La defensa de l’educació pública traspassa les portes de les escoles i els instituts. És la lluita també per les condicions materials que permeten a tots els infants i joves accedir a l’educació en igualtat de drets i d’oportunitats. I això passa, necessàriament, per garantir el dret a un habitatge digne.

Per això, com a sindicat de classe, avui La Intersindical hem participat a la roda de premsa i la lectura pública del comunicat celebrada a l’Ateneu L’Harmonia (Recinte Fabra i Coats, Barcelona). Sabem que els drets no es defensen per separat: la classe treballadora organitzada hem d’estar sempre contra els atacs del capital. Contra un sistema que converteix drets bàsics en negoci, ens trobaran sempre de cara.

La Intersindical fem una crida a donar suport a les famílies de Llenguadoc 74. Volem fer visible la ferida oberta dels desnonaments sense alternativa habitacional, una realitat que deixa famílies al carrer i nens i nenes sense llar. No acceptem polítiques d’habitatge que permeten desnonar famílies en situació de vulnerabilitat, no acceptem el racisme institucional i immobiliari que pateixen les mares migrants, i ens oposem frontalment a les amenaces de separar les criatures de les seves mares.

Us adjuntem el comunicat elaborat per la comunitat educativa:

COMUNICAT DOCENTS

El sistema educatiu vetlla per la formació integral de les futures generacions. Per aquest motiu, ens neguem a normalitzar que només la infància que té unes condicions de partida estables podrà gaudir d’una educació que els prepari adequadament per al futur. L’escola no pot donar l’esquena a la realitat: Actualment, tenim un 35% de pobresa infantil i juvenil, que representa (o és a dir) un de cada tres alumnes.

Les treballadores de tota la comunitat educativa impugnem aquesta situació i denunciem la manca de respostes efectives de les administracions públiques.

Cal parar els peus a Thunder Optical Minur: el seu afany de lucre és la causa que pot deixar sense casa a alumnes de 7 centres educatius a Barcelona. En el 70% dels desnonaments a Barcelona hi ha menors escolaritzats en els nostres centres educatius i el negoci immobiliari n’és el culpable.

Som aquí per denunciar i aturar el desnonament del pròxim 7 d’octubre, però també perquè denunciem tota violència immobiliària. Violència és que per poder pagar el lloguer, sovint es renunciï a una alimentació equilibrada, a no poder dur a terme activitats extraescolars. Violència és saber que potser et quedes sense casa i acumulis estrès, ansietat i insomni.

Quan l’habitatge, que és un dret es converteix en negoci, les condicions per a aprendre es degraden. Cal frenar aquesta dinàmica per garantir el dret a una educació plena. Per això no ens cansarem de dir: Sense casa, no hi ha educació!

El miratge d’un nou acord educatiu: una maniobra política per neutralitzar el malestar dels centres

L’anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, d’impulsar un «gran consens de país» en matèria educativa, obre un escenari que La Intersindical no podem valorar d’altra manera que com una operació de distracció calculada. Després que el curs 2026-2027 s’hagi iniciat amb una jornada de vaga amb un notable seguiment el passat 8 de setembre, el Govern del PSC pretén traslladar el debat fora de l’àmbit laboral per buscar una fotografia de consens parlamentari que desmobilitzi el professorat.

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha iniciat una ronda de contactes amb els grups polítics de l’oposició. L’objectiu no és resoldre l’emergència que viuen les aules catalanes, sinó construir «marques blanques» i grans majories de despatx que legitimin el rumb del Departament, marginant les organitzacions sindicals combatives i la veu directa dels docents i el Personal d’Atenció Educativa (PAE).

La Intersindical no tenim cap problema a contrastar models ni a debatre amb ningú; de fet, hem exigit reiteradament una interlocució real i directa amb la conselleria que el Departament esquiva sistemàticament sota subterfugis administratius. Ara bé, el Govern s’equivoca si creu que un gran acord institucional servirà per desactivar el conflicte laboral que ell mateix ha provocat.

