El Govern ha previst per al 2026 un nou increment de les retribucions dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat. Aquesta decisió arriba en un moment d’una tensió laboral creixent, amb mobilitzacions i conflictes oberts en sectors clau per a tot país com l’educació i la sanitat.

La Intersindical denunciem aquesta política de privilegis, que envia un missatge molt clar. Quan cal prioritzar salaris, condicions i serveis públics, l’Executiu tria beneficiar-se a si mateix.

Sous alts i més increments

La documentació pressupostària fixa quantitats anuals molt elevades per a l’any 2026. La presidència supera els 146.000 euros anuals, i les diverses conselleries se situen per sobre dels 130.000 euros. Les secretaries generals i les direccions generals també mantenen imports molt alts.

Aquestes xifres situen els càrrecs del Govern entre els més ben pagats de l’Estat. Alhora, la majoria social pateix l’encariment de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu.

La contradicció amb educació i sanitat

El contrast és evident. A les aules i als centres sanitaris, les plantilles denuncien manca de recursos, sobrecàrrega, precarització i dèficits estructurals que s’arrosseguen de fa anys.

En canvi, el Govern demana responsabilitat i contenció als treballadors, però no l’aplica als seus propis sous. Aquest doble estàndard no fa res més que erosionar la confiança en el Govern i alimentar el malestar dels treballadors i treballadores dels serveis públics.

Quan no es reforcen plantilles, empitjora l’atenció. Quan no es milloren condicions, augmenta la rotació. Quan no es protegeix el poder adquisitiu, creix la precarietat. I quan el Govern s’incrementa el sou, el conflicte s’agreuja.

Crida a secundar les vagues i mobilitzacions

Davant d’aquesta situació, cal una resposta col·lectiva sostinguda en el temps. La Intersindical fem una crida a participar en les vagues i mobilitzacions que s’han convocat perquè ens hi juguem unes condicions dignes, uns salaris justos i uns serveis públics que funcionin.

L’organització, la unitat i la lluita són l’únic camí per a capgirar aquesta deriva antisocial.

La història del Joan Solans es remunta a la Segona República, però l’edifici actual es va construir sobre l’antic durant els anys 60. Parlem d’un centre escolar històric que ha acompanyat la vila de Granollers des de fa gairebé 100 anys.

Actualment l’escola, que acompleix una funció social de primera necessitat en un entorn molt vulnerable a nivell socioeconòmic, acull i integra una població molt diversa, i actua com a cohesionador social i com un element de lluita contra la segregació. 

Com és possible que l’alcaldessa de Granollers, la Consellera d’Educació i el President de la Generalitat, tots 3 del PSC, no defensin aquest projecte educatiu i la seva tasca, i vulguin tancar l’escola? Com és que incompleixen allò que van dir i prometre a les darreres campanyes electorals quan deien allò de «ni una línia menys a l’escola pública: menys alumnes, millor atenció»? Com és que no s’ha aprofitat la baixada de natalitat per mantenir les línies actuals i baixar les ràtios? 

Una vegada més, rere els missatges benintencionats, hem rebut la destralada. En aquest cas, no com un tancament de línia, sinó de forma molt més despietada: com un tancament d’escola. Això encara és molt pitjor quan t’adones que al costat del Joan Solans hi ha una escola concertada amb diverses línies. 

S’ha negat a les famílies el dret a matricular a l’escola, és a dir, s’ha negat la possibilitat que el projecte escolar tiri endavant. S’han desoït les diverses lluites i protestes que s’han dut a terme i, un cop més, s’ha castigat a cop d’injustícia aquella part de la comunitat educativa més mobilitzada i combativa, que creu que l’escola pública és l’antídot contra la segregació i garantia d’igualtat social.

La Intersindical mostrem públicament el nostre rebuig frontal a una nova agressió al model públic d’educació per part de l’Ajuntament de Granollers i de la Generalitat de Catalunya. 

