Alerta a les aules: més de 8.400 nomenaments d’inici de curs confirmen una crisi greu de cobertura i un 42% de contractes precaris

L’últim acte telemàtic del 2 de setembre eleva a 8.414 les places assignades d’urgència i accelera l’esgotament de les llistes de docents

L’inici del curs escolar 2026-2027 arrenca amb un senyal d’alerta que amenaça el funcionament normal dels centres educatius públics de Catalunya. L’anàlisi exhaustiva de les dades oficials dels nomenaments telemàtics fets entre finals d’agost i el 2 de setembre revela que el Departament d’Educació ha hagut d’adjudicar a corre-cuita 8.414 places de substitució i vacants, amb dos problemes estructurals de fons: un volum inacceptable de contractació a temps parcial precaritzada (més de 3.500 mitges jornades) i un esgotament crític de les llistes de professorat disponible en matèries clau.

Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó la conseqüència directa d’anys de degradació de les condicions laborals, sobrecàrrega burocràtica als centres, sous congelats davant l’encariment de la vida i un model de gestió que allunya els professionals de la docència pública.

1. El drama de la fragmentació: més de 3.500 places a mitja jornada

Dels 8.414 nomenaments acumulats en els tres actes d’inici de curs, 3.568 corresponen a mitges jornades (0,50), la qual cosa representa un 42,40% del total.

La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació fa servir la borsa com una eina de contractació «low-cost», fragmentant llocs de treball que haurien de ser compactats en jornades completes. Cobrir una mitja jornada comporta percebre un salari net que ronda els 900-1.000 euros mensuals, fent absolutament inviable que els docents substituts puguin assumir el cost de l’habitatge o els desplaçaments, especialment a les zones metropolitanes i comarques amb una forta pressió immobiliària.

Exigim l’agrupació de mitges jornades i la creació de llocs de feinal dignes i estables. La precarietat no pot ser la porta d’entrada al servei públic educatiu. El fet d’ocupar dues mitges jornades i, per tant, treballar de facto a jornada completa, pot provocar, per exemple, una anomalia o una perversió en termes laborals, com que un educador o docent no pugui demanar la reducció de jornada per cura de fill menor d’edat.

2. Borsa esgotada abans de començar: perill real d’aules sense professorat

La radiografia dels números de barem adjudicats a 2 de setembre evidencia que la borsa de treball docent està literalment al límit:

  • Matemàtiques (MA): S’han assolit les 506 places, arribant fins al número de borsa 213.402 (amb una mitjana de barem avui de 60.445).
  • Pedagogia Terapèutica / Inclusiva (EES): 498 places cobertes, amb el barem màxim que ha escalat fins al número 212.579.
  • Llengua Catalana (LC): 268 places, arribant fins al número 150.683.
  • Física i Química (FQ): 179 places, amb el barem màxim al 212.864.
  • Orientació Educativa (PSI): 302 places, fins al número 212.947.
  • Tecnologia (TEC): 229 places cobertes, assolint el número 213.372.
  • Anglès (PAN): 504 places, superant el número 211.890.

Aquestes xifres signifiquen que pràcticament qualsevol persona inscrita a la borsa en aquestes especialitats és convocada a l’instant. Quan comencin a sorgir les primeres baixes mèdiques i substitucions ordinàries al setembre i a l’octubre, el Departament no disposarà de candidats per cobrir les aules, abocant els equips directius i els claustres a cobrir guàrdies de manera sistemàtica i empitjorant l’atenció pedagògica de l’alumnat.

3. Per què la professió docent ha deixat de ser atractiva?

Davant d’aquest escenari, La Intersindical posem el focus en les causes reals del problema:

  1. Pèrdua continuada de poder adquisitiu. Els salaris docents han patit una devaluació real superior al 20% en l’última dècada, que s’ha vist agreujada per l’encariment desbocat del cost de la vida i el lloguer a Catalunya.
  2. Sobrecàrrega burocràtica i ràtios excessives. El professorat dedica cada cop més hores a tràmits administratius i plataformes digitals feixugues en lloc de centrar-se en la preparació de classes i l’atenció personalitzada.
  3. Manca de recursos per a l’Educació Inclusiva. El Decret 150/2017 continua sense el pressupost ni els especialistes necessaris per atendre la diversitat a les aules.
  4. Opacitat i arbitrarietat (El Decret de Plantilles). A les darreres adjudicacions d’estiu del juny i juliol, més del 71% de les places (26.628) es van adjudicar per designació directa de la direcció o perfils estructurals («a dit»), arraconant la borsa pública i generant una profunda desmotivació entre el personal interí.