1. Desmuntant la cortina de fum: les promeses buides davant la realitat dels centres

El relat oficial pretén presentar aquest pacte com una oportunitat històrica, recuperant promeses que la comunitat educativa reclama des de fa disset anys:

1. La fal·làcia del 6% del PIB sense concreció pressupostària. La promesa d’assolir el finançament educatiu establert a l’article 199 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és un compromís legal vigent des del 2009 que els successius governs han incomplert. Catalunya té una despesa educativa que amb prou feines supera el 3,8% del PIB, a la cua de la Unió Europea. Proposar el 6% com a moneda de canvi d’un futur pacte sense un calendari d’execució immediat ni partides blindades és una presa de pèl als professionals de l’educació.
2. Plans d’infraestructures a llarg termini per amagar la inacció immediata. Anuncis com els 2.500 milions d’euros per a la climatització dels centres amb l’horitzó posat al 2031 busquen titulars fàcils mentre els claustres continuen treballant en aules a temperatures incompatibles amb la salut laboral i l’aprenentatge.
3. Evasió del col·lapse estructural d’inici de curs. Aquest intent de fuga cap endavant arriba just quan el Departament no ha sabut donar resposta a la crisi d’adjudicacions telemàtiques de setembre, amb incidències recurrents en les assignacions, places precàries amb sous de misèria i desenes de vacants a la Formació Professional i secundària.

2. L’intent de domesticació de la lluita sindical

El moviment del Govern respon a una tàctica clara: diluir la confrontació laboral, traslladant-la exclusivament a la seu parlamentària, on els partits polítics poden negociar acords amplis que no comprometin les estructures de poder ni el model educatiu vigent.

En buscar l’aval dels partits de l’oposició, el Departament pretén desactivar el mandat sorgit dels centres i de la vaga del 8S:

1. Ignorar la sobirania dels claustres. Milers de docents s’estan organitzant en aplicació de l’article 146 de la LEC per aturar sortides, colònies i tasques burocràtiques que no estan retribuïdes ni reconegudes. El Departament no pot pretendre blindar la «pau social» mentre manté la pressió asfixiant sobre els equips directius i el professorat.
2. Neutralitzar el Comitè de Vaga. El canal legítim i immediat per resoldre l’actual conflicte no són les reunions discretes a la seu del Departament, sinó la negociació efectiva amb el Comitè de Vaga.
3. Mantenir l’arbitrarietat del Decret de Plantilles. Cap pacte de país serà creïble si manté intacte el Decret 39/2014, que ha convertit la provisió de places en un sistema discrecional on més del 70% de les adjudicacions provisionals es fan a dit o per perfils.

3. Les condicions prèvies de La Intersindical: fets i no paraules

La Intersindical fixem de manera taxativa les línies vermelles que qualsevol força política compromesa amb l’educació pública ha de sostenir davant els cants de sirena del Departament:

1. Convocatòria immediata del Comitè de Vaga. Abans de debatre cap acord d’estabilitat parlamentària, el Govern ha d’asseure’s a la taula de negociació del conflicte laboral vigent.
2. Blindatge pressupostari real del 6% del PIB. Calendari urgent d’inversió dedicat exclusivament a l’escola pública, no pas al finançament de patronals de la concertada.
3. Defensa sense fissures de la immersió lingüística en català. Rebuig a qualsevol retrocés judicial o polític en el model lingüístic, garantint que el català sigui la llengua vehicular real a tots els àmbits educatius (inclosa la FP i el lleure escolar).
4. Reducció generalitzada de ràtios. Màxim de 17 alumnes a Infantil, 20 a Primària, 23 a Secundària i 25 a Batxillerat i Formació Professional, aturant immediatament el tancament de línies a la xarxa pública.
5. Derogació dels Decrets de Plantilles, Direccions i Autonomia de Centres. Exigim l’eliminació d’aquests tres decrets que han minvat la democràcia als claustres i que han fomentat l’arbitrarietat dels equips directius i la competitivitat entre centres.
6. Dignificació del PAE i Personal Laboral. Jornades completes al 100% per a educadores, TIS i auxiliars d’educació especial, aplicant d’una vegada el Decret d’Inclusiva 150/2017 amb recursos i personal estructural.
7. Recuperació del poder adquisitiu. Reversió del 20% perdut els darrers quinze anys, calendarització del deute finalment reconegut dels estadis i clàusula de revisió salarial vinculada a l’IPC.