Convoquem la població a unir-se a la concentració de protesta contra el tancament, que se celebrarà davant de l’acte que tindrà lloc el dilluns dia 23 de febrer al Centre Tecnològic i Universitari de Roca Umbert a Granollers a les 16h, on es comunicarà el tancament del centre a les famílies.

Continuem lluitant per una escola pública que garanteixi la igualtat social.

La proposta que ha posat sobre la taula el Departament d’Educació i Formació Professional per “millorar el sistema educatiu i les condicions laborals” no resol el conflicte. L’element central és un increment del 4% del sou fins al 2029, que es tradueix en uns 105-108 euros bruts mensuals en 14 pagues quan s’hagi aplicat del tot d’aquí a tres anys. Això no només no reverteix la pèrdua de poder adquisitiu, sinó que probablement l’incrementarà si tenim en compte la pujada de l’IPC aquests darrers anys, que es preveu en un 3,1% anual.

La Intersindical denunciem que el Govern pretén desactivar una mobilització assembleària històrica amb una oferta insultant, condicionada i orientada a consolidar més càrrega de feina que només està pensada per dilatar el temps de negociació. El que reclamem als centres és un canvi estructural, no un pedaç.

Un increment gradual fins al 2029 que no compensa ni de lluny el que hem perdut

El Departament concreta l’increment final en 1.480,36 euros anuals per al cos de mestres i 1.513,68 euros anuals per a secundària. Ho presenta com una millora “estructural” i xifra en 97.273 les persones que se’n beneficiarien.

Però una pujada esglaonada en quatre anys no recupera el poder adquisitiu perdut. Encara menys quan el dia a dia a les aules és de saturació, complexitat creixent i manca de recursos.

No és un problema de diners, sinó de prioritats

La proposta del Departament d’Educació contrasta de manera evident amb el tracte que la Generalitat ha donat a altres col·lectius públics. Aquesta mateixa setmana Interior ha formalitzat un acord amb els Mossos d’Esquadra que suposa 4.000 euros anuals més per a l’escala bàsica i una reducció de 100 hores de jornada, fins a les 1.580 hores anuals, a més de millores en vacances, nocturnitat i caps de setmana.  

En canvi, a Educació es planteja un increment que, quan arribi al final del desplegament, serà del tot insuficient i que, a sobre, es vincula explícitament a una “actualització del marc funcional” que consolida noves obligacions i més càrrega de feina.  

La Intersindical denunciem que aquesta diferència no és anecdòtica: evidencia prioritats polítiques. Si la Generalitat pot acordar millores immediates i una reducció d’hores en un sector, també pot assumir la recuperació real del poder adquisitiu, la reducció efectiva de ràtios i l’augment de recursos estructurals a l’educació pública sense disfressar-ho de “noves funcions”.

Increment vinculat a noves funcions

El document no només anuncia una pujada. La fonamenta en una “actualització del marc funcional” que incorpora explícitament funcions vinculades a la inclusió, la detecció de necessitats, l’orientació i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Tot això no són detalls tècnics. És la porta d’entrada a convertir en obligació normativa tasques que avui ja assumim sense recursos, sense temps i sovint sense suport especialitzat. Si l’Administració vol reconèixer la feina, ha de començar per dotar els centres de professionals i reduirbla càrrega, i no per formalitzar més responsabilitats a canvi d’una pujada insuficient.

Coordinacions i digitalització

El Departament parla d’ordenar el règim horari de coordinacions i de revisar el complement de la coordinació digital, amb un increment progressiu del 25% entre 2026 i 2030, que es tradueix en uns minsos 22,5€ mensuals.

La Intersindical exigim que qualsevol revisió vingui acompanyada sobretot de temps real, i criteris transparents. No acceptarem que es normalitzi la disponibilitat permanent davant d’incidències com si fos part inherent de la feina docent.

Inclusió, promeses i calendaris que es dilaten

El Departament afirma destinar més de 230 milions anuals a l’educació inclusiva i proposa mesures com incorporar 85 professionals d’Audició i Llenguatge per a SIEI+, crear 300 figures d’atenció educativa el 2027-2028 i revisar els EAP.

