No a l’acreditació automàtica del C1 de català a 4t d’ESO: La Intersindical exigim competència real i un pla de rescat lingüístic
El miratge dels títols sobre el paper: per què cal revisar i aturar l’acreditació automàtica del C1
Davant l’emergència sociolingüística actual, la decisió d’atorgar de manera automàtica el certificat oficial de nivell C1 de català a tot l’alumnat pel simple fet d’obtenir el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (4t d’ESO) ha de ser revisada immediatament. Lluny de protegir el català o de garantir-ne el prestigi social i acadèmic, mantenir aquesta acreditació indiscriminada sense proves específiques de nivell equival a disfressar les estadístiques oficials per projectar una normalització lingüística fictícia que la comunitat educativa sap perfectament que no existeix a la realitat quotidiana dels centres.
El nivell C1, definit pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), implica un ús de la llengua eficaç, estructuralment complex i autònom en contextos socials, acadèmics i professionals exigents. Fer creure que qualsevol estudiant de 16 anys que assoleix un 5 raspat a la matèria de llengua catalana disposa d’aquesta competència avançada no només devalua el valor del títol mateix davant del món laboral i universitari, sinó que desresponsabilitza l’Administració de la seva obligació fonamental: garantir que tot l’alumnat del país, amb independència del seu origen i entorn sociolingüístic, acabi l’etapa obligatòria amb un domini solvent del català.
La Intersindical defensem que el català és el pal de paller de la cohesió social i un dret irrenunciable de tot l’alumnat català. Precisament per això, no volem títols buits de contingut; volem que el sistema públic proporcioni les eines, els recursos i l’exigència pedagògica necessària perquè el C1 a 4t d’ESO sigui una realitat i no una concessió burocràtica.
La radiografia lingüística: retrocés de l’ús i empobriment curricular
Mantenir l’expedició automàtica del C1 serveix per tapar una realitat documentada tant per les avaluacions de competències bàsiques com pels informes sociolingüístics del Departament i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu:
1. Retrocés greu de l’ús interpersonal i docent. L’ús del català com a llengua vehicular a les aules, patis, menjadors i activitats extraescolars ha patit una caiguda sostinguda durant l’última dècada, i ha estat provocada per la manca de fermesa institucional, la relaxació en el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre (PLC) i la pressió de l’entorn digital i audiovisual en castellà.
2. Caiguda en la correcció formal i la riquesa expressiva. Les proves diagnòstiques evidencien dificultats creixents de l’alumnat de secundària en expressió escrita, sintaxi complexa, cohesió textual i riquesa de vocabulari.
3. Reducció de les hores de llengua i literatura. El desplegament dels darrers decrets curriculars ha reduït i dissolt la càrrega lectiva específica de lllengua i literatura catalanes en favor d’àmbits genèrics, deixant el professorat de la matèria sense el temps material necessari per a treballar-les amb profunditat.
4. Infrafinançament crònic de l’acollida lingüística. Les aules d’acollida, creades com a eina d’equitat i immersió accelerada per a l’alumnat nouvingut, pateixen una manca sistemàtica de dotacions de personal, ràtios que dupliquen els límits recomanats i una temporalitat que impedeix un acompanyament més enllà d’uns pocs mesos.
Els 5 eixos de La Intersindical per a un pla de rescat real del català a l’ensenyament
Davant de dreceres administratives que només busquen rentar la cara al Departament, La Intersindical reclamem abordar la situació sociolingüística a través de cinc demandes irrenunciables:
1. Per un C1 real a 4t d’ESO sense acreditacions automàtiques. Exigim que l’obtenció del nivell C1 estigui supeditada a la superació d’una avaluació específica, externa i homologada que asseguri que el títol reflecteixi la capacitat efectiva de l’estudiant i mantenint l’exigència pedagògica del marc europeu.
2. Creació d’un banc públic de recursos educatius en català ampli, divers i connectat al currículum. El professorat necessita urgentment materials didàctics, interactius, digitals i audiovisuals en català actualitzats i gratuïts per competir amb l’hegemonia de les grans plataformes digitals en castellà i anglès.
3. Més dotacions i reducció radical de ràtios a les Aules d’Acollida. Cal convertir les aules d’acollida en espais estructurals de referència amb un màxim de 10-12 alumnes per grup i la presència d’especialistes a temps complet, garantint el temps d’estada necessari perquè ningú quedi enrere per motius lingüístics.
4. Garantia d’immersió real, formació docent i compliment estricte dels Projectes Lingüístics (PLC): Exigim una formació sociolingüística i metodològica continuada per a tot el professorat (no només els de llengua), així com una inspecció educativa compromesa que auditi i faci complir els PLC com a document d’obligat compliment a tot el centre.
5. Recuperació immediata de les hores de llengua i literatura catalanes a l’ESO i al Batxillerat. Cal revertir les retallades horàries a l’àmbit lingüístic i restaurar el pes específic de la literatura catalana com a matèria imprescindible per a la formació cultural i la competència expressiva avançada de les futures generacions.
El català, una qüestió de justícia social i cohesió nacional
Regalar un certificat de nivell C1 a qui no n’ha assolit les competències reals no afavoreix l’alumnat; ben al contrari, el condemna a la desigualtat d’oportunitats quan accedeix a la formació professional superior, a la universitat o a llocs de treball qualificats on es requereix un registre formal impecable.
La Intersindical defensem l’escola pública catalana com l’eina indispensable per a la normalització de la llengua pròpia del país. El Govern de la Generalitat i el Departament d’Educació han d’abandonar el màrqueting polític i posar sobre la taula els pressupostos, les plantilles i el compromís normatiu necessaris per a fer una immersió lingüística real.