El Departament d’Educació i Formació Professional ha publicat les adjudicacions provisionals de destinacions del personal docent per al curs 2026-2027. Les persones participants ja poden consultar el resultat de l’assignació a través del portal habilitat pel Departament.

Aquest procediment afecta el personal funcionari de carrera, en pràctiques i altres col·lectius participants en el procés d’adjudicació de destinacions provisionals per al curs vinent escolar.

La Intersindical recordem que es tracta d’una resolució provisional i que, en cas de detectar incidències o discrepàncies, és important revisar la informació publicada i seguir els terminis i procediments establerts pel Departament per presentar les reclamacions que corresponguin.

👉 Consulta les adjudicacions provisionals:
https://educacio.gencat.cat/ca/serveis-tramits/treballa-amb-nosaltres/adjudicacions/consulta-resultats/

Si tens qualsevol incidència, posa’t en contacte amb el teu referent sindical.

El TEDH inadmet la demanda d’Òmnium i dona cobertura a una nova ofensiva judicial contra el català a l’escola

Barcelona, 18 de juny de 2026

La Intersindical denunciem la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’inadmetre la demanda presentada per Òmnium Cultural en relació amb la imposició del 25% de castellà a les escoles catalanes. Per al sindicat, aquesta resolució representa una nova cobertura judicial a una ofensiva política i ideològica contra el català i contra la sobirania educativa de Catalunya.

Un nou aval judicial a una imposició sense criteri pedagògic

La resolució del TEDH considera que les decisions dels tribunals espanyols no van eliminar el model lingüístic català, sinó que només van incrementar la presència del castellà en una o diverses matèries. La Intersindical considerem, però, que aquesta lectura ignora la realitat d’una llengua minoritzada i legitima una intervenció judicial que no respon a cap criteri pedagògic.

Volem recordar que cap estudi educatiu justifica la imposició d’un percentatge lingüístic determinat i denunciar que els tribunals continuen actuant com un poder polític que pretén decidir sobre allò que correspon a la comunitat educativa i al Parlament de Catalunya.

El català necessita més protecció, no més subordinació

La Intersindical considerem que aquesta nova decisió judicial arriba en un context d’emergència lingüística. El castellà gaudeix d’una posició hegemònica als mitjans, a les plataformes digitals i en gran part de l’espai públic, mentre que el català només pot garantir la seva transmissió universal mitjançant el sistema educatiu.

L’escola catalana ha estat durant dècades una eina de cohesió social, d’igualtat d’oportunitats i de construcció nacional. La imposició de percentatges només pretén generar conflicte i accelerar la minorització del català.

Gerard Furest: «No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola»

Gerard Furest, coordinador de la Comissió de Llengua de La Intersindical Educació, ha afirmat en declaracions als mitjans:

«No podem normalitzar que siguin els tribunals els qui decideixin la llengua de l’escola. La resposta no pot ser la resignació. Cal organitzar-nos i construir una resposta col·lectiva que faci inaplicable aquesta ofensiva contra el català i contra el model d’escola catalana.»

Crida a la mobilització i a la defensa de l’escola catalana

La Intersindical exigim al Govern de la Generalitat que abandoni qualsevol actitud de resignació, que reforci els projectes lingüístics de centre i que assumeixi la responsabilitat de garantir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Al mateix temps, fem una crida a tota la comunitat educativa, a les famílies, a l’alumnat i al conjunt de la societat catalana a preparar una resposta unitària i contundent davant d’aquest nou atac als drets lingüístics.

La defensa del català a l’escola és una qüestió de drets, de cohesió social i de futur de país.

Fora els jutges de les aules. No als percentatges. L’escola en català, una escola per a tothom.

El PSC situa a la cúpula educativa una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana i que va pressionar una docent per la seva activitat pedagògica

La Intersindical denunciem i rebutgem frontalment la incorporació de Víctor García Correas a la Secretaria de Millora Educativa del Departament d’Educació i Formació Professional.

Considerem que és una decisió políticament irresponsable i profundament preocupant que una persona que ha qüestionat públicament la unitat de la llengua catalana pugui assumir responsabilitats dins de l’estructura encarregada de definir i impulsar les polítiques educatives del nostre país.

