La Intersindical ens alcem amb contundència contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ordenar l’execució provisional de la sentència que tomba bona part del Decret de Règim Lingüístic. El tribunal torna a demostrar una actitud obertament política i allunyada de la realitat pedagògica dels centres.

Un tribunal polititzat i al servei d’entitats radicals

Un cop més, el TSJC ha fet cas a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), una organització minoritària i no representativa que, sota el pretext del bilingüisme, persegueix en realitat la substitució lingüística en un país on només hi ha monolingües castellanoparlants. Recordem que aquest tribunal ja va ser l’artífex de la infame sentència del 25 % de castellà, i que la normativa de 2022, que convertia el castellà en llengua curricular, no ha servit per aturar l’ofensiva judicial.

El català a l’escola ha estat històricament un bastió d’integració al país. El decret de règim lingüístic que ara s’ataca regulava aspectes fonamentals com la vehicularitat normal del català, l’acollida dels nouvinguts, les activitats extraescolars o l’ús de la llengua en l’àmbit administratiu. El fet que el TSJC exigeixi l’execució d’una sentència que encara no és definitiva —hi ha recursos de cassació pendents al Tribunal Suprem— enmig de la pausa de Setmana Santa demostra una voluntat inequívoca d’agafar en fals la comunitat educativa i evitar-ne la reacció.

Cap a la inaplicabilitat de la sentència

La Intersindical com a sindicat, i també dins del marc de la plataforma “Pública i en Català”, treballarem incansablement perquè aquesta sentència injusta i arbitrària sigui, de facto, inaplicable. No permetrem que es doni el cop de gràcia al que representa el català a les nostres aules.

No permetrem que aquesta sentència injusta i arbitrària s’apliqui als nostres centres. El TSJC torna a actuar de braç executor d’unes elits que volen desmantellar l’escola catalana. Confiem que la resposta de la comunitat educativa i de tota la societat estarà a l’altura de la gravetat d’aquest nou embat.

Cridem a la unitat i a la mobilització

Refermem el nostre compromís amb una educació pública, de qualitat i íntegrament en català. Animem tota la comunitat educativa —docents, famílies i alumnat— a organitzar-se i estar amatents a les pròximes convocatòries de mobilització. Només amb la força col·lectiva aturarem aquest nou intent de trinxar el nostre model educatiu.

El conflicte educatiu continua obert després de les mobilitzacions i jornades de vaga que han sacsejat el sector. Lluny d’assumir la gravetat de la situació, La Intersindical denunciem que el conseller Dalmau manté una actitud prepotent i arrogant que impedeix qualsevol avenç real en la resolució del conflicte.

Denunciem que el Departament d’Educació es nega a negociar en espais on no hi siguin presents CCOO i UGT, sindicats que han avalat acords a l’esquena del personal docent i que han contribuït a la pèrdua de drets i de poder adquisitiu dels darrers anys. Aquesta imposició de marc evidencia una voluntat clara de controlar la negociació i d’evitar espais realment representatius.

Considerem especialment greu l’exclusió deliberada del comitè de vaga, l’únic espai legítim sorgit de la mobilització del professorat. Aquesta decisió vulnera el dret a una negociació real i evidencia que el Govern prioritza interlocutors afins en lloc d’escoltar la veu dels centres educatius mobilitzats.

Ens sembla escandalós i irresponsable que hi hagi organitzacions sindicals que legitimin aquest marc de negociació imposat i inadequat, preferint asseure’s a la mesa amb CCOO i UGT abans que defensar els interessos del personal educatiu en un espai unitari i combatiu.

La Intersindical defensem que la negociació s’ha de produir amb el comitè de vaga, sense exclusions i amb una voluntat real d’arribar a acords que responguin a les reivindicacions del col·lectiu.

El sector educatiu ha dit prou. Les mobilitzacions han evidenciat un malestar profund derivat de la precarització, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos. Ignorar aquesta realitat només agreujarà el conflicte. Centenars de centres educatius ja han començat a prendre decisions que alteren el funcionament habitual, com la negativa a fer sortides i colònies.

Advertim que, si el Departament manté aquest bloqueig, el conflicte s’intensificarà. Només una negociació real que atengui les reivindicacions del professorat pot obrir una sortida justa per al conjunt del sistema educatiu. Catalunya necessita avançar cap a una inversió mínima del 6 % del PIB en educació i garantir unes condicions laborals dignes.

Més informació o entrevistes: Marc Martorell (653 720 614)

El tòpic que els treballadors de la concertada són un col·lectiu dòcil, incapaç de mobilitzar-se més enllà de signar una petició o vestir-se de negre, havia anat arrelant. La resposta massiva a la vaga convocada per La Intersindical ho ha  desmentit rotundament.

