La Intersindical, juntament amb altres sindicats, exigim al Departament d’Educació la construcció immediata d’un nou institut a La Ràpita i el manteniment de totes les línies públiques actuals.

La situació a l’Institut Els Alfacs és insostenible. Concebut per a uns 350 alumnes, actualment acull 750 alumnes. Aquesta sobreocupació comporta greus mancances d’espai, dificulta la convivència escolar i posa en perill la seguretat, ja que l’edifici es troba en una zona amb risc d’esllavissaments.

Fa 13 anys que es va pressupostar un nou institut, però encara no s’ha fet realitat. Mentrestant, el Departament d’Educació preveu ara el tancament d’una línia de 1r d’ESO al centre, agreujant encara més la situació.

La Intersindical denunciem aquesta política, que suposa un clar perjudici per a l’educació pública i afavoreix indirectament la concertada. Rebutgem qualsevol tancament de línies públiques, que només condueix a la segregació educativa i a la pèrdua de qualitat a l’ensenyament públic.

Cal invertir més recursos en educació pública, reduir ràtios, millorar les condicions laborals del professorat i garantir la qualitat educativa per sobre d’interessos privats.

Defensem l’escola pública rapitenca. Ni una línia menys!

La Intersindical donem tot el nostre suport a la lluita dels docents i les AFAs del poble de Sant Hilari Sacalm en contra del projecte que, un cop més, sense cap consens i de manera sobtada i autoritària, pretén imposar el Departament d’educació. 

A Sant Hilari Sacalm, una localitat amb dos centres públics i un de concertat, quan el Departament d’educació anuncià que el darrer, que passava dificultats, s’integraria a la xarxa pública, la notícia fou ben acollida pels docents i les famílies dels tres centres. 

Però com succeeix sovint quan es vol vendre bou per bèstia grossa,  darrere d’un titular popular, s’hi amaga la lletra petita, que ha revoltat la comunitat educativa de la localitat. 

El centre concertat, reconvertit en institut-escola, és “menjarà” dos centres públics de dilatada trajectòria educativa, com són l’Escola Guilleries, institució gairebé centenària, i l’institut Anton Busquets i Punset, de reconeguda competència. 

Un cop més, crida l’atenció l’opacitat en l’actuació del departament, que pren decisions sense informar els afectats, docents, representants sindicals, equips directius, ajuntament ni famílies, als quals presenten una política de fets consumats que rebutgem de ple. 

Per últim, expressem el nostre suport al manifest publicat pels docents i les AFAs de Sant Hilari Sacalm, afegint que darrere d’aquesta intenció d’imposar un únic centre, un institut-escola, en un poble de sis mil habitants on fa tot just dos anys hi havia 3 centres educatius, no hi ha cap justificació pedagògica sinó només una política de reducció de costos. Aleshores, el poble de Sant Hilari Sacalm té raó quan afirma que estem davant d’una nova retallada per part del Departament d’educació.

El Departament d’Educació ha anunciat que el curs 2025-2026 comptarà amb un total de 5.848 grups d’I3 i de 1r d’ESO, 83 menys que aquest curs. Aquesta retallada afecta gairebé exclusivament els centres públics, amb la supressió de 23 grups d’I3 i 58 grups de 1r d’ESO, mentre que a la concertada la reducció és insignificant.

El Departament justifica aquesta mesura per la baixada de la natalitat i assegura que servirà per millorar les ràtios i garantir una millor atenció a la matrícula viva. No obstant això, aquesta justificació amaga una realitat preocupant: la pèrdua de grups es concentra a la xarxa pública, perpetuant el transvasament d’alumnat cap a la concertada.

La Intersindical denunciem que aquesta “planificació” suposa un atac a l’educació pública. Si la voluntat real del Departament fos reduir ràtios i millorar l’atenció a l’alumnat, caldria mantenir tots els grups i aprofitar la baixada demogràfica per garantir una atenció personalitzada i de qualitat. En canvi, el que s’està fent és eliminar oferta pública mentre es manté intacta la privada-concertada, consolidant un model dual que afavoreix la segregació.

Aquesta retallada arriba en un context de manca d’inversió en infraestructures i recursos humans. Tot i que el Departament anuncia l’obertura de nous centres i la creació d’alguns instituts-escola, aquestes mesures no compensen la reducció generalitzada de grups ni garanteixen la igualtat d’oportunitats.

