El Departament d’Educació i Formació Professional va anunciar el desembre passat una proposta de modificació curricular que afecta greument les matèries científiques al Batxillerat. Aquesta proposta fusiona matèries com Biologia i Geologia amb Ciències Ambientals, i Física amb Química, sense incrementar les hores lectives setmanals. El resultat: una pèrdua dràstica de la profunditat i qualitat dels coneixements que rebrà l’alumnat.

Davant d’aquesta situació, la plataforma “Ciències en Perill” ha liderat una campanya de mobilització que ha aconseguit una primera victòria: la retirada de la proposta inicial del Departament. Malgrat això, el problema persisteix, ja que la fusió de matèries científiques no s’ha revertit, i les hores dedicades a aquestes disciplines continuen sent insuficients.

Per què és crucial defensar les ciències al Batxillerat?

1. Pèrdua de pes curricular: Les matèries de modalitat científica han passat de 4 a 1,5 hores setmanals en pocs anys. Aquesta reducció dificulta una formació adient per afrontar estudis universitaris científics o tecnològics.
2. Fusió no consensuada: La unificació de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia comporta una simplificació dels continguts que posa en risc la qualitat educativa.
3. Impacte en el futur de l’alumnat: Els coneixements científics són essencials per entendre i afrontar els reptes globals, com el canvi climàtic o els avenços tecnològics. Retallar aquests coneixements implica limitar les eines crítiques de les noves generacions.

La resposta de Ciències en Perill

La plataforma ha redactat un manifest conjunt amb els professionals de ciències, on es detallen les disconformitats amb aquesta reforma i es plantegen alternatives per assegurar una educació científica de qualitat. Gràcies a la pressió de la comunitat educativa i les més de 7.500 signatures recollides, s’ha aconseguit augmentar les hores de modalitat de 3 a 4 setmanals, però encara estem lluny de revertir la pèrdua acumulada d’hores i garantir una oferta educativa que asseguri fonaments robustos.

La Intersindical ens posicionem:

• En defensa de l’educació científica: Ens sumem a les reivindicacions de Ciències en Perill per revertir aquestes mesures que empobreixen la formació científica.
• Exigim al Departament: Que repensi l’ordenació del currículum de Batxillerat de manera coherent, i garanteixi una distribució horària que permeti treballar els continguts amb profunditat i qualitat.
• Donem suport a la comunitat docent: Valorem la tasca dels professors i professores que, malgrat les dificultats, continuen lluitant per una educació de qualitat per a tot l’alumnat.

Fem una crida a totes les persones preocupades pel futur de l’educació per adherir-se a la campanya. Podeu consultar més informació i signar el manifest al següent enllaç: Per una educació científica de qualitat.

En el marc de les necessitats creixents de conciliació familiar i benestar laboral, així com de l’objectiu de millorar l’eficàcia educativa, la setmana laboral de quatre dies per als docents es presenta com una proposta amb un alt potencial per a la comunitat docent de Catalunya. Aquesta iniciativa, que ja s’ha començat a implementar en altres sectors i països, busca reequilibrar la càrrega laboral, millorar la qualitat de vida dels treballadors i, alhora, mantenir uns estàndards elevats en el servei educatiu.

Catalunya, però, es troba a la cua en la implementació de mesures que busquen dignificar la professió docent i fer-la compatible amb el benestar personal i familiar. Com ja hem destacat en les nostres anàlisis sobre el permís parcialment retribuït i la llicència d’estudis retribuïda, aquestes mancances no només impacten negativament en el col·lectiu docent, sinó que també afecten la qualitat del sistema educatiu català.

Aquest escenari posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’un sistema educatiu sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana perpetua un model insuficient i limitat. Només amb sobirania plena podrem avançar cap a un model educatiu que prioritzi el benestar dels seus treballadors i garanteixi una educació pública de qualitat.

Per què una setmana laboral de quatre dies per als docents?

