La Intersindical, juntament amb la resta de sindicats convocants de la vaga educativa, hem fet públic un comunicat unitari en què rebutgem l’acord tancat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. Considerem que es tracta d’un acord insuficient, negociat d’esquena a la majoria del professorat i amb l’objectiu de desactivar la mobilització convocada del 16 al 20 de març.

El comunicat denuncia que la proposta presentada no resol cap de les qüestions de fons que han generat el conflicte educatiu. No recupera el poder adquisitiu perdut pel professorat, no garanteix millores reals i immediates en ràtios i plantilles i deixa moltes mesures condicionades a futurs desplegaments, comissions o pressupostos. En definitiva, suposa un intent de tancar en fals el conflicte.

Els sindicats convocants recordem que la força del professorat no és als despatxos, sinó als centres educatius, a les assemblees i a la mobilització. Per això defensem que la resposta al conflicte s’ha de decidir col·lectivament i amb la participació del conjunt del professorat.

Davant aquesta situació, el comunicat unitari confirma que mantenim la convocatòria de vaga educativa del 16 al 20 de març i fa una crida a una participació massiva per obligar el Departament d’Educació a negociar amb la majoria de la representació sindical del sector.

El calendari de mobilitzacions és el següent:

• 16 de març: Baix Llobregat, Barcelonès i Consorci

• 17 de març: Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre

• 18 de març: Pirineu-Aran, Catalunya Central i Lleida

• 19 de març: Girona, Maresme i Vallès Oriental i Occidental

• 20 de març: vaga a tota Catalunya i manifestació unitària a Barcelona

Cap acord d’esquena al col·lectiu i cap desconvocatòria sense millores reals. La mobilització continua.

La vaga educativa convocada del 16 al 20 de març de 2026 té com a objectiu defensar unes condicions dignes i una educació de qualitat. Tot i la importància de la mobilització, el Govern ha publicat una ordre que fixa uns serveis mínims que La Intersindical considerem absolutament abusius i desproporcionats per a aquests cinc dies de vaga.

Aquesta decisió no busca garantir la seguretat de l’alumnat. El que fa, en la pràctica, és buidar de contingut el dret de vaga. Quan l’Administració imposa percentatges elevats de personal, està limitant un dret fonamental i enviant un missatge clar: vol evitar que la mobilització tingui impacte.

Què imposa l’ordre de serveis mínims

L’ordre estableix la presència obligatòria d’una persona de l’equip directiu per cada centre. Pel que fa a les dotacions de personal segons l’etapa i el servei, els mínims són:

• Infantil, primària i secundària: Un docent per cada tres unitats o aules.

• Llars d’infants: Un 33% de la plantilla.

• Centres d’educació especial: Un 50% de la plantilla.

• FP, Batxillerat, EOI i adults: Els serveis mínims es limiten a un membre de l’equip directiu per centre. En aquestes etapes, per tant, la pràctica totalitat de la plantilla pot exercir el seu dret a vaga.

• Menjador, cuina i lleure: S’imposa un 50% del personal de monitoratge, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest mateix percentatge s’aplica a diversos serveis del complex educatiu de Tarragona.

Per què són serveis mínims abusius?

La Intersindical denunciem que aquests percentatges no responen a un criteri d’excepcionalitat real. Són una retallada encoberta del dret de vaga. La pròpia ordre justifica els serveis mínims amb arguments genèrics sobre conciliació i tutela, però això no pot convertir l’escola en un servei de custòdia obligatori ni pot servir d’excusa per imposar dotacions que s’assemblen massa a un funcionament ordinari durant tota una setmana de protestes.

Impugnació i defensa del dret de vaga

La Intersindical impugnarem aquests serveis mínims als tribunals perquè vulneren el principi de proporcionalitat i limiten un dret fonamental en un moment clau per al sector. També exigim al Govern que rectifiqui i estableixi uns serveis mínims realment ajustats, amb criteris clars, motivats i respectuosos amb la mobilització.

Defensar l’educació és defensar la classe treballadora. I defensar el dret de vaga és defensar la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i plantar cara quan els drets s’erosionen.

Document serveis mínims:

SM_17_26_53-67_Educacio_cat_signed_CA

La Intersindical, com a membres fundadors i actius de la Plataforma 0-3 Catalunya des dels seus inicis, subscrivim i defensem amb convicció el seu manifest. Hem format part d’aquest projecte des de la seva gènesi perquè considerem que l’etapa dels zero als tres anys és el fonament de qualsevol trajectòria vital. Malauradament, les institucions continuen ignorant o menystenint aquesta etapa clau del desenvolupament humà. 

