Dret a l’educació i dret a la salut: obrim les escoles amb seguretat

El proppassat dilluns 1 de juny, per ordres del Departament d’Educació, els centres educatius dels territoris que havien entrat en fase 2 van obrir les portes. I ho van fer amb l’oposició unànime de les organitzacions sindicals, després que el conseller Josep Bargalló decidís tirar pel dret, dinamitant tots els ponts de diàleg amb els representants dels treballadors i treballadores, sense ni tan sols escoltar les nostres propostes. És per això que considerem que aquesta obertura no respon als criteris pedagògics i d’inclusió social, com sovint s’ha al·legat, sinó que s’ha basat en càlculs polítics i electorals que ignoren les garanties de salut i de seguretat laboral que exigim.

Des de fa setmanes hem presenciat una campanya mediàtica que ha aplanat el terreny a les decisions del Departament, deixant el conjunt de treballadors de la comunitat educativa en una tessitura molt difícil. En resum, s’han difós tres missatges principals: 1) La urgència d’obrir les escoles per garantir el dret a l’educació, especialment de les famílies més vulnerables; 2) La necessitat que els mestres assumissin una responsabilitat social equiparable a la que van assumir els professionals sanitaris; i 3) Que les classes i tutories telemàtiques no poden substituir la tasca presencial dels docents, en l’acompanyament emocional i pedagògic dels estudiants.

La paradoxa és que totes tres raons són plenament compartides per les organitzacions sindicals i, ens atrevim a dir, per tots els professionals de l’educació: 1) Som els primers que defensem la importància del dret de l’educació i la necessitat de dotar-nos dels recursos humans i materials necessaris per a garantir-lo efectivament. En conseqüència, som els últims que negarem mai la urgència d’obrir les escoles i d’oferir un servei públic de qualitat al conjunt de la comunitat educativa; 2) Els treballadors de l’educació som professionals amb vocació de servei públic i que assumim una gran responsabilitat social. No es poden equiparar ni jerarquitzar alegrement les tasques o la funció social que realitzem els diferents col·lectius de treballadors: tots som imprescindibles perquè la societat funcioni; 3) Els treballadors de l’educació no hem deixat de treballar en cap moment durant el confinament i, amb els escassos recursos i instruccions de què hem disposat, tots hem donat el millor de nosaltres mateixos als nostres estudiants. Per tant, ningú no és més conscient que nosaltres de les limitacions dels mitjans telemàtics en la nostra professió.

Així doncs, és inacceptable que s’insinuï que els treballadors de l’educació i els seus representants sindicals ens oposem a l’obertura de les escoles per simple comoditat o corporativisme, desatenent les raons que s’han esgrimit, com si no anessin amb nosaltres. S’han dit coses molt gruixudes que sembla que responguin a una campanya de desprestigi que poc té a veure amb la decisió de reobrir els centres educatius en plena crisi sanitària. Per això, tenint en compte que ni el conseller d’educació ni els opinòlegs professionals ens han volgut escoltar, hem considerat necessari aclarir quines són les garanties mínimes de seguretat i de salut que actualment manquen i que cal exigir, per tal que es pugui iniciar el curs que ve amb condicions.

Primer de tot, cal garantir les mesures de prevenció i protecció col·lectives i individuals: col·lectivament, hauria de ser una exigència bàsica que es realitzessin tests massius a la població. A part, caldria assegurar la correcta senyalització d’espais i recorreguts, marcar distàncies de seguretat, garantir espais suficients, instal·lar dispensadors de gel hidroalcohòlic i mampares on es necessitin, neteja i desinfecció dels espais comuns diversos cops al dia, etc. Cal proveir la comunitat educativa dels equips de protecció individual necessaris: mascaretes ffp2 per al personal i mascaretes quirúrgiques per a l’alumnat, pantalles facials per als treballadors del PAS i al professorat, si no pot usar mascareta per a poder parlar. Volem treballar, però amb seguretat per a tots, dels més petits als més grans.

