La veritable lluita per una educació pública de qualitat, digna i plenament catalana és a les aules, als carrers i no tant a les meses de negociació. La Intersindical seguim ferms en la defensa dels drets laborals del personal docent i de l’educació pública del nostre país. A continuació us presentem un resum dels temes que es van tractar a la darrera Mesa Sectorial.

1. Formació Permanent del Professorat

Defensem que la formació permanent ha de ser un dret, no una imposició. Els docents hem de tenir la llibertat de triar quina formació necessitem per millorar la nostra tasca educativa. Rebutgem la pressió que s’exerceix des d’alguns equips directius per forçar-nos a fer formacions no necessàries. Exigim que els claustres tinguin la capacitat de decidir sobre la formació dels centres i denunciem l’excés de continguts ideològics que es presenten com a imprescindibles, però que no responen a les necessitats reals del sistema educatiu.

Recordem a tots els docents que la direcció del centre no us pot obligar a fer un curs de formació concret, cosa que està passant els últims anys en alguns centres públics catalans.

2. Inclusió i recursos

El model d’inclusió actual deixa desemparats alumnes i docents. Ens trobem amb aules saturades i una manca crònica de personal de suport. La pròrroga d’aquest model només perpetua una situació injusta. Exigim més personal especialitzat (vetlladors, tècnics de suport i especialistes) per garantir l’atenció que l’alumnat necessita. No podem acceptar un model que fa recaure tota la responsabilitat d’aquesta atenció en el personal docent. La nostra lluita és per una inclusió real, amb recursos i mitjans suficients.

Així mateix, volem recordar que un dels punts fonamentals que recull el decret 150/2017, d’educació inclusiva, és la baixada de ràtios. Sense unes ràtios assumibles és absolutament impossible tenir un model educatiu inclusiu.

3. Gestió de la Borsa de Treball

Denunciem la fragmentació de la gestió de la borsa de treball entre diferents serveis territorials. Aquest sistema genera desigualtats entre docents i dificulta la transparència en el procés de nomenaments. Defensem la creació d’una borsa única, centralitzada i amb criteris clars i públics per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquesta és l’única via per posar fi a les situacions de privilegi i discrecionalitat en la selecció de personal.

4. Comissions de servei a l’IOC

Denunciem l’opacitat del procés d’adjudicació de les places de l’IOC. Les comissions de servei permeten la selecció discrecional de personal, cosa que obre la porta al clientelisme i impedeix la igualtat d’oportunitats. Exigim que les places de l’IOC es cobreixin de manera ordinària i amb criteris objectius. Defensem la transparència i la igualtat de condicions en tots els processos de selecció pública.

5. Conflictes als centres educatius

Les polítiques d’inclusió sense recursos i les pràctiques restauratives mal aplicades estan generant un augment de conflictes als centres educatius. Aules amb alumnes sense suport, sense límits clars i amb docents desbordats són el resultat d’aquest model fallit. Nosaltres exigim solucions reals: més personal de suport, protocols clars per gestionar els conflictes i la protecció de la salut mental i física del professorat i de l’alumnat. No podem assumir tasques que no ens corresponen, i encara menys podem tolerar situacions de risc per a la comunitat educativa.

El Departament d’Educació i la inspecció educativa, han de ser ferms en la defensa dels docents. Ja n’hi ha prou d’escombrar sota la catifa: les agressions als docents han de tenir unes conseqüències clares.

6. Altres reivindicacions

Reclamem al Departament que es reprengui el debat sobre les condicions laborals. Exigim la recuperació del deute de sexennis, la reducció de la burocràcia, la millora de les retribucions i el respecte als nostres drets laborals. També hem demanat que es publiquin els resultats de l’avaluació de riscos psicosocials a l’IOC, on el deteriorament de les condicions laborals ha estat evident. Volem que es respecti el dret a la salut laboral i exigim la transparència total en les dades d’aquestes avaluacions.