Els docents a Catalunya suporten una càrrega laboral significativa, amb horaris intensius que inclouen, a banda de les hores lectives, un gran volum de tasques complementàries com la preparació de materials, correcció d’exàmens, reunions amb equips docents i famílies i activitats de formació continuada. Aquesta situació es veu agreujada pel context de ràtios elevades, falta de recursos i una burocràcia que sovint sobrecarrega el personal educatiu. La setmana laboral de quatre dies podria ser una eina per:

• Reduir l’estrès laboral: Els docents disposarien d’un dia extra per recuperar-se, la qual cosa afavoreix la seva salut mental i física.
• Augmentar l’eficiència: Amb una jornada més compacta i planificada, s’optimitzarien les hores de treball efectiu.
• Millorar la conciliació familiar i personal: Permetria dedicar més temps a la família i a activitats d’oci, contribuint al benestar general del docent.

Com podria aplicar-se en l’àmbit educatiu?

La implementació d’una setmana laboral de quatre dies en el sector docent ha de tenir en compte les especificitats del sistema educatiu. Algunes propostes clau serien:

1. Redistribució horària: Comprimir la càrrega lectiva i complementària en quatre dies, mantenint la qualitat educativa. Per exemple, s’ampliarien lleugerament les jornades dels dies laborables, per tal d’evitar perdre hores lectives setmanals.
2. Rotacions de personal: Es podrien establir sistemes de rotació entre el personal docent per assegurar la continuïtat del servei educatiu al llarg de tota la setmana.
3. Proves pilot: Implantar aquesta proposta en alguns centres educatius de manera experimental per avaluar-ne l’impacte en la qualitat educativa, el rendiment dels alumnes i el benestar del professorat.

Beneficis per als docents i el sistema educatiu

• Reducció de l’absentisme laboral: Amb més temps de descans i recuperació, es reduirien els nivells d’esgotament i les baixes mèdiques per estrès.
• Millora de la qualitat educativa: Un professorat més descansat i motivat pot oferir un ensenyament més efectiu i creatiu, adaptant-se millor a les necessitats dels seus alumnes.

Exemples internacionals

A països com Islàndia i Nova Zelanda, la setmana laboral de quatre dies s’ha aplicat amb èxit en diversos sectors, demostrant que és possible mantenir o fins i tot millorar la productivitat amb menys hores de treball. Aquest model podria ser un referent per al sistema educatiu català.

Reivindicació sindical

La Intersindical creiem que la setmana laboral de quatre dies per als docents no només és una demanda viable, sinó necessària per dignificar la professió docent i avançar cap a un model educatiu més sostenible. Aquesta proposta encaixa en el nostre compromís de millorar les condicions laborals i garantir un ensenyament públic de qualitat. Lluitem perquè aquesta mesura es converteixi en una realitat.

Catalunya es troba a la cua en l’aplicació de permisos laborals que són fonamentals per garantir la qualitat del sistema educatiu i el benestar del col·lectiu docent. Mentre altres territoris ja gaudeixen de mesures com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda, aquí aquestes eines han quedat en l’oblit, amb conseqüències negatives per a la formació contínua dels mestres i professors.

Aquest escenari evidencia, una vegada més, la necessitat urgent d’un sistema educatiu plenament sobirà que respongui a les necessitats reals del país i del seu professorat. Dependre de decisions centralitzades d’un Estat que ignora sistemàticament la realitat de l’educació pública catalana només perpetua un model ineficient i insuficient.

Només des d’una Catalunya amb capacitat per gestionar els seus propis recursos podrem garantir unes condicions laborals dignes i adaptades al cost de la vida. Aconseguir eines com la llicència d’estudis retribuïda no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a una educació pública de qualitat. Aquesta entrada forma part de la sèrie dedicada als permisos laborals. Si encara no ho has fet, consulta l’article sobre el Permís parcialment retribuït per a docents.

La llicència d’estudis retribuïda és una mesura que va demostrar ser clau per a la formació contínua del personal docent i per al desenvolupament del sistema educatiu català. Tanmateix, des de fa anys, aquesta llicència ha quedat en desús, cosa que ha deixat el col·lectiu sense un recurs fonamental per a la seva formació i reciclatge professional.

Què és la llicència d’estudis retribuïda?

Aquesta llicència permet als docents alliberar-se temporalment de les seves tasques habituals per dedicar-se exclusivament a activitats formatives, de recerca o d’elaboració de materials pedagògics. Durant aquest període, els docents reben el seu sou íntegre, cosa que els garanteix estabilitat econòmica mentre contribueixen a la millora del sistema educatiu.