La Intersindical exigim una planificació realment equitativa i una aposta ferma per l’educació pública. No podem acceptar que, amb l’excusa de la baixada demogràfica, es continuï desmantellant el sistema públic en benefici de la concertada. Cal una inversió decidida per reduir ràtios, millorar les condicions laborals del personal docent i garantir que l’educació pública sigui el veritable pilar del sistema educatiu a Catalunya.

El Departament d’Educació ha publicat només 16.663 vacants per al Concurs de Trasllats 2024-2025, una xifra molt inferior a les necessitats reals del sistema educatiu. Aquesta oferta no permet garantir una destinació definitiva als més de 35.000 nous docents que han ingressat al cos de funcionaris els darrers anys i perpetua la inestabilitat laboral del professorat.

El professorat necessita estabilitat: per què és imprescindible?

La manca de destinacions definitives per al professorat no només perjudica els docents, sinó també la qualitat del sistema educatiu.

• Millora de la qualitat educativa: Quan un docent té una destinació estable, pot treballar a llarg termini amb el seu alumnat, coordinar-se millor amb els equips educatius i consolidar projectes pedagògics. La rotació constant de professorat afecta la continuïtat dels aprenentatges i la cohesió als centres.
• Condicions laborals dignes: Sense una destinació definitiva, molts docents es veuen obligats a desplaçar-se cada any i a fer front a situacions d’incertesa i de dificultat en la conciliació de la seva vida personal i familiar.
• Prevenció de l’abandonament laboral: La precarietat provoca desmotivació i estrès, factors que poden propiciar l’abandonament de la professió. És imprescindible retenir el talent docent amb estabilitat laboral.

Una oferta de vacants que no respon a la realitat

El Departament d’Educació ha anunciat a mesa la següent distribució de vacants:

La manca de vacants suposa un bloqueig per al professorat que busca consolidar la seva plaça i és una mostra més de la falta de voluntat per estabilitzar els equips docents.

Exigim un increment immediat de vacants

No podem permetre que milers de docents continuïn en la precarietat.

La Intersindical denunciem la insuficiència d’aquesta oferta i exigim:

• La publicació de totes les vacants estructurals reals.
• Un augment significatiu de vacants per garantir que tots els docents puguin obtenir una plaça definitiva.
• La supressió de les places perfilades i de les adjudicacions discrecionals.
• La celebració d’un concurs autonòmic en anys sense concurs estatal.
• Transparència en el procés de publicació i adjudicació de vacants.

Consulta tota la informació sobre el Concurs de Trasllats

Tota la informació detallada sobre el Concurs de Trasllats 2024-2025 es pot consultar a:

https://educacio.intersindical-csc.cat/trasllats/

També pots llegir els articles següents per conèixer més detalls sobre terminis i novetats:

• Informació clau i terminis del Concurs de Trasllats
• Novetats sobre el Concurs de Trasllats i oposicions

La decisió de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor d’externalitzar la gestió de l’escola bressol municipal El Pit-Roig no és només un atac a aquesta comunitat educativa, sinó un exemple més de com les administracions s’allunyen del seu compromís amb els serveis públics. Aquest model privatitzador posa en perill els drets col·lectius i la qualitat dels serveis essencials que sustenten la nostra societat.

La Intersindical ens oposem fermament a qualsevol intent de privatitzar o externalitzar serveis públics, perquè això suposa convertir drets fonamentals, com l’educació, en mercaderies gestionades amb criteris de lucre.

L’externalització: una falsa solució

L’Ajuntament argumenta que l’externalització és necessària per qüestions d’eficiència i manca de recursos humans. Però sabem que aquest discurs amaga una política de desresponsabilització i debilitament dels serveis públics:

• L’externalització no garanteix l’eficiència, sinó que introdueix interessos privats en la gestió de serveis essencials.
• Les experiències arreu del nostre país demostren que aquestes pràctiques acaben degradant les condicions laborals del personal i la qualitat del servei.
• És una renúncia política a buscar solucions dins del marc públic, com reforçar les plantilles i millorar la inversió en recursos.

Privatitzar serveis públics és trair els ciutadans, que confien en unes institucions que garanteixin igualtat i qualitat.

Defensem l’educació pública com a pilar de la societat

L’educació és un dret fonamental, no un negoci. Per això ens sumem a la lluita de les famílies, que han deixat clar que l’escola bressol municipal ha de continuar sent un servei públic. El compromís de l’Administració no pot ser delegat a empreses privades que prioritzen els beneficis econòmics per sobre de les necessitats de la comunitat.

Aquesta situació evidencia una voluntat política que prioritza l’estalvi mal entès en lloc d’una inversió valenta en els serveis públics, posant en risc el futur dels nostres infants.