D’altra banda, hi ha consideracions organitzatives que encara no s’han resolt: com es garanteix la proporció que ha estipulat per seguretat el mateix Departament d’Educació de 12-13 alumnes o màxim 15 per aula? S’haurà de compaginar la docència presencial amb la telemàtica? Com es quantificarà si és que finalment s’amplia la plantilla? I si fem classes presencials alternatives, cal dotar de càmeres i de connexió de fibra òptica a tots els centres suficientment potent com per poder emetre les classes a la meitat dels alumnes que es quedin a casa? Tinguem en compte que si es vol fer una docència completament presencial amb aquests criteris que ens han anat arribant, això significaria que almenys caldria doblar horaris o espais, i augmentar significativament la plantilla. On ubicarem l’alumnat als instituts i escoles que estan en barracons? Què passarà amb els centres d’educació especial? No tenim ni tan sols un pla general elaborat: no tenim ni idea de què volen fer i s’hauria de saber a finals de juny, com a màxim, per tal de centrar-nos a poder planificar bé el setembre!

Finalment, tenint en compte la legislació vigent, si qualsevol treballador (docent, PAS, d’empreses externes) considera que no s’està complint la normativa de prevenció i de seguretat ha de denunciar-ho als sindicats o a inspecció de treball. No es pot posar en perill la vida dels treballadors i de l’alumnat. Per això, ens trobem en una tessitura molt difícil: no hi ha les garanties mínimes per a la salut i la seguretat a hores d’ara, però som els primers que sostenim la necessitat de garantir les condicions perquè es pugui iniciar el curs, per tal de preservar el dret a l’educació. El problema és que aquesta situació els treballadors no tenim mitjans per resoldre-la, sinó que és el Departament d’Educació el que hauria de deixar de banda les lluites partidistes i les campanyes mediàtiques de curta volada, afrontant d’una vegada per totes la complexitat d’aquesta situació, reprenent el diàleg amb els representants sindicals i amb el conjunt de la comunitat educativa.

Roger Castellanos Corbera i Lluís Hurtado Noguer

Professors i representants de la Intersindical-CSC a la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals del Personal del Departament d’Educació




Centres concertats 2019/2020

Descarrega’t el full de càlcul amb la informació dels centres concertats a Catalunya:

Centres concertats 2019-2020 (full de càlcul)




Mòduls econòmics dels centres educatius privats concertats per a l’any 2020

A continuació es relacionen els imports dels mòduls dels concerts educatius per a l’any 2020, d’acord amb el que estableix l’article 23. Els mòduls corresponents a despeses de personal tenen caràcter mensual i no inclouen les càrregues socials corresponents a la quota empresarial. Els mòduls corresponents a despeses de funcionament són anuals i es distribueixen en dotze parts iguals.

Descarrega’t tota la informació

Educació infantil segon cicle

Despeses de personal
Professor titular
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament
Mòdul per unitat: 6.215,71 euros.

Educació primària

Despeses de personal
Professor titular
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Instructor d’educació física
Sou: 1.299,68 euros.
Trienni: 32,57 euros.

Càrrecs directius

Centres d’estructura cíclica
Director: 366,61 euros.
Cap d’estudis: 250,21 euros.

Centres amb 1 o 2 línies
Director: 525,23 euros.
Subdirector: 372,85 euros.
Cap d’estudis: 372,85 euros.

Centres amb 3 o 4 línies
Director: 723,07 euros.
Subdirector: 453,33 euros.
Cap d’estudis: 453,33 euros.

Centres amb 5 o més línies
Director: 765,46 euros.
Subdirector: 478,11 euros.
Cap d’estudis: 478,11 euros.

Despeses de funcionament
Mòdul per unitat: 6.215,71 euros.

Educació especial

Despeses de personal
Professor titular
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau superior
Sou: 1.974,02 euros.
Trienni: 46,33 euros.
Plus d’analogia: 385,70 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau mitjà contractat anteriorment al 31.8.1998
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Tècnic de grau mitjà contractat posteriorment al 31.8.1998
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Logopeda
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Fisioterapeuta
Sou: 1.684,02 euros.
Trienni: 48,67 euros.
Plus d’analogia: 156,45 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Educador
Sou: 1.307,01 euros.
Trienni: 43,70 euros.
Plus d’analogia: 280,52 euros.

Càrrecs directius
Director: 525,23 euros.
Subdirector: 372,85 euros.
Cap d’estudis: 372,85 euros.

Despeses de funcionament
Mòdul per unitat ordinària: 7.767,32 euros.

Substitucions de personal
Mòdul per unitat ordinària: 730,03 euros.

Programes d’educació especial

Despeses de personal

Mestre tutor
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Mestre de taller
Sou: 1.673,30 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 416,47 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Educador
Sou: 1.307,01 euros.
Trienni: 43,70 euros.
Plus d’analogia: 280,52 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 9.445,49 euros.