La Intersindical insistim que el problema és d’urgència. Parlar d’avaluacions d’impacte abans d’acabar el 2027-2028 o de noves figures “estructurals” d’aquí a dos cursos no respon a la situació actual dels centres. La inclusió sense recursos immediats és sobrecàrrega i frustració per als equips i per a les famílies.

Ràtios i desburocratització

Així mateix, el Departament planteja arribar a 20 alumnes a primària i 27 a 1r d’ESO el 2028-2029, i continuar després fins als 25. Aquestes xifres ja són aproximadament les que estan plantejades en la reducció de ràtios que es va iniciar amb l’antic govern, i el cert és que no suposen cap millora significativa. Exigim que, com a punt de partida per a parlar de ràtios, el Govern es comprometi a no tancar cap línia a la pública i que s’abaixin les ràtios en lloc d’ampliar la ràtzia de tancaments i fusions que hem patit aquest curs.

També proposa un Pla de Desburocratització amb una subcomissió tècnica que tancaria treballs el juny de 2026 i aplicaria mesures el curs 2026-2027. Els centres, però, necessiten decisions immediates: plantilles suficients, substitucions àgils i menys paperassa. Si el Govern vol tenir credibilitat, ha de començar per adoptar mesures verificables el curs vinent, i no per especular amb calendaris que s’allarguen fins al 2030.

Provisió, perfils i oposicions. L’opacitat continua

El document parla de concursos de trasllats, percentatges de cobertura definitiva i revisió de perfils, incloent-hi la proposta d’extingir perfils com “competència digital” i “metodologies amb enfocament globalitzat”. També anuncia criteris comuns per a entrevistes i registres de puntuacions. La Intersindical reclamem un canvi profund del model de provisió: transparència real, criteris objectius i la fi de la discrecionalitat. Els centres i el personal educatiu no poden continuar patint incertesa permanent.

Currículum i escola catalana: cal un compromís amb el català com a llengua vehicular

El Departament anuncia orientacions curriculars abans d’acabar el 2026 i parla de participació docent i seguiment a la Mesa Sectorial. Aquesta és una proposta que no concreta res i que pot acabar en paper mullat. Exigim que es reverteixi la fusió de ciències a batxillerat i que es recuperi l’hora de català i de filosofia com a punt de partida per a poder consensuar un currículum que no margini les ciències i les humanitats. El conflicte també és de model. No hi ha una educació pública de qualitat sense un compromís ferm amb el català com a llengua vehicular a tot el sistema. Aquest punt ha de ser central i explícit, i no un punt difús dels documents tècnics.

No acceptarem que la sortida depengui només de la mesa

Vivim un moment d’autoorganització als centres que no es pot menystenir. La Intersindical defensem que les assemblees de centre i les coordinacions territorials han de marcar l’estratègia. És inacceptable que el rumb del conflicte depengui en exclusiva del criteri dels sindicats majoritaris, especialment quan el país ja ha vist acords insuficients en el passat.

La proposta del Departament no està a l’altura del moment. Si el Govern vol resoldre el conflicte, ha d’abandonar el relat d’“acords sostenibles” i posar recursos reals sobre la taula, amb mesures immediates i sense carregar encara més responsabilitats a les plantilles.

La mobilització continua. I continuarà mentre no hi hagi canvis estructurals als centres.

La vaga educativa confirma el malestar acumulat als centres

La jornada de vaga educativa de l’11 de febrer ha evidenciat que el conflicte no és conjuntural: és estructural. El seguiment real als centres públics ha estat massiu, amb nombrosos claustres que han secundat la convocatòria i amb molts centres que han funcionat exclusivament amb serveis mínims.

La Intersindical treballem amb dades recollides directament als centres que situen el seguiment real entre docents de la pública per sobre del 80%. Aquesta dada no és només una xifra, sinó que reflecteix mesos d’organització, assemblees i coordinació de base.