7. Inversió i recursos: El Departament s’ha de mullar

Les meses sectorials no poden ser un espai de tràmit. Exigim fets i no paraules. La inversió en educació ha de ser una prioritat política real, no una promesa buida. No acceptarem reformes educatives que no vagin acompanyades de recursos humans i materials suficients. Les polítiques d’austeritat han ofegat el sistema educatiu i han deixat aules desbordades, plantilles inestables i un professorat cada cop més saturat de tasques innecessàries. No volem més discursos de “modernització” que, en realitat, amaguen precarització. Volem recursos, personal i dignitat per a la nostra professió.

Així mateix, recordem l’espoli fiscal i la manca d’inversió que pateix el nostre país. Reclamem al Govern que exigeixi a Madrid els fons necessaris per a invertir, com a mínim, el 6% del PIB en educació, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya.

8. La lluita continua: Ara més que mai, necessitem el vostre suport

Sabem que la lluita no es guanya a les meses de negociació. La nostra força depèn de la capacitat d’organització i mobilització del col·lectiu docent. Per això, fem una crida a la unitat i al compromís de tots i totes. Només amb la força conjunta podrem revertir les polítiques que degraden l’educació pública i avançar cap a un sistema educatiu català, just, digne i plenament sobirà. Nosaltres hi serem, sempre al vostre costat. La victòria no vindrà de les promeses del Departament, sinó de la nostra capacitat d’organitzar-nos i lluitar per conquerir drets. Junts ho farem possible.

Sindicats i AMPAs lliuren l’informe de deficiències als Serveis Territorials per exigir un pla integral de millora de les infraestructures educatives públiques de Badalona

Després de mesos de lluita i mobilitzacions, sindicats i AMPAs de Badalona han lliurat avui l’informe de deficiències de les instal·lacions educatives de la ciutat a la nova directora dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, Sònia Fernández Cuenca. Amb aquesta acció, s’exigeix al Departament que prengui part activa en la solució d’una emergència educativa que afecta la seguretat, la salut i el benestar de l’alumnat i el personal educatiu.

El lliurament de l’informe: pressió als Serveis Territorials del Barcelonès

Aquest matí, el nostre delegat de zona al Barcelonès, Gabriel Ramírez, juntament amb la resta de sindicats de la Junta de Personal Docent del ST del Barcelonès i les AMPAs de Badalona, han fet un pas més en la seva campanya “Badalona vol instal·lacions educatives dignes”. Després d’haver interpel·lat l’Ajuntament de Badalona, ara ha estat el torn del Departament d’Educació. La delegació, formada per representants sindicals, familiars i membres de la comunitat educativa, ha fet acte de presència a la seu dels Serveis Territorials del Barcelonès per entregar en mà l’informe de deficiències de les instal·lacions educatives de Badalona a la nova directora dels Serveis Territorials, Sònia Fernández Cuenca, i exigir un pla integral de remodelació i modernització a la ciutat. L’informe, que inclou les mancances detectades a 44 centres educatius públics de la ciutat (25 escoles, 9 instituts, 5 instituts-escola i 5 centres de formació postobligatòria), evidencia la necessitat d’actuacions urgents i estructurals.

A l’informe, es detallen greus deficiències que posen en risc la seguretat, la salut i la dignitat educativa de l’alumnat i el personal docent. Per protegir la imatge dels centres i evitar possibles represàlies, s’ha optat per presentar una versió de l’informe per a premsa, on les deficiències es presenten de manera generalitzada sense identificar a quins centres corresponen. Aquesta versió inclou també fotografies d’algunes de les problemàtiques més greus.

