La consulta sobre l’acord entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT ha deixat un resultat incontestable. Votar no al pacte educació s’ha imposat de manera clara i rotunda entre el professorat. Amb un cens total de 92.647 persones i 42.984 vots emesos, la participació ha estat històrica i confirma que el malestar als centres és profund i sostingut.

El resultat no admet lectures interessades. Un total de 40.796 docents han votat en contra de l’acord, mentre que només 2.188 hi han votat a favor. Aquesta diferència expressa un rebuig massiu a un pacte insuficient, tancat a la baixa i allunyat de les necessitats reals del sistema educatiu públic.

Votar no al pacte educació ha estat una resposta clara del professorat

La magnitud del vot contrari mostra que el professorat no avala un acord que consolida la pèrdua de drets i de poder adquisitiu. També evidencia que la plantilla no accepta operacions polítiques pensades per desactivar el conflicte educatiu sense resoldre’n les causes.

La participació de 42.984 vots és una xifra històrica. No és només una dada quantitativa. És una demostració de força col·lectiva i de consciència professional. Milers de docents han volgut pronunciar-se perquè saben que el futur de les seves condicions laborals i de l’educació pública no es pot decidir d’esquena als centres.

Aquest resultat reforça el que ja s’havia expressat a les mobilitzacions dels darrers mesos. El professorat vol canvis reals. Vol salaris dignes. Vol menys ràtios. Vol més recursos. Vol menys burocràcia. I vol que la negociació respongui a les necessitats del país i de la comunitat educativa, no als interessos del Govern ni a la lògica dels pactes de despatx.

Un rebuig massiu a un acord insuficient

La Intersindical denunciem que el pacte rebutjat pel professorat no garanteix una recuperació real del poder adquisitiu. L’increment salarial anunciat és insuficient i s’aplica de manera progressiva durant anys. A més, una part de les mesures queda condicionada als pressupostos o diluïda en comissions futures sense capacitat real de decisió.

Tampoc no hi ha una resposta immediata a qüestions centrals com la reducció de ràtios, la dotació de recursos per a l’escola inclusiva o la desburocratització del sistema. Al mateix temps, l’acord ignora aspectes de fons que afecten directament el model educatiu, com el deteriorament del currículum i la situació del català a les aules.

Per això el resultat de la consulta té una importància política evident. El professorat ha desautoritzat el relat de consens que el Departament volia construir. Ha dit que no a un pacte que no resol els problemes estructurals del sector. I ha deixat clar que la negociació no es pot tancar sense escoltar la plantilla.

La participació històrica obliga el Departament a rectificar

Quan gairebé 43.000 persones participen en una consulta d’aquestes característiques, el missatge és inequívoc. El Departament no pot mirar cap a una altra banda. No pot presentar com a solució un acord que ha estat rebutjat de manera tan àmplia. I no pot continuar governant el conflicte amb gestos cosmètics i promeses ajornades.

La Intersindical defensem que aquesta participació històrica dona més legitimitat que mai a les reivindicacions del professorat. El vot contrari no és un punt final. És una exigència de rectificació. El Govern ha d’obrir una negociació real, amb compromisos concrets, calendari clar i mesures efectives per millorar les condicions laborals i reforçar l’educació pública.

La vaga de la setmana vinent ha de convertir el rebuig en força col·lectiva

Ara cal transformar aquest resultat en mobilització sostinguda. La consulta ha servit per demostrar que el professorat rebutja el pacte. La vaga de la setmana vinent ha de servir per convertir aquest rebuig en una nova demostració de força als carrers i als centres.

La Intersindical cridem tot el professorat a secundar la vaga de la setmana vinent. Cal omplir els centres de debat, reforçar l’organització col·lectiva i sortir al carrer per exigir un canvi de rumb. Només amb mobilització sostinguda s’han arrencat millores al llarg dels anys. I només així es podrà forçar una negociació que respongui de veritat a les necessitats del sector.