Més informació

• Notícia a NacióDigital: “Manifest contra l’externalització de l’escola bressol Pit-Roig”
• Notícia a 3/24 Telenotícies: “Famílies rebutgen l’externalització de l’escola bressol”
• Vídeo de suport a YouTube

Fem costat a la lluita!

La Intersindical reafirmem el nostre compromís amb l’educació pública i animem tothom a participar en aquesta causa. Només junts podrem evitar que l’educació es converteixi en un negoci.

El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

• En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
• Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
• Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.

En el marc de les necessitats creixents de conciliació familiar i benestar laboral, així com de l’objectiu de millorar l’eficàcia educativa, la setmana laboral de quatre dies per als docents es presenta com una proposta amb un alt potencial per a la comunitat docent de Catalunya. Aquesta iniciativa, que ja s’ha començat a implementar en altres sectors i països, busca reequilibrar la càrrega laboral, millorar la qualitat de vida dels treballadors i, alhora, mantenir uns estàndards elevats en el servei educatiu.

Catalunya, però, es troba a la cua en la implementació de mesures que busquen dignificar la professió docent i fer-la compatible amb el benestar personal i familiar. Com ja hem destacat en les nostres anàlisis sobre el permís parcialment retribuït i la llicència d’estudis retribuïda, aquestes mancances no només impacten negativament en el col·lectiu docent, sinó que també afecten la qualitat del sistema educatiu català.

Aquest escenari posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’un sistema educatiu sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana perpetua un model insuficient i limitat. Només amb sobirania plena podrem avançar cap a un model educatiu que prioritzi el benestar dels seus treballadors i garanteixi una educació pública de qualitat.

Per què una setmana laboral de quatre dies per als docents?

Els docents a Catalunya suporten una càrrega laboral significativa, amb horaris intensius que inclouen, a banda de les hores lectives, un gran volum de tasques complementàries com la preparació de materials, correcció d’exàmens, reunions amb equips docents i famílies i activitats de formació continuada. Aquesta situació es veu agreujada pel context de ràtios elevades, falta de recursos i una burocràcia que sovint sobrecarrega el personal educatiu. La setmana laboral de quatre dies podria ser una eina per:

• Reduir l’estrès laboral: Els docents disposarien d’un dia extra per recuperar-se, la qual cosa afavoreix la seva salut mental i física.
• Augmentar l’eficiència: Amb una jornada més compacta i planificada, s’optimitzarien les hores de treball efectiu.
• Millorar la conciliació familiar i personal: Permetria dedicar més temps a la família i a activitats d’oci, contribuint al benestar general del docent.

Com podria aplicar-se en l’àmbit educatiu?

La implementació d’una setmana laboral de quatre dies en el sector docent ha de tenir en compte les especificitats del sistema educatiu. Algunes propostes clau serien:

1. Redistribució horària: Comprimir la càrrega lectiva i complementària en quatre dies, mantenint la qualitat educativa. Per exemple, s’ampliarien lleugerament les jornades dels dies laborables, per tal d’evitar perdre hores lectives setmanals.
2. Rotacions de personal: Es podrien establir sistemes de rotació entre el personal docent per assegurar la continuïtat del servei educatiu al llarg de tota la setmana.
3. Proves pilot: Implantar aquesta proposta en alguns centres educatius de manera experimental per avaluar-ne l’impacte en la qualitat educativa, el rendiment dels alumnes i el benestar del professorat.

Beneficis per als docents i el sistema educatiu

• Reducció de l’absentisme laboral: Amb més temps de descans i recuperació, es reduirien els nivells d’esgotament i les baixes mèdiques per estrès.
• Millora de la qualitat educativa: Un professorat més descansat i motivat pot oferir un ensenyament més efectiu i creatiu, adaptant-se millor a les necessitats dels seus alumnes.

Exemples internacionals

A països com Islàndia i Nova Zelanda, la setmana laboral de quatre dies s’ha aplicat amb èxit en diversos sectors, demostrant que és possible mantenir o fins i tot millorar la productivitat amb menys hores de treball. Aquest model podria ser un referent per al sistema educatiu català.

Reivindicació sindical

La Intersindical creiem que la setmana laboral de quatre dies per als docents no només és una demanda viable, sinó necessària per dignificar la professió docent i avançar cap a un model educatiu més sostenible. Aquesta proposta encaixa en el nostre compromís de millorar les condicions laborals i garantir un ensenyament públic de qualitat. Lluitem perquè aquesta mesura es converteixi en una realitat.