La mobilització no neix als despatxos. Neix als centres.

Irregularitats en la comptabilització del seguiment

El Departament d’Educació ha fet públiques xifres que no reflecteixen aquesta realitat. La Intersindical hem constatat irregularitats greus en el sistema de recompte.

L’aplicatiu obliga a calcular el seguiment sobre el total de docents en nòmina, i no sobre les places estructurals efectives. No permet, per tant, descomptar els serveis mínims imposats. Així mateix, inclou en el còmput docents de baixa o en permís. En alguns casos, una mateixa plaça ocupada successivament per diferents persones és comptabilitzada com si tots fossin docents actius al mateix temps.

Aquest conjunt de criteris incrementa artificialment el nombre total de docents i redueix el percentatge de participació. No es tracta d’un matís tècnic, sinó d’una pràctica de comptabilitat creativa que altera la percepció pública del conflicte.

Es poden discutir les xifres d’assistència en una manifestació, però una vaga implica un sacrifici econòmic personal. En conseqüència, la força d’una vaga mereix molt més respecte.

La Intersindical exigim transparència, una rectificació i la publicació de dades auditables.

Serveis mínims abusius i dret de vaga

La jornada també ha estat marcada per la imposició d’uns serveis mínims desproporcionats. En molts centres, la presència obligatòria de personal ha reduït l’activitat a una funció merament assistencial.

La Intersindical denunciem que aquesta concepció transforma l’escola en un espai de custòdia i buida de contingut el dret de vaga. L’educació no és un simple aparcament.

Divergència estratègica amb la mesa sectorial

La jornada ha posat en evidència una divergència política i estratègica. La proposta de vaga que ha sorgit de la mesa sectorial és limitada en el temps i en l’ambició. Moltes assemblees de centre han expressat la necessitat d’una mobilització continuada, sostinguda i amb capacitat real de forçar canvis estructurals.

La Intersindical no defensem una mobilització simbòlica; defensem una estratègia que incrementi la pressió i obligui el Govern a revertir la desinversió crònica del sistema.

El conflicte no es resoldrà amb força als centres i als carrers, i no amb reunions tancades. 

Reivindicacions clares i estructurals

La vaga no és només una qüestió salarial. És una resposta a un model que s’afebleix.

Reclamem la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de ràtios, l’estabilitat de plantilles i la cobertura immediata de substitucions. També exigim recursos reals per a una escola inclusiva que no traslladi responsabilitats sanitàries al professorat.

Lluitem per una escola catalana de la qual ens puguem sentir orgullosos, amb uns currículums acordats amb la comunitat educativa, que no canviïn cada quatre anys i no es buidin de continguts com s’ha fet amb els recents canvis a batxillerat o amb la reforma del 2022. 

La deriva que menysté les ciències i les humanitats posa en evidència que els successius governs no estan interessats a formar ciutadans amb capacitat de pensament crític, sinó que busquen treballadors als quals poder explotar en un futur, en un país que ha deixat de ser potència científica i industrial per a convertir-se en “el balneari d’Europa”.

I, amb un caràcter també troncal, defensem el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. No hi pot haver una educació pública de qualitat sense que la llengua pròpia del nostre poble estigui garantida.

El conflicte continua

La jornada de l’11 de febrer no tanca en cap cas el conflicte. Ben al contrari, ha estat un punt d’inflexió que el reforça. 

La Intersindical continuarem treballant als centres, al carrer i en tots els espais de lluita per garantir canvis estructurals. L’educació pública es defensa amb recursos, respecte pel personal educatiu i una voluntat política real, i no amb retòrica. 

El Govern està obligat a escoltar els professionals del sector. Els centres ja han parlat.

Les primeres dades de seguiment de la vaga educativa difoses pel Departament d’Educació no descriuen la realitat de la mobilització. El Govern ha anunciat un 11,9% de seguiment a primera hora, però ho ha fet amb una base de dades incompleta i sense transparència metodològica.

