El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a atacar l’escola catalana amb una sentència que anul·la diversos articles del decret de règim lingüístic educatiu aprovat el 2024. Aquesta resolució desmantella una part essencial del marc legal que blindava el català i l’aranès com a llengües vehiculars i d’aprenentatge.

La sentència dona parcialment la raó a l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe, que ha impulsat un recurs per imposar un model educatiu que subordini el català al castellà. El tribunal considera nuls de ple dret articles que establien el català com a llengua habitual a les aules, en la relació amb les famílies, en els materials didàctics i en les avaluacions.

La Intersindical denunciem que aquesta decisió judicial és un nou atac al nostre model educatiu i als drets lingüístics de la ciutadania. El català continua essent una llengua en situació de minorització, i només una protecció activa en garanteix la transmissió i l’ús normalitzat. El castellà, en canvi, ja disposa d’una presència social, mediàtica i institucional que n’assegura la transmissió sense cap necessitat d’intervenció judicial.

És per això que hem fet públic un comunicat en què exigim al Govern que recorri la sentència, que defensi amb claredat l’escola catalana i que prengui mesures valentes per blindar l’ús del català a tots els àmbits educatius. També fem una crida a la comunitat educativa i al conjunt de la societat a mobilitzar-se i a no acceptar cap pas enrere en la defensa del català.

📄 Pots llegir el comunicat complet aquí:

250910-Atac_TSJC

Des de l’entrada en vigor, l’1 d’abril passat, de la nova normativa de pensions, el dret a accedir a la jubilació parcial a l’escola concertada havia quedat, de facto, en suspens.

Finalment, el Departament s’ha compromès a aportar els fons necessaris per tal que les sol·licituds de jubilació parcial es puguin aplicar de manera efectiva al conjunt d’escoles concertades.

S’assegura que, aquest estiu, la Direcció General de Centres Concertats emetrà una resolució amb els següents criteris:

• La implementació de la jubilació parcial per part de pagament delegat s’efectuarà a partir de l’1/09/2025, i només admetrà reduccions del 75% de jornada.
• Les sol·licituds que es presentin al setembre s’aplicaran a l’octubre amb efectes retroactius des de l’1/09/2025.
• Els requisits per accedir a la jubilació parcial seran els que consten a la resolució d’accés a la jubilació parcial del 17/06/2022.

El Departament facilitarà als centres 7,5 hores addicionals per cada jubilació parcial, que no necessàriament hauran de recaure en una mateixa persona, però sí anar destinades a la mateixa etapa educativa del sol·licitant. I un cop aquest es jubili totalment, les 7,5 hores retornaran a pagament delegat.

La publicació d’educació concertada de La Intersindical dedica el número d’abril a la Consulta per l’equiparació de jornada amb la pública que es va celebrar el dia 1. 

La mobilització va engrescar les plantilles, i en moltes escoles, la participació va ser massiva, per sobre de l’habitual a les eleccions sindicals. 

Es demostra que, a la concertada, l’actuació dels comitès d’empresa i dels delegats de personal pot anar més enllà del que és habitual, i si plantegen mobilitzacions ben organitzades i amb objectius clars, les plantilles responen. 

La consulta ha posat sobre la taula el principal greuge del sector, la manca d’equiparació horària amb la pública, i l’ha socialitzat entre les plantilles i a través dels mitjans de comunicació.

Interconcertats

Imatges_1

Imatges_2

Imatges_3

La Llei d’Educació de Catalunya establia que, el 2017, les condicions laborals dels docents de la concertada s’havien d’equiparar a les dels docents de la pública.

Vuit anys després, aquest compromís continua incomplert. Malgrat això, els sindicats presents a la mesa de la concertada no han impulsat cap gran mobilització per fer efectiva aquesta equiparació. De fet, des del 2017, la diferència d’hores lectives entre els docents de la concertada i els de la pública no només s’ha mantingut, sinó que ha augmentat: fins a un 33% més a secundària i un 9% més a infantil i primària.

Aquesta desigualtat també afecta el personal d’administració i serveis (PAS), que, a més de treballar més hores que els seus homòlegs de la pública, han vist com la bretxa salarial s’ha ampliat encara més.

Davant d’un model sindical esgotat, els darrers cursos han portat vents de canvi al sector. Un primer símptoma ha estat la irrupció de La Intersindical, que, amb un model clarament diferenciat, ha passat de no tenir representació, ha passat a presidir el comitè de l’escola amb més plantilla, Jesuïtes Clot, convertir-se en la primera força sindical a diferents grups educatius, com les escoles Thau i Virolai, i estar representada a cada cop més escoles.