Substitucions de personal
Mòdul per unitat: 730,03 euros.

Educació secundària obligatòria

Despeses de personal

Professor titular
Sou: 1.974,02 euros.
Trienni: 43,79 euros.
Plus d’analogia: 385,70 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Centres amb 1 o 2 línies
Director: 706,84 euros.
Cap d’estudis: 536,74 euros.
Cap de departament: 81,17 euros.

Centres amb 3 o 4 línies
Director: 764,57 euros.
Subdirector: 582,77 euros.
Cap d’estudis: 582,77 euros.
Coordinador pedagògic: 582,77 euros.
Cap de departament: 81,17 euros.

Despeses de funcionament

1r i 2n curs
Mòdul per unitat: 8.080,48 euros.
3r i 4t curs
Mòdul per unitat: 8.918,77 euros.

Batxillerat

Despeses de personal

Professor titular
Sou: 1.974,02 euros.
Trienni: 43,79 euros.
Plus d’analogia: 385,70 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius
Director: 706,84 euros.
Cap d’estudis: 536,74 euros.
Coordinador: 536,74 euros.
Cap de departament: 81,17 euros.

Despeses de funcionament

Mòdul per unitat: 6.226,08 euros.

Cicles formatius de grau mitjà

Despeses de personal

Professor titular
Sou: 1.974,02 euros.
Trienni: 43,79 euros.
Plus d’analogia: 385,70 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Professor ajudant
Sou: 1.788,12 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 434,33 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Despeses de funcionament

Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (CFPM 0101)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 13.329,31 euros.

Cures auxiliars d’infermeria (CFPM 1601)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 15.661,29 euros.

Preimpressió digital (CFPM AF10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 16.302,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 17.481,58 euros.

Gestió administrativa (CFPM AG10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Producció agropecuària (CFPM AR10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.982,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.678,02 euros.

Aprofitament i conservació del medi natural (CFPM AR30)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Jardineria i floristeria (CFPM AR50)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Activitats comercials (CFPM CM10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Instal·lacions elèctriques i automàtiques (CFPM EE10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.982,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.678,02 euros.

Instal·lacions de telecomunicacions (CFPM EE30)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.982,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.678,02 euros.

Mecanització (CFPM FM20)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 16.302,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 17.481,58 euros.

Cuina i gastronomia (CFPM HT10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.982,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.678,02 euros.

Serveis en restauració (CFPM HT30)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Forneria, pastisseria i confiteria (CFPM IA60)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Sistemes microinformàtics i xarxes (CFPM IC10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 11.982,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.678,02 euros.

Manteniment electromecànic (CFPM IM10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 16.302,89 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 17.481,58 euros.

Instal·lacions frigorífiques i de climatització (CFPM IM30)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.094,04 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 15.637,07 euros.

Perruqueria i cosmètica capil·lar (CFPM IP10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Estètica i bellesa (CFPM IP20)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Vídeo, discjòquei i so (CFPM IS10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.094,04 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 15.637,07 euros.

Farmàcia i parafarmàcia (CFPM SA20)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Emergències sanitàries (CFPM SA30)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Atenció a persones en situació de dependència (CFPM SC10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 9.729,25 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 11.753,03 euros.

Electromecànica de vehicles automòbils (CFPM TM10)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.094,04 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 15.637,07 euros.

Carrosseria (CFPM TM20)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 14.094,04 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 15.637,07 euros.

Cicles formatius de grau superior

Despeses de personal

Professor titular
Sou: 1.974,02 euros.
Trienni: 43,79 euros.
Plus d’analogia: 385,70 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Professor ajudant
Sou: 1.788,12 euros.
Trienni: 36,32 euros.
Plus d’analogia: 434,33 euros.
Complement específic: 35,95 euros.

Càrrecs directius

Director: 706,84 euros.
Cap d’estudis: 536,74 euros.
Coordinador: 536,74 euros.
Cap de departament: 81,17 euros.

Despeses de funcionament

Animació d’activitats físiques i esportives (CFPS 0151)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Dietètica (CFPS 1651)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Ensenyament i animació socioesportiva (CFPS AEA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Condicionament físic (CFPS AEB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia (CFPS AFA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Assistència a la direcció (CFPS AGA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Administració i finances (CFPS AGB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Gestió forestal i del medi natural (CFPS ARA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Gestió de vendes i espais comercials (CFPS CMA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Comerç internacional (CFPS CMB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Transport i logística (CFPS CMC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Màrqueting i publicitat (CFPS CMD0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Eficiència energètica i energia solar tèrmica (CFPS EAA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Energies renovables (CFPS EAC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.376,81 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 10.071,94 euros.