Principals deficiències detectades

L’informe que s’ha lliurat avui detalla un conjunt de deficiències que afecten la seguretat, la salubritat, la climatització i la mateixa estructura dels centres. Les més significatives són:

• 🛠️ Problemes estructurals: presència d’amiant, despreniments de sostres i parets, barracons degradats amb més de 14 anys d’ús, terres amb forats i rajoles a punt de caure.
• ⚠️ Deficiències de seguretat: cablejat exposat, interruptors trencats, sistemes antiincendis inoperatius, intèrfons inservibles, sortides d’evacuació bloquejades i ascensors fora de servei.
• 🦠 Condicions insalubres: humitats, fongs, filtracions d’aigua, lavabos inservibles, presència de plagues de rates i coloms, i fonts d’aigua contaminades amb legionel·la.
• 🌡️ Climatització i ventilació: calderes avariades, aules sense calefacció, finestres que no tanquen bé, ventilació insuficient i temperatures extremes a l’hivern i l’estiu.
• 📚 Espais insuficients: menjadors i patis saturats, barracons en mal estat, aules desbordades i manca d’espais adequats per al personal docent i d’atenció educativa.
• 🔧 Manca de manteniment: vidres trencats sense substituir, timbres fora de servei, rampes i escales en mal estat i arrels d’arbres que aixequen terres i murs.

Aquestes mancances, segons l’informe, no només posen en risc la salut i la seguretat dels infants i joves, sinó que també dificulten la tasca educativa, la convivència als centres i la pròpia funció dels espais educatius.

Un any de lluita per la dignificació de les escoles públiques de Badalona

Des del febrer de 2024, la Junta de Personal Docent i les AMPAs de Badalona no han deixat d’exigir solucions reals i efectives per a la precarització de les infraestructures educatives. La campanya “Badalona vol instal·lacions educatives dignes” ha tingut diverses fites rellevants:

1️⃣ Roda de premsa de denúncia (29 de gener de 2024): va ser el punt de partida per visibilitzar la problemàtica.

2️⃣ Presentació d’una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona (5 de febrer de 2024): es va aconseguir l’aprovació unànime per millorar les infraestructures, tot i que la inacció posterior ha generat frustració.

3️⃣ Constitució d’una comissió de seguiment (8 de juliol de 2024): es va crear per supervisar la implementació d’un pla de millores, però les seves reunions han estat escasses i sense avenços concrets.

4️⃣ Informe de deficiències de les instal·lacions educatives de Badalona (juny de 2024): l’informe inicial es va registrar a la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament i al coordinador educatiu.

5️⃣ Nova roda de premsa (19 de novembre de 2024): es va reactivar la campanya davant la inacció del consistori, sumant noves accions de pressió.

Reivindicacions principals

• Pla integral de remodelació i modernització de les infraestructures educatives públiques de Badalona.
• Coordinació efectiva entre Ajuntament i Departament d’Educació per posar fi als barracons i garantir instal·lacions dignes.
• Increment de la inversió pública en educació per garantir manteniment, rehabilitació i modernització.
• Creació d’espais d’interlocució real amb la comunitat educativa per prioritzar les accions necessàries.

Properes accions

Les mobilitzacions no s’aturen. Gabriel Ramírez, delegat de La Intersindical, ha avançat que, si no hi ha compromisos ferms per part de les administracions implicades, la pressió creixerà. “No acceptarem més excuses ni dilacions. Volem compromisos reals, terminis clars i pressupostos garantits”.

La Intersindical fem una crida a tota la comunitat educativa a mantenir la pressió social i sumar-se a les futures accions de denúncia. L’objectiu no és només exigir reparacions puntuals, sinó garantir la dignificació de les infraestructures educatives públiques de Badalona amb una aposta pressupostària clara i decidida.

La Intersindical valorem com un avenç positiu la decisió anunciada pel Departament d’Educació de mantenir les línies d’I3 a les escoles Alba i L’Espiga, sempre que es compleixi el requisit d’assolir una matrícula mínima de 25 alumnes per línia. Així i tot, considerem que aquesta mesura és qüestionable a l’hora de garantir la continuïtat i l’estabilitat d’una educació pública de qualitat i accessible a totes les famílies.

