Calendari escolar 24/25: valoració pública de La Intersindical Educació

Aquest matí hem sabut que el curs escolar 2024-2025 començarà el 9 de setembre, i que la consellera d’Educació, Anna Simó, donarà aquest migdia més detalls sobre aquesta decisió. La Intersindical us volem fer arribar el nostre posicionament sobre aquesta qüestió:

És un FET que, un cop més, l’inici del calendari escolar no s’ha acordat amb la comunitat educativa. És una decisió imposada des de la Conselleria sense tenir en compte l’opinió dels professionals de l’educació.

Tot i que, sens dubte, és millor començar el 9 de setembre que el 4 o el 5, els docents continuaran disposant de poc temps per a preparar el curs i acollir el nou professorat al centre (no oblidem que, tot sovint, s’incorpora a partir del 7è o 8è dia laboral de setembre).

La realitat climàtica del país fa que, com més va, més calorosos siguin els setembres que patim. Ens trobarem amb aules per sobre de 27º, cosa que no només incompleix la normativa laboral, sinó que impedeix treballar amb normalitat i causa problemes de salut a l’alumnat i al claustre.

La Intersindical demanem que es torni al calendari escolar que iniciava el període lectiu després de la Diada Nacional, així com un debat sobre la qüestió on es tingui més en compte l’opinió dels i les docents, que al capdavall som dia rere dia a les aules.





Ens mobilitzem en defensa d’una FP pública i de qualitat

Cartell convocatòria

La Intersindical ens mobilitzem en resposta a la proposta de reconfiguració de la Formació Professional (FP) a Catalunya, marcada pel Pla Director FP 2030. Ens sumem a la manifestació convocada per les comunitats educatives dels instituts Vall d’Hebron, La Guineueta, La Bastida i Pablo Picasso. Aquesta acció col·lectiva té l’objectiu d’expressar la nostra preocupació i oposició al model de centres integrats d’FP que el Govern de Catalunya pretén implementar. La concentració es durà a terme aquest dimecres 21 de febrer a les 17:30 h a la Plaça Urquinaona, on mostrarem el nostre rebuig a unes mesures que considerem perjudicials per a l’accessibilitat i la diversitat educativa.

La proposta d’especialització dels centres representa una amenaça per a l’equitat educativa. Estem particularment preocupats per la possible desaparició d’instituts amb una oferta educativa àmplia i variada, i per l’impacte negatiu que això podria tenir en zones desafavorides.

La reestructuració que es planteja ignora les necessitats de l’alumnat i del professorat, i pot exacerbar la segregació educativa. Creiem fermament que la Formació Professional ha de mantenir el seu esperit educatiu i preparar els estudiants per un futur laboral en evolució, i no limitar-se a satisfer les exigències puntuals del mercat.

Reivindiquem un debat obert i participatiu que involucri tots els agents de la comunitat educativa per tal d’assegurar que qualsevol canvi en l’FP no comprometi la qualitat ni l’equitat de l’educació que s’ofereixi. Així mateix, reafirmem el nostre compromís amb una FP pública, de qualitat, accessible i inclusiva que anteposi les necessitats educatives i formatives de la ciutadania a les demandes dels sectors empresarials.

Per aprofundir en la nostra postura respecte a la reconfiguració de la FP a Catalunya i comprendre millor les implicacions del Pla Director FP 2030, us convidem a revisar la secció d’FP del web i les darreres notícies relacionades.




L’Estratègia de Catalunya per als Centres de Formació Professional Integrada: Una Mirada Crítica des de la Intersindical

Protesta de l’alumnat a l'Institut La Bastida de Gramenet contra el pla per eliminar l’ESO i el Batxillerat per crear un CFPI

Els darrers anys hem assistit a un canvi substancial en l’enfocament de la Formació Professional (FP) a Catalunya. L’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030) marca un abans i un després en la manera d’entendre i organitzar l’FP. Els Centres de Formació Professional Integrada (CFPI) es perfilen com a pilars d’aquesta nova visió. La Intersindical volem aportar una sèrie de consideracions clau que creiem fonamentals per garantir que aquesta transformació no només sigui efectiva, sinó també equitativa i respectuosa amb la comunitat educativa.