Votar no al pacte educació ha estat una decisió clara. Ara cal fer el pas següent. El resultat de la consulta ha obert una oportunitat política i sindical que no podem desaprofitar. El professorat ha parlat amb contundència. Ara toca mantenir la pressió, enfortir la resposta col·lectiva i defensar una educació pública amb més drets, més recursos, més català i més dignitat laboral.

Els acords “històrics” del sindicalisme de CCOO i UGT són una cortina de fum per amagar la seva manca de voluntat per debatre una proposta unitària per al PAE

Els sindicats CCOO i UGT, amb la participació de les sectorials de professorat de religió Junts i AMRC, i ara també amb USTEC, van presentar el dia 11 un acord per al Personal d’Atenció Educativa del Departament d’Educació

L’acord proposat pel Departament amb el beneplàcit de CCOO, UGT, AMRC, USTEC i Junts és de mínims i ple d’inconcrecions. D’entrada, cal explicar que aquest acord beneït des de l’inici per CCOO i UGT genera un camp de joc que deixa la lògica del Comitè Intercentres en fals. És a dir, formar part del Comitè hauria de permetre proposar i contraproposar a tots els sindicals que hi són presents, encara que no signessin l’acord. En altres paraules, el Departament no deixa discutir la seva proposta si no l’acceptes. Tot un contrasentit, ja que si s’ha signat, ja es ve a dir que no hi ha res a discutir.

El fet que USTEC també hagi signat l’acord no és sorprenent, ja que s’entén que no vulgui perdre l’oportunitat de sortir a la fotografia en què s’expliqui que el PAE ha rebut augment del complement retributiu. Cal dir que USTEC és minoritari en al Comitè Intercentres (només té dues delegades de les tretze), i no té capacitat per imposar res. Ara bé, si volgués, podria mantenir-se al marge per reivindicar unes millores generals molt més punyents que les que es proposen. En canvi, ha optat per formar part del joc.

Parlem del principal punt de l’acord proposat pel Departament. Aquest acord concreta un complement retributiu mensual, amb efectes des de l’1 de gener de 2026. És un complement, i no una pujada del sou que consta a la nòmina. Per tant, per ara, no s’ha dit enlloc que cada any serà pagat. A més, aquest complement pot desaparèixer quan el govern de torn ho decideixi. Així mateix, si ens fixem en la proposta l’acord, ja no inclou cap mena de reclassificació. En altres paraules: el sou base es manté baix i el complement no suposa un augment real, ja que pot variar o desaparèixer perquè té una durada limitada o provisional. 

Quina seria la proposta a la qual tots els sindicats ens sumaríem? Si realment es volgués vehicular un augment del sou, la proposta més directa i permanent seria la requalificació a l’alça de les categories laborals del PAE. Per què no s’ha proposat? Perquè no hi ha una voluntat real de fer-ne una pujada digna i proporcional.

I, de la resta de l’acord, què hi ha de destacable? S’hi parla que, durant el curs 2026-2027, es treballarà la distribució horària; s’analitzarà la reducció horària de majors de 55 anys; es desplegarà el model d’educació inclusiva establert pel Decret 150/2017; es crearan nous llocs de treball estructurals; es treballarà en la millora de la borsa de treball; també s’hi diu que hi ha el compromís d’avançar en l’obertura de la mesa de negociació del VII Conveni Únic del personal laboral, etc. 

Si llegim amb atenció la lletra petita, veurem que no es concreta res. Les frases comencen per verbs que no comprometen al Departament a fer res més que comissions per a parlar dels temes. En cap cas hi veiem propostes palpables. Per tot això, La Intersindical tenim molt clar que aquest acord és insuficient a tots els nivells.

Per una millora real de les condicions del PAE! La lluita continua!

La Intersindical defensem que el futur de les condicions laborals del personal educatiu no pot decidir-se amb acords a la baixa ni pactes tancats amb presses. El pacte signat per CCOO i UGT amb el Departament d’Educació és insuficient i no respon a les demandes expressades per la comunitat educativa a les mobilitzacions recents.