La unitat de la llengua catalana no és una opinió ni una qüestió subjecta a debat polític. És un fet científic avalat per les universitats, les institucions acadèmiques i la totalitat de la filologia romànica. Negar-la significa assumir postulats que històricament han estat utilitzats per fragmentar la llengua catalana, debilitar-ne la cohesió i afeblir els vincles culturals dels territoris de parla catalana.

En un moment d’emergència lingüística, en què el català retrocedeix de manera alarmant als centres educatius, el Govern de la Generalitat ha decidit situar en un dels principals òrgans de direcció educativa una persona que s’ha alineat públicament amb plantejaments que qüestionen aquest consens científic. Aquesta decisió és responsabilitat directa del PSC i representa una nova línia vermella traspassada per un Govern que continua demostrant una preocupant manca de compromís amb la llengua catalana.

De negar la unitat del català a dirigir la millora educativa

Els antecedents de Víctor García Correas fan encara més greu aquest nomenament.

Durant la seva etapa com a regidor d’Educació de Rubí va protagonitzar un episodi especialment preocupant d’ingerència política en un centre educatiu. Després que una professora de català utilitzés unes declaracions seves sobre la llengua com a material didàctic en una classe de dialectologia, García Correas va contactar amb la direcció de l’institut per recriminar l’actuació de la docent.

Des de La Intersindical considerem absolutament inadmissible que una persona que va intentar pressionar una treballadora de l’ensenyament per la seva activitat professional pugui ocupar ara un càrrec de responsabilitat dins del Departament d’Educació.

La defensa de l’autonomia pedagògica, la llibertat de càtedra i el respecte als professionals de l’educació haurien de ser principis bàsics de qualsevol responsable educatiu. Aquest nomenament transmet exactament el missatge contrari.

Una provocació enmig del conflicte educatiu

Aquest nomenament arriba, a més, en un context de màxima conflictivitat social i educativa.

Durant aquest curs, milers de docents, professionals del Personal d’Atenció Educativa i membres de la comunitat educativa hem participat en mobilitzacions i jornades de vaga per defensar l’escola pública, exigir la reversió de les retallades i reclamar millores estructurals per al sistema educatiu català.

Lluny d’escoltar aquestes demandes, el Departament opta ara per reforçar la seva cúpula amb perfils que generen rebuig entre una part important de la comunitat educativa i que simbolitzen una determinada manera d’entendre la política educativa basada en la confrontació i el partidisme.

En lloc d’obrir vies de diàleg i reconstruir la confiança amb els professionals de l’educació, el Govern torna a alimentar el conflicte.

Exigim explicacions al PSC i al Departament d’Educació

La Secretaria de Millora Educativa hauria de treballar per garantir la qualitat educativa, la cohesió social, la defensa efectiva de la llengua catalana i el respecte als professionals dels centres educatius.

Per aquest motiu exigim explicacions públiques al Departament d’Educació i Formació Professional i al PSC sobre els criteris que han motivat aquest nomenament.

Reclamem que qualsevol responsabilitat vinculada a les polítiques lingüístiques i educatives sigui exercida per persones compromeses inequívocament amb la defensa del català, el respecte al consens científic sobre la seva unitat i la protecció dels drets dels professionals de l’educació.

La llengua catalana i l’escola pública necessiten compromís, rigor i coherència. Necessiten responsables polítics que treballin per reforçar-les, no pas persones que hagin contribuït a qüestionar-ne els fonaments.

Les mobilitzacions dels darrers mesos han deixat clar que la comunitat educativa no farà ni un pas enrere en la defensa de l’escola pública, dels drets laborals i de la llengua catalana. Des de La Intersindical continuarem treballant i mobilitzant-nos perquè així sigui.

Catalunya viu una situació d’emergència educativa. Malgrat els anuncis triomfalistes del Govern i les declaracions sobre suposats acords històrics, la realitat als centres educatius mostra una altra cara. El model educatiu segregador del PSC continua prioritzant l’escola concertada mentre afebleix progressivament la xarxa pública.

