El NO al pacte educació s’imposa amb una participació històrica del professorat

La consulta sobre l’acord entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT ha deixat un resultat incontestable. Votar no al pacte educació s’ha imposat de manera clara i rotunda entre el professorat. Amb un cens total de 92.647 persones i 42.984 vots emesos, la participació ha estat històrica i confirma que el malestar als centres és profund i sostingut.

El resultat no admet lectures interessades. Un total de 40.796 docents han votat en contra de l’acord, mentre que només 2.188 hi han votat a favor. Aquesta diferència expressa un rebuig massiu a un pacte insuficient, tancat a la baixa i allunyat de les necessitats reals del sistema educatiu públic.

Votar no al pacte educació ha estat una resposta clara del professorat

La magnitud del vot contrari mostra que el professorat no avala un acord que consolida la pèrdua de drets i de poder adquisitiu. També evidencia que la plantilla no accepta operacions polítiques pensades per desactivar el conflicte educatiu sense resoldre’n les causes.

La participació de 42.984 vots és una xifra històrica. No és només una dada quantitativa. És una demostració de força col·lectiva i de consciència professional. Milers de docents han volgut pronunciar-se perquè saben que el futur de les seves condicions laborals i de l’educació pública no es pot decidir d’esquena als centres.

Aquest resultat reforça el que ja s’havia expressat a les mobilitzacions dels darrers mesos. El professorat vol canvis reals. Vol salaris dignes. Vol menys ràtios. Vol més recursos. Vol menys burocràcia. I vol que la negociació respongui a les necessitats del país i de la comunitat educativa, no als interessos del Govern ni a la lògica dels pactes de despatx.

Un rebuig massiu a un acord insuficient

La Intersindical denunciem que el pacte rebutjat pel professorat no garanteix una recuperació real del poder adquisitiu. L’increment salarial anunciat és insuficient i s’aplica de manera progressiva durant anys. A més, una part de les mesures queda condicionada als pressupostos o diluïda en comissions futures sense capacitat real de decisió.

Tampoc no hi ha una resposta immediata a qüestions centrals com la reducció de ràtios, la dotació de recursos per a l’escola inclusiva o la desburocratització del sistema. Al mateix temps, l’acord ignora aspectes de fons que afecten directament el model educatiu, com el deteriorament del currículum i la situació del català a les aules.

Per això el resultat de la consulta té una importància política evident. El professorat ha desautoritzat el relat de consens que el Departament volia construir. Ha dit que no a un pacte que no resol els problemes estructurals del sector. I ha deixat clar que la negociació no es pot tancar sense escoltar la plantilla.

La participació històrica obliga el Departament a rectificar

Quan gairebé 43.000 persones participen en una consulta d’aquestes característiques, el missatge és inequívoc. El Departament no pot mirar cap a una altra banda. No pot presentar com a solució un acord que ha estat rebutjat de manera tan àmplia. I no pot continuar governant el conflicte amb gestos cosmètics i promeses ajornades.

La Intersindical defensem que aquesta participació històrica dona més legitimitat que mai a les reivindicacions del professorat. El vot contrari no és un punt final. És una exigència de rectificació. El Govern ha d’obrir una negociació real, amb compromisos concrets, calendari clar i mesures efectives per millorar les condicions laborals i reforçar l’educació pública.

La vaga de la setmana vinent ha de convertir el rebuig en força col·lectiva

Ara cal transformar aquest resultat en mobilització sostinguda. La consulta ha servit per demostrar que el professorat rebutja el pacte. La vaga de la setmana vinent ha de servir per convertir aquest rebuig en una nova demostració de força als carrers i als centres.

La Intersindical cridem tot el professorat a secundar la vaga de la setmana vinent. Cal omplir els centres de debat, reforçar l’organització col·lectiva i sortir al carrer per exigir un canvi de rumb. Només amb mobilització sostinguda s’han arrencat millores al llarg dels anys. I només així es podrà forçar una negociació que respongui de veritat a les necessitats del sector.

