El Govern busca «marques blanques» per esquivar la comunitat educativa: Cap pacte de país d’esquena als centres i al Comitè de Vaga
El miratge d’un nou acord educatiu: una maniobra política per neutralitzar el malestar dels centres
L’anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, d’impulsar un «gran consens de país» en matèria educativa, obre un escenari que La Intersindical no podem valorar d’altra manera que com una operació de distracció calculada. Després que el curs 2026-2027 s’hagi iniciat amb una jornada de vaga amb un notable seguiment el passat 8 de setembre, el Govern del PSC pretén traslladar el debat fora de l’àmbit laboral per buscar una fotografia de consens parlamentari que desmobilitzi el professorat.
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha iniciat una ronda de contactes amb els grups polítics de l’oposició. L’objectiu no és resoldre l’emergència que viuen les aules catalanes, sinó construir «marques blanques» i grans majories de despatx que legitimin el rumb del Departament, marginant les organitzacions sindicals combatives i la veu directa dels docents i el Personal d’Atenció Educativa (PAE).
La Intersindical no tenim cap problema a contrastar models ni a debatre amb ningú; de fet, hem exigit reiteradament una interlocució real i directa amb la conselleria que el Departament esquiva sistemàticament sota subterfugis administratius. Ara bé, el Govern s’equivoca si creu que un gran acord institucional servirà per desactivar el conflicte laboral que ell mateix ha provocat.
1. Desmuntant la cortina de fum: les promeses buides davant la realitat dels centres
El relat oficial pretén presentar aquest pacte com una oportunitat històrica, recuperant promeses que la comunitat educativa reclama des de fa disset anys:
- La fal·làcia del 6% del PIB sense concreció pressupostària. La promesa d’assolir el finançament educatiu establert a l’article 199 de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) és un compromís legal vigent des del 2009 que els successius governs han incomplert. Catalunya té una despesa educativa que amb prou feines supera el 3,8% del PIB, a la cua de la Unió Europea. Proposar el 6% com a moneda de canvi d’un futur pacte sense un calendari d’execució immediat ni partides blindades és una presa de pèl als professionals de l’educació.
- Plans d’infraestructures a llarg termini per amagar la inacció immediata. Anuncis com els 2.500 milions d’euros per a la climatització dels centres amb l’horitzó posat al 2031 busquen titulars fàcils mentre els claustres continuen treballant en aules a temperatures incompatibles amb la salut laboral i l’aprenentatge.
- Evasió del col·lapse estructural d’inici de curs. Aquest intent de fuga cap endavant arriba just quan el Departament no ha sabut donar resposta a la crisi d’adjudicacions telemàtiques de setembre, amb incidències recurrents en les assignacions, places precàries amb sous de misèria i desenes de vacants a la Formació Professional i secundària.
2. L’intent de domesticació de la lluita sindical
El moviment del Govern respon a una tàctica clara: diluir la confrontació laboral, traslladant-la exclusivament a la seu parlamentària, on els partits polítics poden negociar acords amplis que no comprometin les estructures de poder ni el model educatiu vigent.
En buscar l’aval dels partits de l’oposició, el Departament pretén desactivar el mandat sorgit dels centres i de la vaga del 8S:
- Ignorar la sobirania dels claustres. Milers de docents s’estan organitzant en aplicació de l’article 146 de la LEC per aturar sortides, colònies i tasques burocràtiques que no estan retribuïdes ni reconegudes. El Departament no pot pretendre blindar la «pau social» mentre manté la pressió asfixiant sobre els equips directius i el professorat.
- Neutralitzar el Comitè de Vaga. El canal legítim i immediat per resoldre l’actual conflicte no són les reunions discretes a la seu del Departament, sinó la negociació efectiva amb el Comitè de Vaga.
- Mantenir l’arbitrarietat del Decret de Plantilles. Cap pacte de país serà creïble si manté intacte el Decret 39/2014, que ha convertit la provisió de places en un sistema discrecional on més del 70% de les adjudicacions provisionals es fan a dit o per perfils.
3. Les condicions prèvies de La Intersindical: fets i no paraules
La Intersindical fixem de manera taxativa les línies vermelles que qualsevol força política compromesa amb l’educació pública ha de sostenir davant els cants de sirena del Departament:
- Convocatòria immediata del Comitè de Vaga. Abans de debatre cap acord d’estabilitat parlamentària, el Govern ha d’asseure’s a la taula de negociació del conflicte laboral vigent.
- Blindatge pressupostari real del 6% del PIB. Calendari urgent d’inversió dedicat exclusivament a l’escola pública, no pas al finançament de patronals de la concertada.
- Defensa sense fissures de la immersió lingüística en català. Rebuig a qualsevol retrocés judicial o polític en el model lingüístic, garantint que el català sigui la llengua vehicular real a tots els àmbits educatius (inclosa la FP i el lleure escolar).
- Reducció generalitzada de ràtios. Màxim de 17 alumnes a Infantil, 20 a Primària, 23 a Secundària i 25 a Batxillerat i Formació Professional, aturant immediatament el tancament de línies a la xarxa pública.
- Derogació dels Decrets de Plantilles, Direccions i Autonomia de Centres. Exigim l’eliminació d’aquests tres decrets que han minvat la democràcia als claustres i que han fomentat l’arbitrarietat dels equips directius i la competitivitat entre centres.
- Dignificació del PAE i Personal Laboral. Jornades completes al 100% per a educadores, TIS i auxiliars d’educació especial, aplicant d’una vegada el Decret d’Inclusiva 150/2017 amb recursos i personal estructural.
- Recuperació del poder adquisitiu. Reversió del 20% perdut els darrers quinze anys, calendarització del deute finalment reconegut dels estadis i clàusula de revisió salarial vinculada a l’IPC.
Si el president Salvador Illa i la consellera Esther Niubó volen un veritable acord per a l’educació, que mirin cap a les aules, que escoltin els claustres i que assumeixin les reivindicacions de la vaga. La comunitat educativa no serà comparsa de cap rentat de cara governamental.
Prou operacions de maquillatge. Primer l’educació pública, primer el Comitè de Vaga!
La Intersindical Educació