantit el compliment dels Projectes Lingüístics de centre i la vehicularitat de la llengua catalana als centres educatius. La formació dels docents en metodologia immersiva s’ha de sistematitzar a l’etapa universitària i la inspecció educativa ha de garantir (com garanteix tantes altres qüestions) les normes de convivència i els consensos lingüístics de què s’ha dotat la societat catalana.

8) Imposició dels nous currículums escolars, de gran impacte en el sistema escolar i amb un diàleg nul amb els agents de la comunitat educativa.

9) Gestió erràtica de la borsa de docents i manca de cobertura de les substitucions, cosa que ha provocat que hi hagi alumnes de segon de Batxillerat que no es poden presentar a la Selectivitat en algunes matèries pel fet de no haver tingut professors durant el curs.

10) No s’ha publicat la llista definitiva d’admesos per al concurs d’oposició extraordinari que comença aquest 30 de juny, amb la consegüent incertesa i angoixa que sembla un bis de la que molts docents van van viure durant el Concurs de Mèrits.

Per tot això, i per altres punts que no desenvolupem, esperem que la nova consellera, Anna Simó, sigui conscient dels errors que ha comès el seu predecessor, i li desitgem encerts i voluntat d’assolir consensos amplis. En el marc del diàleg social i la lluita per una educació millor per al nostre país, ens hi trobarem sens falta.

Intersindical Educació, 12 de juny del 2023

Ja teniu disponible l’Interconcertats del mes de juny, hi trobareu la crònica de les mobilitzacions per exigir l’aplicació de les noves taules salarials, així com l’estat actual de la qüestió i d’altres notícies del sector.

interconcertats_num_10_juny_23

Fa 4 anys la Intersindical va guanyar les eleccions d’aquesta escola i hi va obtenir 3 dels 5 delegats elegibles i a presidència del comitè d’empresa. La bona feina que han dut a terme els nostres representants ha permès que, en celebrar-se unes noves eleccions, la candidatura independentista hagi mantingut la majoria absoluta dels vots i hagi revalidat els 3 delegats.

En aquesta escola concertada d’Esplugues de Llobregat fa quatre cursos la Intersindical va estrenar-se obtenint 1 dels membres del comitè d’empresa. La gran tasca desenvolupada al llarg d’aquesta legislatura no ha passat desapercebuda, i en celebrar-se unes noves eleccions la candidatura independentista ha obtingut 3 delegats.

La realitat sindical d’aquesta escola concertada ha fet un veritable tomb. A les anteriors eleccions sindicals, CCOO i UGT van empatar amb 6 delegats cadascun, i el tretzè membre del comitè d’empresa el va obtenir la USOC. Fa dos cursos, però, un grup de docents va constituir una secció sindical de la Intersindical. La feina de formigueta de la secció, sumada al projecte engrescador del sindicat independentista, va donar els seus fruits, i cada cop més treballadors s’hi van anar sumant.

Enguany, quan es va iniciar el procés electoral, ja es va fer evident el canvi que s’havia produït dins la plantilla, i la Intersindical va presentar 42 candidats, més del doble que la resta de candidatures. Finalment, les votacions han confirmat aquesta tendència, i la Intersindical ha obtingut el 46’7% del vots i 6 delegats, mentre que els altres 3 sindicats presents a l’educació concertada s’han repartit els 7 restants.

Ja teniu disponible el nº9 de l’Interconcertats, la nostra publicació d’educació concertada. Hi trobareu les noves taules salarials dels docents dels nivells concertats, els motius pels quals la resta de treballadors continuen cobrant el mateix i altres informacions del sector.

Interconcertats 9 (1), abril 2023

Interconcertats 9 (2), abril 2023

El sistema educatiu actual viu en una voràgine de canvis i transformacions, d’acord amb el model de vida accelerada en què està immersa la societat actual. L’escola, concebuda com a eina de transformació social, ha de prendre consciència de la societat en què vivim. De fet, la  manera com organitzem el temps dels infants és una convenció que respon a pautes, valors i models de societat determinats. Els horaris escolars ens proporcionen una idea bastant ajustada del model organitzatiu d’una societat. Dit d’una altra manera, la forma com una societat organitza el seu temps ens proporciona informació molt valuosa sobre l’estructura social, els estils de vida i els valors en els quals se sustenta.

La modificació dels horaris escolars requereix una acció transversal (no serveix de res canviar la jornada dels joves si no es modifiquen la resta de temps socials), planificada (amb una intervenció pública compromesa amb la igualtat d’oportunitats educatives) i consensuada (en tant que afecta el conjunt de la comunitat). No té sentit  canviar un model  flexible com és la  jornada continuada per un model horari rígid, com és la jornada partida si, en la seva aplicació pràctica, la jornada escolar no s’incorpora a una política integral d’ordenació d’espais i temps socials. El problema no és només canviar el model de  jornada escolar, sinó que el veritable problema de fons són les jornades laborals dels pares i mares. És més, moure només els horaris escolars no conduirà a la millora generalitzada de la vida en família. Podrà beneficiar-ne algunes, però també en perjudicarà d’altres i, sobretot, els dificultarà l’organització quan vulguin o puguin tornar a estar laboralment ocupades.

El nostre ritme de vida fa que visquem per treballar, en comptes de treballar per viure. Necessitem poder gaudir de més temps amb els nostres fills i filles. Es parla de conciliació familiar i de què fem (o què farem) quan gaudim del nostre temps d’oci; però massa vegades no tenim temps per a fer-ho realitat. L’estrès del dia a dia no ens deixa moments de pau per passar estones amb els nostres fills, nebots, nets… Ens falten hores!

Variar els horaris escolars sense reestructurar les altres peces clau de l’organització social com el temps, la jornada laboral, la distribució de feines entre homes i dones, els serveis de suport a la família i la infància…, ens aboca a aprofundir en un model de família caracteritzat per la desigualtat de gènere. Un model horari ha de respondre a les necessitats educatives de l’alumnat i alhora facilitar la convivència familiar i promoure el descans necessari d’infants i adolescents, així com també vetllar pel benestar de tothom, també dels professionals dels centres educatius.

Per què no canviar el nostre horari i adaptar-lo als dels joves estudiants de secundària? Fem que els nostres infants de primària estudiïn el matí amb dos esbarjos, el segon més curt que l’actual, en què puguin dinar i descansar breument a l’espera que les famílies els recullin per passar més estona junts. Que puguin jugar amb ells a la tarda o portar-los a unes activitats extraescolars públiques i gratuïtes; que gaudeixin d’unes tardes llargues deixant més temps a l’oci infantil. No tota l’educació es fa als centres escolars, també amb les extraescolars, amb els valors familiars i amb el descans merescut. Actualment, moltes famílies només veuen els seus fills per sopar i dormir. Això no és conciliació familiar. L’única solució és lluitar perquè la majoria d’horaris laborals, si no tots, s’adaptin a una vida més saludable en què la vida familiar sigui l’eix principal. Per tot això, cal lluitar per una jornada matinal compactada per a tots els sectors productius.