Alerta a les aules: més de 8.400 nomenaments d’inici de curs confirmen una crisi greu de cobertura i un 42% de contractes precaris

L’últim acte telemàtic del 2 de setembre eleva a 8.414 les places assignades d’urgència i accelera l’esgotament de les llistes de docents

L’inici del curs escolar 2026-2027 arrenca amb un senyal d’alerta que amenaça el funcionament normal dels centres educatius públics de Catalunya. L’anàlisi exhaustiva de les dades oficials dels nomenaments telemàtics fets entre finals d’agost i el 2 de setembre revela que el Departament d’Educació ha hagut d’adjudicar a corre-cuita 8.414 places de substitució i vacants, amb dos problemes estructurals de fons: un volum inacceptable de contractació a temps parcial precaritzada (més de 3.500 mitges jornades) i un esgotament crític de les llistes de professorat disponible en matèries clau.

Aquesta situació no és fruit de l’atzar, sinó la conseqüència directa d’anys de degradació de les condicions laborals, sobrecàrrega burocràtica als centres, sous congelats davant l’encariment de la vida i un model de gestió que allunya els professionals de la docència pública.

1. El drama de la fragmentació: més de 3.500 places a mitja jornada

Dels 8.414 nomenaments acumulats en els tres actes d’inici de curs, 3.568 corresponen a mitges jornades (0,50), la qual cosa representa un 42,40% del total.

La Intersindical denunciem que el Departament d’Educació fa servir la borsa com una eina de contractació “low-cost”, fragmentant llocs de treball que haurien de ser compactats en jornades completes. Cobrir una mitja jornada comporta percebre un salari net que ronda els 900-1.000 euros mensuals, fent absolutament inviable que els docents substituts puguin assumir el cost de l’habitatge o els desplaçaments, especialment a les zones metropolitanes i comarques amb una forta pressió immobiliària.

Exigim l’agrupació de mitges jornades i la creació de llocs de feinal dignes i estables. La precarietat no pot ser la porta d’entrada al servei públic educatiu. El fet d’ocupar dues mitges jornades i, per tant, treballar de facto a jornada completa, pot provocar, per exemple, una anomalia o una perversió en termes laborals, com que un educador o docent no pugui demanar la reducció de jornada per cura de fill menor d’edat.

2. Borsa esgotada abans de començar: perill real d’aules sense professorat

La radiografia dels números de barem adjudicats a 2 de setembre evidencia que la borsa de treball docent està literalment al límit:

Matemàtiques (MA): S’han assolit les 506 places, arribant fins al número de borsa 213.402 (amb una mitjana de barem avui de 60.445).
Pedagogia Terapèutica / Inclusiva (EES): 498 places cobertes, amb el barem màxim que ha escalat fins al número 212.579.
Llengua Catalana (LC): 268 places, arribant fins al número 150.683.
Física i Química (FQ): 179 places, amb el barem màxim al 212.864.
Orientació Educativa (PSI): 302 places, fins al número 212.947.
Tecnologia (TEC): 229 places cobertes, assolint el número 213.372.
Anglès (PAN): 504 places, superant el número 211.890.

Aquestes xifres signifiquen que pràcticament qualsevol persona inscrita a la borsa en aquestes especialitats és convocada a l’instant. Quan comencin a sorgir les primeres baixes mèdiques i substitucions ordinàries al setembre i a l’octubre, el Departament no disposarà de candidats per cobrir les aules, abocant els equips directius i els claustres a cobrir guàrdies de manera sistemàtica i empitjorant l’atenció pedagògica de l’alumnat.

3. Per què la professió docent ha deixat de ser atractiva?

Davant d’aquest escenari, La Intersindical posem el focus en les causes reals del problema:

Pèrdua continuada de poder adquisitiu. Els salaris docents han patit una devaluació real superior al 20% en l’última dècada, que s’ha vist agreujada per l’encariment desbocat del cost de la vida i el lloguer a Catalunya.
Sobrecàrrega burocràtica i ràtios excessives. El professorat dedica cada cop més hores a tràmits administratius i plataformes digitals feixugues en lloc de centrar-se en la preparació de classes i l’atenció personalitzada.
Manca de recursos per a l’Educació Inclusiva. El Decret 150/2017 continua sense el pressupost ni els especialistes necessaris per atendre la diversitat a les aules.
Opacitat i arbitrarietat (El Decret de Plantilles). A les darreres adjudicacions d’estiu del juny i juliol, més del 71% de les places (26.628) es van adjudicar per designació directa de la direcció o perfils estructurals (“a dit”), arraconant la borsa pública i generant una profunda desmotivació entre el personal interí.

4. Les exigències irrenunciables de La Intersindical

Per garantir un curs escolar digne i aturar la degradació de l’ensenyament públic, La Intersindical reclamem:

Un pla de xoc urgent contra la precarietat. Compactació de les mitges jornades en places completes i complement salarial compensatori per desplaçament i formació.
La dignificació salarial i de condicions. Recuperació del poder adquisitiu i reducció immediata de la càrrega burocràtica dels claustres.
Compliment del 6% del PIB per a Educació (LEC art. 199). Inversió real per reduir ràtios a tots els nivells i dotar l’escola inclusiva dels recursos necessaris.
Derogació del Decret de Plantilles (Decret 39/2014). Retorn a un sistema de provisió transparent i democràtic basat exclusivament en l’ordre de borsa i el mèrit públic.

La defensa de l’escola pública passa per la dignificació de les condicions laborals de qui la sosté cada dia: els treballadors i treballadores de l’educació.