El TEDH inadmet la demanda d’Òmnium i dona cobertura a una nova ofensiva judicial contra el català a l’escola

Barcelona, 18 de juny de 2026

La Intersindical denunciem la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’inadmetre la demanda presentada per Òmnium Cultural en relació amb la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per al sindicat, aquesta resolució representa una nova cobertura judicial a una ofensiva política i ideològica contra el català i contra la sobirania educativa de Catalunya.

Un nou aval judicial a una imposició sense criteri pedagògic

La resolució del TEDH considera que les decisions dels tribunals espanyols no van eliminar el model lingüístic català, sinó que només van incrementar la presència del castellà en una o diverses matèries. La Intersindical considerem, però, que aquesta lectura ignora la realitat d’una llengua minoritzada i legitima una intervenció judicial que no respon a cap criteri pedagògic.

Volem recordar que cap estudi educatiu justifica la imposició d’un percentatge lingüístic determinat i denunciar que els tribunals continuen actuant com un poder polític que pretén decidir sobre allò que correspon a la comunitat educativa i al Parlament de Catalunya.

El català necessita més protecció, no més subordinació

La Intersindical considerem que aquesta nova decisió judicial arriba en un context d’emergència lingüística. El castellà gaudeix d’una posició hegemònica als mitjans, a les plataformes digitals i en gran part de l’espai públic, mentre que el català només pot garantir la seva transmissió universal mitjançant el sistema educatiu.

L’escola catalana ha estat durant dècades una eina de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de construcció nacional. La imposició de percentatges només pretén generar conflicte i accelerar la minorització del català.

Gerard Furest: «No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola»

Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, ha afirmat en declaracions als mitjans:

«No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola. La resposta no pot ser la resignació. Cal organitzar-nos i construir una resposta col·lectiva que faci inaplicable aquesta ofensiva contra el català i contra el model d’escola catalana.»

Crida a la mobilització i a la defensa de l’escola catalana

La Intersindical exigim al Govern de la Generalitat que abandoni qualsevol actitud de resignació, que reforci els projectes lingüístics de centre i que assumeixi la responsabilitat de garantir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Al mateix temps, fem una crida a tota la comunitat educativa, a les famílies, a l’alumnat i al conjunt de la societat catalana a preparar una resposta unitària i contundent davant d’aquest nou atac als drets lingüístics.

La defensa del català a l’escola és una qüestió de drets, de cohesió social i de futur de país.

Fora els jutges de les aules. No als percentatges. L’escola en català, una escola per a tothom.

La Intersindical Educació apostem pel NO en la votació que es farà sobre el preacord presentat pel Departament d’Educació i Formació Professional després de mesos de negociació i mobilització sostinguda per part dels treballadors i treballadores de l’educació del nostre país.

En primer lloc, considerem que algunes mesures plantejades representen un avenç respecte de la situació actual, però pensem que es podia aconseguir més. El sistema educatiu català continua arrossegant mancances estructurals que aquest preacord no resol i que requeririen una aposta política i pressupostària molt més ambiciosa.

Valorem positivament que les mobilitzacions i la pressió exercida pel conjunt del personal educatiu hagin obligat l’Administració a posar sobre la taula un increment de més de 6.400 dotacions professionals. No és una xifra menor. Per posar-la en context, l’acord de recuperació de l’hora lectiva amb el conseller Cambray va comportar aproximadament 3.500 incorporacions, de manera que el nombre que ara es planteja és substancialment superior. També és significatiu que es multipliquin per trenta les dotacions previstes per a l’escola inclusiva respecte del pacte signat el març de 2026 per CCOO i UGT, que incorporava al voltant de 200 professionals. Aquest salt quantitatiu va en la bona direcció i demostra que la lluita col·lectiva dona resultats.

Així mateix, considerem positiu que es calendaritzi el pagament del deute dels estadis i que s’avanci en l’eliminació de les entrevistes, una reivindicació llargament defensada per la nostra organització.

Malgrat aquests avenços, considerem que el preacord és insuficient per afrontar els principals reptes de l’educació pública catalana. No aborda de manera decidida la reducció de les ràtios, una mesura imprescindible per millorar l’atenció educativa i les condicions de treball. Tampoc contempla la lluita dels sectors més precaritzats que han estat al peu del canó durant tot aquest procés (el PAE, el 0-3, el personal externalitzat o els professors singulars de FP) ni cap garantia per reforçar el paper del català com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu.

