El 2 de desembre a les 12h La Intersindical serem a Plaça Sant Jaume per donar suport a la mobilització del Moviment per la Inclusió de la Comunitat Educativa de Catalunya en favor d’una educació realment inclusiva al nostre país. En aquest vídeo us expliquem per què cal ser-hi!
Cartell de la mobilització:
La Intersindical s’uneix a la comunitat educativa per expressar la seva ferma condemna davant la situació que viu el poble palestí. En el context d’una greu catàstrofe humanitària i d’agressions a la població civil, els sindicats i entitats de l’àmbit educatiu català han signat un manifest on s’exposa la necessitat d’actuar i no romandre en silenci.
El manifest reflecteix la solidaritat amb les víctimes i critica el silenci còmplice de les institucions internacionals. També remarca la importància de l’educació en valors com la pau i la justícia i exigeix als governs i institucions internacionals que intervinguin per aturar les violències.
La Intersindical convida la comunitat educativa a treballar per la convivència i la pau, a posicionar-se públicament, i a participar en actes de suport. A més, demana als governs mesures concretes com l’alto el foc immediat, la retirada de tropes, l’assistència humanitària urgent, i la suspensió de la cooperació amb l’estat d’Israel.
Aquest manifest serà llegit en les mobilitzacions del dia 16 de novembre i en futures convocatòries, ressonant la veu de la comunitat educativa en defensa del poble palestí i dels seus drets humans.
Manifest:
El passat dia 5 d’octubre el Departament d’Educació va presentar a so de bombo i plateret la nova coordinació COCOBE, una nova figura educativa que acull tres àmbits de gran importància: la coeducació, la convivència i el benestar i salut. Aquesta nova coordinació planteja, però, seriosos interrogants sobre la seva viabilitat i la possible consecució dels objectius que es proposa.
El Departament ja ens té acostumats a polítiques d’aparador i poc realistes (decret d’inclusiva sense recursos, ordinadors innecessaris o que no arriben, ventiladors o illes fredes, etc.), i ara ho ha tornat a fer. Ha abolit la coordinació de coeducació (sense explicar per què no es pot mantenir) i atorga la coordinació COCOBE a una sola persona, sense una previsió pressupostària clara, sense pràcticament hores de dedicació i sense la formació necessària que requereix el càrrec.
El Departament pretén que la figura COCOBE sigui un docent, que ja assumeix la seva pròpia càrrega de treball i que, entre moltes altres tasques, haurà de:
El que està clar és que aquesta coordinació presenta un excés de funcions que, com sempre, acaben recaient sobre les espatlles del col·lectiu docent. Sense una necessària reducció horària s’agreuja la situació d’esgotament i angoixa que pateix el professorat, i la conseqüència directa és que ni les classes, ni la resta de tasques, ni aquesta important coordinació es poden fer bé.
Això, per no parlar del desgavell que s’ha generat sobre l’existència o no del complement retributiu del càrrec, sobre qui el cobraria, en quin moment, quina quantitat, etc.
La sobrecàrrega del personal docent només l’explica la cerca d’un estalvi econòmic. Quina ironia, ara que es donen xecs regal universals que ignoren el principi redistributiu! Realment és aquest, el valor que es dona a l’educació en aquest país?
Ens neguem a acceptar que es traspassi la responsabilitat de temes tan importants a una única persona sense una formació rigorosa i pertinent. La Intersindical entenem que la major part d’aquestes tasques tan essencials i delicades han de recaure en persones expertes, professionals que tinguin els coneixements i les habilitats per a brindar suport i acompanyament emocional a tot l’alumnat que sigui víctima d’una situació de risc, de violència o assetjament.
Per altra banda, i com ja hem apuntat, amb la desaparició de la coordinació de coeducació se n’evidencia un cert menysteniment, ja que, sense haver-ne assolit la implantació real, queda ara diluïda i refosa entre dos altres àmbits de gran rellevància. És per això que creiem que s’ha de mantenir i que cal complementar-la amb un professional format i preparat per a poder fer front a les dificultats que es presentin.
Hem de tenir present, també, que cal donar resposta als conflictes creixents dels centres. Com a dada il·lustrativa, les situacions de violència als centres han augmentat de forma considerable, fins al punt de doblar-se el curs 2022-2023. Cal sumar-hi el creixement dels problemes de salut mental entre infants i joves els darrers anys. Els casos augmenten, però no ho fan al mateix ritme els recursos per als equips psicopedagògics ni per als suports educatius (EAP, CSMIJ…), que estan sobresaturats.