Reconèixer el 0-3 com a etapa educativa plena

L’etapa 0-3 no és un simple tràmit previ a “l’escola de veritat”. La Intersindical exigim que el primer cicle d’educació infantil sigui reconegut com una part plena del procés educatiu. El 0-3 és una etapa que uneix l’educació i la cura de manera inseparable, i no podem permetre que depengui de la situació econòmica de les famílies. És per això que reclamem que sigui universal i gratuïta per garantir l’equitat des del primer dia de vida.

Una societat que té cura dels seus infants també té cura de les seves famílies i professionals. Per això cal canviar la mirada institucional sobre les cures. L’alimentació, el son i el benestar emocional són eixos que sostenen la nostra societat. Posar les cures al centre és una prioritat política ineludible que l’Administració ha d’assumir amb una  pressupostos que estiguin a l’altura.

Dignitat laboral per a un sector feminitzat

La Intersindical defensem les treballadores del sector 0-3 i ens manifesten contra la seva precarització crònica. Som davant d’un col·lectiu altament feminitzat en el qual la feina es troba invisibilitzada, i n’exigim l’equiparació salarial amb la resta d’etapes educatives així com l’eliminació definitiva de la figura del personal externalitzat. L’externalització genera desigualtats i fragmenta les plantilles dels centres.

Així mateix, a Catalunya patim unes ràtios que són entre les més altes d’Europa, la qual cosa col·lapsa la qualitat educativa i és una mostra de menyspreu institucional. En aquest sentit, La Intersindical denunciem que la superfície mínima per infant és de vegades inferior a la que es garanteix per al benestar animal en alguns casos. Reduir les ràtios no és cap luxe, sinó una qüestió de drets fonamentals per a infants i professionals.

Una crida a la corresponsabilitat pública

La gestió fragmentada entre la Generalitat i els ajuntaments és insostenible. Exigim que la gestió del cicle 0-3 recaigui íntegrament en el Departament d’Educació. En conseqüència, cal acabar amb les privatitzacions indirectes a través de licitacions que prioritzen el cost per sobre de la pedagogia. La inversió en el 0-3 no és un cost, sinó una aposta estratègica per una societat més justa.

La Intersindical fem nostra la lluita per uns espais dignes i equips multidisciplinaris estables. La petita infància no pot continuar sent la gran oblidada de les polítiques educatives. Només amb una inversió real i sostinguda aconseguirem la transformació de tot el sistema educatiu català.

La consulta sobre l’acord entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT ha deixat un resultat incontestable. Votar no al pacte educació s’ha imposat de manera clara i rotunda entre el professorat. Amb un cens total de 92.647 persones i 42.984 vots emesos, la participació ha estat històrica i confirma que el malestar als centres és profund i sostingut.

El resultat no admet lectures interessades. Un total de 40.796 docents han votat en contra de l’acord, mentre que només 2.188 hi han votat a favor. Aquesta diferència expressa un rebuig massiu a un pacte insuficient, tancat a la baixa i allunyat de les necessitats reals del sistema educatiu públic.

Votar no al pacte educació ha estat una resposta clara del professorat

La magnitud del vot contrari mostra que el professorat no avala un acord que consolida la pèrdua de drets i de poder adquisitiu. També evidencia que la plantilla no accepta operacions polítiques pensades per desactivar el conflicte educatiu sense resoldre’n les causes.

La participació de 42.984 vots és una xifra històrica. No és només una dada quantitativa. És una demostració de força col·lectiva i de consciència professional. Milers de docents han volgut pronunciar-se perquè saben que el futur de les seves condicions laborals i de l’educació pública no es pot decidir d’esquena als centres.

Aquest resultat reforça el que ja s’havia expressat a les mobilitzacions dels darrers mesos. El professorat vol canvis reals. Vol salaris dignes. Vol menys ràtios. Vol més recursos. Vol menys burocràcia. I vol que la negociació respongui a les necessitats del país i de la comunitat educativa, no als interessos del Govern ni a la lògica dels pactes de despatx.

Un rebuig massiu a un acord insuficient

La Intersindical denunciem que el pacte rebutjat pel professorat no garanteix una recuperació real del poder adquisitiu. L’increment salarial anunciat és insuficient i s’aplica de manera progressiva durant anys. A més, una part de les mesures queda condicionada als pressupostos o diluïda en comissions futures sense capacitat real de decisió.

Tampoc no hi ha una resposta immediata a qüestions centrals com la reducció de ràtios, la dotació de recursos per a l’escola inclusiva o la desburocratització del sistema. Al mateix temps, l’acord ignora aspectes de fons que afecten directament el model educatiu, com el deteriorament del currículum i la situació del català a les aules.

Per això el resultat de la consulta té una importància política evident. El professorat ha desautoritzat el relat de consens que el Departament volia construir. Ha dit que no a un pacte que no resol els problemes estructurals del sector. I ha deixat clar que la negociació no es pot tancar sense escoltar la plantilla.