Pel que fa al currículum, continuem constatant decisions que empobreixen la formació de l’alumnat, com la fusió de matèries científiques, la tercera hora de català al batxillerat, la situació de la filosofia en aquesta etapa i el debat curricular a l’FP. Considerem que és irrenunciable una revisió profunda d’aquests aspectes per garantir una educació de qualitat.

D’altra banda, el preacord no inclou una clàusula de garantia salarial vinculada a l’IPC que protegeixi el poder adquisitiu dels professionals de l’educació davant l’augment del cost de la vida. Tampoc evita que continuï el tancament de línies previst per al pròxim setembre, una política que posa en risc l’equilibri territorial i l’oferta educativa pública.

La inversió prevista continua sent insuficient per generar una millora significativa de la qualitat educativa.Necessitem més professionals, però també més infraestructures i més recursos materials. No podem continuar fent classe amb temperatures que superen els 30 graus, en centres que presenten deficiències estructurals greus o en barracons que s’han cronificat.

Per tot això, La Intersindical Educació ens posicionem pel NO a aquest preacord i apostem per continuar la lluita per aconseguir unes condicions laborals i educatives a l’alçada del que necessita el nostre país.

Per últim, volem expressar el màxim respecte pel procés de consulta i per la decisió que adopti democràticament el conjunt del personal docent. Cadascú ha de poder valorar lliurement els avenços assolits i les mancances que encara persisteixen. Sigui quin sigui el resultat de la votació, La Intersindical Educació acatarem i respectarem la decisió democràtica dels treballadors i treballadores de l’educació pública.

La força que ens ha permès arribar fins aquí és la mateixa que ens ha de permetre continuar avançant.

La Intersindical ens alcem amb contundència contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ordenar l’execució provisional de la sentència que tomba bona part del Decret de Règim Lingüístic. El tribunal torna a demostrar una actitud obertament política i allunyada de la realitat pedagògica dels centres.

Un tribunal polititzat i al servei d’entitats radicals

Un cop més, el TSJC ha fet cas a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), una organització minoritària i no representativa que, sota el pretext del bilingüisme, persegueix en realitat la substitució lingüística en un país on només hi ha monolingües castellanoparlants. Recordem que aquest tribunal ja va ser l’artífex de la infame sentència del 25 % de castellà, i que la normativa de 2022, que convertia el castellà en llengua curricular, no ha servit per aturar l’ofensiva judicial.

El català a l’escola ha estat històricament un bastió d’integració al país. El decret de règim lingüístic que ara s’ataca regulava aspectes fonamentals com la vehicularitat normal del català, l’acollida dels nouvinguts, les activitats extraescolars o l’ús de la llengua en l’àmbit administratiu. El fet que el TSJC exigeixi l’execució d’una sentència que encara no és definitiva —hi ha recursos de cassació pendents al Tribunal Suprem— enmig de la pausa de Setmana Santa demostra una voluntat inequívoca d’agafar en fals la comunitat educativa i evitar-ne la reacció.

Cap a la inaplicabilitat de la sentència

La Intersindical com a sindicat, i també dins del marc de la plataforma “Pública i en Català”, treballarem incansablement perquè aquesta sentència injusta i arbitrària sigui, de facto, inaplicable. No permetrem que es doni el cop de gràcia al que representa el català a les nostres aules.

No permetrem que aquesta sentència injusta i arbitrària s’apliqui als nostres centres. El TSJC torna a actuar de braç executor d’unes elits que volen desmantellar l’escola catalana. Confiem que la resposta de la comunitat educativa i de tota la societat estarà a l’altura de la gravetat d’aquest nou embat.

Cridem a la unitat i a la mobilització

Refermem el nostre compromís amb una educació pública, de qualitat i íntegrament en català. Animem tota la comunitat educativa —docents, famílies i alumnat— a organitzar-se i estar amatents a les pròximes convocatòries de mobilització. Només amb la força col·lectiva aturarem aquest nou intent de trinxar el nostre model educatiu.