La condició imposada pel Departament suposa una pressió innecessària en un context de disminució de la matriculació i d’inseguretat en la planificació educativa a causa de la posterior matrícula viva. Per això reclamem que es prenguin mesures immediates i estructurals per afavorir l’accés de més famílies a aquests centres, especialment mitjançant l’ampliació de la zona d’influència que atorga els punts màxims en el procés de preinscripció. Aquesta ampliació és essencial per assegurar que les famílies que vulguin matricular els seus fills i filles a les escoles Alba i L’Espiga no pateixin cap desavantatge a causa de la seva ubicació geogràfica.

A més, exigim un compromís ferm i a llarg termini per part del Departament d’Educació per garantir que no es tanqui cap línia d’educació pública, ni a Ponent ni enlloc de Catalunya. La continuïtat de les línies és clau per a preservar la qualitat educativa, mantenir les plantilles docents i assegurar un equilibri territorial en l’oferta educativa. El tancament de línies afecta negativament la cohesió social i alimenta el trasllat d’alumnat cap a la xarxa concertada o privada, la qual cosa aprofundeix la segregació ja existent.

La Intersindical considerem que la defensa de l’educació pública ha de ser una prioritat per a qualsevol administració compromesa amb el futur del país. No podem permetre que decisions a curt termini posin en perill el dret universal a una educació equitativa i de qualitat. En conseqüència, instem el Departament a treballar de manera coordinada amb la comunitat educativa per implementar polítiques que garanteixin la sostenibilitat i el creixement de l’educació pública a llarg termini.

Seguirem amatents a aquesta qüestió i ens mantindrem al costat de les famílies, el personal docent i les entitats per assegurar que es compleixin els compromisos adquirits i per continuar avançant cap a una educació pública catalana, inclusiva i accessible per a tothom.

La Intersindical participem de la crida de diverses plataformes i sindicats per aturar els cessaments i defensar una estabilització justa del personal públic en abús de temporalitat. La situació que vivim és insostenible i afecta tant la qualitat dels serveis públics com els drets de les treballadores i treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 13 de juny de 2024 ha evidenciat, un cop més, que la legislació estatal no ha transposat correctament la Directiva 1999/70/CE, i ha perpetuat l’abús de temporalitat a les administracions públiques. Aquest abús no només impacta negativament en la vida de milers de treballadores i treballadors, sinó que també deteriora serveis essencials com l’educació, la sanitat i l’atenció social.

La Llei 20/2021, lluny de ser una solució, ha deixat moltes persones fora d’un procés d’estabilització just, i ha agreujat encara més la situació. És urgent reclamar:

• L’aturada immediata dels cessaments.
• Una estabilització real i justa per a totes les persones en abús de temporalitat.
• La defensa dels serveis públics de qualitat.

És per això que convoquem tothom a participar a la manifestació del dissabte 14 de desembre, que començarà a les 10.30h davant de la seu de la Comissió Europea a Catalunya (Pg. de Gràcia, 90 – Barcelona).

Unim-nos per exigir:

• Prou abús de temporalitat!
• Cap interina al carrer!
• Les que hi som, ens quedem!

No podem permetre que les administracions públiques continuïn vulnerant drets laborals i afectant la qualitat dels serveis essencials. La nostra lluita és per unes condicions laborals dignes i uns serveis públics que responguin a les necessitats de tota la societat.

La Intersindical hi serem! Ens hi acompanyes?

Aquesta setmana s’han fet públics els resultats de l’informe TIMMS (Trends in International Mathematics and Science Study), que avalua el nivell dels alumnes de 4t de primària en matemàtiques i ciències a nivell internacional. Els resultats són preocupants: un 40% dels alumnes catalans no assoleixen els nivells adequats en matemàtiques, una dada que evidencia la crisi estructural del nostre sistema educatiu.

Què és l’informe TIMMS?

L’informe TIMMS és un estudi periòdic que avalua el rendiment educatiu dels alumnes en matemàtiques i ciències, i que permet comparar resultats entre països i identificar tendències a llarg termini. Es tracta d’una eina clau per mesurar la qualitat del sistema educatiu i detectar mancances o punts forts en el procés d’aprenentatge.

