La Intersindical ens alcem amb contundència contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ordenar l’execució provisional de la sentència que tomba bona part del Decret de Règim Lingüístic. El tribunal torna a demostrar una actitud obertament política i allunyada de la realitat pedagògica dels centres.

Un tribunal polititzat i al servei d’entitats radicals

Un cop més, el TSJC ha fet cas a l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), una organització minoritària i no representativa que, sota el pretext del bilingüisme, persegueix en realitat la substitució lingüística en un país on només hi ha monolingües castellanoparlants. Recordem que aquest tribunal ja va ser l’artífex de la infame sentència del 25 % de castellà, i que la normativa de 2022, que convertia el castellà en llengua curricular, no ha servit per aturar l’ofensiva judicial.

El català a l’escola ha estat històricament un bastió d’integració al país. El decret de règim lingüístic que ara s’ataca regulava aspectes fonamentals com la vehicularitat normal del català, l’acollida dels nouvinguts, les activitats extraescolars o l’ús de la llengua en l’àmbit administratiu. El fet que el TSJC exigeixi l’execució d’una sentència que encara no és definitiva —hi ha recursos de cassació pendents al Tribunal Suprem— enmig de la pausa de Setmana Santa demostra una voluntat inequívoca d’agafar en fals la comunitat educativa i evitar-ne la reacció.

Cap a la inaplicabilitat de la sentència

La Intersindical com a sindicat, i també dins del marc de la plataforma “Pública i en Català”, treballarem incansablement perquè aquesta sentència injusta i arbitrària sigui, de facto, inaplicable. No permetrem que es doni el cop de gràcia al que representa el català a les nostres aules.

No permetrem que aquesta sentència injusta i arbitrària s’apliqui als nostres centres. El TSJC torna a actuar de braç executor d’unes elits que volen desmantellar l’escola catalana. Confiem que la resposta de la comunitat educativa i de tota la societat estarà a l’altura de la gravetat d’aquest nou embat.

Cridem a la unitat i a la mobilització

Refermem el nostre compromís amb una educació pública, de qualitat i íntegrament en català. Animem tota la comunitat educativa —docents, famílies i alumnat— a organitzar-se i estar amatents a les pròximes convocatòries de mobilització. Només amb la força col·lectiva aturarem aquest nou intent de trinxar el nostre model educatiu.

El conflicte educatiu continua obert després de les mobilitzacions i jornades de vaga que han sacsejat el sector. Lluny d’assumir la gravetat de la situació, La Intersindical denunciem que el conseller Dalmau manté una actitud prepotent i arrogant que impedeix qualsevol avenç real en la resolució del conflicte.

Denunciem que el Departament d’Educació es nega a negociar en espais on no hi siguin presents CCOO i UGT, sindicats que han avalat acords a l’esquena del personal docent i que han contribuït a la pèrdua de drets i de poder adquisitiu dels darrers anys. Aquesta imposició de marc evidencia una voluntat clara de controlar la negociació i d’evitar espais realment representatius.

Considerem especialment greu l’exclusió deliberada del comitè de vaga, l’únic espai legítim sorgit de la mobilització del professorat. Aquesta decisió vulnera el dret a una negociació real i evidencia que el Govern prioritza interlocutors afins en lloc d’escoltar la veu dels centres educatius mobilitzats.

Ens sembla escandalós i irresponsable que hi hagi organitzacions sindicals que legitimin aquest marc de negociació imposat i inadequat, preferint asseure’s a la mesa amb CCOO i UGT abans que defensar els interessos del personal educatiu en un espai unitari i combatiu.

La Intersindical defensem que la negociació s’ha de produir amb el comitè de vaga, sense exclusions i amb una voluntat real d’arribar a acords que responguin a les reivindicacions del col·lectiu.

El sector educatiu ha dit prou. Les mobilitzacions han evidenciat un malestar profund derivat de la precarització, la sobrecàrrega de feina i la manca de recursos. Ignorar aquesta realitat només agreujarà el conflicte. Centenars de centres educatius ja han començat a prendre decisions que alteren el funcionament habitual, com la negativa a fer sortides i colònies.

