La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació continua utilitzant les meses sectorials com a espais d’imposició i desinformació. Lluny de negociar amb rigor i transparència, les mesures que ens traslladen arriben sense garanties i sovint suposen una nova càrrega per als centres i per al personal docent.
L’aplicació de la reducció de dues hores lectives setmanals per al professorat major de 55 anys n’és un exemple clar. Anuncien una mesura que hauria de ser un dret, però la condicionen a una sèrie de requisits que en limiten greument l’accés: haver complert els 55 anys abans de l’1 de setembre de 2025 sense opció d’afegir-se fins al curs vinent a qui faci els 55 el 2 de setembre, acreditar 15 anys de serveis al Departament i no ocupar cap càrrec de direcció o coordinació. Amb aquests filtres, exclouen automàticament centenars de docents que també haurien de poder beneficiar-se’n.
Sense dotació garantida, amb terminis tancats i pressions als centres
Tot i que anuncien una dotació extraordinària de 500 professionals per cobrir aquesta reducció, sabem perfectament que no és suficient per atendre més de 15.000 possibles sol·licituds. De fet, ja ens arriben casos de docents a qui se’ls comunica que no podran accedir a la reducció perquè no hi ha cobertura disponible. Això suposa traslladar la responsabilitat als equips directius, generar pressions encobertes i, en definitiva, posar en qüestió el dret mateix.
Ja han començat a aflorar situacions de docents a qui se’ls comunica que no poden accedir a la reducció perquè “no es pot cobrir”, traslladant als equips directius la responsabilitat i generant pressions inacceptables al professorat.
Per si no n’hi hagués prou, les sol·licituds s’hauran de fer a través del portal ATRI en un termini específic i tancat. No s’hi permetrà accedir si es fa els 55 anys després de l’1 de setembre. I, per acabar-ho d’agreujar, el personal amb mitja jornada també queda exclòs de qualsevol compensació.
El Departament presenta aquesta mesura com una millora, però la realitat és que no hi ha voluntat real de garantir el seu desplegament de manera justa i equitativa. Reduir les hores de permanència al centre no compensa la manca de recursos ni la càrrega que continuem suportant.
Un pacte que va trencar la unitat sindical i perpetua les retallades
L’origen d’aquesta situació el trobem en el pacte signat el gener de 2024 entre el Departament i CCOO i UGT, que va trencar la unitat sindical i va posar fi a una negociació que fins aleshores s’havia mantingut col·lectiva. Aquell acord no només va ser insuficient, sinó que ha servit per consolidar les retallades, no per revertir-les.
Amb aquest pacte, el Departament ha pogut aplicar una mesura restrictiva, amb nous requisits, sense garanties de cobertura i sense compromís pressupostari. Un cop més, es trasllada la responsabilitat als centres i es consolida un model en què es disfressa com a millora allò que en realitat és una retallada encoberta.
La política educativa no es pot construir amb acords bilaterals que deixen fora la majoria sindical ni amb pactes que desprotegeixen el col·lectiu docent. Cal recuperar la negociació unitària i exigir que es posin els recursos sobre la taula per garantir drets laborals reals, no promeses buides.
Exigim una recta final de carrera digna
La docència és una professió que, amb el pas dels anys, esdevé cada cop més exigent emocionalment, físicament i mentalment. Mantenir la mateixa càrrega lectiva a partir dels 55 anys és sovint insostenible. Ens trobem davant d’una generació de docents que haurà de treballar fins als 67 anys, i que ja pateix un desgast acumulat molt greu, especialment en etapes com infantil o secundària.
Per això, La Intersindical proposem mesures concretes per humanitzar el tram final de la carrera docent:
- Reducció progressiva i automàtica de la càrrega lectiva a partir dels 55 anys.
- Reducció més substancial a partir dels 60 anys, fins a la meitat de la jornada lectiva.
- Possibilitat de substituir hores lectives per tasques de suport, mentoria o elaboració de materials.
- Opció de jubilació parcial garantida, amb condicions dignes i compatibles amb la realitat del sistema educatiu.
Aquestes mesures no són privilegis. Són una resposta necessària a la realitat d’una professió que sosté l’educació pública dia rere dia, sovint amb condicions precàries. Cal posar la cura i la dignitat al centre de les polítiques laborals.
La Intersindical, hi serem. Amb claredat, amb determinació i amb el compromís de sempre per garantir condicions de treball justes, drets reals i una educació pública de qualitat.