Votar no al pacte educació ha estat una decisió clara. Ara cal fer el pas següent. El resultat de la consulta ha obert una oportunitat política i sindical que no podem desaprofitar. El professorat ha parlat amb contundència. Ara toca mantenir la pressió, enfortir la resposta col·lectiva i defensar una educació pública amb més drets, més recursos, més català i més dignitat laboral.




Diem NO al pacte d’educació perquè consolida la pèrdua de drets dels treballadors i treballadores

La Intersindical defensem que el futur de les condicions laborals del personal educatiu no pot decidir-se amb acords a la baixa ni pactes tancats amb presses. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació és insuficient i no respon a les demandes expressades per la comunitat educativa a les mobilitzacions recents.

Per aquest motiu, votar no al pacte d’educació és clau per defensar uns salaris dignes, millores laborals reals i un sistema educatiu públic de qualitat.

La consulta oberta al professorat ha de servir perquè la plantilla valori amb dades què implica realment aquest acord.

Un increment salarial molt inferior al cost de la vida

El pacte preveu un increment salarial que arribaria aproximadament a 211 € mensuals a primària i 216 € a secundària l’any 2029. Aquest augment s’aplicaria de manera progressiva durant quatre anys.

A la pràctica, això significa un increment mitjà aproximat de 50 € mensuals cada any, una xifra que representa menys del 2 % d’augment anual.

Aquesta pujada és clarament insuficient si es té en compte l’evolució recent dels preus. Els darrers anys la inflació acumulada ha provocat una pèrdua superior al 17 % del poder adquisitiu del professorat. L’acord no només no recupera aquesta pèrdua, sinó que la consolida.

En altres paraules, fins i tot si s’aplica íntegrament l’augment previst, d’aquí a quatre anys el professorat continuarà tenint menys capacitat de compra que abans de la crisi inflacionària.

Per a calcular amb exactitud què representa aquesta proposta en cada cas es pot fer servir la calculadora salarial publicada al web del nostre sindicat:
https://educacio.intersindical-csc.cat/salari/

Un acord condicionat i sense garanties reals

Un altre problema rellevant de l’acord és que part de les millores econòmiques depenen de l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa significa que l’acord no garanteix plenament que aquestes quantitats s’arribin a aplicar en els termes anunciats.

Així mateix, moltes de les mesures que apareixen al document no són compromisos ferms, sinó simples declaracions d’intencions o creació de comissions que estudiaran possibles millores en el futur.

Entre aquestes qüestions hi ha temes importants com:

  • la reducció horària a partir dels 55 anys
  • aspectes relacionats amb la borsa de treball
  • la revisió dels currículums
  • la desburocratització del sistema educatiu
  • els recursos necessaris per a l’escola inclusiva
  • altres condicions laborals del personal educatiu

Aquest plantejament deixa moltes decisions en mans de grups de treball sense una capacitat real de decisió, fet que genera incertesa sobre la materialització d’aquestes mesures.

Cap millora immediata en ràtios ni recursos

El pacte tampoc dona resposta a una de les demandes centrals de la comunitat educativa: la reducció de ràtios a les aules.

Les mesures anunciades tenen un impacte molt limitat a curt termini i, en alguns casos, s’allargarien fins al curs 2031-2032. Per tant, l’efecte real sobre la càrrega docent i la qualitat educativa seria mínim els pròxims anys. A més a més, la comunicació que fan CCOO i UGT atribueix el mèrit de totes aquestes mesures a l’acord que s’ha signat, quan, de fet, la majoria ja s’estan tramitant des de Madrid.

Pel que fa a l’educació inclusiva, el document tampoc concreta mesures estructurals. No es plantegen reduccions de ràtio específiques ni un augment suficient de recursos per a atendre la diversitat a les aules.

Moltes de les propostes es limiten a continuar desenvolupant programes o estudis que ja existeixen, sense cap compromís clar d’ampliació de personal o d’altres tipus.

Ni currículum, ni llengua, ni país

La Intersindical, com a sindicat nacional i de classe, no lluitem només per a la millora de les nostres condicions laborals com a treballadors de l’educació, sinó també per a construir un sistema educatiu del qual ens puguem sentir orgullosos.

