Actualització sobre el Concurs d’Oposició Extraordinari per a Docents

Alumnes en un aula

La llista provisional de persones seleccionades en el concurs extraordinari ja ha estat publicada.

Termini per a Reclamacions:

Si tens alguna reclamació, recorda que tens un termini molt curt, només dos dies, per presentar-la. És crucial que revisis aquesta llista al teu Espai Personal i, si necessites, presentis la teva reclamació de manera tempestiva. Trobaràs més informació al portal d’oposicions: educacio.gencat.cat.

Recurs d’Alçada

En cas que consideris necessari interposar un recurs d’alçada, tens un termini d’un mes per fer-ho. Recomanem consultar amb un advocat o, si ets afiliat a La Intersindical, posa’t en contacte amb nosaltres per assessorament. AFILIA’T.

Llista Definitiva

Una vegada finalitzat el període de reclamacions, es publicarà la llista definitiva. És fonamental mantenir-se informat per estar al corrent dels teus drets i dels propers passos a seguir. Pots seguir-nos a les nostres xarxes socials o en aquest web.

Aquesta informació és vital per als docents que han participat en aquest concurs d’oposició. Des de La Intersindical, ens comprometem a oferir suport i assessorament durant aquest procés i us demanem que en feu difusió per assegurar que la informació arriba a tothom.




La intersindical i altres sindicats critiquen la proposta del departament d’educació per abordar la manca de docents de català

Aula sense professor

Hem emès una declaració conjunta amb altres sindicats de docents i el sindicat d’estudiants SEPC, expressant la nostra forta crítica a la proposta del Departament d’Educació per abordar la manca de docents de català. En aquest comunicat, qualifiquem la proposta de «pedaç» i argumentem que aquesta no millora les condicions laborals dels docents ni fa que la professió sigui més atractiva.

En la nostra opinió, l’enfocament de simplement ampliar les titulacions que poden impartir la matèria de llengua catalana a secundària pot tenir repercussions negatives en la qualitat de l’educació, ja que alguns nous professors podrien no tenir la formació necessària per a aquesta especialitat.

Per tant, instem el Departament d’Educació a treballar en estreta col·laboració amb les universitats per augmentar la matriculació al Grau de Filologia Catalana i millorar significativament les condicions laborals dels docents. És essencial que creem incentius reals per atraure els llicenciats cap a la professió docent i, alhora, garantir que els nous professors estiguin ben preparats per afrontar les seves responsabilitats educatives.

A més, instem el Govern a adoptar una actitud proactiva per resoldre aquesta problemàtica que afecta l’educació a Catalunya. Això no només és una qüestió de recursos i formació, sinó també de valorar la importància de les Humanitats i la llengua catalana com a part integral de la formació crítica de les persones.

Podeu llegir la declaració completa i les nostres propostes per millorar la situació a continuació.




Els sindicats d’educació impulsen l’agenda de reivindicacions laborals a les reunions amb grups parlamentaris

Façana del Parlament de Catalunya

Els sindicats d’educació ens hem reunit amb diversos grups parlamentaris, incloent PSC, CUP, ERC, Junts i Comuns, per expressar el nostre malestar pel retard en la negociació del retorn de les retallades que s’arrosseguen des de fa més d’una dècada. Hem recordat als grups parlamentaris el mandat aprovat pel Parlament de Catalunya a favor de les nostres reivindicacions laborals i hem exigit que aquestes siguin incloses en el nou pressupost o en una pròrroga pressupostària, destacant la importància de la voluntat política en aquesta qüestió.

Totes les formacions polítiques han compartit la necessitat de tancar la carpeta de les retallades i s’han compromès a treballar per aconseguir el retorn dels estadis a 6 anys, l’equiparació salarial de l’FP i el retorn de les dues hores lectives de reducció als majors de 55 anys. A més, hem traslladat diverses preocupacions de la comunitat educativa, com l’avançament de la data d’inici de curs, les limitacions dels processos d’estabilització i la manca de recursos i suport per als docents.

Anunciem que pressionarem per incloure les nostres demandes en els pressupostos de 2024 i avançar cap a una inversió del 6% del PIB en educació.