Com funcionava a Catalunya?

El punt 10.1 de la resolució del Pla Marc de Formació Permanent 2005-2010 detallava la implementació d’aquesta llicència. El Departament d’Educació preveia la concessió de llicències retribuïdes mitjançant convocatòries públiques de concurs de mèrits. Les dotacions anaven augmentant progressivament, amb 125 places l’any 2005-2006, 165 l’any 2006-2007 i fins a 210 l’any 2007-2008.

Es contemplaven diferents modalitats de llicències:

1. Tipus A1: Realització de treballs de recerca durant un curs sencer.
2. Tipus A2: Participació en grups de recerca mixtos entre universitats i educació no universitària.
3. Tipus B: Elaboració de materials o projectes didàctics durant mig curs o un curs sencer amb dedicació parcial al centre.
4. Tipus C: Estades a l’estranger per al perfeccionament de llengües estrangeres i l’elaboració de materials per impartir assignatures en una llengua estrangera.

Beneficis de la llicència per als docents i el sistema educatiu

La llicència d’estudis retribuïda té un impacte positiu tant per als docents com per al sistema educatiu en general:

• Millora professional: Proporciona als docents temps i recursos per adquirir noves competències, aprofundir en el seu camp d’especialitat i desenvolupar materials pedagògics innovadors.
• Recerca educativa: Fomenta la investigació en metodologies d’ensenyament i l’elaboració de projectes que poden beneficiar tot el sistema educatiu.
• Internacionalització: Les estades a l’estranger permeten millorar el domini de llengües estrangeres i fomentar l’intercanvi de bones pràctiques educatives amb altres països.
• Qualitat educativa: Els coneixements adquirits pels docents reverteixen directament en una educació més actualitzada i eficaç per a l’alumnat.

La situació actual: Una llicència abandonada

Tot i el seu gran potencial, la llicència d’estudis retribuïda no ha tingut continuïtat a Catalunya des de fa anys. Altres territoris i països de l’OCDE mantenen aquest tipus de llicències com una pràctica habitual per enfortir el sistema educatiu, mentre que a Catalunya s’ha optat per eliminar-la.

Des de La Intersindical, reivindiquem la recuperació d’aquesta eina fonamental i proposem:

1. Reactivació de les llicències d’estudis retribuïdes: Tornar a implementar convocatòries públiques anuals amb dotacions suficients per cobrir la demanda del col·lectiu docent.
2. Ampliació de modalitats: Incorporar noves modalitats adaptades a les necessitats actuals, com la formació digital, la recerca en inclusió educativa o el desenvolupament de materials d’ensenyament basats en noves tecnologies.
3. Transparència en la concessió: Garantir processos de selecció clars, amb criteris objectius que prioritzin l’impacte educatiu dels projectes presentats.
4. Finançament suficient: Assegurar un pressupost adequat per mantenir un nombre ampli de llicències anuals.

Per què és necessària?

La manca de formació contínua afecta negativament tant els docents com l’alumnat. En un context educatiu en constant evolució, els mestres i professors necessiten accedir a oportunitats per actualitzar-se i desenvolupar-se professionalment. La llicència d’estudis no només és una eina per a la millora personal, sinó una inversió directa en la qualitat de l’educació pública.

Recuperar la llicència d’estudis és recuperar el futur de l’educació catalana. Aquesta eina no només dignifica la professió docent, sinó que també contribueix a fer que el sistema educatiu català sigui una referència de qualitat i innovació.

Us informem que el Departament d’Educació ha obert la inscripció al segon torn d’activitats formatives per al curs 2024-2025. Aquesta és una oportunitat important per al professorat que vulgui continuar la seva formació permanent. A continuació, us detallem la informació essencial.

Període d’inscripció del gener

• Dates d’inscripció: del 7 al 15 de gener.
• Publicació d’adjudicacions: 31 de gener.
• Inici de les activitats: a partir del 5 de febrer.

Podeu consultar i inscriure-us a les activitats a través del Cercador d’activitats de la XTEC.

Com accedir-hi?