És per això que denunciem que l’acord signat no inclou canvis en el currículum, ni tan sols la reversió dels nefastos canvis recents a batxillerat com la fusió de les ciències i la retallada d’hores de literatura i de filosofia, totes elles matèries que fomenten el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat en una etapa clau. Tampoc aborda qüestions que tenen al veure amb la cohesió del país com ara la supressió de les lectures obligatòries que s’ha dut a terme aquest curs.

L’acord tampoc aborda la situació de la llengua a les aules. Recordem que fa uns anys l’exconseller González-Cambray destapava que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà. La Intersindical fa anys que proposem a les diferents administracions educatives una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, la majoria de les quals sense cap cost pressupostari. Han acabat sempre en el no-res.

Un acord que busca desactivar les mobilitzacions

El calendari i la manera com s’ha tancat aquest pacte evidencien una voluntat clara del Departament: desactivar les mobilitzacions previstes per al mes de març.

Durant el procés de negociació, la proposta presentada pel Departament només ha millorat lleugerament l’oferta anterior, que havia estat considerada insuficient per a la majoria sindical.

Malgrat això, CCOO i UGT han decidit signar-la amb el Govern, fet que ha permès al Departament presentar públicament una imatge de consens entre el col·lectiu i l’Administració que no reflecteix el malestar que hi ha als centres educatius.

La força dels docents és la mobilització

La història recent del sector educatiu demostra que les millores reals arriben quan el professorat s’organitza i es mobilitza.

La vaga del 11 de febrer va evidenciar la capacitat del sector per pressionar el Govern i situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic. Acceptar ara un acord insuficient significaria renunciar a aquesta força col·lectiva.

Per aquest motiu, La Intersindical defensem que votar no al pacte d’educació és el primer pas per mantenir la pressió i continuar treballant per assolir millores substancials.

El futur de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat no es pot satisfer amb engrunes. Cal una resposta col·lectiva clara per exigir millor salari, més recursos, menys ràtios, més català i més democràcia en la negociació.




Crida a la vaga massiva a l’educació contra els pactes opacs i a traïció

Imatge de la manifestacio a plaça Sant Jaume

La Intersindical denunciem amb fermesa el pacte que els sindicats CCOO i UGT han signat de manera bilateral amb el Departament d’Educació. Aquest acord suposa una traïció directa a la confiança de la classe treballadora educativa. Després de la històrica mobilització de l’11 de febrer, la resposta del Govern i dels sindicats del règim ha estat tancar-se en despatxos per rebaixar les nostres demandes legítimes. Davant d’aquest escenari, només hi ha un camí possible: la vaga massiva a l’educació.

Un pacte d’engrunes i pèrdua de poder adquisitiu

L’acord signat per CCOO i UGT és del tot inacceptable. Proposen un augment salarial d’uns 200 euros repartits en quatre anys, xifra que no corregeix la pèrdua històrica de poder adquisitiu. Concretament, el personal docent acceptaria consolidar una pèrdua del 17 % del seu salari real. La Intersindical no podem acceptar que es pretengui embaucar el col·lectiu amb percentatges del complement específic que amaguen millores insignificants de cara al futur.

Aquest pacte d’esquenes a la comunitat educativa no soluciona l’emergència lingüística ni la manca de recursos del Decret d’escola inclusiva. Són mesures insuficients que ja s’estaven implementant i que no responen a la força mostrada als carrers. No acceptarem engrunes mentre la qualitat de l’ensenyament i les nostres condicions laborals continuen degradant-se.

Cap a la vaga massiva a l’educació: la setmana del 16 de març

Ara és l’hora de desbordar les previsions d’un Govern que ens menysté. La Intersindical convoquem i treballem perquè la setmana del 16 al 20 de març constitueixi un èxit rotund de mobilització. Hem de mostrar a la societat i als sindicats del 78 que a Catalunya no ens rendim davant de pactes opacs. La força real dels centres ha de superar la representació del 22 % que ostenten els signants d’aquesta traïció.

La lluita és l’únic camí per aconseguir millores substancials i concretes. Per aquest motiu, fem una crida a donar tota la força a les assemblees de base. L’empenta del moviment assembleari és l’única garantia que tota decisió sigui refrendada pel col·lectiu. Cal un front comú que representi el 78 % de la força sindical restant per assolir unes condicions dignes.