4. Les exigències irrenunciables de La Intersindical

Per garantir un curs escolar digne i aturar la degradació de l’ensenyament públic, La Intersindical reclamem:

  • Un pla de xoc urgent contra la precarietat. Compactació de les mitges jornades en places completes i complement salarial compensatori per desplaçament i formació.
  • La dignificació salarial i de condicions. Recuperació del poder adquisitiu i reducció immediata de la càrrega burocràtica dels claustres.
  • Compliment del 6% del PIB per a Educació (LEC art. 199). Inversió real per reduir ràtios a tots els nivells i dotar l’escola inclusiva dels recursos necessaris.
  • Derogació del Decret de Plantilles (Decret 39/2014). Retorn a un sistema de provisió transparent i democràtic basat exclusivament en l’ordre de borsa i el mèrit públic.

La defensa de l’escola pública passa per la dignificació de les condicions laborals de qui la sosté cada dia: els treballadors i treballadores de l’educació.

 




Ens Plantem! No aprovem cap PGA que no aturi sortides i colònies

Ens Plantem

Arrenca el curs escolar 2026-2027 i la situació a l’educació pública catalana continua sent insostenible. Després d’anys de pèrdua sistemàtica de poder adquisitiu, ràtios desbordades a les aules, una sobrecàrrega burocràtica asfixiant i la manca crònica de recursos per a una inclusió real (sense el personal d’atenció educativa —PAE— necessari), el col·lectiu docent ha pres la iniciativa.

Durant el curs passat, centenars de centres educatius d’arreu de Catalunya es van organitzar sota el manifest «Aturem les sortides educatives« i van acordar no fer sortides escolars ni colònies amb pernoctació com a mesura de pressió directa, legítima i necessària per forçar el Departament d’Educació a obrir una negociació real sobre les condicions laborals i educatives.

Aquesta setmana d’inici de curs, els equips directius presentaran la Programació General Anual (PGA) als claustres. La Intersindical Educació fem una crida clara i contundent a tots els i les docents: rebutgem i votem en contra de qualsevol proposta de PGA que no reculli l’aturada de sortides i colònies aprovada pels treballadors.

Per què cal aturar les sortides i les colònies?

Les sortides i, de manera molt especial, les colònies amb pernoctació, són activitats amb un innegable valor pedagògic i convivencial, però que al llarg dels anys s’han convertit en el reflex més clar de la precarització i l’abús del sobreesforç docent.

  1. Disponibilitat de 24 hores sense descans ni remuneració. Les colònies suposen una atenció ininterrompuda de menors de 24 hores al dia durant diversos dies consecutius. Són hores extraordinàries que l’Administració ni remunera ni compensa en descans laboral.
  2. Responsabilitat civil i penal directa. El professorat assumeix en solitari una responsabilitat immensa fora de l’entorn escolar, sense ràtios de seguretat garantides ni prou suport institucional davant qualsevol incident.
  3. Manca de recursos per a l’educació inclusiva. Fer sortides amb alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sense una dotació real de professionals del PAE (TEEI, TIS, EEE, vetlladores) posa en risc l’atenció individualitzada i genera angoixa i sobrecàrrega als equips docents.
  4. Pressió econòmica i sectorial efectiva. Les colònies i sortides mobilitzen sectors econòmics clau com el transport discrecional, les cases de colònies, el turisme i els equipaments culturals. L’aturada d’aquestes activitats fa visible el conflicte a escala de país i obliga el Departament a asseure’s a negociar.

El marc legal que empara la sobirania del claustre

Davant els intents d’algunes direccions o de la Inspecció Educativa de minimitzar el paper del claustre, cal recordar amb tota claredat el marc normatiu vigent:

1. Article 149 de la LOE diu:

«Artículo 129. Competencias.

El Claustro de profesores tendrá las siguientes competencias:

a) Formular al equipo directivo y al Consejo Escolar propuestas para la elaboración de los proyectos del centro y de la programación general anual.

b) Aprobar y evaluar la concreción del currículo y todos los aspectos educativos de los proyectos y de la programación general anual.»