Malgrat el boicot actiu dels tres principals sindicats del sector —que primer en van qüestionar la legalitat i després en van pronosticar el fracàs—, el 20M va fer història. Va ser la mobilització amb més seguiment del segle XXI a la concertada, demostrant que, quan hi ha una crida clara i valenta, les plantilles responen.

La jornada va deixar imatges que només els més veterans recordaven: sortejos de serveis mínims perquè tota la plantilla volia secundar la vaga; escoles on la direcció es confià i no els fixà i, després, no els va poder complir per manca de docents; pancartes a les façanes de les escoles, als ponts i a les places; claustres que van acordar l’adhesió per unanimitat; una marea de samarretes blaves omplint Barcelona; i periodistes de televisions i ràdios entrevistant en directe a delegats de La Intersindical sobre els greuges del sector.

Aquest èxit obliga a una reflexió de fons. Els 3 sindicats presents a la mesa de la concertada, limitant-se a convocar concentracions d’alliberats en horari escolar, han assolit un augment salarial per al 2026 d’entre l’1,5% i el 2%, condicionat a la inflació. Quin increment s’hauria pogut assolir si haguessin cridat a les plantilles a la mobilització? Continuaríem assumint moltes més hores lectives que a la pública si haguessin exercit de veritables sindicats?

La Intersindical havia anat demostrat que una altra manera de fer sindicalisme a la concertada és possible: implantant seccions sindicals als centres, prenent decisions en assemblees on es convoca al conjunt de delegats o participant, activament, en la plataforma Treballadors de la Concertada per l’Equiparació. La resposta de les plantilles a la convocatòria de vaga ho ha confirmat, una altra manera de fer sindicalisme és possible, i necessària.

Ara és el moment de fer el pas. Tant si fins ara no t’hi havies decidit com si confiaves en altres opcions, has d’entrar a la nostra web i afiliar-te. Si ets l’únic afiliat del teu centre, fes d’antena difonent les nostres publicacions i cartells, quan en sigueu varis, constituïu una secció sindical i presenteu candidatura a les eleccions. Un cop aconseguiu representació, convoqueu assemblees de treballadors per prendre les decisions més importants.

La vaga educativa convocada del 16 al 20 de març de 2026 té com a objectiu defensar unes condicions dignes i una educació de qualitat. Tot i la importància de la mobilització, el Govern ha publicat una ordre que fixa uns serveis mínims que La Intersindical considerem absolutament abusius i desproporcionats per a aquests cinc dies de vaga.

Aquesta decisió no busca garantir la seguretat de l’alumnat. El que fa, en la pràctica, és buidar de contingut el dret de vaga. Quan l’Administració imposa percentatges elevats de personal, està limitant un dret fonamental i enviant un missatge clar: vol evitar que la mobilització tingui impacte.

Què imposa l’ordre de serveis mínims

L’ordre estableix la presència obligatòria d’una persona de l’equip directiu per cada centre. Pel que fa a les dotacions de personal segons l’etapa i el servei, els mínims són:

• Infantil, primària i secundària: Un docent per cada tres unitats o aules.

• Llars d’infants: Un 33% de la plantilla.

• Centres d’educació especial: Un 50% de la plantilla.

• FP, Batxillerat, EOI i adults: Els serveis mínims es limiten a un membre de l’equip directiu per centre. En aquestes etapes, per tant, la pràctica totalitat de la plantilla pot exercir el seu dret a vaga.

• Menjador, cuina i lleure: S’imposa un 50% del personal de monitoratge, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest mateix percentatge s’aplica a diversos serveis del complex educatiu de Tarragona.

Per què són serveis mínims abusius?

La Intersindical denunciem que aquests percentatges no responen a un criteri d’excepcionalitat real. Són una retallada encoberta del dret de vaga. La pròpia ordre justifica els serveis mínims amb arguments genèrics sobre conciliació i tutela, però això no pot convertir l’escola en un servei de custòdia obligatori ni pot servir d’excusa per imposar dotacions que s’assemblen massa a un funcionament ordinari durant tota una setmana de protestes.

Impugnació i defensa del dret de vaga

La Intersindical impugnarem aquests serveis mínims als tribunals perquè vulneren el principi de proporcionalitat i limiten un dret fonamental en un moment clau per al sector. També exigim al Govern que rectifiqui i estableixi uns serveis mínims realment ajustats, amb criteris clars, motivats i respectuosos amb la mobilització.

Defensar l’educació és defensar la classe treballadora. I defensar el dret de vaga és defensar la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i plantar cara quan els drets s’erosionen.