El conflicte educatiu continua obert després de les mobilitzacions i jornades de vaga que han sacsejat el sector. Lluny d’assumir la gravetat de la situació, La Intersindical denunciem que el conseller Dalmau manté una actitud prepotent i arrogant que impedeix qualsevol avenç real en la resolució del conflicte.

Denunciem que el Departament d’Educació es nega a negociar en espais on no hi siguin presents CCOO i UGT, sindicats que han avalat acords a l’esquena del personal docent i que han contribuït a la pèrdua de drets i de poder adquisitiu dels darrers anys. Aquesta imposició de marc evidencia una voluntat clara de controlar la negociació i d’evitar espais realment representatius.

Considerem especialment greu l’exclusió deliberada del comitè de vaga, l’únic espai legítim sorgit de la mobilització del professorat. Aquesta decisió vulnera el dret a una negociació real i evidencia que el Govern prioritza interlocutors afins en lloc d’escoltar la veu dels centres educatius mobilitzats.

Ens sembla escandalós i irresponsable que hi hagi organitzacions sindicals que legitimin aquest marc de negociació imposat i inadequat, preferint asseure’s a la mesa amb CCOO i UGT abans que defensar els interessos del personal educatiu en un espai unitari i combatiu.

La Intersindical defensem que la negociació s’ha de produir amb el comitè de vaga, sense exclusions i amb una voluntat real d’arribar a acords que responguin a les reivindicacions del col·lectiu.

El sector educatiu ha dit prou. Les mobilitzacions han evidenciat un malestar profund derivat de la precarització, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos. Ignorar aquesta realitat només agreujarà el conflicte. Centenars de centres educatius ja han començat a prendre decisions que alteren el funcionament habitual, com la negativa a fer sortides i colònies.

Advertim que, si el Departament manté aquest bloqueig, el conflicte s’intensificarà. Només una negociació real que atengui les reivindicacions del professorat pot obrir una sortida justa per al conjunt del sistema educatiu. Catalunya necessita avançar cap a una inversió mínima del 6 % del PIB en educació i garantir unes condicions laborals dignes.

Més informació o entrevistes: Marc Martorell (653 720 614)

El tòpic que els treballadors de la concertada són un col·lectiu dòcil, incapaç de mobilitzar-se més enllà de signar una petició o vestir-se de negre, havia anat arrelant. La resposta massiva a la vaga convocada per La Intersindical ho ha  desmentit rotundament.

Malgrat el boicot actiu dels tres principals sindicats del sector —que primer en van qüestionar la legalitat i després en van pronosticar el fracàs—, el 20M va fer història. Va ser la mobilització amb més seguiment del segle XXI a la concertada, demostrant que, quan hi ha una crida clara i valenta, les plantilles responen.

La jornada va deixar imatges que només els més veterans recordaven: sortejos de serveis mínims perquè tota la plantilla volia secundar la vaga; escoles on la direcció es confià i no els fixà i, després, no els va poder complir per manca de docents; pancartes a les façanes de les escoles, als ponts i a les places; claustres que van acordar l’adhesió per unanimitat; una marea de samarretes blaves omplint Barcelona; i periodistes de televisions i ràdios entrevistant en directe a delegats de La Intersindical sobre els greuges del sector.

Aquest èxit obliga a una reflexió de fons. Els 3 sindicats presents a la mesa de la concertada, limitant-se a convocar concentracions d’alliberats en horari escolar, han assolit un augment salarial per al 2026 d’entre l’1,5% i el 2%, condicionat a la inflació. Quin increment s’hauria pogut assolir si haguessin cridat a les plantilles a la mobilització? Continuaríem assumint moltes més hores lectives que a la pública si haguessin exercit de veritables sindicats?

La Intersindical havia anat demostrat que una altra manera de fer sindicalisme a la concertada és possible: implantant seccions sindicals als centres, prenent decisions en assemblees on es convoca al conjunt de delegats o participant, activament, en la plataforma Treballadors de la Concertada per l’Equiparació. La resposta de les plantilles a la convocatòria de vaga ho ha confirmat, una altra manera de fer sindicalisme és possible, i necessària.