Les decisions adoptades pel Departament d’Educació no responen a les necessitats de l’alumnat ni de les comunitats educatives. Al contrari, contribueixen a incrementar les desigualtats i posen en risc el dret a una educació pública de qualitat arreu del país.

El tancament de l’Escola Joan Solans és un exemple greu

Un dels casos més preocupants és el de l’Escola Joan Solans de Granollers. Es tracta d’un centre amb una llarga trajectòria educativa situat en un entorn amb importants reptes socials i econòmics.

En lloc de reforçar-lo, el Departament ha optat per afavorir-ne el tancament. Durant anys s’ha abandonat el centre i s’ha limitat la incorporació de nou alumnat. Aquesta estratègia ha acabat generant les condicions que ara es fan servir per justificar-ne la desaparició.

Aquesta decisió és especialment greu perquè afecta una escola que exerceix una funció social imprescindible i que contribueix a garantir la igualtat d’oportunitats.

El tancament de línies s’estén a diversos municipis

El cas de Granollers no és una excepció. Durant els darrers mesos també s’han anunciat tancaments de línies en centres públics com la Minerva de Calella, el Puiggraciós de la Garriga o els Tres Turons d’Arenys de Mar.

Aquestes decisions arriben en un context de descens demogràfic que hauria de permetre una millora de les condicions educatives. En lloc d’aprofitar aquesta oportunitat per reduir ràtios i reforçar l’atenció a l’alumnat, el Govern opta per concentrar estudiants i reduir recursos.

El resultat és una major massificació a les aules i una pèrdua progressiva de qualitat educativa.

La baixada de natalitat ha de servir per reduir ràtios

La reducció del nombre d’alumnes hauria de permetre avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu i més eficient pedagògicament.

La Intersindical defensem que la baixada de natalitat és una oportunitat per esponjar grups, millorar l’atenció individualitzada i facilitar la tasca docent. Aquesta és una demanda compartida per bona part de la comunitat educativa.

En canvi, el Departament continua aplicant una política que prioritza l’estalvi pressupostari i el manteniment dels privilegis de la xarxa concertada. Aquesta orientació és incompatible amb la defensa d’una educació pública forta, cohesionadora i de qualitat.

Calen canvis estructurals immediats

L’escola pública catalana necessita mesures valentes i urgents. No es poden continuar tancant centres ni eliminant línies mentre es mantenen polítiques que afavoreixen la segregació educativa.

La Intersindical denunciem aquest model educatiu segregador del PSC perquè posa en risc la cohesió social i debilita un dels pilars fonamentals del país. Exigim una planificació educativa al servei de l’interès general, una reducció efectiva de les ràtios i una aposta clara per la xarxa pública.

Prou de dilacions. L’educació pública necessita solucions immediates. La Intersindical exigim canvis i els exigim ara.

La Intersindical Educació valorem molt positivament el contundent resultat de la consulta als docents, que han expressat de manera clara i democràtica el rebuig al preacord signat entre el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals USTEC-STES, ASPEPC-SPS, CCOO i UGT.

Aquest resultat confirma el que hem defensat des del primer moment: el preacord no respon als principals problemes que pateix el sistema educatiu ni a les reivindicacions que el professorat ha sostingut durant mesos de mobilitzacions. La comunitat educativa ha dit clarament que NO es conforma amb unes mesures que són insuficients i que exigeix canvis reals.

Per aquest motiu, exigim al Departament que atengui les demandes plantejades pel conjunt del personal educatiu i les organitzacions que hem impulsat les vagues i mobilitzacions: la reducció efectiva de les ràtios, la disminució de la burocràcia, la millora de les condicions laborals del PAE i les vetlladores, el no tancament de línies a l’escola pública, l’aplicació efectiva de la immersió lingüística i totes aquelles mesures necessàries per garantir una educació pública de qualitat.

Davant aquest escenari, reclamem que el Departament convoqui de manera immediata el Comitè de Vaga com a espai legítim de negociació. Atès que els docents han rebutjat el preacord, no té cap sentit mantenir vies de negociació que no representen el mandat expressat pels treballadors i treballadores. Cal reprendre les converses amb els representants que han liderat les mobilitzacions i han mantingut les reivindicacions sense renúncies.