Autoorganització i resistència als centres

La Intersindical demanem a tot el personal educatiu de Catalunya que es concentri davant les seus dels sindicats traïdors per mostrar el seu rebuig. Recordem que mai s’han aconseguit avenços sense resiliència i organització. Una vaga massiva a l’educació aturarà el sistema i obligarà l’Administració a escoltar la voluntat majoritària de mestres, professors i personal laboral.

Exigim una educació de qualitat, l’ús efectiu del català a les aules i uns salaris dignes. La mobilització no s’atura aquí. Ens veiem als carrers la setmana del 16 al 20 de març per demostrar que la dignitat de la comunitat educativa no està en venda.




Increment salarial del Govern mentre creix el conflicte amb els docents i a la sanitat

El Govern ha previst per al 2026 un nou increment de les retribucions dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat. Aquesta decisió arriba en un moment d’una tensió laboral creixent, amb mobilitzacions i conflictes oberts en sectors clau per a tot país com l’educació i la sanitat.

La Intersindical denunciem aquesta política de privilegis, que envia un missatge molt clar. Quan cal prioritzar salaris, condicions i serveis públics, l’Executiu tria beneficiar-se a si mateix.

Sous alts i més increments

La documentació pressupostària fixa quantitats anuals molt elevades per a l’any 2026. La presidència supera els 146.000 euros anuals, i les diverses conselleries se situen per sobre dels 130.000 euros. Les secretaries generals i les direccions generals també mantenen imports molt alts.

Aquestes xifres situen els càrrecs del Govern entre els més ben pagats de l’Estat. Alhora, la majoria social pateix l’encariment de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu.

La contradicció amb educació i sanitat

El contrast és evident. A les aules i als centres sanitaris, les plantilles denuncien manca de recursos, sobrecàrrega, precarització i dèficits estructurals que s’arrosseguen de fa anys.

En canvi, el Govern demana responsabilitat i contenció als treballadors, però no l’aplica als seus propis sous. Aquest doble estàndard no fa res més que erosionar la confiança en el Govern i alimentar el malestar dels treballadors i treballadores dels serveis públics.

Quan no es reforcen plantilles, empitjora l’atenció. Quan no es milloren condicions, augmenta la rotació. Quan no es protegeix el poder adquisitiu, creix la precarietat. I quan el Govern s’incrementa el sou, el conflicte s’agreuja.

Crida a secundar les vagues i mobilitzacions

Davant d’aquesta situació, cal una resposta col·lectiva sostinguda en el temps. La Intersindical fem una crida a participar en les vagues i mobilitzacions que s’han convocat perquè ens hi juguem unes condicions dignes, uns salaris justos i uns serveis públics que funcionin.

L’organització, la unitat i la lluita són l’únic camí per a capgirar aquesta deriva antisocial.

 




La Intersindical denunciem l’incompliment del PSC a l’hora de protegir l’escola pública en el cas del Joan Solans de Granollers

La història del Joan Solans es remunta a la Segona República, però l’edifici actual es va construir sobre l’antic durant els anys 60. Parlem d’un centre escolar històric que ha acompanyat la vila de Granollers des de fa gairebé 100 anys.

Actualment l’escola, que acompleix una funció social de primera necessitat en un entorn molt vulnerable a nivell socioeconòmic, acull i integra una població molt diversa, i actua com a cohesionador social i com un element de lluita contra la segregació. 

Com és possible que l’alcaldessa de Granollers, la Consellera d’Educació i el President de la Generalitat, tots 3 del PSC, no defensin aquest projecte educatiu i la seva tasca, i vulguin tancar l’escola? Com és que incompleixen allò que van dir i prometre a les darreres campanyes electorals quan deien allò de «ni una línia menys a l’escola pública: menys alumnes, millor atenció»? Com és que no s’ha aprofitat la baixada de natalitat per mantenir les línies actuals i baixar les ràtios? 

Una vegada més, rere els missatges benintencionats, hem rebut la destralada. En aquest cas, no com un tancament de línia, sinó de forma molt més despietada: com un tancament d’escola. Això encara és molt pitjor quan t’adones que al costat del Joan Solans hi ha una escola concertada amb diverses línies. 