El segon canvi arriba des de la base. Conscients que si no ens mobilitzem tots a una no avançarem, comitès d’empresa de les principals escoles concertades, han convocat, l’1 d’abril, una mobilització des de la base: una consulta per l’equiparació de jornada amb els treballadors de la pública.

Els comitès convocants, que representen 2.000 treballadors i inclouen tots els comitès barcelonins amb representació de La Intersindical, fan una crida a la resta d’escoles del Barcelonès perquè s’hi sumin.

La consulta, fins i tot abans de celebrar-se, ja ha començat a donar fruits: mitjans de comunicació com diaris i ràdios s’han fet ressò d’aquesta reivindicació per un dret tan fonamental com “mateixa feina, mateixa jornada”.

El Departament d’Educació vol tancar 111 línies públiques el curs vinent. La Intersindical, com a sindicat de classe, no podem sinó defensar una única xarxa pública que garanteixi una educació de qualitat per a tothom.

No obstant això, no podem caure en la fal·làcia de dir que s’han de tancar línies a la concertada sense més, ni sense aclarir què passarà amb els llocs de feina dels treballadors: cal garantir els llocs de feina dels docents davant la supressió de qualsevol concert i la seva incorporació a la xarxa pública. De la mateixa manera que, quan un ajuntament municipalitza un servei externalitzat, integra les plantilles, el Departament d’Educació també ha de vetllar per mantenir els llocs de feina del personal que ha prestat serveis durant anys, sigui quina sigui la seva forma d’ocupació.

És un fet que els deu anys vinents es jubilarà el voltant del 50% de la plantilla de mestres i professors de la xarxa pública. Si ara ja podem constatar que falten docents per a cobrir totes les especialitats, aquesta dada ens aboca a una situació insostenible. A això cal afegir-hi que el Departament no està convocant prou places d’oposició per a cobrir-les. Per tant, aprofitar que hi ha altres treballadors amb experiència al sector educatiu és imperatiu per mantenir la xarxa educativa catalana, pública i de qualitat que volem.

La xarxa concertada té el seu origen en una subcontractació, de part d’un servei, que la xarxa pública no podia assumir. Tot i la contractació per mitjà d’un intermediari, el Departament fa ús dels docents dels nivells concertats per a prestar un servei, i quan acordi suprimir unitats d’un concert que derivin en la pèrdua de llocs de treball, ha de garantir als afectats la incorporació a la xarxa pública.
La Intersindical tenim clara la fórmula: els docents de la concertada, a secundària, fan un 33% d’hores lectives més que els docents de la pública. Per cada 3 places de professor de secundària que es perdin a la concertada com a conseqüència de retirades d’unitats de concert, el Departament ha de garantir la creació de 4 noves places a la xarxa pública destinades a:

• Garantir el lloc de feina de 3 docents experimentats provinents de la concertada.
• Oferir la nova plaça generada, i les que poguessin quedar desertes, a docents inscrits a la borsa pública que, sense aquesta mesura, restarien sense plaça.
• La fórmula és extrapolable, adaptant-la, a infantil i primària.
• Més enllà de garantir més i millor ocupació, aquesta fórmula permetria reduir les ràtios, oferir un millor servei i remuntar la dràstica caiguda dels resultats escolars.

Ens cal un sindicalisme de classe que abordi les problemàtiques que afronta la classe treballadora amb una mirada transversal i amb consciència nacional. Ara més que mai, cal La Intersindical.

La Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, va establir que, abans del 2017, s’havien d’equiparar les condicions laborals, incloent-hi la jornada, entre l’educació concertada i la pública.

Malgrat això, a secundària, els docents de concertada continuem impartint un 33% més d’hores lectives que a la pública, i a primària, un 9% més. Aquesta situació, a més de ser profundament injusta, s’ha tornat insostenible per la creixent complexitat de les aules i l’augment de les tasques burocràtiques.

El principi de “mateixa feina, mateixa jornada” és un dels drets més fonamentals dels treballadors. I, malgrat que en aquest cas està reconegut per llei, després de vuit anys de no aplicació, ha quedat demostrat que si els docents de concertada no ens mobilitzem, ningú ens regalarà res.

hores_lectives_concertada

El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

• En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
• Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
• Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.