Les sortides escolars i colònies formen part indestriable de la concreció educativa i curricular del centre i, per tant, requereixen obligatòriament l’aprovació del claustre.

2. Normes d’Organització i Funcionament de Centres (NOFC)

Segons les instruccions del Departament d’Educació, la PGA s’elabora recollint les propostes del claustre. Si el claustre no aprova la planificació d’aquestes activitats, la PGA no pot ser tramitada ni aprovada en aquests termes i l’equip directiu ha de reformular-la eliminant les sortides i colònies abans de traslladar-la al Consell Escolar.

3. Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i Jornada Laboral

La jornada de treball del personal funcionari docent és de 37,5 hores setmanals. No hi ha cap obligació legal, estatutària ni contractual de pernoctar fora del domicili ni d’assumir guàrdies nocturnes gratuïtes. L’assistència a activitats amb pernoctació és estrictament voluntària. Ningú no pot ser obligat a fer colònies.

Guia d’acció per al teu claustre d’inici de curs

Recomanem a tots els companys i companyes seguir aquest procediment als centres:

  1. Assemblea prèvia de centre. Reuniu-vos els docents i el PAE abans del claustre d’inici de curs per coordinar la postura, signar el manifest i acordar el vot unificat.
  2. Avís formal a l’Equip Directiu. Comuniqueu amb antelació a la direcció que el claustre no aprovarà cap proposta de PGA que inclogui colònies o sortides mentre no hi hagi un acord marc amb el Departament.
  3. Exigir la votació al Claustre. En el punt de l’ordre del dia sobre la PGA, demaneu la votació formal dels aspectes educatius i del pla de sortides.
  4. Votar NO. Si la direcció manté les sortides i colònies a la proposta, voteu-hi en contra. En no ser aprovada, la direcció ha de refer el document.
  5. Dret a fer-ho constar en acta. Si la direcció es nega a sotmetre la PGA a votació o al·lega que és un simple tràmit informatiu, demaneu expressament que consti en acta la petició de votació de la majoria del claustre i el vot de rebuig.
  6. Defensa al Consell Escolar. Els representants dels treballadors al Consell Escolar han de votar en conseqüència amb el claustre i transmetre a les famílies que aquesta mesura defensa la qualitat de l’educació pública.

Aquest curs ens plantem: prou precarització, prou sobreesforç gratuït. Per una educació pública, de qualitat, en català i amb condicions dignes!






La Intersindical cridem a la Vaga del 8S

Cartell vaga 8S

Un inici de curs que no pot començar amb resignació

El Departament d’Educació pretén inaugurar el curs 2026-2027 com si la situació als centres educatius fos de normalitat. Després d’un curs passat marcat per la signatura d’acords clarament insuficients per part d’alguns sindicats, la realitat a les aules és tossuda: ràtios excessives, sobrecàrrega burocràtica asfixiant, manca d’especialistes d’inclusiva i una regressió lingüística evident.

La Intersindical fem una crida a tot el personal docent, d’atenció educativa (PAE) i laboral a secundar la vaga del 8 de setembre. No ho fem per secundar inèrcies d’altres organitzacions, sinó a partir d’un programa propi de transformació profunda del sistema educatiu català.

Els 5 Eixos Irrenunciables de la Intersindical

  1. Finançament del 6% del PIB per a l’Educació Pública. Compliment immediat del mandat legal de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
  2. Defensa radical del model d’Escola Catalana. Blindatge jurídic i pedagògic del català com a única llengua vehicular, sense acatar sentències judicials assimilacionistes.
  3. Derogació del Decret de Plantilles (Decret 39/2014). Retorn a la democràcia als claustres i a la transparència absoluta en la provisió de llocs de treball.
  4. Recuperació del poder adquisitiu i clàusula de garantia salarial: Cap acord que no contempli la pèrdua acumulada de més del 20% dels darrers quinze anys.
  5. Dignificació del PAE i Personal Laboral: Estabilització real, cobertura del 100% de les substitucions des del primer dia i fer efectiva la reclassificació professional.