La nostra anàlisi dels resultats

Els resultats dels alumnes catalans reflecteixen una realitat que no és nova, però sí cada vegada més alarmant. La caiguda en el rendiment no és casual, sinó el resultat directe d’una dècada i mitja de retallades, desballestament del sistema educatiu i menysteniment del paper dels docents.

A Catalunya hem intentat construir un sistema educatiu sense comptar amb la baula fonamental: els docents. La Intersindical denunciem que no només se’ls ha ignorat en la planificació de currículums i projectes, sinó que també se’ls ha degradat sistemàticament amb condicions laborals precàries. Això no només afecta els docents, sinó també la qualitat de l’educació que reben els nostres infants i joves.

Els darrers 14 anys hem vist desaparèixer permisos i llicències, la reducció de sous, l’aprovació del decret de plantilles i unes ràtios desmesurades. Aquest desmantellament ha fet que sigui cada vegada més difícil trobar professionals disposats a fer de docents. Com podem garantir una educació de qualitat si no hi ha qui ensenyi?

El Departament d’Educació ha impulsat programes com Florence per millorar la comprensió lectora i les matemàtiques, així com iniciatives STEM per motivar l’alumnat en ciències i tecnologia. Tot i ser benvinguts, aquests esforços són només pedaços en un sistema que fa aigües.

Sense mesures estructurals com la reducció de ràtios, més recursos per a l’educació inclusiva i una millora significativa de les condicions laborals dels docents, cap programa pot revertir aquesta crisi.

Algunes propostes per revertir la situació

La Intersindical reclamem mesures concretes per capgirar aquest escenari:

1. Baixada immediata de ràtios: menys alumnes per aula permet una atenció més personalitzada i un aprenentatge de més qualitat.
2. Increment dels recursos per a l’educació inclusiva: garantir que tots els alumnes, amb independència de les seves necessitats, rebin l’atenció que mereixen.
3. Millora de les condicions laborals dels docents: Restablir els permisos perduts, revertir el decret de plantilles i oferir sous competitius per atreure i retenir talent docent.
4. Democratització dels centres educatius: Impulsar models de gestió que comptin amb la veu dels docents i el conjunt de la comunitat educativa.

Necessitem un sistema educatiu que motivi

Els docents som clau per transmetre la passió per l’aprenentatge. Amb una classe amb una ràtio més baixa que els 25 alumnes a primària, o els 30 a secundària, podríem oferir una educació de qualitat i motivar l’alumnat a màxims històrics. Només necessitem les condicions adequades per a fer la nostra feina.

L’informe TIMMS és un toc d’alerta que no podem ignorar. Si no actuem ara, els resultats continuaran empitjorant i el futur del nostre sistema educatiu serà cada vegada més incert. La Intersindical continuarem lluitant per un sistema educatiu de qualitat que comenci per posar al centre allò que és realment essencial: els docents i les condicions en què treballen. Només així podrem garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves del nostre país.

La Intersindical continuem treballant per millorar les condicions laborals i salarials del cos docent de Catalunya, una tasca imprescindible davant la realitat alarmant que ens mostren les dades. El nostre país es manté al capdavant com un dels territoris amb els sous més baixos per als docents, malgrat ser una de les comunitats amb un cost de vida més elevat, especialment a les àrees metropolitanes o zones afectades per la gentrificació turística. Aquesta combinació de desigualtats no fa res més que agreujar les dificultats dels professionals de l’educació pública.

Salaris indignes comparats amb el cost de la vida

Segons l’últim informe del 2024, el sou mitjà d’un docent de secundària a Catalunya és de 2.570,59 € bruts mensuals, situant-nos a la cua de l’Estat espanyol. A tall de comparació, a Ceuta i Melilla, els docents cobren fins a 3.419 €, i al País Basc, 3.140 € mensuals. Aquesta realitat es veu encara més agreujada per la situació dels docents novells, que comencen amb el sou més baix de tot l’Estat, segons informa el diari Segre.