Per aquest motiu, votar no al pacte d’educació és clau per defensar uns salaris dignes, millores laborals reals i un sistema educatiu públic de qualitat.

La consulta oberta al professorat ha de servir perquè la plantilla valori amb dades què implica realment aquest acord.

Un increment salarial molt inferior al cost de la vida

El pacte preveu un increment salarial que arribaria aproximadament a 211 € mensuals a primària i 216 € a secundària l’any 2029. Aquest augment s’aplicaria de manera progressiva durant quatre anys.

A la pràctica, això significa un increment mitjà aproximat de 50 € mensuals cada any, una xifra que representa menys del 2 % d’augment anual.

Aquesta pujada és clarament insuficient si es té en compte l’evolució recent dels preus. Els darrers anys la inflació acumulada ha provocat una pèrdua superior al 17 % del poder adquisitiu del professorat. L’acord no només no recupera aquesta pèrdua, sinó que la consolida.

En altres paraules, fins i tot si s’aplica íntegrament l’augment previst, d’aquí a quatre anys el professorat continuarà tenint menys capacitat de compra que abans de la crisi inflacionària.

Per a calcular amb exactitud què representa aquesta proposta en cada cas es pot fer servir la calculadora salarial publicada al web del nostre sindicat:
https://educacio.intersindical-csc.cat/salari/

Un acord condicionat i sense garanties reals

Un altre problema rellevant de l’acord és que part de les millores econòmiques depenen de l’aprovació dels pressupostos, la qual cosa significa que l’acord no garanteix plenament que aquestes quantitats s’arribin a aplicar en els termes anunciats.

Així mateix, moltes de les mesures que apareixen al document no són compromisos ferms, sinó simples declaracions d’intencions o creació de comissions que estudiaran possibles millores en el futur.

Entre aquestes qüestions hi ha temes importants com:

• la reducció horària a partir dels 55 anys
• aspectes relacionats amb la borsa de treball
• la revisió dels currículums
• la desburocratització del sistema educatiu
• els recursos necessaris per a l’escola inclusiva
• altres condicions laborals del personal educatiu

Aquest plantejament deixa moltes decisions en mans de grups de treball sense una capacitat real de decisió, fet que genera incertesa sobre la materialització d’aquestes mesures.

Cap millora immediata en ràtios ni recursos

El pacte tampoc dona resposta a una de les demandes centrals de la comunitat educativa: la reducció de ràtios a les aules.

Les mesures anunciades tenen un impacte molt limitat a curt termini i, en alguns casos, s’allargarien fins al curs 2031-2032. Per tant, l’efecte real sobre la càrrega docent i la qualitat educativa seria mínim els pròxims anys. A més a més, la comunicació que fan CCOO i UGT atribueix el mèrit de totes aquestes mesures a l’acord que s’ha signat, quan, de fet, la majoria ja s’estan tramitant des de Madrid.

Pel que fa a l’educació inclusiva, el document tampoc concreta mesures estructurals. No es plantegen reduccions de ràtio específiques ni un augment suficient de recursos per a atendre la diversitat a les aules.

Moltes de les propostes es limiten a continuar desenvolupant programes o estudis que ja existeixen, sense cap compromís clar d’ampliació de personal o d’altres tipus.

Ni currículum, ni llengua, ni país

La Intersindical, com a sindicat nacional i de classe, no lluitem només per a la millora de les nostres condicions laborals com a treballadors de l’educació, sinó també per a construir un sistema educatiu del qual ens puguem sentir orgullosos.

És per això que denunciem que l’acord signat no inclou canvis en el currículum, ni tan sols la reversió dels nefastos canvis recents a batxillerat com la fusió de les ciències i la retallada d’hores de literatura i de filosofia, totes elles matèries que fomenten el desenvolupament del pensament crític de l’alumnat en una etapa clau. Tampoc aborda qüestions que tenen al veure amb la cohesió del país com ara la supressió de les lectures obligatòries que s’ha dut a terme aquest curs.