Podeu consultar el comunicat a continuació:




La Comunitat Educativa amb Palestina: aturem el genocidi

LA COMUNITAT EDUCATIVA EXIGIM ATURAR EL GENOCIDI AL POBLE PALESTÍ

Els sindicats i les entitats de l’àmbit educatiu sotasignats, com a representants de la comunitat educativa, davant la gravetat dels crims que està cometent l’exèrcit d’Israel sobre la població civil palestina i la greu catàstrofe humanitària que suposen, manifestem:

Que la comunitat educativa no podem restar en silenci mentre són bombardejades escoles i universitats, on alumnes i treballadores han quedat soterrades i han perdut la vida. Els treballadors i treballadores dels centres educatius de Catalunya mostrem la nostra rotunda condemna i ens solidaritzem amb les víctimes.

Que el mateix currículum educatiu diu textualment que, tant a primària com a secundària, l’alumnat ha de poder “Reflexionar i dialogar sobre valors i problemes ètics d’actualitat…” i  “oposar-se a qualsevol forma de discriminació i violència”. Educar per a la pau i el pensament crític vol dir posicionar-se davant les injustícies, davant les violències i agressions a pobles i persones oprimides. Perquè una comunitat educativa amb consciència social, coneixedora del món que ens envolta i implicada en construir un futur millor per a tothom pot i ha d’expressar la seva indignació davant aquests crims de guerra (com els ha declarat l’oficina de drets humans de Nacions Unides).

Que lamentem el silenci còmplice de la UE, dels nostres governs i de les institucions que no estan condemnant aquest genocidi, deixant sense protecció infants, dones, persones grans i en definitiva, civils innocents.

Que estar en contra d’aquest genocidi no és, en cap cas, ser antisemita. Part del mateix poble jueu està exigint la fi dels bombardejos arreu del món. Perquè, justament, parlar de la barbàrie que va patir el poble jueu amb l’holocaust i els crims del nazisme i recordar “mai més, enlloc, contra ningú” significa també haver de parlar ara de Palestina.

És per aquests motius que emplacem la comunitat educativa a:

Treballar a l’aula per a la convivència i la pau positiva, donant eines per aprofundir i entendre el que està succeint a Palestina.

Posicionar-se públicament i sumar-se a les convocatòries d’actes de suport a la pau i contra el genocidi.

Llegir aquest manifest a les mobilitzacions del dia 16 de novembre i a les que es puguin seguir convocant des de la comunitat educativa.

 Exigim als governs i a les institucions, des de l’àmbit municipal a l’internacional, que facin tot el possible per:

L’alto el foc immediat, la retirada de totes les tropes de Gaza i la fi del setge sobre el poble palestí. Reclamem el respecte absolut per als drets humans, el Dret Internacional i el Dret Humanitari, així com llibertat d’expressió i dissidència, tant a Israel com a Gaza.

L’entrada urgent de material sanitari i humanitari suficient a Gaza i Palestina.

La suspensió de relacions i agermanaments i el trencament de tota cooperació comercial, institucional (i sobretot militar) amb l’estat d’Israel, en el marc del Boicot, Desinversions i Sancions com a forma de lluita no violenta.

Aturem el genocidi! No en el nostre nom! Visca Palestina lliure!

USTEC·STEs – CCOO – CGT Ensenyament – Intersindical-CSC – UGT – COS – CNT Ensenyament

SEPC – SINDICAT D’ESTUDIANTS – AEP

AFFAC

[Descarrega el cartell]

🇵🇸 29N, dia internacional de solidaritat amb el poble palestí:

🏫 – Als centres educatius: xerrades, debats i accions solidàries.

Fem arribar a Gaza imatges/vídeos solidaris amb el hashtag #29NEducacioAmbPalestina.

📢 – 18h. Assemblea oberta de la comunitat educativa.