Per sol·licitar plaça en qualsevol activitat formativa, necessiteu:
• Usuari i contrasenya XTEC (cal assegurar que estan actualitzats).
• En el cas d’activitats en línia síncrones, un dispositiu amb càmera, altaveus/auriculars i micròfon operatius.

Les activitats es desenvolupen en entorns virtuals com Odissea (Moodle) o plataformes com MEET, depenent del format de la formació.

Tipus d’activitats disponibles

• Formació individual: activitats per al desenvolupament professional de cada docent.
• Formació en centre: assessoraments, tallers o visites adreçades a equips docents.
• Formació per a centres: seminaris de coordinació, tallers i altres activitats que reforcen l’equip del centre.

Criteris d’adjudicació

• Prioritat al professorat en actiu en centres públics o concertats.
• Índex d’assistència a formacions anteriors (superior al 50% en els darrers 3 anys).
• Criteris específics per a activitats de Programes de Formació de Zona (PFZ).

Les adjudicacions es resolen alfabèticament si hi ha empat, seguint les lletres del sorteig: SV.

Compromís i certificació

És essencial complir amb la participació i assistència mínimes establertes:

• Activitats síncrones: assistència mínima del 80%.
• Tasques i projectes: avaluació positiva de totes les tasques assignades.

Els certificats de formació es podran consultar a l’apartat Els meus certificats del web de la XTEC, sis setmanes després de la finalització de l’activitat.

Recordeu!

És important evitar sol·licitar plaça en activitats amb horaris coincidents, ja que la no assistència o abandonament sense justificació pot afectar les inscripcions futures.

Per a més informació, consulteu la secció Formació de la XTEC.

Aprofiteu aquesta oportunitat per continuar creixent professionalment i contribuïm conjuntament a la millora de la qualitat educativa del nostre sistema! 💪📚

Catalunya continua per darrere d’altres comunitats autònomes pel que fa a permisos laborals essencials, com el permís parcialment retribuït o la llicència d’estudis retribuïda. Aquestes mancances repercuteixen directament en el benestar dels docents i la qualitat del sistema educatiu.

Aquesta situació posa de manifest un cop més la necessitat de tenir un sistema educatiu plenament sobirà, que no depengui de les decisions d’un Estat que sistemàticament menysté les necessitats de l’educació pública catalana i els seus professionals. Només des d’una Catalunya independent podrem garantir unes condicions laborals i salarials justes, que estiguin alineades amb la realitat i el cost de la vida del nostre país. És imprescindible tenir les eines per decidir sobre la gestió dels nostres recursos i la dignificació de la nostra professió sense haver de dependre de models imposats.

El permís parcialment retribuït per a docents, aprovat, però no implementat a Catalunya, pot ajudar a millorar la qualitat laboral dels docents i reduir l’estrès acumulat. Aquest ja funciona amb èxit en altres comunitats autònomes com Euskadi i Navarra i països de l’OCDE com Canadà o Austràlia.

En què consisteix el permís parcialment retribuït?

El permís parcialment retribuït per a docents permet als docents treballar quatre anys amb una retribució del 84% del seu sou, i durant el cinquè any gaudir d’un període complet de permís, mantenint la mateixa retribució del 84%. Durant aquest any, el docent continuaria en situació de servei actiu, amb dret a reserva de plaça i antiguitat, i amb cotitzacions al 100%.

Requisits per accedir al permís parcialment retribuït

• Ser funcionari de carrera amb un mínim de 15 anys de servei actiu.
• Estar a més de cinc anys de la jubilació voluntària.
• No tenir expedients disciplinaris ni d’incapacitat.

Inicialment, es preveien 400 permisos anuals, ampliables a 500 o 600 segons la demanda.

Beneficis del permís per a docents i el sistema educatiu

1. Reducció de l’estrès laboral: Ofereix als docents un temps essencial per recuperar-se de la pressió i la càrrega de treball acumulades.
2. Conciliació laboral i personal: Permet atendre necessitats familiars o dedicar temps a projectes personals.
3. Formació i recerca: Fomenta el desenvolupament professional, ja que aquest temps pot utilitzar-se per a formació o treballs pedagògics.
4. Retenció de talent: Afavoreix la fidelització dels docents al sistema públic en oferir millors condicions laborals.