L’acord tampoc aborda la situació de la llengua a les aules. Recordem que fa uns anys l’exconseller González-Cambray destapava que el 40% de les classes de secundària i FP a Catalunya es fan en castellà. La Intersindical fa anys que proposem a les diferents administracions educatives una bateria de mesures per a revertir aquesta situació, la majoria de les quals sense cap cost pressupostari. Han acabat sempre en el no-res.

Un acord que busca desactivar les mobilitzacions

El calendari i la manera com s’ha tancat aquest pacte evidencien una voluntat clara del Departament: desactivar les mobilitzacions previstes per al mes de març.

Durant el procés de negociació, la proposta presentada pel Departament només ha millorat lleugerament l’oferta anterior, que havia estat considerada insuficient per a la majoria sindical.

Malgrat això, CCOO i UGT han decidit signar-la amb el Govern, fet que ha permès al Departament presentar públicament una imatge de consens entre el col·lectiu i l’Administració que no reflecteix el malestar que hi ha als centres educatius.

La força dels docents és la mobilització

La història recent del sector educatiu demostra que les millores reals arriben quan el professorat s’organitza i es mobilitza.

La vaga del 11 de febrer va evidenciar la capacitat del sector per pressionar el Govern i situar les reivindicacions educatives al centre del debat públic. Acceptar ara un acord insuficient significaria renunciar a aquesta força col·lectiva.

Per aquest motiu, La Intersindical defensem que votar no al pacte d’educació és el primer pas per mantenir la pressió i continuar treballant per assolir millores substancials.

El futur de l’educació pública i de les condicions laborals del professorat no es pot satisfer amb engrunes. Cal una resposta col·lectiva clara per exigir millor salari, més recursos, menys ràtios, més català i més democràcia en la negociació.

Ja és disponible el número de març de L’Interconcertats, la publicació de referència de La Intersindical per a l’educació concertada. En aquesta edició, posem el focus en dues qüestions d’actualitat que marquen el futur immediat del sector.

Anàlisi de les noves taules salarials

D’una banda, el número de L’Interconcertats de març examina detalladament les noves taules salarials. Analitzem com s’han d’aplicar al professorat dels nivells concertats i quin impacte real tenen sobre les nostres nòmines. La Intersindical considerem que cal una vigilància estricta per garantir que no es perdi ni un euro de poder adquisitiu.

Motius per a la vaga i reivindicacions laborals

De l’altra, dediquem un espai central a la convocatòria de vaga impulsada per reclamar millores laborals urgents. La Intersindical exigim augments salarials dignes i l’equiparació de la jornada lectiva amb la de l’ensenyament públic. No podem permetre que els treballadors de la concertada continuem en una situació d’inferioritat greu.

A més, reivindiquem de manera prioritària la incorporació del personal d’administració i serveis (PAS) al sistema de pagament delegat. Aquesta és una mesura històrica que el Departament no pot demorar més. Les nostres demandes també inclouen:

• La reducció de les ràtios a les aules.

• La disminució de la càrrega burocràtica als centres.

• L’increment real de la immersió lingüística en català.

La Intersindical continuarem lluitant per un model educatiu que respecti els drets de tota la classe treballadora.

El proper 20 de març el sector educatiu viurà una jornada de vaga històrica a Catalunya. Des de La Intersindical convoquem tot el personal de l’educació concertada a sumar-se a aquesta aturada general. Docents, personal d’administració i serveis (PAS), monitors i la resta de professionals del sector estem cridats a la lluita.