📋 – Per adhesions col•lectives al manifest unitari: https://forms.gle/zP5MLxRZgLuBd2zHA

💡-Podeu consultar recull de materials solidaris de la comunitat educativa a:

Recursos de la comunitat educativa de Catalunya en solidaritat amb Palestina

#EnsenyemVida

#EducacioAmbPalestina

#AturemElGenocidi




La Intersindical donem suport a la mobilització del 2 de desembre per una escola inclusiva

El 2 de desembre a les 12h La Intersindical serem a Plaça Sant Jaume per donar suport a la mobilització del Moviment per la Inclusió de la Comunitat Educativa de Catalunya en favor d’una educació realment inclusiva al nostre país. En aquest vídeo us expliquem per què cal ser-hi!

Cartell de la mobilització:

[Descarrega el cartell]

 




La Intersindical se suma a la condemna del genocidi al poble palestí

La Intersindical s’uneix a la comunitat educativa per expressar la seva ferma condemna davant la situació que viu el poble palestí. En el context d’una greu catàstrofe humanitària i d’agressions a la població civil, els sindicats i entitats de l’àmbit educatiu català han signat un manifest on s’exposa la necessitat d’actuar i no romandre en silenci.

El manifest reflecteix la solidaritat amb les víctimes i critica el silenci còmplice de les institucions internacionals. També remarca la importància de l’educació en valors com la pau i la justícia i exigeix als governs i institucions internacionals que intervinguin per aturar les violències.

La Intersindical convida la comunitat educativa a treballar per la convivència i la pau, a posicionar-se públicament, i a participar en actes de suport. A més, demana als governs mesures concretes com l’alto el foc immediat, la retirada de tropes, l’assistència humanitària urgent, i la suspensió de la cooperació amb l’estat d’Israel.

Aquest manifest serà llegit en les mobilitzacions del dia 16 de novembre i en futures convocatòries, ressonant la veu de la comunitat educativa en defensa del poble palestí i dels seus drets humans.

Manifest:




LA COORDINACIÓ COCOBE, un càrrec ambiciós però amb un plantejament d’aparador

Fotografia d'una aula plena d'estudiants de diversos orígens, immersos en una lliçó. L'aula és lluminosa i colorida, amb pòsters educatius

El passat dia 5 d’octubre el Departament d’Educació va presentar a so de bombo i plateret la nova coordinació COCOBE, una nova figura educativa que acull tres àmbits de gran importància: la coeducació, la convivència i el benestar i salut. Aquesta nova coordinació planteja, però, seriosos interrogants sobre la seva viabilitat i la possible consecució dels objectius que es proposa.

El Departament ja ens té acostumats a polítiques d’aparador i poc realistes (decret d’inclusiva sense recursos, ordinadors innecessaris o que no arriben, ventiladors o illes fredes, etc.), i ara ho ha tornat a fer.  Ha abolit la coordinació de coeducació (sense explicar per què no es pot mantenir) i atorga la coordinació COCOBE a una sola persona, sense una previsió pressupostària clara, sense pràcticament hores de dedicació i sense la formació necessària que requereix el càrrec.

El Departament pretén que la figura COCOBE sigui un docent, que ja assumeix la seva pròpia càrrega de treball i que, entre moltes altres tasques, haurà de:

  • Coordinar amb la direcció el projecte de convivència.
  • Vetllar perquè el PEC i les programacions incorporin els vectors de benestar emocional, de coeducació i perspectiva de gènere, de ciutadania democràtica i de consciència global.
  • Comunicar possibles casos de violència i ser-ne el referent.
  • Promoure estratègies per identificar possibles actuacions de risc o de violència.
  • Fomentar la resolució pacífica dels conflictes amb un enfocament restauratiu.
  • …

El que està clar és que aquesta coordinació presenta un excés de funcions que, com sempre, acaben recaient sobre les espatlles del col·lectiu docent. Sense una necessària reducció horària s’agreuja la situació d’esgotament i angoixa que pateix el professorat, i la conseqüència directa és que ni les classes, ni la resta de tasques, ni aquesta important coordinació es poden fer bé.

Això, per no parlar del desgavell que s’ha generat sobre l’existència o no del complement retributiu del càrrec, sobre qui el cobraria, en quin moment, quina quantitat, etc.

La sobrecàrrega del personal docent només l’explica la cerca d’un estalvi econòmic. Quina ironia, ara que es donen xecs regal universals que ignoren el principi redistributiu! Realment és aquest, el valor que es dona a l’educació en aquest país? 