Mentrestant, el cost de la vida a Catalunya segueix creixent: a Barcelona, per exemple, és un 13,6% més alt que la mitjana estatal, fet que provoca una pèrdua significativa de poder adquisitiu respecte a altres comunitats amb sous més alts i costos de vida més baixos. Això dificulta tant l’atracció de nous docents com la retenció del talent al sistema educatiu català.

La Plataforma Deute Estadis Docents: Una lluita per recuperar els nostres drets

La Plataforma Deute Estadis Docents, amb el suport de La Intersindical, reclama el retorn del deute generat per la retallada del primer estadi dels 6 als 9 anys, una mesura que ha afectat més de 35.000 docents i que suposa pèrdues individuals que poden superar els 13.000 €. El juliol passat es va iniciar una demanda col·lectiva amb el suport del Col·lectiu Ronda, que ja compta amb més de 400 docents adherits. La segona ronda d’adhesions, oberta fins a finals de desembre, ofereix una nova oportunitat per sumar-s’hi.

Al web de la plataforma, els docents poden utilitzar una calculadora per conèixer el seu deute i les possibles compensacions. Tot i que el deute generat en els darrers quatre anys és el que pot ser recuperat legalment, La Intersindical exigim la devolució íntegra del deute acumulat des del 2012.

Mobilitzem-nos per una educació pública digna

Catalunya és el territori amb els sous més baixos i un dels costos de vida més alts, una combinació que no podem permetre que continuï. Aquesta situació precària repercuteix directament en la qualitat de l’educació pública i en el benestar dels docents.

Al novembre es van actualitzar les dades dels estadis a ATRI. Aquesta actualització suposarà el retorn d’una part ínfima del deute per alguns docents depenent de la data de reconeixement del darrer estadi, però ha deixat fora a molts altres que tenen com a única via la reclamació judicial. 

La Intersindical animem a tots els docents a unir-vos a aquesta lluita per la dignitat laboral i salarial. Si necessiteu ajuda amb els càlculs o voleu més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb el vostre delegat de zona o escriure a educacio@laintersindical.cat.

Exigim sous justos, reconeixement professional i el retorn del deute. Mobilitzem-nos plegats!

Punt primer: respostes als dubtes que es van plantejar a la mesa del dia 18/11 sobre el concurs-oposició.

Sobre l’augment de places a les properes oposicions, el Departament argumenta que els és inviable oferir més de 495 places ja que n’han de donar alsmés de 18.000 nous docents estabilitzats. Enguany hi ha hagut gent amb destinacions complicades, ja sigui lluny de casa o en altres especilitats, i no volen que es repeteixi això, especialment si es té en compte que els nous funcionaris d’aquestes oposicions prendran possessió de la seva plaça com a propietaris provisionals el dia 1 de setembre de 2025. Un cop passi tota aquesta situació, es comprometen a fer unes oposicions amb nombres més elevats per estabilitzar més plantilla. 

Diuen estar treballant a corre-cuita per tal de fer efectiu el pagament dels tribunals d’oposicions de 2023 i 2024. La Intersindical sempre hem denunciat aquesta situació anòmala, per la qual l’Administració reté efectivament el pagament d’un servei prestat sine die en un context inflacionari. Creiem que, com a màxim, el pagament d’aquests serveis s’hauria de fer en un termini de no més de dos mesos. 