Recuperació del poder adquisitiu i homologació salarial

Els docents dels nivells concertats arrosseguem una pèrdua del poder adquisitiu que ja arriba aproximadament al 25%. Les darreres mobilitzacions del 15N, 24G i 11F han estat claus per visibilitzar la nostra precarietat. La ciutadania ja és conscient que els professionals de l’educació a Catalunya som dels més mal remunerats de tot l’Estat.

Gràcies a aquesta pressió sostinguda al carrer, hem forçat el Departament d’Educació a reconèixer una realitat innegable. Cal augmentar el complement salarial autonòmic de manera urgent. Aquesta millora ens beneficiaria directament per la via de l’homologació retributiva. La Intersindical considerem que l’èxit de la vaga del 20 de març serà determinant. Només una mobilització massiva obligarà l’Administració a oferir increments reals que compensin l’encariment del cost de la vida.

Prou precarietat per al PAS i nivells no concertats

La situació del personal de les etapes no concertades i del PAS és encara més crítica. Les taules salarials pactades recentment són clarament insuficients per a les necessitats de les treballadores. L’augment del 3% per al 2025 i el màxim del 2% per al 2026 ens mantenen perillosament a prop del salari mínim.

A La Intersindical defensem que no podem permetre que el sector es cronifiqui en la precarietat. Si no ens mobilitzem ara, no sortirem mai d’aquest bucle de sous baixos i pèrdua de drets. El 20 de març hem de dir prou de manera unitària i contundent.

Millors condicions laborals i qualitat educativa

La jornada de vaga també serveix per reclamar l’equiparació de la jornada laboral amb el sector públic. Exigim una reducció real de les ràtios i de la burocràcia que ens asfixia diàriament. Aquestes mesures són totalment imprescindibles per poder atendre amb garanties la diversitat creixent de les nostres aules.

Finalment, com hem fet en cada mobilització, La Intersindical garantim que la defensa del català serà un eix central. Reivindiquem la necessitat d’aprofundir en el model d’immersió lingüística per protegir la nostra llengua als centres educatius.

El Govern ha previst per al 2026 un nou increment de les retribucions dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Generalitat. Aquesta decisió arriba en un moment d’una tensió laboral creixent, amb mobilitzacions i conflictes oberts en sectors clau per a tot país com l’educació i la sanitat.

La Intersindical denunciem aquesta política de privilegis, que envia un missatge molt clar. Quan cal prioritzar salaris, condicions i serveis públics, l’Executiu tria beneficiar-se a si mateix.

Sous alts i més increments

La documentació pressupostària fixa quantitats anuals molt elevades per a l’any 2026. La presidència supera els 146.000 euros anuals, i les diverses conselleries se situen per sobre dels 130.000 euros. Les secretaries generals i les direccions generals també mantenen imports molt alts.

Aquestes xifres situen els càrrecs del Govern entre els més ben pagats de l’Estat. Alhora, la majoria social pateix l’encariment de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu.

La contradicció amb educació i sanitat

El contrast és evident. A les aules i als centres sanitaris, les plantilles denuncien manca de recursos, sobrecàrrega, precarització i dèficits estructurals que s’arrosseguen de fa anys.

En canvi, el Govern demana responsabilitat i contenció als treballadors, però no l’aplica als seus propis sous. Aquest doble estàndard no fa res més que erosionar la confiança en el Govern i alimentar el malestar dels treballadors i treballadores dels serveis públics.

Quan no es reforcen plantilles, empitjora l’atenció. Quan no es milloren condicions, augmenta la rotació. Quan no es protegeix el poder adquisitiu, creix la precarietat. I quan el Govern s’incrementa el sou, el conflicte s’agreuja.

Crida a secundar les vagues i mobilitzacions

Davant d’aquesta situació, cal una resposta col·lectiva sostinguda en el temps. La Intersindical fem una crida a participar en les vagues i mobilitzacions que s’han convocat perquè ens hi juguem unes condicions dignes, uns salaris justos i uns serveis públics que funcionin.

L’organització, la unitat i la lluita són l’únic camí per a capgirar aquesta deriva antisocial.