Sobre el paper tot aguanta. De cara la galeria, és perfecte, però de portes endins, un desastre. 

Ens neguem a acceptar que es traspassi la responsabilitat de temes tan importants a una única persona sense una formació rigorosa i pertinent. La Intersindical entenem que la major part d’aquestes tasques tan essencials i delicades han de recaure en persones expertes, professionals que tinguin els coneixements i les habilitats per a brindar suport i acompanyament emocional a tot l’alumnat que sigui víctima d’una situació de risc, de violència o assetjament. 

Per altra banda, i com ja hem apuntat, amb la desaparició de la coordinació de coeducació se n’evidencia un cert menysteniment, ja que, sense haver-ne assolit la implantació real, queda ara diluïda i refosa entre dos altres àmbits de gran rellevància.  És per això que creiem que s’ha de mantenir i que cal complementar-la amb un professional format i preparat per a poder fer front a les dificultats que es presentin.

Hem de tenir present, també, que cal donar resposta als conflictes creixents dels centres. Com a dada il·lustrativa, les situacions de violència als centres han augmentat de forma considerable, fins al punt de doblar-se el curs 2022-2023. Cal sumar-hi el creixement dels problemes de salut mental entre infants i joves els darrers anys. Els casos augmenten, però no ho fan al mateix ritme els recursos per als equips psicopedagògics ni per als suports educatius (EAP, CSMIJ…), que estan sobresaturats.

Tota aquesta situació contribueix a un augment de baixes per angoixa i estrès entre el professorat – diversos estudis revelen que un 40% dels docents reconeix haver patit ansietat o esgotament físic i mental-. La pregunta consegüent és: com pensa, l’Administració, cuidar les persones que s’han de fer càrrec de la convivència i el benestar d’uns centres educatius cada cop més tensionats?

La Intersindical considerem que aquesta nova coordinació obeeix més al postureig que a una voluntat real perquè aquesta figura esdevingui puntal i pugui incidir realment en l’avenç de la coeducació, la prevenció de les violències i la millora de la convivència i benestar de tota la comunitat educativa. 

Davant d’aquesta situació, La Intersindical demanem:

  • Que la coordinació COCOBE l’assumeixi un nou professional, una persona especialista de l’àmbit social o que tingui una formació adequada per a poder fer front als objectius que s’han marcat. La LOPIVI, en el punt 2 de l’article 35, diu que “Las administraciones educativas competentes determinarán si estas funciones han de ser desempeñadas por personal ya existente en el centro escolar o por nuevo personal.” Per tant, la llei marc contempla l’opció d’una nova figura que formaria part del centre i treballaria colze a colze amb l’equip directiu i el claustre, com en altres països.
  • Que es mantingui la coordinació de coeducació per tal que es pugui continuar desplegant de forma efectiva, amb més hores de reducció i formació en horari laboral. Aquest càrrec assumiria algunes funcions assignades ara al COCOBE, com per exemple vetllar perquè el PEC i les programacions incorporin els vectors de benestar emocional, de coeducació i perspectiva de gènere, de ciutadania democràtica i de consciència global, o bé ser el referent de coeducació i perspectiva de gènere del claustre del pla «Les escoles lliures de violències». 
  • Que s’augmenti el Personal d’Atenció Educativa (PAE), i que amb la seva formació específica treballi per tal de donar resposta a les noves realitats i descarregui de tasques el professorat sobresaturat.
  • Que es doti els centres educatius de més hores d’especialistes de la salut per poder tenir cura de l’alumnat i es puguin atendre les demandes creixents. En aquest sentit, fa dos anys ja demanàvem més hores d’infermeria escolar. 
  • Que es posi fi a les retallades i s’incrementi el pressupost dels serveis públics. Els Serveis Socials estan saturats, i les visites als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) són de mesos d’espera.
  • Que s’acabi la manca de planificació i desgavell al qual ens té acostumats el Departament d’Educació. JA N’HI HA PROU! Amb l’educació no s’hi juga, i amb els i les docents tampoc.

Per tot això, diem prou a les polítiques d’aparador i demanem solucions realistes que contribueixin a una bona convivència i benestar de tota la comunitat educativa. Estem educant el futur del país!