Advertim que, si el Departament manté aquest bloqueig, el conflicte s’intensificarà. Només una negociació real que atengui les reivindicacions del professorat pot obrir una sortida justa per al conjunt del sistema educatiu. Catalunya necessita avançar cap a una inversió mínima del 6 % del PIB en educació i garantir unes condicions laborals dignes.

Més informació o entrevistes: Marc Martorell (653 720 614)

El tòpic que els treballadors de la concertada són un col·lectiu dòcil, incapaç de mobilitzar-se més enllà de signar una petició o vestir-se de negre, havia anat arrelant. La resposta massiva a la vaga convocada per La Intersindical ho ha  desmentit rotundament.

Malgrat el boicot actiu dels tres principals sindicats del sector —que primer en van qüestionar la legalitat i després en van pronosticar el fracàs—, el 20M va fer història. Va ser la mobilització amb més seguiment del segle XXI a la concertada, demostrant que, quan hi ha una crida clara i valenta, les plantilles responen.

La jornada va deixar imatges que només els més veterans recordaven: sortejos de serveis mínims perquè tota la plantilla volia secundar la vaga; escoles on la direcció es confià i no els fixà i, després, no els va poder complir per manca de docents; pancartes a les façanes de les escoles, als ponts i a les places; claustres que van acordar l’adhesió per unanimitat; una marea de samarretes blaves omplint Barcelona; i periodistes de televisions i ràdios entrevistant en directe a delegats de La Intersindical sobre els greuges del sector.

Aquest èxit obliga a una reflexió de fons. Els 3 sindicats presents a la mesa de la concertada, limitant-se a convocar concentracions d’alliberats en horari escolar, han assolit un augment salarial per al 2026 d’entre l’1,5% i el 2%, condicionat a la inflació. Quin increment s’hauria pogut assolir si haguessin cridat a les plantilles a la mobilització? Continuaríem assumint moltes més hores lectives que a la pública si haguessin exercit de veritables sindicats?

La Intersindical havia anat demostrat que una altra manera de fer sindicalisme a la concertada és possible: implantant seccions sindicals als centres, prenent decisions en assemblees on es convoca al conjunt de delegats o participant, activament, en la plataforma Treballadors de la Concertada per l’Equiparació. La resposta de les plantilles a la convocatòria de vaga ho ha confirmat, una altra manera de fer sindicalisme és possible, i necessària.

Ara és el moment de fer el pas. Tant si fins ara no t’hi havies decidit com si confiaves en altres opcions, has d’entrar a la nostra web i afiliar-te. Si ets l’únic afiliat del teu centre, fes d’antena difonent les nostres publicacions i cartells, quan en sigueu varis, constituïu una secció sindical i presenteu candidatura a les eleccions. Un cop aconseguiu representació, convoqueu assemblees de treballadors per prendre les decisions més importants.

La Intersindical denunciem una modificació recent introduïda pel Departament d’Educació que suposa, de facto, un augment encobert de la ràtio a Cicles Formatius de Grau Superior.

Segons la informació publicada, “es fa una reserva de 3 places per grup per a les persones que han obtingut un o diversos certificats de professionalitat integrats en el cicle formatiu a què es demana accedir per cursar els mòduls que els permetin finalitzar el cicle. Les sol·licituds s’ordenen per la qualificació obtinguda en el certificat de professionalitat, de manera decreixent i, en cas d’empat, s’aplica també el resultat del sorteig.”

https://preinscripcio.gencat.cat/ca/estudis/fp-grau-superior/informat/criteris-assignacio/

Aquesta modificació implica un increment d’1 plaça respecte al curs anterior en aquest tipus de reserva. El curs passat aquesta reserva era de 2 places que, igual que ara, no ocupaven plaça dins de la ràtio oficial. És a dir, eren places “flotants” que no estaven incloses en la ràtio de 31 alumnes per grup.

Amb l’augment actual fins a 3 places, i mantenint-se formalment la ràtio en 31, la realitat és que la ràtio efectiva passa a ser de 34 alumnes per grup, sense que aquestes places addicionals es comptabilitzin oficialment.