Si el president Salvador Illa i la consellera Esther Niubó volen un veritable acord per a l’educació, que mirin cap a les aules, que escoltin els claustres i que assumeixin les reivindicacions de la vaga. La comunitat educativa no serà comparsa de cap rentat de cara governamental.

Prou operacions de maquillatge. Primer l’educació pública, primer el Comitè de Vaga!

La Intersindical Educació

L’Escola Ventós Mir de Badalona arriba al seu centenari amb unes instal·lacions que no responen a les necessitats de l’alumnat ni del professorat. Per aquest motiu, les mestres del centre han convocat un claustre simbòlic de protesta.

L’acte tindrà lloc dilluns a les 13 h a la plaça de l’Ajuntament de Badalona. Amb aquesta acció, el claustre vol fer visible una situació que s’arrossega des de fa massa temps.

Un centenari marcat per les mancances

L’Escola Ventós Mir és el centre públic més antic de Badalona. Aquest curs celebra els seus 100 anys d’història. Tanmateix, la celebració queda enterbolida per un edifici que necessita una intervenció urgent.

El centre pateix problemes de manteniment recurrents. Hi ha goteres que afecten diverses aules. Alguns lavabos estan fora de servei des de fa temps. A més, l’escola no disposa de climatització adequada, i els espais disponibles resulten insuficients per a l’activitat diària.

També hi ha barracons en mal estat, que haurien de ser una solució provisional i s’han convertit en una realitat permanent. Finalment, el centre presenta greus mancances d’accessibilitat, la qual cosa dificulta la inclusió de tot l’alumnat.

La Intersindical dona suport a la mobilització

La Intersindical entenem que aquesta situació no és un cas aïllat. Denunciem que massa centres educatius catalans pateixen un abandonament crònic per part de les administracions responsables.

La Intersindical exigim a les administracions competents una resposta immediata i actuacions concretes per a l’Escola Ventós Mir. No és acceptable que una escola pública, en el seu centenari, hagi de reclamar unes condicions dignes per continuar educant.

Defensem que la inversió en infraestructures educatives és una prioritat innegociable. Una escola pública centenària mereix instal·lacions segures, accessibles i adequades per garantir una educació de qualitat.

La Intersindical donem suport al personal educatiu que es mobilitza per a fer visible l’emergència educativa que demà ens duu a començar el curs amb una vaga.

Manifestem tot el nostre suport al claustre de l’Escola Ventós Mir, de Badalona, que evidencia una manca d’infrastructures, decadència d’espais i una infrainversió flagrant per part de molts ajuntaments de l’Àrea Metropolitana.

Què reclama el claustre de l’Escola Ventós Mir

Les mestres del centre reclamen actuacions urgents i concretes. Consideren que, cent anys després de la seva fundació, l’escola necessita instal·lacions dignes i segures.

L’acte de dilluns busca traslladar aquesta reivindicació a l’espai públic. La plaça de l’Ajuntament de Badalona serà l’escenari d’un claustre simbòlic que vol donar veu a tota la comunitat educativa del centre.

La Intersindical acompanyem aquesta reivindicació i reclamem que les administracions donin resposta sense més dilacions a les necessitats de l’Escola Ventós Mir de Badalona.

Llegiu el comunicat del claustre de l’escola:

Les mestres de l’Escola Ventós Mir de Badalona faran dilluns vinent a les 13 h un claustre simbòlic de protesta per denunciar les greus mancances que arrossega el centre des de fa anys.