Sistemes electrotècnics i automatitzats (CFPS EEA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.376,81 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 10.071,94 euros.

Automatització i robòtica industrial (CFPS EEB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.376,81 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 10.071,94 euros.

Sistemes de telecomunicacions i informàtics (CFPS EED0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Programació de la producció en fabricació mecànica (CFPS FMB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Disseny en fabricació mecànica (CFPS FMC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Agències de viatges i gestió d’esdeveniments (CFPS HTA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Gestió d’allotjaments turístics (CFPS HTB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Direcció de cuina (CFPS HTD0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Guia, informació i assistència turístiques (CFPS HTF0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Administració de sistemes informàtics en xarxa (CFPS ICA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma (CFPS ICB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Desenvolupament d’aplicacions web (CFPS ICC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids (CFPS IMA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Mecatrònica industrial (CFPS IMC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 12.696,81 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 13.875,50 euros.

Assessoria d’imatge personal i corporativa (CFPS IPA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Estètica integral i benestar (CFPS IPB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Realització de projectes d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Il·luminació, captació i tractament d’imatge (CFPS ISB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

So per a audiovisuals i espectacles (CFPS ISC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Producció d’audiovisuals i espectacles (CFPS ISD0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Animacions en 3D, jocs i entorns interactius (CFPS ISE0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.

Laboratori d’anàlisi i control de qualitat (CFPS QUD0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Pròtesis dentals (CFPS SAA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 8.376,81 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 10.071,94 euros.

Anatomia patològica i citodiagnòstic (CFPS SAC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Documentació i administració sanitària (CFPS SAD0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Laboratori clínic i biomèdic (CFPS SAE0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Audiologia protètica (CFPS SAG0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Higiene bucodental (CFPS SAH0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear (CFPS SAI0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Animació sociocultural i turística (CFPS SCA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Educació infantil (CFPS SCB0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Integració social (CFPS SCC0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Mediació comunicativa (CFPS SCE0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 6.123,17 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 8.146,95 euros.

Automoció (CFPS TMA0)
Mòdul anual per unitat de primer curs: 10.487,96 euros.
Mòdul anual per unitat de segon curs: 12.030,99 euros.




Complement de tutoria, plus i dietes

Complement de tutoria

Tutors d’ESO: 81,17 euros.
Resta de personal inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’Acord GOV/122/2017,
del 29 d’agost: 57,70 euros.

Plus i dietes

Plus de transport o distància

Aquells centres amb algun nivell concertat que estiguessin abonant
alguna quantitat com a millora per conceptes de transports o distància
continuaran fent-ho duran la vigència del present Conveni sense ser
absorbible.

Treball nocturn

Les hores treballades durant el període comprès entre les 10 del vespre
i les 6 del matí o, quan les característiques del centre ho requereixin,
d’11 de la nit a 7 del matí, tindran la consideració de treball nocturn,
i s’incrementaran en un 25% sobre el salari base a efectes de
retribució, llevat que el salari s’hagués establert atenent al fet que
el treball sigui nocturn per la seva pròpia naturalesa.

Dietes

Els treballadors que assisteixin activitats pedagògiques o culturals,
com excursions, visites a museus i d’altres anàlogues, de durada d’un
dia, tindran dret a unes dietes de, com a mínim, 25 euros. Els
treballadors que assisteixin a sortides que impliquen pernocta, tindran
dret, a més, a unes dietes de, com a mínim, 50 euros per cada dia de
pernocta.

Plus de Batxillerat

El personal docent que imparteixi l’ensenyament del Batxillerat percebrà
com a complement de lloc de treball i en proporció a les hores dedicades
a aquesta etapa, el fixat a l’efecte a les taules salarials. Qualsevol
complement retributiu que venia percebent de caràcter voluntari i
específic relacionat amb els ensenyaments de Batxillerat, podrà ser
absorbit i compensat amb aquest nou complement. Aquest complement de
Batxillerat no s’abonarà en els centres de Batxillerat concertats.

Plus de porter

El porter rebrà un plus corresponen al 10% del sou base els 12 mesos de
l’any, si encén i té cura del manteniment de la calefacció, sempre que
aquesta sigui de carbó i d’altres productes sòlids.