Aprofitem l’avinentesa per anunciar que continuarem la mobilització. La Intersindical convocarem actes amb motiu de la visita del Papa al nostre país i participarem en totes les accions que permetin mantenir la pressió sobre el Departament fins a assolir un acord que respongui realment a les necessitats del professorat i de l’educació pública.

La situació actual també té responsables polítics. És per aquest motiu que demanem la dimissió de la consellera d’Educació Esther Niubó, que s’ha mostrat incapaç d’encarrilar el conflicte i de construir una negociació basada en el respecte a la voluntat majoritària del col·lectiu docent. Així mateix, demanem la intervenció directa del president Salvador Illa per desbloquejar la situació i trobar solucions a un conflicte que s’ha enquistat.

Malgrat les discrepàncies que han comportat la signatura d’aquest preacord, fem una crida sincera a refer la unitat sindical. El moment exigeix generositat, responsabilitat i capacitat de rectificació. Els docents han parlat i han deixat clar quin és el camí. Ara és l’hora de reconstruir un front sindical ampli que defensi sense ambigüitats les reivindicacions del sector educatiu.

Per últim, volem adreçar-nos al conjunt del professorat. Aquest resultat demostra que la mobilització serveix i que la veu dels centres i les seves assemblees continua sent determinant. Us animem a mantenir la confiança en la lluita col·lectiva, a participar en les noves mobilitzacions i a continuar defensant una educació pública de qualitat.

La lluita continua. Ara més que mai, cal perseverança, unitat i determinació.

La Intersindical Educació

La Intersindical Educació valorem molt positivament el resultat de la consulta als docents, que han expressat de manera clara i democràtica el rebuig al preacord signat entre el Departament d’Educació i les organitzacions sindicals USTEC-STES, ASPEPC-SPS, CCOO i UGT.

Aquest resultat confirma el que hem defensat des del primer moment: el preacord no respon als principals problemes que pateix el sistema educatiu ni a les reivindicacions que el professorat ha sostingut durant mesos de mobilitzacions. La comunitat educativa ha dit clarament que NO es conforma amb unes mesures que són insuficients i que exigeix canvis reals.

Per aquest motiu, exigim al Departament que atengui les demandes plantejades pel conjunt del personal educatiu i les organitzacions que hem impulsat les vagues i mobilitzacions: la reducció efectiva de les ràtios, la disminució de la burocràcia, la millora de les condicions laborals del PAE i les vetlladores, el no tancament de línies a l’escola pública, l’aplicació efectiva de la immersió lingüística i totes aquelles mesures necessàries per garantir una educació pública de qualitat.

Davant aquest escenari, reclamem que el Departament convoqui de manera immediata el Comitè de Vaga com a espai legítim de negociació. Atès que els docents han rebutjat el preacord, no té cap sentit mantenir vies de negociació que no representen el mandat expressat pels treballadors i treballadores. Cal reprendre les converses amb els representants que han liderat les mobilitzacions i han mantingut les reivindicacions sense renúncies.

Aprofitem l’avinentesa per anunciar que continuarem la mobilització. La Intersindical convocarem actes amb motiu de la visita del Papa al nostre país i participarem en totes les accions que permetin mantenir la pressió sobre el Departament fins a assolir un acord que respongui realment a les necessitats del professorat i de l’educació pública.

La situació actual també té responsables polítics. És per aquest motiu que demanem la dimissió de la consellera d’Educació Esther Niubó, que s’ha mostrat incapaç d’encarrilar el conflicte i de construir una negociació basada en el respecte a la voluntat majoritària del col·lectiu docent. Així mateix, demanem la intervenció directa del president Salvador Illa per desbloquejar la situació i trobar solucions a un conflicte que s’ha enquistat.

Malgrat les discrepàncies que han comportat la signatura d’aquest preacord, fem una crida sincera a refer la unitat sindical. El moment exigeix generositat, responsabilitat i capacitat de rectificació. Els docents han parlat i han deixat clar quin és el camí. Ara és l’hora de reconstruir un front sindical ampli que defensi sense ambigüitats les reivindicacions del sector educatiu.