La situació actual a Catalunya: Un permís aprovat però no implementat

Tot i que aquest permís es va aprovar, mai s’ha implementat. Altres territoris ja compten amb aquesta modalitat, cosa que situa Catalunya en una posició de desavantatge. La seva posada en marxa milloraria les condicions laborals i ajudaria a equilibrar el sistema educatiu català amb els estàndards internacionals.

La reivindicació de La Intersindical: Sobirania educativa i dignitat laboral

La Intersindical exigim:

• La implementació immediata del permís parcialment retribuït.
• La transparència i accessibilitat en la seva sol·licitud.
• L’augment del nombre de permisos disponibles per donar resposta a la demanda del col·lectiu docent.

Aquest permís és més que una millora laboral: és una eina per dignificar la professió docent i per enfortir el sistema educatiu. Catalunya necessita mesures valentes que apostin per la qualitat i la salut del seu personal docent, perquè el benestar dels mestres repercuteix directament en l’educació que reben els alumnes.

La Intersindical seguim treballant perquè els nostres drets i necessitats siguin escoltats i atesos. Continuarem lluitant no només per unes condicions laborals dignes i justes per a tot el col·lectiu docent, sinó també per la sobirania educativa que el nostre país necessita per avançar.

Reclamem el permís parcialment retribuït com una necessitat inajornable per als docents catalans.

El Departament d’Educació ha publicat la Resolució EDF/4570/2024, que regula el procés de selecció per a personal laboral fix. A continuació detallem els punts més importants de la convocatòria:

Places convocades

Educador/a d’Educació Especial en centres públics (C1): 384 places, 54 reservades a persones amb discapacitat.

Integrador/a Social (C1): 59 places, 8 reservades a persones amb discapacitat.

Termini d’inscripció

Del 20 de desembre de 2024 al 22 de gener de 2025 (20 dies hàbils).

Requisits generals

Nacionalitat espanyola o d’un estat membre de la UE.

Titulacions específiques:

• Educador/a d’Educació Especial: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social o equivalent.
• Integrador/a Social: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social, Grau en Educació Social o equivalent.

Coneixements de català (nivell C1) i castellà (per a no espanyols).

Fases del procés

Oposició:

• Primera prova: qüestionari tipus test sobre el temari (60 preguntes).
• Segona prova: supòsit pràctic tipus test (10 preguntes).

Concurs: valoració de mèrits (experiència laboral, titulacions, formació, i coneixements lingüístics).

Taxa d’inscripció

Taxa general: 41,35 €.

Bonificacions i exempcions per a famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat o en situació d’atur.

Més informació

Podeu consultar les bases completes al DOGC:

👉 DOGC Resolució EDF/4570/2024

La Intersindical animem totes les persones interessades a participar en aquest procés i us oferim el nostre suport durant el procediment. Som al vostre costat! 💪

#Imprescindibles

La veritable lluita per una educació pública de qualitat, digna i plenament catalana és a les aules, als carrers i no tant a les meses de negociació. La Intersindical seguim ferms en la defensa dels drets laborals del personal docent i de l’educació pública del nostre país. A continuació us presentem un resum dels temes que es van tractar a la darrera Mesa Sectorial.

1. Formació Permanent del Professorat

Defensem que la formació permanent ha de ser un dret, no una imposició. Els docents hem de tenir la llibertat de triar quina formació necessitem per millorar la nostra tasca educativa. Rebutgem la pressió que s’exerceix des d’alguns equips directius per forçar-nos a fer formacions no necessàries. Exigim que els claustres tinguin la capacitat de decidir sobre la formació dels centres i denunciem l’excés de continguts ideològics que es presenten com a imprescindibles, però que no responen a les necessitats reals del sistema educatiu.

Recordem a tots els docents que la direcció del centre no us pot obligar a fer un curs de formació concret, cosa que està passant els últims anys en alguns centres públics catalans.