Plus d’analogia

És el plus regulat dins els acords de 4 de maig de 2001 i com a tal
s’incorpora a aquest Conveni, per als centres amb algun nivell
concertat.




Reducció de jornada per guarda legal

Qui té un fill o un familiar a càrrec té la possibilitat de reduir la
seva jornada de treball per cuidar-lo. És el que es denomina “reducció
de jornada per guarda legal”.

Així en l’actual article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors (ET)
s’estableix que “qui per raons de guarda legal tingui a la seva cura
directa algun menor de dotze anys o una persona amb discapacitat que no
exerceixi una activitat retribuïda tindrà dret a una reducció de la
jornada de treball diària, amb la disminució proporcional del salari
d’entre, almenys, un vuitè i un màxim de la meitat de la durada
d’aquella. Tindrà el mateix dret qui s’hagi d’encarregar de la cura
directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat,
que per raons d’edat, accident o malaltia no es pugui valer per si
mateix, i que no exerceixi una activitat retribuïda”.

En quins supòsits es pot sol·licitar la reducció de jornada per motius
familiars?

La reducció de jornada es pot sol·licitar en els següents supòsits:
Per raons de guarda legal els qui tinguin a la seva cura directa:
A fills menors de 12 anys (segons modificació introduïda en l’article
37.5, primer paràgraf, de l’Estatut dels Treballadors, pel Reial
decret-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la
contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors).
A fills amb discapacitat física, psíquica o sensorial que no exerceixi
una activitat retribuïda.
Per la cura d’un familiar directe, fins al segon grau de consanguinitat
o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no es pugui valer
per si mateix i no exerceixi cap activitat retribuïda.
En els casos de naixements de fills prematurs o que, per qualsevol
causa, hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la mare
o el pare tindran dret a reduir la seva jornada de treball fins a un
màxim de dues hores, amb la disminució proporcional del salari.

Existeix algun altre supòsit en què es pugui sol·licitar la reducció de
jornada?

Sí, el progenitor, adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o
permanent, tindrà dret a una reducció de la jornada de treball, amb la
disminució proporcional del salari, d’almenys, la meitat de la durada
d’aquella, per a la cura, durant l’hospitalització i tractament
continuat, del menor a càrrec seu afectat per càncer (tumors malignes,
melanomes i carcinomes), o per qualsevol altra malaltia greu, que
impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i que requereixi la
necessitat de la seva cura directa, continuada i permanent, acreditat
per l’informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari
de la comunitat autònoma corresponent i, com a màxim, fins que el menor
compleixi els 18 anys.
Per conveni col·lectiu, es podran establir les condicions i supòsits en
els quals aquesta reducció de jornada es podrà acumular en jornades
completes.

Durant quant temps puc sol·licitar la reducció de jornada per cura de
familiars?

En el supòsit de reducció de jornada per cura de fills, la durada màxima
del permís és fins que compleixi 12 anys. En els altres supòsit no
existeix cap límit quant a la durada màxima del permís de reducció de
jornada.

Quant temps es pot reduir la jornada?

Per Llei, la reducció de jornada com a mínim ha de ser un vuitè (1/8) i
com a màxim la meitat (1/2) de la jornada.
Si la reducció no es troba dins d’aquests marges, s’ha de reflectir en
el document de sol·licitud i concessió que la reducció té la mateixa
protecció que la prevista legalment.
Atenció. Recordi els canvis que la reforma laboral de 2012 va introduir
en aquesta matèria:
Abans, jornada ordinària. Abans de la reforma laboral, els treballadors
que volien gaudir de la reducció de jornada podien aplicar aquesta
reducció sobre la seva jornada ordinària. És a dir, un empleat que
reduís la seva jornada setmanal en vuit hores podia deixar de treballar
un dia complet de la setmana.
Ara, jornada diària. Després de la reforma, la reducció només es pot
aplicar sobre la jornada diària. Així doncs, si un treballador vol
reduir la seva jornada, podrà fer-ho, però haurà de treballar cada dia
de la setmana (tret que pacti una altra cosa amb l’empresa).

Si es redueix la jornada de treball per cura de familiars quina
quantitat de salari es veu reduïda?