L’Escola Ventós Mir, l’escola pública més antiga de Badalona, que aquest curs celebra el seu centenari, continua patint importants deficiències en les seves instal·lacions: problemes de manteniment, goteres, lavabos inutilitzats, manca de climatització, espais insuficients, barracons en males condicions i greus mancances d’accessibilitat, entre d’altres.

Les mestres considerem que aquesta situació no és digna d’una escola pública que fa 100 anys i reclamem a les administracions responsables una resposta i actuacions concretes i urgents.

Amb aquest acte simbòlic volem fer visible que, 100 anys després, l’Escola Ventós Mir necessita unes instal·lacions dignes, segures i adequades per poder garantir una educació de qualitat.

Dilluns dia 7 a les 13 h, les mestres farem un claustre simbòlic a la plaça de l’Ajuntament de Badalona.

Escola Ventós Mir · Badalona

L’últim acte telemàtic del 2 de setembre eleva a 8.414 les places assignades d’urgència i accelera l’esgotament de les llistes de docents

L’inici del curs escolar 2026-2027 arrenca amb un senyal d’alerta que amenaça el funcionament normal dels centres educatius públics de Catalunya. L’anàlisi exhaustiva de les dades oficials dels nomenaments telemàtics fets entre finals d’agost i el 2 de setembre revela que el Departament d’Educació ha hagut d’adjudicar a corre-cuita 8.414 places de substitució i vacants, amb dos problemes estructurals de fons: un volum inacceptable de contractació a temps parcial precaritzada (més de 3.500 mitges jornades) i un esgotament crític de les llistes de professorat disponible en matèries clau.

Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó la conseqüència directa d’anys de degradació de les condicions laborals, sobrecàrrega burocràtica als centres, sous congelats davant l’encariment de la vida i un model de gestió que allunya els professionals de la docència pública.

1. El drama de la fragmentació: més de 3.500 places a mitja jornada

Dels 8.414 nomenaments acumulats en els tres actes d’inici de curs, 3.568 corresponen a mitges jornades (0,50), la qual cosa representa un 42,40% del total.

La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació fa servir la borsa com una eina de contractació “low-cost”, fragmentant llocs de treball que haurien de ser compactats en jornades completes. Cobrir una mitja jornada comporta percebre un salari net que ronda els 900-1.000 euros mensuals, fent absolutament inviable que els docents substituts puguin assumir el cost de l’habitatge o els desplaçaments, especialment a les zones metropolitanes i comarques amb una forta pressió immobiliària.

Exigim l’agrupació de mitges jornades i la creació de llocs de feinal dignes i estables. La precarietat no pot ser la porta d’entrada al servei públic educatiu. El fet d’ocupar dues mitges jornades i, per tant, treballar de facto a jornada completa, pot provocar, per exemple, una anomalia o una perversió en termes laborals, com que un educador o docent no pugui demanar la reducció de jornada per cura de fill menor d’edat.

2. Borsa esgotada abans de començar: perill real d’aules sense professorat

La radiografia dels números de barem adjudicats a 2 de setembre evidencia que la borsa de treball docent està literalment al límit:

• Matemàtiques (MA): S’han assolit les 506 places, arribant fins al número de borsa 213.402 (amb una mitjana de barem avui de 60.445).
• Pedagogia Terapèutica / Inclusiva (EES): 498 places cobertes, amb el barem màxim que ha escalat fins al número 212.579.
• Llengua Catalana (LC): 268 places, arribant fins al número 150.683.
• Física i Química (FQ): 179 places, amb el barem màxim al 212.864.
• Orientació Educativa (PSI): 302 places, fins al número 212.947.
• Tecnologia (TEC): 229 places cobertes, assolint el número 213.372.
• Anglès (PAN): 504 places, superant el número 211.890.