Per últim, volem adreçar-nos al conjunt del professorat. Aquest resultat demostra que la mobilització serveix i que la veu dels centres i les seves assemblees continua sent determinant. Us animem a mantenir la confiança en la lluita col·lectiva, a participar en les noves mobilitzacions i a continuar defensant una educació pública de qualitat.

La lluita continua. Ara més que mai, cal perseverança, unitat i determinació.

La Intersindical Educació

La Intersindical Educació apostem pel NO en la votació que es farà sobre el preacord presentat pel Departament d’Educació i Formació Professional després de mesos de negociació i mobilització sostinguda per part dels treballadors i treballadores de l’educació del nostre país.

En primer lloc, considerem que algunes mesures plantejades representen un avenç respecte de la situació actual, però pensem que es podia aconseguir més. El sistema educatiu català continua arrossegant mancances estructurals que aquest preacord no resol i que requeririen una aposta política i pressupostària molt més ambiciosa.

Valorem positivament que les mobilitzacions i la pressió exercida pel conjunt del personal educatiu hagin obligat l’Administració a posar sobre la taula un increment de més de 6.400 dotacions professionals. No és una xifra menor. Per posar-la en context, l’acord de recuperació de l’hora lectiva amb el conseller Cambray va comportar aproximadament 3.500 incorporacions, de manera que el nombre que ara es planteja és substancialment superior. També és significatiu que es multipliquin per trenta les dotacions previstes per a l’escola inclusiva respecte del pacte signat el març de 2026 per CCOO i UGT, que incorporava al voltant de 200 professionals. Aquest salt quantitatiu va en la bona direcció i demostra que la lluita col·lectiva dona resultats.

Així mateix, considerem positiu que es calendaritzi el pagament del deute dels estadis i que s’avanci en l’eliminació de les entrevistes, una reivindicació llargament defensada per la nostra organització.

Malgrat aquests avenços, considerem que el preacord és insuficient per afrontar els principals reptes de l’educació pública catalana. No aborda de manera decidida la reducció de les ràtios, una mesura imprescindible per millorar l’atenció educativa i les condicions de treball. Tampoc contempla la lluita dels sectors més precaritzats que han estat al peu del canó durant tot aquest procés (el PAE, el 0-3, el personal externalitzat o els professors singulars de FP) ni cap garantia per reforçar el paper del català com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu.

Pel que fa al currículum, continuem constatant decisions que empobreixen la formació de l’alumnat, com la fusió de matèries científiques, la tercera hora de català al batxillerat, la situació de la filosofia en aquesta etapa i el debat curricular a l’FP. Considerem que és irrenunciable una revisió profunda d’aquests aspectes per garantir una educació de qualitat.

D’altra banda, el preacord no inclou una clàusula de garantia salarial vinculada a l’IPC que protegeixi el poder adquisitiu dels professionals de l’educació davant l’augment del cost de la vida. Tampoc evita que continuï el tancament de línies previst per al pròxim setembre, una política que posa en risc l’equilibri territorial i l’oferta educativa pública.

La inversió prevista continua sent insuficient per generar una millora significativa de la qualitat educativa.Necessitem més professionals, però també més infraestructures i més recursos materials. No podem continuar fent classe amb temperatures que superen els 30 graus, en centres que presenten deficiències estructurals greus o en barracons que s’han cronificat.

Per tot això, La Intersindical Educació ens posicionem pel NO a aquest preacord i apostem per continuar la lluita per aconseguir unes condicions laborals i educatives a l’alçada del que necessita el nostre país.

Per últim, volem expressar el màxim respecte pel procés de consulta i per la decisió que adopti democràticament el conjunt del personal docent. Cadascú ha de poder valorar lliurement els avenços assolits i les mancances que encara persisteixen. Sigui quin sigui el resultat de la votació, La Intersindical Educació acatarem i respectarem la decisió democràtica dels treballadors i treballadores de l’educació pública.

La força que ens ha permès arribar fins aquí és la mateixa que ens ha de permetre continuar avançant.