Exigim posar fi al caos administratiu que pateix el personal PAE

caos-administratiu-personal-pae

Denunciem els errors, els retards i la manca de rigor del Departament d’Educació en els processos de trasllats, oposicions i estabilització del personal d’atenció educativa

El personal d’atenció educativa (PAE) torna a ser víctima d’una gestió administrativa deficient que acumula retards, errors i improvisacions. Els processos de mobilitat, estabilització i oposicions s’eternitzen durant anys i, quan finalment es publiquen les resolucions, sovint arriben plenes d’errades que obliguen les treballadores i els treballadors a presentar reclamacions per defensar uns drets que l’Administració hauria de garantir d’ofici.

Des de La Intersindical diem prou. Exigim al Departament d’Educació una gestió eficient, rigorosa i transparent, i denunciem una situació que genera angoixa, inseguretat i un desgast inacceptable per a un col·lectiu imprescindible per al funcionament de l’escola inclusiva.

Exigim que els processos deixin de durar anys

No és admissible que les oposicions, els concursos de trasllats o els processos d’estabilització s’allarguin durant mesos o fins i tot anys.

Aquesta lentitud impedeix que milers de professionals puguin planificar el seu futur, dificulta la conciliació familiar, manté la precarietat laboral i genera una inestabilitat permanent als centres educatius.

El personal PAE sosté cada dia l’atenció a l’alumnat amb més necessitats. Mereix respecte, certeses i una Administració que estigui a l’altura de la seva responsabilitat.

Denunciem els errors constants en les llistes

Quan, després d’una llarga espera, finalment es publiquen les resolucions, massa sovint apareixen plenes d’errades.

Errors en la baremació, omissions injustificades, anys de servei mal comptabilitzats, titulacions que no es valoren correctament o incidències informàtiques obliguen el personal a revisar contínuament les llistes i a presentar reclamacions per corregir equivocacions que no haurien d’existir.

No estem davant de casos puntuals. És una manera de funcionar que es repeteix convocatòria rere convocatòria.

Exigim que es compleixin els calendaris

També denunciem l’incompliment reiterat dels calendaris previstos per publicar resolucions, adjudicacions i llistes.

Mentre el Departament exigeix un compliment estricte dels terminis al personal laboral, actua amb una absoluta manca de rigor quan és ell qui ha de complir els seus compromisos.

Aquest doble estàndard és inadmissible i té conseqüències directes sobre la vida de milers de treballadores i treballadors.

El concurs de trasllats d’EEE i TIS exemplifica el descontrol

El concurs de trasllats del personal educador d’educació especial (EEE) i del personal tècnic d’integració social (TIS) ha estat una mostra clara del desordre administratiu.

Es van publicar unes llistes definitives amb errors greus. Moltes persones van conèixer el centre on havien estat destinades i van començar a reorganitzar la seva vida personal i familiar.

Posteriorment, el Departament va rectificar les adjudicacions i va modificar els destins. I, per acabar-ho d’adobar, va tornar a rectificar novament i va retornar part del personal a la primera plaça adjudicada.

És intolerable que es jugui d’aquesta manera amb la vida, la salut emocional i la planificació familiar de les treballadores.

La baremació de mèrits: un nou exemple d’improvisació

Després de mesos d’espera des de les oposicions celebrades el novembre passat, el dijous 30 de juliol es va publicar finalment la baremació provisional de mèrits.

El resultat va ser un nou despropòsit: errors en el còmput dels anys treballats, titulacions correctament incorporades a l’ATRI que no es valoraven i múltiples incidències que afectaven centenars de persones.

La gravetat de les errades va obligar el mateix Departament a retirar les llistes menys de 24 hores després d’haver-les publicat.

Aquesta situació torna a deixar el personal PAE en una incertesa absoluta, sense saber quan es publicaran unes noves llistes correctes.

El personal continua sense saber si continuarà treballant al setembre

A tot això s’hi afegeix una situació especialment preocupant.

Hi ha treballadores que ocupen vacants afectades pel concurs de trasllats i que, a hores d’ara, encara no han rebut la notificació oficial sobre el cessament del seu nomenament ni sobre la seva situació a partir de l’1 de setembre.

És inadmissible que l’Administració mantingui aquestes persones en aquesta situació d’incertesa fins a les portes de l’inici del curs.

