La Intersindical denunciem la greu intromissió policial que es va produir el passat 6 de maig durant l’Assemblea Educativa del Consorci i el Barcelonès a l’Institut Pau Claris. La detecció de dues agents dels Mossos d’Esquadra infiltrades, vestides de paisà i sense cap vincle amb la comunitat educativa, no és un fet aïllat: és un atac directe al dret legítim a l’autoorganització de la classe treballadora.

Aquest incident posa de manifest quina és la “qualitat democràtica” que el PSC i el PSOE volen imposar a les nostres escoles i instituts. Lluny d’entendre els centres educatius com a espais de llibertat i diàleg, el Govern de torn opta per la via de la vigilància pròpia d’èpoques que voldríem superades.

Aquesta praxi forma part d’una estratègia històrica de persecució contra l’esquerra transformadora i l’independentisme. Quan la mobilització social posa en qüestió el seu statu quo, el sistema respon amb el control social i l’espionatge polític.

El binomi PSC-PSOE, garant de l’ordre vigent, prefereix enviar agents a prendre notes en assemblees de docents abans que asseure’s a negociar les condicions laborals i les millores de l’educació pública.

L’intent de normalitzar la presència dels Mossos d’Esquadra als centres educatius mitjançant “plans pilot” és una maniobra inacceptable. Així mateix, l’enviament d’agents de paisà a espais de debat sindical és una vulneració flagrant de la llibertat de reunió.

Cap de les reivindicacions de la comunitat educativa depèn d’introduir cossos policials als instituts. La nostra prioritat és la inversió, la reducció de ràtios i la immersió lingüística, no pas la vigilància policial.

Davant d’aquesta deriva autoritària, La Intersindical exigim l’anul·lació de qualsevol pla pilot que impliqui la presència policial als centres i respecte als drets fonamentals. Recordem que el dret sindical és sagrat. Qualsevol intent de monitoratge policial invalida la democràcia que diuen defensar.

Defensar l’educació pública és un deure social. No permetrem que la por aturi l’autoorganització popular, ni que les pràctiques d’un estat policial entrin a les nostres assemblees.

La lluita continua! MOBILITZEM-NOS!

Convocatòria unitària d’un mes de vagues a l’educació pública: sense condicions dignes no acabarem el curs

La majoria sindical convoquem mobilitzacions durant el maig i el juny, combinant vagues territorials i de tot Catalunya, davant el bloqueig del Departament i el rebuig massiu del professorat a l’“acord de país”.

Davant l’enrocament del Departament d’Educació i Formació Professional i la manca absoluta de voluntat negociadora, la majoria sindical de l’educació pública convoquem un cicle de vagues durant un mes, entre maig i juny, combinant jornades de vaga territorial amb vagues de tot Catalunya. La comunitat educativa ha parlat clar: l’“acord de país” ha estat rebutjat massivament i no respon a les necessitats reals dels centres ni del professorat.

Aquesta convocatòria dona continuïtat a les mobilitzacions massives del mes de març, que ja van evidenciar el rebuig contundent del col·lectiu docent a un acord signat d’esquena a la majoria. Malgrat aquest missatge inequívoc, el Departament es manté enrocat i continua dilatant qualsevol possibilitat de negociació real. No hi ha cap proposta acceptable sobre la taula ni cap voluntat de corregir el rumb.

Per això, advertim clarament: sense una proposta digna, aquest curs no acabarà amb normalitat. El Departament és plenament conscient que les mesures actuals no responen a les demandes del sector i que cal una rectificació profunda i immediata.

Exigim:

• Recuperar el poder adquisitiu del professorat i garantir salaris dignes.
• Incrementar la inversió educativa per reduir ràtios i millorar l’atenció a tot l’alumnat amb el reforç de plantilles.
• Eliminar la sobrecàrrega burocràtica amb un pla efectiu i negociat amb la majoria sindical.
• Revisar els actuals currículums comptant amb el professorat.

El conflicte no és només laboral, és també un conflicte de model educatiu. Ens hi juguem la qualitat de l’educació pública i les condicions per garantir una atenció digna a l’alumnat.