Aquestes xifres signifiquen que pràcticament qualsevol persona inscrita a la borsa en aquestes especialitats és convocada a l’instant. Quan comencin a sorgir les primeres baixes mèdiques i substitucions ordinàries al setembre i a l’octubre, el Departament no disposarà de candidats per cobrir les aules, abocant els equips directius i els claustres a cobrir guàrdies de manera sistemàtica i empitjorant l’atenció pedagògica de l’alumnat.

3. Per què la professió docent ha deixat de ser atractiva?

Davant d’aquest escenari, La Intersindical posem el focus en les causes reals del problema:

1. Pèrdua continuada de poder adquisitiu. Els salaris docents han patit una devaluació real superior al 20% en l’última dècada, que s’ha vist agreujada per l’encariment desbocat del cost de la vida i el lloguer a Catalunya.
2. Sobrecàrrega burocràtica i ràtios excessives. El professorat dedica cada cop més hores a tràmits administratius i plataformes digitals feixugues en lloc de centrar-se en la preparació de classes i l’atenció personalitzada.
3. Manca de recursos per a l’Educació Inclusiva. El Decret 150/2017 continua sense el pressupost ni els especialistes necessaris per atendre la diversitat a les aules.
4. Opacitat i arbitrarietat (El Decret de Plantilles). A les darreres adjudicacions d’estiu del juny i juliol, més del 71% de les places (26.628) es van adjudicar per designació directa de la direcció o perfils estructurals (“a dit”), arraconant la borsa pública i generant una profunda desmotivació entre el personal interí.

4. Les exigències irrenunciables de La Intersindical

Per garantir un curs escolar digne i aturar la degradació de l’ensenyament públic, La Intersindical reclamem:

• Un pla de xoc urgent contra la precarietat. Compactació de les mitges jornades en places completes i complement salarial compensatori per desplaçament i formació.
• La dignificació salarial i de condicions. Recuperació del poder adquisitiu i reducció immediata de la càrrega burocràtica dels claustres.
• Compliment del 6% del PIB per a Educació (LEC art. 199). Inversió real per reduir ràtios a tots els nivells i dotar l’escola inclusiva dels recursos necessaris.
• Derogació del Decret de Plantilles (Decret 39/2014). Retorn a un sistema de provisió transparent i democràtic basat exclusivament en l’ordre de borsa i el mèrit públic.

La defensa de l’escola pública passa per la dignificació de les condicions laborals de qui la sosté cada dia: els treballadors i treballadores de l’educació.

Arrenca el curs escolar 2026-2027 i la situació a l’educació pública catalana continua sent insostenible. Després d’anys de pèrdua sistemàtica de poder adquisitiu, ràtios desbordades a les aules, una sobrecàrrega burocràtica asfixiant i la manca crònica de recursos per a una inclusió real (sense el personal d’atenció educativa —PAE— necessari), el col·lectiu docent ha pres la iniciativa.

Durant el curs passat, centenars de centres educatius d’arreu de Catalunya es van organitzar sota el manifest “Aturem les sortides educatives“ i van acordar no fer sortides escolars ni colònies amb pernoctació com a mesura de pressió directa, legítima i necessària per forçar el Departament d’Educació a obrir una negociació real sobre les condicions laborals i educatives.

Aquesta setmana d’inici de curs, els equips directius presentaran la Programació General Anual (PGA) als claustres. La Intersindical Educació fem una crida clara i contundent a tots els i les docents: rebutgem i votem en contra de qualsevol proposta de PGA que no reculli l’aturada de sortides i colònies aprovada pels treballadors.

Per què cal aturar les sortides i les colònies?

Les sortides i, de manera molt especial, les colònies amb pernoctació, són activitats amb un innegable valor pedagògic i convivencial, però que al llarg dels anys s’han convertit en el reflex més clar de la precarització i l’abús del sobreesforç docent.