Exigim responsabilitats i una gestió digna

Des de La Intersindical exigim:

  • La resolució immediata de tots els processos pendents.
  • El compliment dels calendaris anunciats.
  • La publicació de llistes revisades i lliures d’errors.
  • Informació clara, transparent i puntual per a totes les persones afectades.
  • Més recursos humans i tècnics per garantir una gestió eficient.
  • Que s’assumeixin responsabilitats davant dels errors reiterats.

El personal PAE és una peça imprescindible per garantir una escola pública inclusiva i de qualitat. No acceptarem que continuï sent tractat amb improvisació, desorganització i manca de respecte.

Continuarem denunciant qualsevol vulneració dels drets del personal d’atenció educativa i treballarem perquè els processos administratius deixin de ser una font permanent d’angoixa per a milers de professionals.

La Intersindical, amb el personal PAE. Sempre.




Ja s’han publicat les adjudicacions provisionals del professorat per al curs 2026-2027

El Departament d’Educació i Formació Professional ha publicat les adjudicacions provisionals de destinacions del personal docent per al curs 2026-2027. Les persones participants ja poden consultar el resultat de l’assignació a través del portal habilitat pel Departament.

Aquest procediment afecta el personal funcionari de carrera, en pràctiques i altres col·lectius participants en el procés d’adjudicació de destinacions provisionals per al curs vinent escolar.

La Intersindical recordem que es tracta d’una resolució provisional i que, en cas de detectar incidències o discrepàncies, és important revisar la informació publicada i seguir els terminis i procediments establerts pel Departament per presentar les reclamacions que corresponguin.

👉 Consulta les adjudicacions provisionals:
https://educacio.gencat.cat/ca/serveis-tramits/treballa-amb-nosaltres/adjudicacions/consulta-resultats/

Si tens qualsevol incidència, posa’t en contacte amb el teu referent sindical.




La Intersindical cridem a la mobilització per fer inaplicable la imposició del 25% de castellà a les escoles

El TEDH inadmet la demanda d’Òmnium i dona cobertura a una nova ofensiva judicial contra el català a l’escola

Barcelona, 18 de juny de 2026

La Intersindical denunciem la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’inadmetre la demanda presentada per Òmnium Cultural en relació amb la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per al sindicat, aquesta resolució representa una nova cobertura judicial a una ofensiva política i ideològica contra el català i contra la sobirania educativa de Catalunya.

Un nou aval judicial a una imposició sense criteri pedagògic

La resolució del TEDH considera que les decisions dels tribunals espanyols no van eliminar el model lingüístic català, sinó que només van incrementar la presència del castellà en una o diverses matèries. La Intersindical considerem, però, que aquesta lectura ignora la realitat d’una llengua minoritzada i legitima una intervenció judicial que no respon a cap criteri pedagògic.

Volem recordar que cap estudi educatiu justifica la imposició d’un percentatge lingüístic determinat i denunciar que els tribunals continuen actuant com un poder polític que pretén decidir sobre allò que correspon a la comunitat educativa i al Parlament de Catalunya.

El català necessita més protecció, no més subordinació

La Intersindical considerem que aquesta nova decisió judicial arriba en un context d’emergència lingüística. El castellà gaudeix d’una posició hegemònica als mitjans, a les plataformes digitals i en gran part de l’espai públic, mentre que el català només pot garantir la seva transmissió universal mitjançant el sistema educatiu.

L’escola catalana ha estat durant dècades una eina de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de construcció nacional. La imposició de percentatges només pretén generar conflicte i accelerar la minorització del català.

Gerard Furest: «No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola»

Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, ha afirmat en declaracions als mitjans:

«No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola. La resposta no pot ser la resignació. Cal organitzar-nos i construir una resposta col·lectiva que faci inaplicable aquesta ofensiva contra el català i contra el model d’escola catalana.»

Crida a la mobilització i a la defensa de l’escola catalana

La Intersindical exigim al Govern de la Generalitat que abandoni qualsevol actitud de resignació, que reforci els projectes lingüístics de centre i que assumeixi la responsabilitat de garantir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Al mateix temps, fem una crida a tota la comunitat educativa, a les famílies, a l’alumnat i al conjunt de la societat catalana a preparar una resposta unitària i contundent davant d’aquest nou atac als drets lingüístics.

La defensa del català a l’escola és una qüestió de drets, de cohesió social i de futur de país.