Autonomia i Qualitat

L’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió que s’atorga als CFPI podria semblar una oportunitat d’or per a la innovació i adaptació a les necessitats locals i sectorials. No obstant això, sense un finançament adequat i un compromís ferm per part de l’Administració de destinar-hi recursos, aquesta autonomia podria generar desigualtats significatives entre centres. La Intersindical reclamem una inversió pública robusta que garanteixi que l’autonomia no es converteixi en sinònim de desatenció.

La gestió de la qualitat no pot limitar-se a certificacions i diplomes. La qualitat inclou condicions laborals dignes per al professorat, unes ràtios alumne-professor que permetin una atenció personalitzada, i un compromís amb la formació continuada del professorat. Els indicadors de qualitat han de reflectir aquests aspectes fonamentals.

Relació amb el Sector Productiu: Qui en Surt Beneficiat?

La col·laboració estreta amb el sector productiu és un dels eixos centrals de l’estratègia. Mentre que la vinculació amb l’entorn empresarial pot enriquir la formació, cal vetllar perquè aquesta no es redueixi a satisfer necessitats immediates d’ocupabilitat, deixant de banda una formació integral que prepari l’alumnat per a un mercat laboral en constant canvi. La Intersindical defensem una FP que formi professionals crítics, versàtils i amb una sòlida formació bàsica, més enllà de les demandes puntuals d’empreses específiques.

Participació Sindical i Equitat: La Veu del Professorat

La creació de consells de formació i empresa als CFPI pot ser una eina útil per al diàleg entre els diferents actors implicats en l’FP. No obstant això, La Intersindical volem alertar sobre la necessitat d’una representació equitativa dins d’aquests òrgans que asseguri que la veu del professorat i dels sindicats tingui un pes real en les decisions que afecten l’orientació i la qualitat de la Formació Professional.

Pèrdua de diversitat i perills de la professionalització dels centres educatius

Una de les preocupacions més grans és la possible gentrificació dels centres integrats. La concentració de cicles de la mateixa família professional en un únic centre pot semblar eficient des d’un punt de vista organitzatiu, però corre el risc de crear espais aïllats que perdin la perspectiva global de l’educació. Aquesta especialització excessiva podria limitar les oportunitats dels estudiants de rebre una formació més àmplia i diversa, essencial per fomentar la seva capacitat d’adaptació en un mercat laboral en constant evolució.

Tot i l’enfocament cap a la professionalització, els CFPI no poden bandejar la seva essència educativa. L’educació professional és més que la simple adquisició de competències tècniques; és també la formació de persones crítiques, adaptatives i amb una visió àmplia del món. Cal garantir que, en aquest procés de transformació, la dimensió educativa de l’FP continuï sent central, i integri no només habilitats tècniques, sinó també competències transversals que enriqueixin la formació integral de l’alumnat.

Riscos de la concentració geogràfica

La tendència a la concentració també pot comportar la pèrdua de centres més petits, que tradicionalment han ofert cicles de grau bàsic i mitjà, sobretot en zones menys poblades. Això podria derivar en un augment de la desigualtat d’accés a l’FP i deixar fora l’alumnat que, per raons geogràfiques o socioeconòmiques, no pot desplaçar-se a centres més grans o especialitzats. És crucial mantenir i potenciar una oferta educativa pròxima i accessible per a tot l’alumnat.

Manca d’Equipaments i Conseqüències de la Transformació de Centres

Observem amb preocupació que la creació de nous Centres Integrats de Formació Professional (CIFP) està portant a l’eliminació de l’ESO i el Batxillerat d’alguns centres. Aquesta estratègia, tot i que pot semblar orientada a optimitzar recursos, no ha de menystenir l’impacte profund que té en la comunitat educativa afectada. És imperatiu tractar aquestes situacions amb la màxima sensibilitat i assegurar mesures compensatòries i de suport tant per a l’alumnat com per al professorat desplaçat, i evitar qualsevol forma de segregació o increment de les ràtios que puguin perjudicar la qualitat de l’ensenyament.