Document serveis mínims:

SM_17_26_53-67_Educacio_cat_signed_CA

Ja és disponible el número de març de L’Interconcertats, la publicació de referència de La Intersindical per a l’educació concertada. En aquesta edició, posem el focus en dues qüestions d’actualitat que marquen el futur immediat del sector.

Anàlisi de les noves taules salarials

D’una banda, el número de L’Interconcertats de març examina detalladament les noves taules salarials. Analitzem com s’han d’aplicar al professorat dels nivells concertats i quin impacte real tenen sobre les nostres nòmines. La Intersindical considerem que cal una vigilància estricta per garantir que no es perdi ni un euro de poder adquisitiu.

Motius per a la vaga i reivindicacions laborals

De l’altra, dediquem un espai central a la convocatòria de vaga impulsada per reclamar millores laborals urgents. La Intersindical exigim augments salarials dignes i l’equiparació de la jornada lectiva amb la de l’ensenyament públic. No podem permetre que els treballadors de la concertada continuem en una situació d’inferioritat greu.

A més, reivindiquem de manera prioritària la incorporació del personal d’administració i serveis (PAS) al sistema de pagament delegat. Aquesta és una mesura històrica que el Departament no pot demorar més. Les nostres demandes també inclouen:

• La reducció de les ràtios a les aules.

• La disminució de la càrrega burocràtica als centres.

• L’increment real de la immersió lingüística en català.

La Intersindical continuarem lluitant per un model educatiu que respecti els drets de tota la classe treballadora.

El proper 20 de març el sector educatiu viurà una jornada de vaga històrica a Catalunya. Des de La Intersindical convoquem tot el personal de l’educació concertada a sumar-se a aquesta aturada general. Docents, personal d’administració i serveis (PAS), monitors i la resta de professionals del sector estem cridats a la lluita.

Recuperació del poder adquisitiu i homologació salarial

Els docents dels nivells concertats arrosseguem una pèrdua del poder adquisitiu que ja arriba aproximadament al 25%. Les darreres mobilitzacions del 15N, 24G i 11F han estat claus per visibilitzar la nostra precarietat. La ciutadania ja és conscient que els professionals de l’educació a Catalunya som dels més mal remunerats de tot l’Estat.

Gràcies a aquesta pressió sostinguda al carrer, hem forçat el Departament d’Educació a reconèixer una realitat innegable. Cal augmentar el complement salarial autonòmic de manera urgent. Aquesta millora ens beneficiaria directament per la via de l’homologació retributiva. La Intersindical considerem que l’èxit de la vaga del 20 de març serà determinant. Només una mobilització massiva obligarà l’Administració a oferir increments reals que compensin l’encariment del cost de la vida.

Prou precarietat per al PAS i nivells no concertats

La situació del personal de les etapes no concertades i del PAS és encara més crítica. Les taules salarials pactades recentment són clarament insuficients per a les necessitats de les treballadores. L’augment del 3% per al 2025 i el màxim del 2% per al 2026 ens mantenen perillosament a prop del salari mínim.

A La Intersindical defensem que no podem permetre que el sector es cronifiqui en la precarietat. Si no ens mobilitzem ara, no sortirem mai d’aquest bucle de sous baixos i pèrdua de drets. El 20 de març hem de dir prou de manera unitària i contundent.

Millors condicions laborals i qualitat educativa

La jornada de vaga també serveix per reclamar l’equiparació de la jornada laboral amb el sector públic. Exigim una reducció real de les ràtios i de la burocràcia que ens asfixia diàriament. Aquestes mesures són totalment imprescindibles per poder atendre amb garanties la diversitat creixent de les nostres aules.

Finalment, com hem fet en cada mobilització, La Intersindical garantim que la defensa del català serà un eix central. Reivindiquem la necessitat d’aprofundir en el model d’immersió lingüística per protegir la nostra llengua als centres educatius.

Els canvis en el calendari escolar no s’haurien de decidir a cop de titular ni mitjançant decisions unilaterals. L’article recent de 3CatInfo sobre el calendari escolar a Europa exemplifica una manera de fer cada cop més habitual: l’ús de comparatives aparentment neutres que descontextualitzen realitats molt diverses i acaben funcionant com a relat legitimador de decisions unilaterals.

La Intersindical defensem que qualsevol modificació del calendari escolar ha de partir de debats serens, rigorosos i amb participació real de la comunitat educativa. El que no podem assumir com a normal és que aquests canvis es facin sense escoltar els centres ni el professorat, ni que es defineixin des de despatxos o espais d’influència externs, com els que sovint impulsa la Fundació Bofill, amb propostes que es presenten com a innovadores, però que no sempre responen a criteris pedagògics ni a la realitat quotidiana dels centres.