Tota aquesta situació contribueix a un augment de baixes per angoixa i estrès entre el professorat – diversos estudis revelen que un 40% dels docents reconeix haver patit ansietat o esgotament físic i mental-. La pregunta consegüent és: com pensa, l’Administració, cuidar les persones que s’han de fer càrrec de la convivència i el benestar d’uns centres educatius cada cop més tensionats?
La Intersindical considerem que aquesta nova coordinació obeeix més al postureig que a una voluntat real perquè aquesta figura esdevingui puntal i pugui incidir realment en l’avenç de la coeducació, la prevenció de les violències i la millora de la convivència i benestar de tota la comunitat educativa.
Davant d’aquesta situació, La Intersindical demanem:
S’ha publicat la valoració definitiva dels mèrits del Concurs de Mèrits, així com la proposta definitiva de persones seleccionades després de les renúncies, al·legacions, etc. Les podeu consultar totes dues en aquest enllaç.
Aquí teniu els diferents actes que es duran a terme els dies vinents respecte a la resposta unitària de la comunitat educativa davant el genocidi que està patint el poble de Palestina:
📋 15N: Presentació del manifest unitari en roda de premsa.
📢 16N: Vaga i manifestacions d’estudiants.
🏫17N: Concentracions i lectura de manifest a la sortida dels centres educatius.
🇵🇸 No callem, ni a les aules ni als carrers fins que #AturemElGenocidi
#EnsenyemVida
Des de La Intersindical donem suport a la concentració organitzada pel MICEC (Moviment per la inclusió de la comunitat educativa de Catalunya) el pròxim dissabte 2 de desembre a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Exigim al Govern de Catalunya el desplegament efectiu del Decret 150/2017, així com el ple compliment de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), amb una dotació pressupostària suficient que garanteixi l’atenció adequada a tot l’alumnat.
Demanem que es respecti la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat en matèria d’educació i que s’adhereixi a les recomanacions de la UNESCO sobre l’educació inclusiva. Això implica no només garantir l’accés a l’educació sinó també la participació i l’èxit educatiu de tots els infants i joves, independentment de les seves capacitats.
A La Intersindical estem fermament convençuts que un sistema educatiu inclusiu és la base per a una societat més justa i igualitària. Per això, és imprescindible que el Govern actuï de manera decidida per acabar amb la segregació educativa i per assegurar que totes i tots els estudiants disposin de les mateixes oportunitats per desenvolupar les seves capacitats.
La Intersindical Educació hem sol·licitat a l’Administració la implementació del permís parcialment retribuït, o, tal com se’l coneix col·loquialment, permís de l’any sabàtic. Aquest permís ja ha estat implementat a gran part de l’Estat Espanyol, per exemple a territoris com el País Basc, Aragó, Navarra, Cantàbria, Castella la Manxa o Castella i Lleó. La Intersindical creiem que no té sentit que, al nostre país, no existeixi aquesta possibilitat per a tot el personal docent.
Aquest permís implicaria cobrar durant cinc anys consecutius (els quatre anys anteriors i l’any sabàtic) un percentatge del sou (que podria oscil·lar entre un 84 o 85%) treballant a jornada completa. Aquest període de 5 anys computaria a efectes d’antiguitat i drets passius, incloent l’any no treballat.
La Intersindical considerem fonamental la creació d’espais en els quals el personal docent pugui accedir a formacions de gran abast, aprofundir en aspectes pedagògics rellevants o fins i tot preparar-se per a impartir noves especialitats, per posar sobre la taula alguns exemples. Creiem que aquest permís pot beneficiar aquests objectius i facilitar la conciliació laboral i familiar, així com gaudir del temps necessari per poder replantejar-se projectes futurs. A més, el nou currículum planteja canvis rellevants al nostre sistema educatiu i cal comptar amb les condicions adequades per a aquests nous reptes i poder garantir una educació de qualitat i un desenvolupament adient de la tasca docent.
D’altra banda, el permís parcialment retribuït pot servir per millorar l’estat de salut del professorat, que pateix unes condicions de sobrecàrrega laboral, angoixa i esgotament mental i emocional que dificulten la seva feina. Cal dir prou a aquest menysteniment de les condicions laborals i de salut dels i de les docents, i al greuge comparatiu respecte una gran part del territori espanyol.
La Intersindical vetllem per la millora de les condicions laborals de totes les treballadores i treballadors, i per aquest motiu vam demanar en el seu moment la implementació del permís menstrual. El permís parcialment retribuït és un pas més en aquesta direcció, perquè unes condicions laborals idònies sempre redunden en una millora de la qualitat educativa.
Ajuda’ns a lluitar per un sistema educatiu de qualitat, més just i democràtic. Suma’t al sindicat independentista i de classe, afilia’t a La Intersindical!