La participació històrica obliga el Departament a rectificar

Quan gairebé 43.000 persones participen en una consulta d’aquestes característiques, el missatge és inequívoc. El Departament no pot mirar cap a una altra banda. No pot presentar com a solució un acord que ha estat rebutjat de manera tan àmplia. I no pot continuar governant el conflicte amb gestos cosmètics i promeses ajornades.

La Intersindical defensem que aquesta participació històrica dona més legitimitat que mai a les reivindicacions del professorat. El vot contrari no és un punt final. És una exigència de rectificació. El Govern ha d’obrir una negociació real, amb compromisos concrets, calendari clar i mesures efectives per millorar les condicions laborals i reforçar l’educació pública.

La vaga de la setmana vinent ha de convertir el rebuig en força col·lectiva

Ara cal transformar aquest resultat en mobilització sostinguda. La consulta ha servit per demostrar que el professorat rebutja el pacte. La vaga de la setmana vinent ha de servir per convertir aquest rebuig en una nova demostració de força als carrers i als centres.

La Intersindical cridem tot el professorat a secundar la vaga de la setmana vinent. Cal omplir els centres de debat, reforçar l’organització col·lectiva i sortir al carrer per exigir un canvi de rumb. Només amb mobilització sostinguda s’han arrencat millores al llarg dels anys. I només així es podrà forçar una negociació que respongui de veritat a les necessitats del sector.

Votar no al pacte educació ha estat una decisió clara. Ara cal fer el pas següent. El resultat de la consulta ha obert una oportunitat política i sindical que no podem desaprofitar. El professorat ha parlat amb contundència. Ara toca mantenir la pressió, enfortir la resposta col·lectiva i defensar una educació pública amb més drets, més recursos, més català i més dignitat laboral.

La Intersindical defensem que el futur de les condicions laborals del personal educatiu no pot decidir-se amb acords a la baixa ni pactes tancats amb presses. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació és insuficient i no respon a les demandes expressades per la comunitat educativa a les mobilitzacions recents.

Per aquest motiu, votar no al pacte d’educació és clau per defensar uns salaris dignes, millores laborals reals i un sistema educatiu públic de qualitat.

La consulta oberta al professorat ha de servir perquè la plantilla valori amb dades què implica realment aquest acord.

Un increment salarial molt inferior al cost de la vida

El pacte preveu un increment salarial que arribaria aproximadament a 211 € mensuals a primària i 216 € a secundària l’any 2029. Aquest augment s’aplicaria de manera progressiva durant quatre anys.

A la pràctica, això significa un increment mitjà aproximat de 50 € mensuals cada any, una xifra que representa menys del 2 % d’augment anual.

Aquesta pujada és clarament insuficient si es té en compte l’evolució recent dels preus. Els darrers anys la inflació acumulada ha provocat una pèrdua superior al 17 % del poder adquisitiu del professorat. L’acord no només no recupera aquesta pèrdua, sinó que la consolida.

En altres paraules, fins i tot si s’aplica íntegrament l’augment previst, d’aquí a quatre anys el professorat continuarà tenint menys capacitat de compra que abans de la crisi inflacionària.

Per a calcular amb exactitud què representa aquesta proposta en cada cas es pot fer servir la calculadora salarial publicada al web del nostre sindicat:
https://educacio.intersindical-csc.cat/salari/

Un acord condicionat i sense garanties reals

Un altre problema rellevant de l’acord és que part de les millores econòmiques depenen de l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa significa que l’acord no garanteix plenament que aquestes quantitats s’arribin a aplicar en els termes anunciats.

Així mateix, moltes de les mesures que apareixen al document no són compromisos ferms, sinó simples declaracions d’intencions o creació de comissions que estudiaran possibles millores en el futur.

Entre aquestes qüestions hi ha temes importants com:

• la reducció horària a partir dels 55 anys
• aspectes relacionats amb la borsa de treball
• la revisió dels currículums
• la desburocratització del sistema educatiu
• els recursos necessaris per a l’escola inclusiva
• altres condicions laborals del personal educatiu

Aquest plantejament deixa moltes decisions en mans de grups de treball sense una capacitat real de decisió, fet que genera incertesa sobre la materialització d’aquestes mesures.

Cap millora immediata en ràtios ni recursos

El pacte tampoc dona resposta a una de les demandes centrals de la comunitat educativa: la reducció de ràtios a les aules.

Les mesures anunciades tenen un impacte molt limitat a curt termini i, en alguns casos, s’allargarien fins al curs 2031-2032. Per tant, l’efecte real sobre la càrrega docent i la qualitat educativa seria mínim els pròxims anys. A més a més, la comunicació que fan CCOO i UGT atribueix el mèrit de totes aquestes mesures a l’acord que s’ha signat, quan, de fet, la majoria ja s’estan tramitant des de Madrid.