S’ha negat a les famílies el dret a matricular a l’escola, és a dir, s’ha negat la possibilitat que el projecte escolar tiri endavant. S’han desoït les diverses lluites i protestes que s’han dut a terme i, un cop més, s’ha castigat a cop d’injustícia aquella part de la comunitat educativa més mobilitzada i combativa, que creu que l’escola pública és l’antídot contra la segregació i garantia d’igualtat social.

La Intersindical mostrem públicament el nostre rebuig frontal a una nova agressió al model públic d’educació per part de l’Ajuntament de Granollers i de la Generalitat de Catalunya. 

Convoquem la població a unir-se a la concentració de protesta contra el tancament, que se celebrarà davant de l’acte que tindrà lloc el dilluns dia 23 de febrer al Centre Tecnològic i Universitari de Roca Umbert a Granollers a les 16h, on es comunicarà el tancament del centre a les famílies.

Continuem lluitant per una escola pública que garanteixi la igualtat social.

 




La provocació del Govern del PSC: 100 euros d’aquí tres anys

Manifestacó unitària Educació

La proposta que ha posat sobre la taula el Departament d’Educació i Formació Professional per “millorar el sistema educatiu i les condicions laborals” no resol el conflicte. L’element central és un increment del 4% del sou fins al 2029, que es tradueix en uns 105-108 euros bruts mensuals en 14 pagues quan s’hagi aplicat del tot d’aquí a tres anys. Això no només no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu, sinó que probablement l’incrementarà si tenim en compte la pujada de l’IPC aquests darrers anys, que es preveu en un 3,1% anual.

La Intersindical denunciem que el Govern pretén desactivar una mobilització assembleària històrica amb una oferta insultant, condicionada i orientada a consolidar més càrrega de feina que només està pensada per dilatar el temps de negociació. El que reclamem als centres és un canvi estructural, no un pedaç.

Un increment gradual fins al 2029 que no compensa ni de lluny el que hem perdut

El Departament concreta l’increment final en 1.480,36 euros anuals per al cos de mestres i 1.513,68 euros anuals per a secundària. Ho presenta com una millora “estructural” i xifra en 97.273 les persones que se’n beneficiarien.

Però una pujada esglaonada en quatre anys no recupera el poder adquisitiu perdut. Encara menys quan el dia a dia a les aules és de saturació, complexitat creixent i manca de recursos.

No és un problema de diners, sinó de prioritats

La proposta del Departament d’Educació contrasta de manera evident amb el tracte que la Generalitat ha donat a altres col·lectius públics. Aquesta mateixa setmana Interior ha formalitzat un acord amb els Mossos d’Esquadra que suposa 4.000 euros anuals més per a l’escala bàsica i una reducció de 100 hores de jornada, fins a les 1.580 hores anuals, a més de millores en vacances, nocturnitat i caps de setmana.  

En canvi, a Educació es planteja un increment que, quan arribi al final del desplegament, serà del tot insuficient i que, a sobre, es vincula explícitament a una “actualització del marc funcional” que consolida noves obligacions i més càrrega de feina.  

La Intersindical denunciem que aquesta diferència no és anecdòtica: evidencia prioritats polítiques. Si la Generalitat pot acordar millores immediates i una reducció d’hores en un sector, també pot assumir la recuperació real del poder adquisitiu, la reducció efectiva de ràtios i l’augment de recursos estructurals a l’educació pública sense disfressar-ho de “noves funcions”.

Increment vinculat a noves funcions

El document no només anuncia una pujada. La fonamenta en una “actualització del marc funcional” que incorpora explícitament funcions vinculades a la inclusió, la detecció de necessitats, l’orientació i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Tot això no són detalls tècnics. És la porta d’entrada a convertir en obligació normativa tasques que avui ja assumim sense recursos, sense temps i sovint sense suport especialitzat. Si l’Administració vol reconèixer la feina, ha de començar per dotar els centres de professionals i reduirbla càrrega, i no per formalitzar més responsabilitats a canvi d’una pujada insuficient.