1. Disponibilitat de 24 hores sense descans ni remuneració. Les colònies suposen una atenció ininterrompuda de menors de 24 hores al dia durant diversos dies consecutius. Són hores extraordinàries que l’Administració ni remunera ni compensa en descans laboral.
2. Responsabilitat civil i penal directa. El professorat assumeix en solitari una responsabilitat immensa fora de l’entorn escolar, sense ràtios de seguretat garantides ni prou suport institucional davant qualsevol incident.
3. Manca de recursos per a l’educació inclusiva. Fer sortides amb alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sense una dotació real de professionals del PAE (TEEI, TIS, EEE, vetlladores) posa en risc l’atenció individualitzada i genera angoixa i sobrecàrrega als equips docents.
4. Pressió econòmica i sectorial efectiva. Les colònies i sortides mobilitzen sectors econòmics clau com el transport discrecional, les cases de colònies, el turisme i els equipaments culturals. L’aturada d’aquestes activitats fa visible el conflicte a escala de país i obliga el Departament a asseure’s a negociar.

El marc legal que empara la sobirania del claustre

Davant els intents d’algunes direccions o de la Inspecció Educativa de minimitzar el paper del claustre, cal recordar amb tota claredat el marc normatiu vigent:

1. Article 149 de la LOE diu:

“Artículo 129. Competencias.

El Claustro de profesores tendrá las siguientes competencias:

a) Formular al equipo directivo y al Consejo Escolar propuestas para la elaboración de los proyectos del centro y de la programación general anual.

b) Aprobar y evaluar la concreción del currículo y todos los aspectos educativos de los proyectos y de la programación general anual.”

Les sortides escolars i colònies formen part indestriable de la concreció educativa i curricular del centre i, per tant, requereixen obligatòriament l’aprovació del claustre.

2. Normes d’Organització i Funcionament de Centres (NOFC)

Segons les instruccions del Departament d’Educació, la PGA s’elabora recollint les propostes del claustre. Si el claustre no aprova la planificació d’aquestes activitats, la PGA no pot ser tramitada ni aprovada en aquests termes i l’equip directiu ha de reformular-la eliminant les sortides i colònies abans de traslladar-la al Consell Escolar.

3. Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i Jornada Laboral

La jornada de treball del personal funcionari docent és de 37,5 hores setmanals. No hi ha cap obligació legal, estatutària ni contractual de pernoctar fora del domicili ni d’assumir guàrdies nocturnes gratuïtes. L’assistència a activitats amb pernoctació és estrictament voluntària. Ningú no pot ser obligat a fer colònies.

Guia d’acció per al teu claustre d’inici de curs

Recomanem a tots els companys i companyes seguir aquest procediment als centres:

1. Assemblea prèvia de centre. Reuniu-vos els docents i el PAE abans del claustre d’inici de curs per coordinar la postura, signar el manifest i acordar el vot unificat.
2. Avís formal a l’Equip Directiu. Comuniqueu amb antelació a la direcció que el claustre no aprovarà cap proposta de PGA que inclogui colònies o sortides mentre no hi hagi un acord marc amb el Departament.
3. Exigir la votació al Claustre. En el punt de l’ordre del dia sobre la PGA, demaneu la votació formal dels aspectes educatius i del pla de sortides.
4. Votar NO. Si la direcció manté les sortides i colònies a la proposta, voteu-hi en contra. En no ser aprovada, la direcció ha de refer el document.
5. Dret a fer-ho constar en acta. Si la direcció es nega a sotmetre la PGA a votació o al·lega que és un simple tràmit informatiu, demaneu expressament que consti en acta la petició de votació de la majoria del claustre i el vot de rebuig.
6. Defensa al Consell Escolar. Els representants dels treballadors al Consell Escolar han de votar en conseqüència amb el claustre i transmetre a les famílies que aquesta mesura defensa la qualitat de l’educació pública.

Aquest curs ens plantem: prou precarització, prou sobreesforç gratuït. Per una educació pública, de qualitat, en català i amb condicions dignes!