Cap a una FP Pública de Qualitat

L’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030) es presenta com un horitzó prometedor per a la modernització i adaptació de la Formació Professional a les demandes del segle XXI. No obstant això, La Intersindical fem una crida a abordar aquesta transformació amb un escrutini meticulós i constructiu. És imperatiu assegurar-se que els passos cap a una major autonomia i una col·laboració més estreta amb el teixit productiu no es facin en detriment de la qualitat de l’ensenyament, l’accés igualitari a l’educació i les condicions de treball dels docents. Només amb aquest equilibri, els Centres de Formació Professional Integrada podran realitzar plenament la seva missió com a catalitzadors de canvi i innovació dins del sistema educatiu de Catalunya.

Reafirmem la nostra valoració dels esforços dedicats a l’actualització de l’FP per fer front als desafiaments futurs, però ressaltem la importància de fer-ho des d’un enfocament que prioritzi la inclusió, l’equitat i la visió holística. El veritable èxit de l’estratègia d’FP no residirà només en la capacitació de professionals altament qualificats, sinó en la formació de ciutadans reflexius, crítics i compromesos. Aquesta és la pedra angular sobre la qual l’estratègia d’FP de Catalunya hauria de construir el seu èxit.




Malestar en el Sector Educatiu per la Gestió de Substitucions del Personal Docent

Pictograma equips directius

Juntes directives d’arreu del país han manifestat el seu malestar amb el nou procediment de sol·licitud de substitucions del personal docent que pertany al règim de la seguretat social. Aquesta situació ha generat una onada de preocupació en el sector educatiu, evidenciant problemes significatius en la gestió i organització del personal docent.

Denúncia de Mala Gestió

Des de La Intersindical denunciem la mala gestió del departament, el qual es mostra incapaç de realitzar el traspàs d’informació a les direccions del personal amb baixa mèdica. Aquesta falta d’eficàcia impedeix que es puguin demanar substituts de manera àgil, deixant els centres en una situació de desavantatge i tensió.

Problemes Organitzatius en els Centres

La manca d’informació precisa cap a les juntes directives està provocant seriosos problemes organitzatius dins els centres educatius. Actualment, les juntes directives disposen de tan sols 3 dies per tramitar la sol·licitud de substitució al departament, un marc de temps clarament insuficient que agreuja la situació.

Demanda de Solucions Urgents

Davant aquest panorama, des de la Intersindical, exigim una solució urgent a la problemàtica descrita. També instem al departament a facilitar la tasca organitzativa i de gestió als equips directius, els quals ja pateixen des de fa temps una notable sobrecàrrega de treball.

És imperatiu que es prenguin mesures immediates per millorar la situació, garantint així el bon funcionament dels centres educatius i el benestar tant del personal docent com dels estudiants. La qualitat de l’educació depèn d’una gestió eficient i eficaç, i és responsabilitat de tots assegurar que aquest estàndard es mantingui.




Comunicat de La Intersindical sobre la suspensió de l’avaluació oral del català 

Educació es fa enrere i aquest curs no avaluarà el català oral dels alumnes - Diari ARA

La Intersindical volem expressar el nostre rebuig davant la decisió del Departament d’Educació de suspendre l’avaluació de la competència oral de català aquest curs 2023-2024. Aquesta decisió suposa una contradicció inacceptable d’una Administració que promociona un sistema (molt controvertit) que pretén avaluar per competències.

En el cas de les llengües, l’oralitat ocupa una posició central, i és el principal indicador de la capacitat real de fer-la servir en contextos quotidians. Així mateix, la suspensió de l’oralitat com a element avaluatiu nega als professors de català un argument clau per a motivar l’ús del català dins i fora de l’aula.