Denunciem que aquest canvi s’ha fet de manera poc transparent i sense cap comunicació oficial a les direccions dels centres. En canvi, sí que ha estat comunicat a altres actors com IntegraFP, fet que evidencia que no es tracta d’un error sinó d’una decisió deliberada.

Aquesta situació té un impacte directe en les condicions docents, tant en l’acció tutorial com en l’acció docent a l’aula. Cal tenir en compte que l’alumnat provinent de certificats de professionalitat, en cas de convalidar (fet que majoritàriament no es produeix), convalida com a màxim aproximadament un 25% dels mòduls del cicle formatiu. Això implica que han de cursar de manera ordinària al voltant del 75% restant, incrementant així la càrrega real a l’aula i la complexitat de l’atenció educativa.

Denunciem la incoherència que aquesta mesura s’hagi implementat immediatament després d’haver anunciat públicament una reducció de ràtios. La Intersindical exigim la retirada immediata d’aquesta decisió i transparència en la gestió de les ràtios. No acceptarem  decisions unilaterals que empitjoren les condicions educatives i laborals.

La Intersindical, juntament amb la resta de sindicats convocants de la vaga educativa, hem fet públic un comunicat unitari en què rebutgem l’acord tancat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. Considerem que es tracta d’un acord insuficient, negociat d’esquena a la majoria del professorat i amb l’objectiu de desactivar la mobilització convocada del 16 al 20 de març.

El comunicat denuncia que la proposta presentada no resol cap de les qüestions de fons que han generat el conflicte educatiu. No recupera el poder adquisitiu perdut pel professorat, no garanteix millores reals i immediates en ràtios i plantilles i deixa moltes mesures condicionades a futurs desplegaments, comissions o pressupostos. En definitiva, suposa un intent de tancar en fals el conflicte.

Els sindicats convocants recordem que la força del professorat no és als despatxos, sinó als centres educatius, a les assemblees i a la mobilització. Per això defensem que la resposta al conflicte s’ha de decidir col·lectivament i amb la participació del conjunt del professorat.

Davant aquesta situació, el comunicat unitari confirma que mantenim la convocatòria de vaga educativa del 16 al 20 de març i fa una crida a una participació massiva per obligar el Departament d’Educació a negociar amb la majoria de la representació sindical del sector.

El calendari de mobilitzacions és el següent:

• 16 de març: Baix Llobregat, Barcelonès i Consorci

• 17 de març: Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre

• 18 de març: Pirineu-Aran, Catalunya Central i Lleida

• 19 de març: Girona, Maresme i Vallès Oriental i Occidental

• 20 de març: vaga a tota Catalunya i manifestació unitària a Barcelona

Cap acord d’esquena al col·lectiu i cap desconvocatòria sense millores reals. La mobilització continua.

La vaga educativa convocada del 16 al 20 de març de 2026 té com a objectiu defensar unes condicions dignes i una educació de qualitat. Tot i la importància de la mobilització, el Govern ha publicat una ordre que fixa uns serveis mínims que La Intersindical considerem absolutament abusius i desproporcionats per a aquests cinc dies de vaga.

Aquesta decisió no busca garantir la seguretat de l’alumnat. El que fa, en la pràctica, és buidar de contingut el dret de vaga. Quan l’Administració imposa percentatges elevats de personal, està limitant un dret fonamental i enviant un missatge clar: vol evitar que la mobilització tingui impacte.

Què imposa l’ordre de serveis mínims

L’ordre estableix la presència obligatòria d’una persona de l’equip directiu per cada centre. Pel que fa a les dotacions de personal segons l’etapa i el servei, els mínims són:

• Infantil, primària i secundària: Un docent per cada tres unitats o aules.

• Llars d’infants: Un 33% de la plantilla.

• Centres d’educació especial: Un 50% de la plantilla.

• FP, Batxillerat, EOI i adults: Els serveis mínims es limiten a un membre de l’equip directiu per centre. En aquestes etapes, per tant, la pràctica totalitat de la plantilla pot exercir el seu dret a vaga.