Coordinacions i digitalització

El Departament parla d’ordenar el règim horari de coordinacions i de revisar el complement de la coordinació digital, amb un increment progressiu del 25% entre 2026 i 2030, que es tradueix en uns minsos 22,5€ mensuals.

La Intersindical exigim que qualsevol revisió vingui acompanyada sobretot de temps real, i criteris transparents. No acceptarem que es normalitzi la disponibilitat permanent davant d’incidències com si fos part inherent de la feina docent.

Inclusió, promeses i calendaris que es dilaten

El Departament afirma destinar més de 230 milions anuals a l’educació inclusiva i proposa mesures com incorporar 85 professionals d’Audició i Llenguatge per a SIEI+, crear 300 figures d’atenció educativa el 2027-2028 i revisar els EAP.

La Intersindical insistim que el problema és d’urgència. Parlar d’avaluacions d’impacte abans d’acabar el 2027-2028 o de noves figures “estructurals” d’aquí a dos cursos no respon a la situació actual dels centres. La inclusió sense recursos immediats és sobrecàrrega i frustració per als equips i per a les famílies.

Ràtios i desburocratització

Així mateix, el Departament planteja arribar a 20 alumnes a primària i 27 a 1r d’ESO el 2028-2029, i continuar després fins als 25. Aquestes xifres ja són aproximadament les que estan plantejades en la reducció de ràtios que es va iniciar amb l’antic govern, i el cert és que no suposen cap millora significativa. Exigim que, com a punt de partida per a parlar de ràtios, el Govern es comprometi a no tancar cap línia a la pública i que s’abaixin les ràtios en lloc d’ampliar la ràtzia de tancaments i fusions que hem patit aquest curs.

També proposa un Pla de Desburocratització amb una subcomissió tècnica que tancaria treballs el juny de 2026 i aplicaria mesures el curs 2026-2027. Els centres, però, necessiten decisions immediates: plantilles suficients, substitucions àgils i menys paperassa. Si el Govern vol tenir credibilitat, ha de començar per adoptar mesures verificables el curs vinent, i no per especular amb calendaris que s’allarguen fins al 2030.

Provisió, perfils i oposicions. L’opacitat continua

El document parla de concursos de trasllats, percentatges de cobertura definitiva i revisió de perfils, incloent-hi la proposta d’extingir perfils com “competència digital” i “metodologies amb enfocament globalitzat”. També anuncia criteris comuns per a entrevistes i registres de puntuacions. La Intersindical reclamem un canvi profund del model de provisió: transparència real, criteris objectius i la fi de la discrecionalitat. Els centres i el personal educatiu no poden continuar patint incertesa permanent.

Currículum i escola catalana: cal un compromís amb el català com a llengua vehicular

El Departament anuncia orientacions curriculars abans d’acabar el 2026 i parla de participació docent i seguiment a la Mesa Sectorial. Aquesta és una proposta que no concreta res i que pot acabar en paper mullat. Exigim que es reverteixi la fusió de ciències a batxillerat i que es recuperi l’hora de català i de filosofia com a punt de partida per a poder consensuar un currículum que no margini les ciències i les humanitats. El conflicte també és de model. No hi ha una educació pública de qualitat sense un compromís ferm amb el català com a llengua vehicular a tot el sistema. Aquest punt ha de ser central i explícit, i no un punt difús dels documents tècnics.

No acceptarem que la sortida depengui només de la mesa

Vivim un moment d’autoorganització als centres que no es pot menystenir. La Intersindical defensem que les assemblees de centre i les coordinacions territorials han de marcar l’estratègia. És inacceptable que el rumb del conflicte depengui en exclusiva del criteri dels sindicats majoritaris, especialment quan el país ja ha vist acords insuficients en el passat.

La proposta del Departament no està a l’altura del moment. Si el Govern vol resoldre el conflicte, ha d’abandonar el relat d’“acords sostenibles” i posar recursos reals sobre la taula, amb mesures immediates i sense carregar encara més responsabilitats a les plantilles.

La mobilització continua. I continuarà mentre no hi hagi canvis estructurals als centres.