Pel que fa a l’educació inclusiva, el document tampoc concreta mesures estructurals. No es plantegen reduccions de ràtio específiques ni un augment suficient de recursos per a atendre la diversitat a les aules.

Moltes de les propostes es limiten a continuar desenvolupant programes o estudis que ja existeixen, sense cap compromís clar d’ampliació de personal o d’altres tipus.

Ni currículum, ni llengua, ni país

La Intersindical, com a sindicat nacional i de classe, no lluitem només per a la millora de les nostres condicions laborals com a treballadors de l’educació, sinó també per a construir un sistema educatiu del qual ens puguem sentir orgullosos.

És per això que denunciem que l’acord signat no inclou canvis en el currículum, ni tan sols la reversió dels nefastos canvis recents a batxillerat com la fusió de les ciències i la retallada d’hores de literatura i de filosofia, totes elles matèries que fomenten el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat en una etapa clau. Tampoc aborda qüestions que tenen al veure amb la cohesió del país com ara la supressió de les lectures obligatòries que s’ha dut a terme aquest curs.

L’acord tampoc aborda la situació de la llengua a les aules. Recordem que fa uns anys l’exconseller González-Cambray destapava que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà. La Intersindical fa anys que proposem a les diferents administracions educatives una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, la majoria de les quals sense cap cost pressupostari. Han acabat sempre en el no-res.

Un acord que busca desactivar les mobilitzacions

El calendari i la manera com s’ha tancat aquest pacte evidencien una voluntat clara del Departament: desactivar les mobilitzacions previstes per al mes de març.

Durant el procés de negociació, la proposta presentada pel Departament només ha millorat lleugerament l’oferta anterior, que havia estat considerada insuficient per a la majoria sindical.

Malgrat això, CCOO i UGT han decidit signar-la amb el Govern, fet que ha permès al Departament presentar públicament una imatge de consens entre el col·lectiu i l’Administració que no reflecteix el malestar que hi ha als centres educatius.

La força dels docents és la mobilització

La història recent del sector educatiu demostra que les millores reals arriben quan el professorat s’organitza i es mobilitza.

La vaga del 11 de febrer va evidenciar la capacitat del sector per pressionar el Govern i situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic. Acceptar ara un acord insuficient significaria renunciar a aquesta força col·lectiva.

Per aquest motiu, La Intersindical defensem que votar no al pacte d’educació és el primer pas per mantenir la pressió i continuar treballant per assolir millores substancials.

El futur de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat no es pot satisfer amb engrunes. Cal una resposta col·lectiva clara per exigir millor salari, més recursos, menys ràtios, més català i més democràcia en la negociació.

El Govern ha previst per al 2026 un nou increment de les retribucions dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat. Aquesta decisió arriba en un moment d’una tensió laboral creixent, amb mobilitzacions i conflictes oberts en sectors clau per a tot país com l’educació i la sanitat.

La Intersindical denunciem aquesta política de privilegis, que envia un missatge molt clar. Quan cal prioritzar salaris, condicions i serveis públics, l’Executiu tria beneficiar-se a si mateix.

Sous alts i més increments

La documentació pressupostària fixa quantitats anuals molt elevades per a l’any 2026. La presidència supera els 146.000 euros anuals, i les diverses conselleries se situen per sobre dels 130.000 euros. Les secretaries generals i les direccions generals també mantenen imports molt alts.

Aquestes xifres situen els càrrecs del Govern entre els més ben pagats de l’Estat. Alhora, la majoria social pateix l’encariment de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu.

La contradicció amb educació i sanitat

El contrast és evident. A les aules i als centres sanitaris, les plantilles denuncien manca de recursos, sobrecàrrega, precarització i dèficits estructurals que s’arrosseguen de fa anys.

En canvi, el Govern demana responsabilitat i contenció als treballadors, però no l’aplica als seus propis sous. Aquest doble estàndard no fa res més que erosionar la confiança en el Govern i alimentar el malestar dels treballadors i treballadores dels serveis públics.

Quan no es reforcen plantilles, empitjora l’atenció. Quan no es milloren condicions, augmenta la rotació. Quan no es protegeix el poder adquisitiu, creix la precarietat. I quan el Govern s’incrementa el sou, el conflicte s’agreuja.

Crida a secundar les vagues i mobilitzacions

Davant d’aquesta situació, cal una resposta col·lectiva sostinguda en el temps. La Intersindical fem una crida a participar en les vagues i mobilitzacions que s’han convocat perquè ens hi juguem unes condicions dignes, uns salaris justos i uns serveis públics que funcionin.

L’organització, la unitat i la lluita són l’únic camí per a capgirar aquesta deriva antisocial.