• Menjador, cuina i lleure: S’imposa un 50% del personal de monitoratge, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest mateix percentatge s’aplica a diversos serveis del complex educatiu de Tarragona.

Per què són serveis mínims abusius?

La Intersindical denunciem que aquests percentatges no responen a un criteri d’excepcionalitat real. Són una retallada encoberta del dret de vaga. La pròpia ordre justifica els serveis mínims amb arguments genèrics sobre conciliació i tutela, però això no pot convertir l’escola en un servei de custòdia obligatori ni pot servir d’excusa per imposar dotacions que s’assemblen massa a un funcionament ordinari durant tota una setmana de protestes.

Impugnació i defensa del dret de vaga

La Intersindical impugnarem aquests serveis mínims als tribunals perquè vulneren el principi de proporcionalitat i limiten un dret fonamental en un moment clau per al sector. També exigim al Govern que rectifiqui i estableixi uns serveis mínims realment ajustats, amb criteris clars, motivats i respectuosos amb la mobilització.

Defensar l’educació és defensar la classe treballadora. I defensar el dret de vaga és defensar la capacitat col·lectiva d’organitzar-nos i plantar cara quan els drets s’erosionen.

Document serveis mínims:

SM_17_26_53-67_Educacio_cat_signed_CA

La Intersindical, com a membres fundadors i actius de la Plataforma 0-3 Catalunya des dels seus inicis, subscrivim i defensem amb convicció el seu manifest. Hem format part d’aquest projecte des de la seva gènesi perquè considerem que l’etapa dels zero als tres anys és el fonament de qualsevol trajectòria vital. Malauradament, les institucions continuen ignorant o menystenint aquesta etapa clau del desenvolupament humà. 

Reconèixer el 0-3 com a etapa educativa plena

L’etapa 0-3 no és un simple tràmit previ a “l’escola de veritat”. La Intersindical exigim que el primer cicle d’educació infantil sigui reconegut com una part plena del procés educatiu. El 0-3 és una etapa que uneix l’educació i la cura de manera inseparable, i no podem permetre que depengui de la situació econòmica de les famílies. És per això que reclamem que sigui universal i gratuïta per garantir l’equitat des del primer dia de vida.

Una societat que té cura dels seus infants també té cura de les seves famílies i professionals. Per això cal canviar la mirada institucional sobre les cures. L’alimentació, el son i el benestar emocional són eixos que sostenen la nostra societat. Posar les cures al centre és una prioritat política ineludible que l’Administració ha d’assumir amb una  pressupostos que estiguin a l’altura.

Dignitat laboral per a un sector feminitzat

La Intersindical defensem les treballadores del sector 0-3 i ens manifesten contra la seva precarització crònica. Som davant d’un col·lectiu altament feminitzat en el qual la feina es troba invisibilitzada, i n’exigim l’equiparació salarial amb la resta d’etapes educatives així com l’eliminació definitiva de la figura del personal externalitzat. L’externalització genera desigualtats i fragmenta les plantilles dels centres.

Així mateix, a Catalunya patim unes ràtios que són entre les més altes d’Europa, la qual cosa col·lapsa la qualitat educativa i és una mostra de menyspreu institucional. En aquest sentit, La Intersindical denunciem que la superfície mínima per infant és de vegades inferior a la que es garanteix per al benestar animal en alguns casos. Reduir les ràtios no és cap luxe, sinó una qüestió de drets fonamentals per a infants i professionals.

Una crida a la corresponsabilitat pública

La gestió fragmentada entre la Generalitat i els ajuntaments és insostenible. Exigim que la gestió del cicle 0-3 recaigui íntegrament en el Departament d’Educació. En conseqüència, cal acabar amb les privatitzacions indirectes a través de licitacions que prioritzen el cost per sobre de la pedagogia. La inversió en el 0-3 no és un cost, sinó una aposta estratègica per una societat més justa.

La Intersindical fem nostra la lluita per uns espais dignes i equips multidisciplinaris estables. La petita infància no pot continuar sent la gran oblidada de les polítiques educatives. Només amb una inversió real i sostinguda aconseguirem la transformació de tot el sistema educatiu català.