Recordem que l’avaluació de la comunicació oral es va implantar per primera vegada el curs passat, la qual cosa va ser un pas endavant tot i que la manera com es va organitzar va sobrecarregar els docents, va trencar el calendari curricular i es va dur a terme amb una avaluació interna i no, com seria desitjable, externa.

La Intersindical considerem que el marge de tot un curs era suficient per a disposar del temps i els recursos necessaris per  a optimitzar-les de cara al curs actual. La decisió de posar el cap sota l’ala i evitar qualsevol avaluació oral demostra, un cop més, una falta de compromís que és especialment preocupant després que els resultats de l’any anterior mostressin un baix domini del català en comparació amb altres llengües.

A més a més, és cínic argumentar que la suspensió de les proves orals es deu a una sobrecàrrega de treball per als docents; el mateix Departament no ha dubtat a incrementar aquesta càrrega en altres qüestions i moments sense cap problema ni mirament.

A banda de la repercussió social dels nefastos resultats de l’avaluació PISA, que posaven de relleu les polítiques erràtiques del Departament, considerem que aquesta decisió es basa en una por infundada a exposar les debilitats del model educatiu actual, en lloc de veure-ho com una oportunitat a l’hora de treballar per millorar-lo i enfortir-lo. Els resultats de les proves fetes l’any passat van ser una oportunitat per reflexionar i actuar, no per recular i ocultar-se rere justificacions buides.

Davant d’aquesta situació, La Intersindical, que ja vam recomanar per escrit un seguit de mesures per recomanar la vehicularitat del català (i sobre les quals, mig any després, no hem tingut cap retorn), exigim una rectificació immediata de la decisió que es va anunciar ahir abans de demanar les dimissions pertinents tant al Consell Superior d’Avaluació com en altres àmbits de la Conselleria. Exigim també un compromís ferm a l’hora de millorar la qualitat i l’eficàcia de l’Administració educativa en la promoció dels drets lingüístics acordats pel conjunt de la societat.

PROU ATACS A LA NOSTRA LLENGUA DES DE LES NOSTRES INSTITUCIONS!




La Intersindical exigim un protocol clar davant les denúncies contra els docents

La Intersindical vam presentar ahir una instància al Departament d’Educació demanant que es redacti un document amb un protocol d’actuació clar i concís davant de qualsevol denúncia contra un docent.

Malgrat que tots els treballadors de la Generalitat tenim dret a disposar d’un advocat en aquests casos, disposar d’un protocol és imprescindible per abordar la qüestió amb la màxima celeritat.

El curs passat, una família va presentar una denúncia contra un docent. Es va programar un judici ràpid que es va dur a terme una setmana després dels fets que havien succeït. La lentitud en el procés per assignar-li un advocat va fer que hagués de pagar de la seva butxaca un advocat i un procurador, fins al punt d’haver de desemborsar 650€. Tot i que en el judici va ser totalment exonerat, el tràngol que va viure i els diners que s’hi va gastar ja no li seran retornats.




Externalització i precarització: el Departament d’Educació subcontracta fora els serveis d’interpretació

Aula amb intèrprete de llengua de signe.

La Intersindical hem pogut confirmar que el Departament d’Educació ha contractat l’empresa Interpret Solutions, amb seu a Toledo, per tal que dugui a terme el servei d’interpretació i traducció a tots els centres públics durant l’any 2024. 

Es tracta d’un altre cas de personal que, com en el cas de les vetlladores, en lloc de ser contractat directament pel Departament d’Educació, és externalitzat a una empresa que, a més, no té la seva seu al nostre país. Aquesta externalització suposarà més precarització per als treballadors i treballadores, un servei pitjor i més dificultats per als centres que en facin ús. Cal sumar-hi, a més, la fuga de capital fora del país i que no tenim clar, com s’ha fet tantes vegades, que s’hagin establert clàusules lingüístiques. 

Un govern catalanista i d’esquerres mai hauria de normalitzar aquestes pràctiques. Demanem, per tant, la internalització de tot el personal que presta serveis al sistema educatiu públic català: vetlladores, traductors, cuiners, personal de neteja, monitors, etc. 

Prou precarització! Internalització ara!