El salari es redueix de forma proporcional a la reducció de jornada.
Si es gaudeix una reducció de jornada en un vuitè, el salari es redueix
proporcionalment en un vuitè, si la reducció de la jornada és de la
meitat de la jornada, el salari es redueix a la meitat.
La reducció salarial afecta tant al salari base com als complements
salarials que figurin en la nòmina i pels quals es cotitzi a la
Seguretat social.

Si se sol·licita una reducció de jornada per cures familiars, l’empresa
pot obligar al treballador a desenvolupar l’horari que més li convingui?

No, és el treballador qui té la facultat de decidir la concreció horària
i la determinació del període de reducció de jornada per cura de
familiars.
Atenció. Si dos empleats sol·liciten una reducció per guarda legal i
això el perjudica, pot denegar la reducció o la concreció horària
sol·licitada a un d’ells. Una solució és la contractació d’un substitut
per la part de jornada reduïda.

Què es pot fer si hi ha discrepàncies entre l’empresa i el treballador
sobre la concreció horària o la determinació del període de gaudi?

En el supòsit que no existeixi acord sobre la concreció horària o la
determinació del període de gaudi del permís, s’ha de presentar una
demanda davant els jutjats socials perquè es reconegui l’exercici
d’aquest permís, en el termini de 20 dies hàbils, a partir que l’empresa
li comuniqui la seva negativa o la seva disconformitat amb la proposta
realitzada.
El procediment serà urgent i se li donarà tramitació preferent, d’acord
amb el previst en la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la
jurisdicció social.

Existeix algun termini de temps per sol·licitar la reducció de jornada
per cura de fills?

Sí, excepte força major, el treballador haurà de preavisar a l’empresa
amb una antelació de quinze dies o la que es determini en el conveni
col·lectiu aplicable, precisant la data en què iniciarà i finalitzarà la
reducció de jornada
Es pot exercir aquest dret a qualsevol moment dins del període de gaudi
reconegut per la Llei, fins que el menor compleixi 12 anys.

La sol·licitud de reducció de jornada es pot fer per escrit o és vàlid
que es faci de forma verbal?

La Llei no exigeix que es faci per escrit, però per raons de seguretat
jurídica per al treballador, és convenient que la petició de reducció de
jornada es faci sempre per escrit.
En l’escrit cal fer constar quant es reduirà la jornada, l’horari de
treball que es proposa realitzar com a conseqüència de la reducció de
jornada i la data d’inici.
Cal utilitzar algun model oficial per comunicar la sol·licitud de
reducció de jornada?
No, no s’exigeix cap model oficial. No obstant això existeixen models
incorporats com a annexos en alguns convenis col·lectius.

Una vegada finalitzat el període de reducció de la jornada de treball
per cura de familiars, hi ha algun termini per comunicar la
reincorporació a la jornada ordinària de treball?

Sí, la Llei obliga al treballador a comunicar a l’empresa amb 15 dies
d’antelació, la data en què es reincorporarà a la seva jornada ordinària
de treball.

El pare pot sol·licitar la reducció de jornada per cura de fills o
d’altres familiars en cas que la mare no sigui treballadora per compte
d’altri?

Sí. La llei reconeix que la reducció de jornada per cures familiars és
un dret individual dels treballadors, homes i dones.
Això significa que qualsevol dels progenitors pot sol·licitar la
reducció de jornada independentment de la situació laboral de l’altre,
fins i tot tots dos poden sol·licitar-la al mateix temps. L’única
excepció legal és en el cas que tots dos progenitors treballin en la
mateixa empresa i sol·licitin la reducció de jornada per cuidar un fill
o un familiar, en aquest cas l’empresa podrà limitar aquest dret a un
d’ells.

Poden acomiadar per sol·licitar i/o exercir el dret a la reducció de
jornada per cura de familiars?

No. Es tractaria d’un acomiadament nul per vulneració de drets
fonamentals, enfront del qual cal demandar a l’empresa abans que
transcorrin els vint dies següents a la notificació de l’acomiadament.

Si com a conseqüència de la reducció de jornada per cures familiars es
redueix proporcionalment el salari i les bases de cotització a la
Seguretat Social, com afecta aquesta reducció a les futures prestacions
de la Seguretat Social? I en cas de desocupació?