El mateix Departament ha admès que aquestes xifres s’han calculat amb dades comunicades per només el 12,86% dels centres a les 9.30.  Això invalida qualsevol lectura honesta del seguiment. No es pot presentar com a dada “del país” una xifra construïda sobre una mostra mínima.

Les xifres del Departament són parcials i interessades

Quan el Departament publica percentatges amb una cobertura tan baixa, no informa. Intervé políticament. Redueix el conflicte a un titular i intenta desactivar la força del moviment docent.

La mobilització d’avui és visible a tot arreu. Hi ha hagut concentracions, talls i accions als accessos i a vies principals. Aquesta realitat no encaixa amb el relat oficial de “normalitat”. Si el Govern necessita xifres incompletes per sostenir-lo, és perquè sap que el conflicte és profund.

La Intersindical situem el seguiment per sobre del 80%

La Intersindical treballem amb dades pròpies recollides arreu del país i als centres. Aquestes dades indiquen que el seguiment de la vaga supera el 80% i que, en molts centres, només s’estan oferint els serveis mínims.

Això té conseqüències clares. Quan el personal educatiu fa vaga de manera majoritària, l’activitat educativa real s’atura. I, quan els centres funcionen amb serveis mínims, és quan més queda exposada la trampa del Departament: convertir l’escola en un espai de custòdia per diluir el dret de vaga.

Exigim transparència i respecte pel dret de vaga

La Intersindical exigim al Departament d’Educació que publiqui dades completes, auditables i comparables. Cal conèixer quants centres han informat de dades de vaga, amb quin criteri i com s’ha calculat el percentatge final. Sense aquesta informació, les dades no són un indicador: són pura propaganda.

El Govern ha de deixar d’utilitzar xifres parcials per desacreditar una mobilització legítima. La vaga educativa no neix als despatxos. Neix als centres. I avui els centres estan parlant amb contundència.

La vaga educativa convocada per al 11 de febrer de 2026 té com a objectiu defensar unes condicions dignes i una educació de qualitat. Tot i això, el Govern ha publicat una ordre que fixa uns serveis mínims que La Intersindical considerem absolutament abusius i desproporcionats.  

Aquesta decisió no busca garantir la seguretat de l’alumnat. El que fa, en la pràctica, és buidar de contingut el dret de vaga. Quan l’Administració imposa percentatges elevats de personal, està limitant un dret fonamental i enviant un missatge clar: vol evitar que la mobilització tingui impacte.

Què imposa l’ordre de serveis mínims

L’ordre estableix la presència d’una persona de l’equip directiu per cada centre. A més, fixa un mínim d’un docent per cada tres unitats o aules a infantil, primària i secundària, i un 33% de plantilla a les llars d’infants. També determina un 50% de les plantilles als centres d’educació especial, i percentatges del 50% en menjador i cuina, així com en diversos serveis del complex educatiu de Tarragona.  

Pel que fa al lleure educatiu i sociocultural, l’ordre imposa un 50% del personal de monitoratge de menjador, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials.  

Per què són serveis mínims abusius?

La Intersindical denunciem que aquests percentatges no responen a un criteri d’excepcionalitat real. Són una retallada encoberta del dret de vaga. La pròpia ordre justifica els serveis mínims amb arguments genèrics sobre conciliació i tutela, però això no pot convertir l’escola en un servei de custòdia obligatori ni pot servir d’excusa per imposar dotacions que s’assemblen massa a un funcionament ordinari. 

Impugnació i defensa del dret de vaga

La Intersindical impugnarem aquests serveis mínims als tribunals perquè vulneren el principi de proporcionalitat i limiten un dret fonamental. També exigim al Govern que rectifiqui i estableixi uns serveis mínims realment ajustats, amb criteris clars, motivats i respectuosos amb la mobilització.

Defensar l’educació és defensar la classe treballadora. I defensar el dret de vaga és defensar la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i plantar cara quan els drets s’erosionen.