2. Inclusió i recursos

El model d’inclusió actual deixa desemparats alumnes i docents. Ens trobem amb aules saturades i una manca crònica de personal de suport. La pròrroga d’aquest model només perpetua una situació injusta. Exigim més personal especialitzat (vetlladors, tècnics de suport i especialistes) per garantir l’atenció que l’alumnat necessita. No podem acceptar un model que fa recaure tota la responsabilitat d’aquesta atenció en el personal docent. La nostra lluita és per una inclusió real, amb recursos i mitjans suficients.

Així mateix, volem recordar que un dels punts fonamentals que recull el decret 150/2017, d’educació inclusiva, és la baixada de ràtios. Sense unes ràtios assumibles és absolutament impossible tenir un model educatiu inclusiu.

3. Gestió de la Borsa de Treball

Denunciem la fragmentació de la gestió de la borsa de treball entre diferents serveis territorials. Aquest sistema genera desigualtats entre docents i dificulta la transparència en el procés de nomenaments. Defensem la creació d’una borsa única, centralitzada i amb criteris clars i públics per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquesta és l’única via per posar fi a les situacions de privilegi i discrecionalitat en la selecció de personal.

4. Comissions de servei a l’IOC

Denunciem l’opacitat del procés d’adjudicació de les places de l’IOC. Les comissions de servei permeten la selecció discrecional de personal, cosa que obre la porta al clientelisme i impedeix la igualtat d’oportunitats. Exigim que les places de l’IOC es cobreixin de manera ordinària i amb criteris objectius. Defensem la transparència i la igualtat de condicions en tots els processos de selecció pública.

5. Conflictes als centres educatius

Les polítiques d’inclusió sense recursos i les pràctiques restauratives mal aplicades estan generant un augment de conflictes als centres educatius. Aules amb alumnes sense suport, sense límits clars i amb docents desbordats són el resultat d’aquest model fallit. Nosaltres exigim solucions reals: més personal de suport, protocols clars per gestionar els conflictes i la protecció de la salut mental i física del professorat i de l’alumnat. No podem assumir tasques que no ens corresponen, i encara menys podem tolerar situacions de risc per a la comunitat educativa.

El Departament d’Educació i la inspecció educativa, han de ser ferms en la defensa dels docents. Ja n’hi ha prou d’escombrar sota la catifa: les agressions als docents han de tenir unes conseqüències clares.

6. Altres reivindicacions

Reclamem al Departament que es reprengui el debat sobre les condicions laborals. Exigim la recuperació del deute de sexennis, la reducció de la burocràcia, la millora de les retribucions i el respecte als nostres drets laborals. També hem demanat que es publiquin els resultats de l’avaluació de riscos psicosocials a l’IOC, on el deteriorament de les condicions laborals ha estat evident. Volem que es respecti el dret a la salut laboral i exigim la transparència total en les dades d’aquestes avaluacions.

7. Inversió i recursos: El Departament s’ha de mullar

Les meses sectorials no poden ser un espai de tràmit. Exigim fets i no paraules. La inversió en educació ha de ser una prioritat política real, no una promesa buida. No acceptarem reformes educatives que no vagin acompanyades de recursos humans i materials suficients. Les polítiques d’austeritat han ofegat el sistema educatiu i han deixat aules desbordades, plantilles inestables i un professorat cada cop més saturat de tasques innecessàries. No volem més discursos de “modernització” que, en realitat, amaguen precarització. Volem recursos, personal i dignitat per a la nostra professió.

Així mateix, recordem l’espoli fiscal i la manca d’inversió que pateix el nostre país. Reclamem al Govern que exigeixi a Madrid els fons necessaris per a invertir, com a mínim, el 6% del PIB en educació, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya.

8. La lluita continua: Ara més que mai, necessitem el vostre suport

Sabem que la lluita no es guanya a les meses de negociació. La nostra força depèn de la capacitat d’organització i mobilització del col·lectiu docent. Per això, fem una crida a la unitat i al compromís de tots i totes. Només amb la força conjunta podrem revertir les polítiques que degraden l’educació pública i avançar cap a un sistema educatiu català, just, digne i plenament sobirà. Nosaltres hi serem, sempre al vostre costat. La victòria no vindrà de les promeses del Departament, sinó de la nostra capacitat d’organitzar-nos i lluitar per conquerir drets. Junts ho farem possible.