• La forma d’accés a la funció pública ve regulada per Reial Decret, però tenen la voluntat de consensuar-les i adaptar-les amb proves menys memorístiques, per exemple. 
• El preu de la inscripció ve marcat per Presidència però hi parlaran a veure si es pot reduir de cara a futures convocatòries. 
• Pel que fa als mèrits d’oposicions, el redactat és el mateix que cada curs. S’hi podrien sumar cursos de tres crèdits, però de moment això no ha canviat.
• Normativa que es pot portar a les proves: a FP s’ha decidit que no cal. A Secundària sí, però no els DOGCs, perquè s’ha comprovat que els aspirants porten massa informació que no utilitzen. No acabem d’entendre aquesta diferenciació i la denunciem públicament. 
• Preparació de l’exposició de la programació didàctica: es valora que el temps actual és l’adient. 
• Per Reial Decret la FP de Grau Mitjà continua sent un mèrit, així com els títols de l’EOI.
• S’intentarà no fer tribunals mixtos. De moment només passarà a l’especialitat de llengües clàssiques, però es voldrà que siguin tribunals amb membres de les dues especialitats. Tot dependrà, però, del nombre d’aspirants. 
• Es comprometen a fer el sorteig públic mitjançant un algoritme que es publicarà al web. 
• Les proves seran a finals d’abril, i s’entén que serà així en properes convocatòries, ja que volen que els nous funcionaris de carrera prenguin possessió de la plaça a partir del setembre següent. Per això s’ha de deixar tot tancat abans del juliol. Manifesten que estudiaran la manera de compaginar la feina com a tribunal amb la del centre. La Intersindical exigim un permís retribuït de mitja jornada per tal de no afegir a la sobrecàrrega docent la de membre de tribunal. 
• Faran un esforç per publicar els criteris d’avaluació molt abans, en funció dels terminis de la constitució dels tribunals. També es comprometen a publicar el material que cal per dur a terme la prova alhora.
• La publicació de la llista definitiva d’admesos i exclosos es farà abans de la Setmana Santa per tal de tenir-ho tot llest quan comencin les proves. 
• S’intenta que les instruccions siguin harmonitzades i no hi hagi tantes diferències entre tribunals. Faran més formació als tribunals i més reunions per establir els criteris de correcció. 
• Les reclamacions als tribunals continuaran sent via aplicació per no crear un greuge entre qui pot anar-hi i qui no. Valorem això com una excusa. 
• Es mantindrà la proporció de voluntarietat als tribunals. 
• El Reial Decret no preveu guardar notes d’alguna part o de totes per futures convocatòries, però s’estudiarà al grup de treball de les Comunitats Autònomes i el Ministerio. 
• Com a novetat, la convocatòria preveu que persones que s’examinen per una especialitat que es pot impartir a FP ho puguin fer presentant una programació d’FP, ESO o batxillerat (anglès i EF, però no hi ha convocatòria d’EF enguany). 
• Han mantingut el mot “preferentment” pel que fa a la realització de les pràctiques i l’especialitat d’accés. Evidentment, és una prioritat col·locar tothom allà on li toca, però no sempre és possible. 
• S’estudiarà incloure l’aranès en una futura convocatòria. 
• Estan treballant en l’aplicatiu per, per exemple, poder presentar la programació didàctica en comptes de fer-ho per correu. 
• Tenen la intenció de convocar oposicions cada any i manifesten que hi haurà oposicions de totes les especialitats cada tres anys. 

Avui, 27 de novembre, es publica la convocatòria al DOIGC. 

Encara falten qüestions per respondre: 

Queda per confirmar que els tribunals siguin conscients que una programació és una declaració d’intencions, no una memòria. Hi ha tribunals que encara demanen la manera com una programació s’ha aplicat a l’aula. 

És imperatiu que la persona en pràctiques siguin les que manifestin la voluntat de fer les pràctiques en una especialitat diferent, si escau. 

S’expressa la necessitat que surtin places d’especialitats singulars d’FP. 

Així mateix, es demana un compromís per tal que tots els recursos i les reclamacions siguin respostes. 

L’Administració respon que: 

• Les places no es perdran. Cap a l’abril o el maig s’iniciarà un procés de negociació per a parlar de places, estabilització, etc. 
• Estudiaran reduir el nombre de voluntaris als tribunals. 
• Donaran directives clares als tribunals. 
• Faran més públic i transparent tot el procés. 
• Estan revisant totes les dietes i assistències per poder fer efectiu el pagament entre el 9 i l’11 de desembre. 