La vaga educativa marca un punt d’inflexió als centres i evidencia la força del conflicte

La vaga educativa confirma el malestar acumulat als centres

La jornada de vaga educativa de l’11 de febrer ha evidenciat que el conflicte no és conjuntural: és estructural. El seguiment real als centres públics ha estat massiu, amb nombrosos claustres que han secundat la convocatòria i amb molts centres que han funcionat exclusivament amb serveis mínims.

La Intersindical treballem amb dades recollides directament als centres que situen el seguiment real entre docents de la pública per sobre del 80%. Aquesta dada no és només una xifra, sinó que reflecteix mesos d’organització, assemblees i coordinació de base.

La mobilització no neix als despatxos. Neix als centres.

Irregularitats en la comptabilització del seguiment

El Departament d’Educació ha fet públiques xifres que no reflecteixen aquesta realitat. La Intersindical hem constatat irregularitats greus en el sistema de recompte.

L’aplicatiu obliga a calcular el seguiment sobre el total de docents en nòmina, i no sobre les places estructurals efectives. No permet, per tant, descomptar els serveis mínims imposats. Així mateix, inclou en el còmput docents de baixa o en permís. En alguns casos, una mateixa plaça ocupada successivament per diferents persones és comptabilitzada com si tots fossin docents actius al mateix temps.

Aquest conjunt de criteris incrementa artificialment el nombre total de docents i redueix el percentatge de participació. No es tracta d’un matís tècnic, sinó d’una pràctica de comptabilitat creativa que altera la percepció pública del conflicte.

Es poden discutir les xifres d’assistència en una manifestació, però una vaga implica un sacrifici econòmic personal. En conseqüència, la força d’una vaga mereix molt més respecte.

La Intersindical exigim transparència, una rectificació i la publicació de dades auditables.

Serveis mínims abusius i dret de vaga

La jornada també ha estat marcada per la imposició d’uns serveis mínims desproporcionats. En molts centres, la presència obligatòria de personal ha reduït l’activitat a una funció merament assistencial.

La Intersindical denunciem que aquesta concepció transforma l’escola en un espai de custòdia i buida de contingut el dret de vaga. L’educació no és un simple aparcament.

Divergència estratègica amb la mesa sectorial

La jornada ha posat en evidència una divergència política i estratègica. La proposta de vaga que ha sorgit de la mesa sectorial és limitada en el temps i en l’ambició. Moltes assemblees de centre han expressat la necessitat d’una mobilització continuada, sostinguda i amb capacitat real de forçar canvis estructurals.

La Intersindical no defensem una mobilització simbòlica; defensem una estratègia que incrementi la pressió i obligui el Govern a revertir la desinversió crònica del sistema.

El conflicte no es resoldrà amb força als centres i als carrers, i no amb reunions tancades. 

Reivindicacions clares i estructurals

La vaga no és només una qüestió salarial. És una resposta a un model que s’afebleix.

Reclamem la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de ràtios, l’estabilitat de plantilles i la cobertura immediata de substitucions. També exigim recursos reals per a una escola inclusiva que no traslladi responsabilitats sanitàries al professorat.

Lluitem per una escola catalana de la qual ens puguem sentir orgullosos, amb uns currículums acordats amb la comunitat educativa, que no canviïn cada quatre anys i no es buidin de continguts com s’ha fet amb els recents canvis a batxillerat o amb la reforma del 2022. 

La deriva que menysté les ciències i les humanitats posa en evidència que els successius governs no estan interessats a formar ciutadans amb capacitat de pensament crític, sinó que busquen treballadors als quals poder explotar en un futur, en un país que ha deixat de ser potència científica i industrial per a convertir-se en “el balneari d’Europa”.

I, amb un caràcter també troncal, defensem el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. No hi pot haver una educació pública de qualitat sense que la llengua pròpia del nostre poble estigui garantida.

El conflicte continua

La jornada de l’11 de febrer no tanca en cap cas el conflicte. Ben al contrari, ha estat un punt d’inflexió que el reforça. 

La Intersindical continuarem treballant als centres, al carrer i en tots els espais de lluita per garantir canvis estructurals. L’educació pública es defensa amb recursos, respecte pel personal educatiu i una voluntat política real, i no amb retòrica. 

El Govern està obligat a escoltar els professionals del sector. Els centres ja han parlat.