Durant els dos primers anys de reducció de jornada per cura de fills
menors de 12 anys i durant el primer any de reducció per cura d’altres
familiars, les cotitzacions es computen incrementades fins al 100 per
100 de la quantia que hagués correspost si s’hagués mantingut la jornada
de treball sense aquesta reducció, a l’efecte del càlcul de les
prestacions de Seguretat Social per incapacitat permanent, mort i
supervivència, maternitat, paternitat i jubilació.
En el cas del càlcul de les prestacions per desocupació no existeix
límit de gaudi de la reducció de jornada per cures familiars i sempre es
veuran incrementades fins al 100% de les cotitzacions que s’haguessin
d’haver efectuat si no hagués existit la reducció.

En el cas de ser acomiadat si està gaudint d’una reducció de jornada per
cura de fills o d’altres familiars, la indemnització per acomiadament es
calcula sobre el salari íntegre o reduït?

En aquest cas, el càlcul de la indemnització serà el que hagués
correspost al treballador sense considerar la reducció de jornada
efectuada, sempre que no hagués transcorregut el termini màxim legalment
establert per a aquesta reducció. En aquest últim cas dependrà de la
voluntat de l’empresa.




Resum de la Mesa Paritària de Salut – Covid-19 (30 d’abril 2020)

S’ha fet la presentació de les mesures de seguretat, higiene i prevenció de riscos laborals que s’estan elaborant i que s’han de presentar aviat.

Puntualitzacions
prèvies:

El coronavirus no és un risc laboral en l’àmbit de l’educació sinó del sanitari. Per tant, les mesures de prevenció de test serològics (tests immediats i analítiques sanguínies) són exclusives pel sector sanitari. El Departament de Salut ha retirat les competències a les unitats de prevenció i en té la gestió exclusiva.

Les mascaretes quirúrgiques no són equips de protecció individual però es facilitaran com a tals. Les FFP2 ho són i s’estudia el seu ús en situacions determinades. Veurem quines, sobretot pels industrials (Coordinació Activitats Empresarials als centres).

S’està elaborant un document adaptable a cada centre. Després s’ha de desenvolupar per a cada centre amb l’ajut dels serveis de prevenció territorials. Caldrà la participació dels coordinadors de prevenció de riscos laborals de cada centre i la direcció.

S’ha fet la dotació que s’entregarà pròximament a cada centre d’elements de protecció, EPI i de senyalització. I s’ha fet una previsió per al mes de setembre.

Oposicions: depèn d’una unitat autònoma dins del departament. Ens hem d’adreçar al Departament a la Mesa Sectorial d’Educació i demanar-ho expressament.

PAU: ho porta el Departament d’Empresa i Coneixement.

Cal
tenir en compte la immediatesa i variabilitat de les mesures en
funció de l’evolució de la pandèmia i de la normativa estatal.

Principi
general: evitar la presencialitat als centres excepte que sigui
imprescindible per a l’activitat (s’inclou PAS ) i no es pugui
fer telemàticament.

Pel que fa al teletreball: és una condició de treball que s’haurà de regular per conveni col·lectiu. Sol·licitem altre cop que hi hagi unes instruccions clares i concretes sobre com organitzar el teletreball. Ens diuen que ho passaran a la unitat corresponent perquè no és competència del servei de prevenció. També es demanarà que s’elabori un protocol per evitar conductes de ciberassetjament per part de l’alumnat cap al professorat.

Pla
per al procés d’inscripció:

  1. S’inicia el procés la segona meitat del mes de maig. Es facilitarà aplicació per al procés de sol·licitud de cita per a la preinscripció presencial i aplicatiu per fer la inscripció en línia que es farà en una primera fase.
  2. Per organitzar la fase presencial de preinscripció, les mesures de seguretat i higiene i prevenció són les següents:
    1. Elements distanciadors (lliurament mampares separadores) per a secretaries i consergeries en cas que no en tinguin.
    2. Senyalització de distàncies per garantir 2 metres de separació (per sobre recomanacions Departament de Treball).
    3. Accés per cita i en nombre restringit per garantir l’accés als espais en nombre reduït de persones.
    4. Dotació d’equips respiratoris (mascaretes quirúrgiques considerades no EPI) darrera mampara.
    5. Gel hidroalcohòlic viricida.
    6. Dotació de guants tot i que cal recordar que també cal desinfectar-los.
    7. Mascaretes respiratòries FFP2 (EPI’s) per a ús esporàdic per a funcions determinades en què no es garanteixi la distància de seguretat i pantalles facials protectores.
    8. Gel hidroalcohòlic als accessos als centres.
    9. Cinta per tal de delimitar els espais i evitar accés a espais que no s’han d’usar.
    10. Regulació dels espais de circulació per evitar proximitat (circuit entrada i sortida).
    11. Portes fixades per tal d’evitar contactes amb els poms o retirada d’aquestes sempre que es pugui.
    12. Habilitar circuits d’accés per al personal PAS si és possible.
    13. Prioritat ús d’escales excepte en casos de mobilitat reduïda.
    14. Previsió de recollida i gestió del material de rebuig de mesures preventives.
  3. Pel que fa a les zones comunes i llocs de treball en general (independentment de la fase en què estiguem):
    1. Disponibilitat gel hidroalcohòlic.
    2. Elements distanciadors (mampares).
    3. Senyalització per tal de garantir distàncies de separació i circuits de circulació.
    4. Dotació d’EPI’s (mascaretes, pantalles facials, guants).
    5. No ús empremta dactilar per als fixatges (prohibit).
    6. Neteja i desinfecció en funció de l’ús per pervivència del virus i d’acord amb els plans elaborats conjuntament amb les empreses que presten serveis.
    7. Es garantirà el subministrament dels productes d’higiene (alcohols isopropils) per a la neteja de materials informàtics i elements d’oficina.
  4. A les zones comunes dels centres NO es poden fer reunions ni formacions. Queda clar que han de ser telemàtiques.
  5. No hi haurà office (sales menjadors i de cuina).
  6. Materials d’oficina no compartits excepte impossibilitat (impressores grans centres).
  7. Pel que fa al tema organitzatiu: en funció de les necessitats acotar la presencialitat a la mínima expressió per garantir el servei. Ja sigui durant la preinscripció, ja sigui personal de neteja.
  8. Protocol “Taula Neta”: mínims elements per facilitar tasques de neteja.
  9. Material informació per a tots els col·lectius de mesures d’higiene i salut del Departament de Salut es facilitaran a tots els centres: com rentar-se les mans, què fer si hi ha símptomes, etc.
  10. Pel que fa al grup de persones vulnerables (embarassades, majors de 60 anys, persones amb malalties cròniques pulmonars, cardiovasculars, etc.): a la primera fase de desconfinament no poden començar la seva activitat. Faran seguiment dels casos per a les fases següents des de Medicina del Treball d’acord amb els informes que hi ha i aquells que se sol·licitin. Pel que fa a l’adaptació del lloc de treball (article 25 ET) són les mateixes per aquells que ja les tenien assignades i s’estudiaran les que es sol·licitin. Si l’adaptació no és possible, aleshores s’informa a Salut o bé MUFACE amb recomanació d’aïllament domiciliari i es tramita com a baixa.
  11. Persones que han estat en contacte proper amb malalts de coronavirus si treballen es farà un informe per al seguiment epidemiològic amb el Departament de Salut. Si presenten símptomes de malaltia anar al metge capçalera o urgències (Salut o Muface) per tal de sol·licitar baixa mèdica com fins ara.
  12. No es faran visites presencials per adaptacions al lloc de treball. Seran telemàtiques amb els interessats llevades excepcions a determinar.
  13. Pel que fa a la possibilitat de rebrots: s’elaborarà un Protocol d’obertura i tancament de centres pròximament.
  14. Estem a l’espera de la Presentació del Pla de Prevenció de Riscos Laborals per als centres educatius, que serà suficientment específic i flexible per fer-lo adaptable a cada centre d’acord amb les seves característiques estructurals i organitzatives (tema règim de semipresencialitat alternada, etc.)
  15. Es preveu la pròxima reunió de la Mesa Paritària de Salut abans de l’inici del període de preinscripcions presencials.




Efectes de les mesures del coronavirus en la tramitació

Us informem que avui s’ha publicat al Seu electrònica de la Generalitat informació referida a les Oficines d’atenció i registre.

Així mateix, al nou espai Intranet/Portal de centre del Departament d’Educació s’ha publicat informació referida a la suspensió de terminis administratius.

Efectes de les mesures del coronavirus en la tramitació

Per la situació actual d’emergència, a partir del 17 de març totes les oficines d’atenció ciutadana i els registres de la Generalitat estan tancats.

Si has de fer algun tràmit urgent o que no puguis ajornar, tens aquests canals:

https://web.gencat.cat/ca/seu-electronica/serveis-de-la-seu/oficines-datencio-i-registre/index.html

https://espai.educacio.gencat.cat/Departament/Comunicacio/Noticies/Pagines/Suspensio-terminis.aspx