Fem una crida a tota la comunitat educativa a implicar-se activament: participar massivament en les assemblees de zona, reforçar les assemblees de centre i preparar-se per a una mobilització sostinguda i històrica.

Sense resposta, hi haurà vaga. Sense condicions dignes, no acabarem el curs.

Amb el mandat de la consulta i les assemblees, apostem per intensificar la lluita i sostenir el conflicte fins a guanyar

La lluita continua: no afluixarem

La Intersindical considerem que la lluita educativa continua i no afluixarem fins a aconseguir millores reals per al professorat i per al sistema educatiu. Després de les mobilitzacions dels darrers mesos i amb el mandat clar de la consulta, encarem aquest tercer trimestre amb la voluntat d’intensificar el conflicte.

Aquest dilluns acabarem d’acordar amb la resta de sindicats convocants la proposta de mobilització, i dimarts la farem pública en roda de premsa.

Escoltem la base i actuem en conseqüència

La nostra proposta no surt dels despatxos. Neix de l’escolta activa de la base: de les assemblees de centre, de les aportacions que ens heu fet arribar i dels resultats de la consulta massiva impulsada conjuntament amb USTEC·STEs (IAC) i la CGT, en què han participat més de 31.600 docents.

Cal anar més enllà i intensificar la lluita.

La nostra proposta de mobilització

Amb aquest mandat, proposem:

• Una setmana de vaga de l’11 al 15 de maig, recuperant el format de les jornades del mes de març.
• Donar continuïtat a aquesta fase amb una vaga indefinida, ben organitzada des dels centres de treball i adaptada als diferents nivells educatius, per garantir un impacte sostingut i sostenible.

No es tracta només de fer més dies de vaga, sinó de fer-la millor, amb una estratègia que permeti aguantar en el temps i posar el Departament contra les cordes.

Apostem per la unitat sindical

Defensarem aquesta proposta amb fermesa, però també amb voluntat d’acord. Creiem en la unitat sindical com a eina imprescindible per guanyar el conflicte.

És per això que ens mantenim oberts al diàleg amb la resta d’organitzacions convocants i amb les assemblees de centre, territorials i general de Catalunya, amb un objectiu clar: construir una proposta unitària que respongui al mandat dels docents i mantingui la força de la mobilització.

Lluitem pels nostres drets i pel país

Aquesta lluita va més enllà de les nostres condicions laborals. Defensem un sistema educatiu públic català digne, de qualitat i del qual ens puguem sentir orgullosos.

Ens hi juguem el futur de l’educació però també el futur del país.

La lluita continua. No afluixem fins que guanyem!

La Intersindical, que formem part de la plataforma Desmilitaritzem l’educació, ens oposem frontalment a la presència dels Mossos d’Esquadra als centres educatius.

Apostem per la prevenció i no per la repressió.

Llegiu el nostre posicionament en aquest reportatge de Vilaweb.

També podeu llegir el comunicat complet de Desmilitaritzem l’Educació en aquest enllaç.

Més de 31.600 docents han participat en la consulta sobre la continuïtat de la lluita i prop d’un 90% es compromet amb força a seguir fent vaga.

La consulta promoguda per USTEC·STEs (IAC), CGT i La Intersindical legitima la convocatòria de múltiples jornades de vaga aquest tercer trimestre. Una majoria clara, el 58% de docents, prefereix com a primera opció fórmules que intensifiquin el conflicte i vagin més enllà de la fórmula plantejada a les vagues de març.

Aquest dimecres els sindicats ens reunirem i analitzarem els resultats en detall i les prioritats de les opcions escollides i aviat convocarem una roda de premsa per explicar el pla de lluita fins a final de curs i donar més dades de la consulta.

La Intersindical ens alcem amb contundència contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ordenar l’execució provisional de la sentència que tomba bona part del Decret de Règim Lingüístic. El tribunal torna a demostrar una actitud obertament política i allunyada de la realitat pedagògica dels centres.