Fora els jutges de les aules. No als percentatges. L’escola en català, una escola per a tothom.

 




La Intersindical denunciem el nomenament de Víctor García Correas a la Secretaria de Millora Educativa

El PSC situa a la cúpula educativa una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana i que va pressionar una docent per la seva activitat pedagògica

La Intersindical denunciem i rebutgem frontalment la incorporació de Víctor García Correas a la Secretaria de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional.

Considerem que és una decisió políticament irresponsable i profundament preocupant que una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana pugui assumir responsabilitats dins de l’estructura encarregada de definir i impulsar les polítiques educatives del nostre país.

La unitat de la llengua catalana no és una opinió ni una qüestió subjecta a debat polític. És un fet científic avalat per les universitats, les institucions acadèmiques i la totalitat de la filologia romànica. Negar-la significa assumir postulats que històricament han estat utilitzats per fragmentar la llengua catalana, debilitar-ne la cohesió i afeblir els vincles culturals dels territoris de parla catalana.

En un moment d’emergència lingüística, en què el català retrocedeix de manera alarmant als centres educatius, el Govern de la Generalitat ha decidit situar en un dels principals òrgans de direcció educativa una persona que s’ha alineat públicament amb plantejaments que qüestionen aquest consens científic. Aquesta decisió és responsabilitat directa del PSC i representa una nova línia vermella traspassada per un Govern que continua demostrant una preocupant manca de compromís amb la llengua catalana.

De negar la unitat del català a dirigir la millora educativa

Els antecedents de Víctor García Correas fan encara més greu aquest nomenament.

Durant la seva etapa com a regidor d’Educació de Rubí va protagonitzar un episodi especialment preocupant d’ingerència política en un centre educatiu. Després que una professora de català utilitzés unes declaracions seves sobre la llengua com a material didàctic en una classe de dialectologia, García Correas va contactar amb la direcció de l’institut per recriminar l’actuació de la docent.

Des de La Intersindical considerem absolutament inadmissible que una persona que va intentar pressionar una treballadora de l’ensenyament per la seva activitat professional pugui ocupar ara un càrrec de responsabilitat dins del Departament d’Educació.

La defensa de l’autonomia pedagògica, la llibertat de càtedra i el respecte als professionals de l’educació haurien de ser principis bàsics de qualsevol responsable educatiu. Aquest nomenament transmet exactament el missatge contrari.

Una provocació enmig del conflicte educatiu

Aquest nomenament arriba, a més, en un context de màxima conflictivitat social i educativa.

Durant aquest curs, milers de docents, professionals del Personal d’Atenció Educativa i membres de la comunitat educativa hem participat en mobilitzacions i jornades de vaga per defensar l’escola pública, exigir la reversió de les retallades i reclamar millores estructurals per al sistema educatiu català.

Lluny d’escoltar aquestes demandes, el Departament opta ara per reforçar la seva cúpula amb perfils que generen rebuig entre una part important de la comunitat educativa i que simbolitzen una determinada manera d’entendre la política educativa basada en la confrontació i el partidisme.

En lloc d’obrir vies de diàleg i reconstruir la confiança amb els professionals de l’educació, el Govern torna a alimentar el conflicte.

Exigim explicacions al PSC i al Departament d’Educació

La Secretaria de Millora Educativa hauria de treballar per garantir la qualitat educativa, la cohesió social, la defensa efectiva de la llengua catalana i el respecte als professionals dels centres educatius.

Per aquest motiu exigim explicacions públiques al Departament d’Educació i Formació Professional i al PSC sobre els criteris que han motivat aquest nomenament.

Reclamem que qualsevol responsabilitat vinculada a les polítiques lingüístiques i educatives sigui exercida per persones compromeses inequívocament amb la defensa del català, el respecte al consens científic sobre la seva unitat i la protecció dels drets dels professionals de l’educació.

La llengua catalana i l’escola pública necessiten compromís, rigor i coherència. Necessiten responsables polítics que treballin per reforçar-les, no pas persones que hagin contribuït a qüestionar-ne els fonaments.

Les mobilitzacions dels darrers mesos han deixat clar que la comunitat educativa no farà ni un pas enrere en la defensa de l’escola pública, dels drets laborals i de la llengua catalana. Des de La Intersindical continuarem treballant i mobilitzant-nos perquè així sigui.