Ara és el moment de fer el pas. Tant si fins ara no t’hi havies decidit com si confiaves en altres opcions, has d’entrar a la nostra web i afiliar-te. Si ets l’únic afiliat del teu centre, fes d’antena difonent les nostres publicacions i cartells, quan en sigueu varis, constituïu una secció sindical i presenteu candidatura a les eleccions. Un cop aconseguiu representació, convoqueu assemblees de treballadors per prendre les decisions més importants.

La vaga educativa convocada del 16 al 20 de març de 2026 té com a objectiu defensar unes condicions dignes i una educació de qualitat. Tot i la importància de la mobilització, el Govern ha publicat una ordre que fixa uns serveis mínims que La Intersindical considerem absolutament abusius i desproporcionats per a aquests cinc dies de vaga.

Aquesta decisió no busca garantir la seguretat de l’alumnat. El que fa, en la pràctica, és buidar de contingut el dret de vaga. Quan l’Administració imposa percentatges elevats de personal, està limitant un dret fonamental i enviant un missatge clar: vol evitar que la mobilització tingui impacte.

Què imposa l’ordre de serveis mínims

L’ordre estableix la presència obligatòria d’una persona de l’equip directiu per cada centre. Pel que fa a les dotacions de personal segons l’etapa i el servei, els mínims són:

• Infantil, primària i secundària: Un docent per cada tres unitats o aules.

• Llars d’infants: Un 33% de la plantilla.

• Centres d’educació especial: Un 50% de la plantilla.

• FP, Batxillerat, EOI i adults: Els serveis mínims es limiten a un membre de l’equip directiu per centre. En aquestes etapes, per tant, la pràctica totalitat de la plantilla pot exercir el seu dret a vaga.

• Menjador, cuina i lleure: S’imposa un 50% del personal de monitoratge, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest mateix percentatge s’aplica a diversos serveis del complex educatiu de Tarragona.

Per què són serveis mínims abusius?

La Intersindical denunciem que aquests percentatges no responen a un criteri d’excepcionalitat real. Són una retallada encoberta del dret de vaga. La pròpia ordre justifica els serveis mínims amb arguments genèrics sobre conciliació i tutela, però això no pot convertir l’escola en un servei de custòdia obligatori ni pot servir d’excusa per imposar dotacions que s’assemblen massa a un funcionament ordinari durant tota una setmana de protestes.

Impugnació i defensa del dret de vaga

La Intersindical impugnarem aquests serveis mínims als tribunals perquè vulneren el principi de proporcionalitat i limiten un dret fonamental en un moment clau per al sector. També exigim al Govern que rectifiqui i estableixi uns serveis mínims realment ajustats, amb criteris clars, motivats i respectuosos amb la mobilització.

Defensar l’educació és defensar la classe treballadora. I defensar el dret de vaga és defensar la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i plantar cara quan els drets s’erosionen.

Document serveis mínims:

Ja és disponible el número de març de L’Interconcertats, la publicació de referència de La Intersindical per a l’educació concertada. En aquesta edició, posem el focus en dues qüestions d’actualitat que marquen el futur immediat del sector.

Anàlisi de les noves taules salarials

D’una banda, el número de L’Interconcertats de març examina detalladament les noves taules salarials. Analitzem com s’han d’aplicar al professorat dels nivells concertats i quin impacte real tenen sobre les nostres nòmines. La Intersindical considerem que cal una vigilància estricta per garantir que no es perdi ni un euro de poder adquisitiu.

Motius per a la vaga i reivindicacions laborals

De l’altra, dediquem un espai central a la convocatòria de vaga impulsada per reclamar millores laborals urgents. La Intersindical exigim augments salarials dignes i l’equiparació de la jornada lectiva amb la de l’ensenyament públic. No podem permetre que els treballadors de la concertada continuem en una situació d’inferioritat greu.

A més, reivindiquem de manera prioritària la incorporació del personal d’administració i serveis (PAS) al sistema de pagament delegat. Aquesta és una mesura històrica que el Departament no pot demorar més. Les nostres demandes també inclouen:

• La reducció de les ràtios a les aules.

• La disminució de la càrrega burocràtica als centres.

• L’increment real de la immersió lingüística en català.

La Intersindical continuarem lluitant per un model educatiu que respecti els drets de tota la classe treballadora.