Aquesta dinàmica no és nova. Molts debats sobre horaris acaben reduïts a reordenacions formals del temps, amb un impacte clar en l’organització dels centres i en la vida del professorat, però sense una millora educativa demostrable.

Comparacions europees que deformen el debat

La fal·làcia de la “pausa per dinar”

Un dels punts més problemàtics de l’article del 3Cat que hem esmentat és quan s’afirma que alguns països han millorat resultats acadèmics introduint una pausa per dinar. Formulat així, el missatge sembla qüestionar la jornada contínua, però la realitat és justament la contrària.

En molts dels casos que se citen la jornada finalitza cap a les 15 h, l’alumnat acaba el dia havent dinat i el temps de dinar és breu i integrat dins l’horari lectiu.

Això és substancialment diferent del model de jornada partida amb pauses molt llargues, que trenquen la dinàmica del dia, allarguen artificialment l’horari i dificulten la conciliació real, especialment per a les famílies amb menys recursos.

És per això que insistim que la jornada contínua no és sinònim d’horaris maratonians ni antipedagògics. Ho hem defensat reiteradament: concentrar la jornada no és el problema; el problema és desnaturalitzar-la fins a fer-la incompatible amb l’aprenentatge i el benestar.

El factor Climatologia

L’article també destaca que països com Finlàndia o Alemanya comencen el curs a l’agost, mentre que als països del sud s’inicia més tard. Aquesta dada és certa, però necessita context. El factor climàtic no és accessori: condiciona de manera directa l’organització del calendari.

Comparar realitats com Hèlsinki, Tàrrega o Amposta sense incorporar aquesta variable pot conduir a conclusions esbiaixades. El context mediterrani no és una excepció anecdòtica, sinó una realitat estructural que ha de ser tinguda en compte quan es parla d’inici de curs o de distribució del temps escolar.

Suècia com a miratge recurrent

Quan es posa Suècia com a exemple, tampoc no sempre s’explica que el dinar hi és gratuït, es fa en uns 30 minuts i no implica una ruptura del ritme educatiu.

Aquest model no té res a veure amb pauses llargues que fragmenten el dia i converteixen l’escola en un espai d’estada prolongada, més que no pas en un entorn d’aprenentatge coherent.

La recurrent manca de diàleg de la consellera Niubó

Aquest mateix enfocament s’ha repetit amb l’avançament de l’inici de curs, una decisió presa sense una negociació real i amb una afectació clara sobre l’organització dels centres. Aquesta mesura respon menys a criteris pedagògics que a la voluntat de donar resposta a una demanda social molt concreta: que l’escola garanteixi presència i cobertura com més aviat millor.

Aquest relat, àmpliament estès, parteix sovint d’una visió injusta i simplificada de la tasca docent, i acaba concebent el sistema educatiu com un mecanisme de custòdia o conciliació, i no com un projecte educatiu complex que necessita temps, preparació i estabilitat.

Tot plegat s’emmarca en una estratègia més àmplia de retallades encobertes i de degradació progressiva de les condicions de treball.

Mitjans públics marcant relat per preparar el terreny

En aquest context, la visió parcial i esbiaixada d’alguns mitjans públics no ajuda. Al contrari: contribueix a aplanar el terreny per on passa la consellera Esther Niubó com una autèntica piconadora de drets, presentant com a inevitables decisions que no han estat consensuades ni debatudes amb aquells qui sostenen l’escola cada dia.

Quan el relat mediàtic substitueix el debat pedagògic per comparatives descontextualitzades, és quan es debilita la democràcia educativa i es bandeja deliberadament la veu dels docents.

La nostra posició

En aquest context, La Intersindical defensem:

• Debats serens i honestos, sense imposicions ni solucions úniques.
• La jornada contínua i compactada, compatible amb acabar el dia havent dinat.
• La possibilitat d’oferir opcions diverses a les famílies sense trencar el funcionament dels centres.
• Respectar els horaris d’entrada i sortida per a qui ho vulgui, evitant canvis forçats.
• Cap ingerència de fundacions privades en la definició de polítiques educatives públiques.
• Uns mitjans públics rigorosos que ajudin a entendre la complexitat del sistema.

El calendari escolar no és una peça neutra ni intercanviable. És una decisió educativa, laboral i social de primer ordre. Si volem millorar-lo cal criteri, pluralitat d’opcions i democràcia educativa, i no decisions pensades només per fer-lo més funcional com a espai de custòdia.