Un tribunal polititzat i al servei d’entitats radicals

Un cop més, el TSJC ha fet cas a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), una organització minoritària i no representativa que, sota el pretext del bilingüisme, persegueix en realitat la substitució lingüística en un país on només hi ha monolingües castellanoparlants. Recordem que aquest tribunal ja va ser l’artífex de la infame sentència del 25 % de castellà, i que la normativa de 2022, que convertia el castellà en llengua curricular, no ha servit per aturar l’ofensiva judicial.

El català a l’escola ha estat històricament un bastió d’integració al país. El decret de règim lingüístic que ara s’ataca regulava aspectes fonamentals com la vehicularitat normal del català, l’acollida dels nouvinguts, les activitats extraescolars o l’ús de la llengua en l’àmbit administratiu. El fet que el TSJC exigeixi l’execució d’una sentència que encara no és definitiva —hi ha recursos de cassació pendents al Tribunal Suprem— enmig de la pausa de Setmana Santa demostra una voluntat inequívoca d’agafar en fals la comunitat educativa i evitar-ne la reacció.

Cap a la inaplicabilitat de la sentència

La Intersindical com a sindicat, i també dins del marc de la plataforma “Pública i en Català”, treballarem incansablement perquè aquesta sentència injusta i arbitrària sigui, de facto, inaplicable. No permetrem que es doni el cop de gràcia al que representa el català a les nostres aules.

No permetrem que aquesta sentència injusta i arbitrària s’apliqui als nostres centres. El TSJC torna a actuar de braç executor d’unes elits que volen desmantellar l’escola catalana. Confiem que la resposta de la comunitat educativa i de tota la societat estarà a l’altura de la gravetat d’aquest nou embat.

Cridem a la unitat i a la mobilització

Refermem el nostre compromís amb una educació pública, de qualitat i íntegrament en català. Animem tota la comunitat educativa —docents, famílies i alumnat— a organitzar-se i estar amatents a les pròximes convocatòries de mobilització. Només amb la força col·lectiva aturarem aquest nou intent de trinxar el nostre model educatiu.

El conflicte educatiu continua obert després de les mobilitzacions i jornades de vaga que han sacsejat el sector. Lluny d’assumir la gravetat de la situació, La Intersindical denunciem que el conseller Dalmau manté una actitud prepotent i arrogant que impedeix qualsevol avenç real en la resolució del conflicte.

Denunciem que el Departament d’Educació es nega a negociar en espais on no hi siguin presents CCOO i UGT, sindicats que han avalat acords a l’esquena del personal docent i que han contribuït a la pèrdua de drets i de poder adquisitiu dels darrers anys. Aquesta imposició de marc evidencia una voluntat clara de controlar la negociació i d’evitar espais realment representatius.

Considerem especialment greu l’exclusió deliberada del comitè de vaga, l’únic espai legítim sorgit de la mobilització del professorat. Aquesta decisió vulnera el dret a una negociació real i evidencia que el Govern prioritza interlocutors afins en lloc d’escoltar la veu dels centres educatius mobilitzats.

Ens sembla escandalós i irresponsable que hi hagi organitzacions sindicals que legitimin aquest marc de negociació imposat i inadequat, preferint asseure’s a la mesa amb CCOO i UGT abans que defensar els interessos del personal educatiu en un espai unitari i combatiu.

La Intersindical defensem que la negociació s’ha de produir amb el comitè de vaga, sense exclusions i amb una voluntat real d’arribar a acords que responguin a les reivindicacions del col·lectiu.

El sector educatiu ha dit prou. Les mobilitzacions han evidenciat un malestar profund derivat de la precarització, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos. Ignorar aquesta realitat només agreujarà el conflicte. Centenars de centres educatius ja han començat a prendre decisions que alteren el funcionament habitual, com la negativa a fer sortides i colònies.

Advertim que, si el Departament manté aquest bloqueig, el conflicte s’intensificarà. Només una negociació real que atengui les reivindicacions del professorat pot obrir una sortida justa per al conjunt del sistema educatiu. Catalunya necessita avançar cap a una inversió mínima del 6 % del PIB en educació i garantir unes condicions laborals dignes.

Més informació o entrevistes: Marc Martorell (653 720 614)