El proper dia 29 hi ha una mesa tècnica sobre el GES i la borsa. Manifesten que faran una planificació de les meses per tal de poder preparar-les millor. 

Segon punt: criteris de vacants del Concurs de Trasllats. 

• Es preveu que al febrer estigui tot ordenat. Tindrem accés a la informació de les vacants per centres. Volen treure el màxim de places possible a través de la negociació. 
• El comunicat es va fer arran d’uns malentesos. Volen tornar a convocar concursos de trasllats autonòmics per alternar-los amb els estatals. Al proper concurs sortiran les places de CFA, que fa més de 15 anys que no surten. 
• Revisaran els perfils. Tot i que ara és massa just per a modificar-los tots, es faran els canvis al concurs de trasllats autonòmic. 

 Sobre el document amb criteris per definir l’oferta de places:

• Es guiaran pels criteris de planificació educativa i estabilitat. 
• Han reduït els criteris per tal que les direccions puguin bloquejar places, menys els perfils on no han arribat a temps i els càrrecs en equips directius. Tanmateix, no es mantindran les places d’interins/es a equip directiu. D’això se’n parlarà més endavant, però aquestes places sortiran al CT. De fet, s’ha tret la frase “a criteri de direcció es poden bloquejar”.
• Sí que es cert que sempre s’avisa el centre de les places que sortiran i se’n demana l’opinió. Al darrer CT es van fer 2000 peticions i quasi totes es van concedir, però ara ja es diu que aquesta no serà la dinàmica i que hauran de ser raons justificades, com per exemple centres d’FP on es duen a terme projectes singulars (robòtica o similars) on es necessiten perfils professionals concrets. 

Des de la part sindical s’exigeix que, com a mínim, surtin 35.000 places, que són aquelles persones que s’han estabilitzat. Així mateix, hem de treballar per eliminar tots els perfils, ja que no aporten res als centres. Els perfils només han servit per col·locar gent a dit, per la qual cosa s’han d’eliminar en la seva totalitat. 

Intervenció de l’Administració: 

• No saben encara el nombre de places, però reiteren que seran el màxim i que en parlarem més endavant. 
• Cal revisar les places perfilades i que constin al PEC i que aquest es compleixi. 
• Encara no saben exactament com serà el concurs autonòmic, però reiteren la voluntat que es faci i que surtin les places de CFA. Tot indica, però, que qui obtingui plaça en aquest concurs de trasllats no podrà participar en el següent, ja que la normativa espanyola i catalana així ho indiquen. Tot i així, se n’estudiarà la possibilitat legal. 
• Estudien treure-hi places dels serveis educatius, de SIEI i d’altres casos particulars. 
• Ara mateix s’estan estudiant les plantilles dels centres per tal d’enviar la proposta a les direccions al desembre i que puguin dir-hi la seva. Volen tenir-ho tot llest per enviar-ho al Ministerio al febrer. 
• De cara a les CS del curs vinent, s’ho han de mirar encara. De moment només hi ha tres supòsits: CMC, ser a l’equip directiu i motius personals (humanitaris: cura de menors, pares o desplaçament de la parella,…). La directriu del Departament d’Educació és que si no participes ara no saps què passarà i et poden treure la plaça. Per tant, que es demani tot. Sobre la possibilitat de quedar-se a la plaça actual en CS aquelles persones que obtinguin la primera definitiva en un altre centre, es continuarà amb la mateixa regulació que fins ara. Sí que serà possible, sempre que no l’ocupi un funcionari amb definitiva.
• De l’IOC se n’ha de parlar i veure com es concreta. 
• Pel que fa als centres de nova creació, se’ls permetran gestions diferenciades per tal que no hi surtin algunes places, així com als CMC. 
• S’ha de vigilar amb les places d’infantil, que de vegades estan ocupades per equip directiu i són poques places.
• Deixaran estabilitzar molta gent. Volen estabilitat.