La concertada després de l’èxit de la vaga del 20M
El tòpic que els treballadors de la concertada són un col·lectiu dòcil, incapaç de mobilitzar-se més enllà de signar una petició o vestir-se de negre, havia anat arrelant. La resposta massiva a la vaga convocada per La Intersindical ho ha desmentit rotundament.
Malgrat el boicot actiu dels tres principals sindicats del sector —que primer en van qüestionar la legalitat i després en van pronosticar el fracàs—, el 20M va fer història. Va ser la mobilització amb més seguiment del segle XXI a la concertada, demostrant que, quan hi ha una crida clara i valenta, les plantilles responen.
La jornada va deixar imatges que només els més veterans recordaven: sortejos de serveis mínims perquè tota la plantilla volia secundar la vaga; escoles on la direcció es confià i no els fixà i, després, no els va poder complir per manca de docents; pancartes a les façanes de les escoles, als ponts i a les places; claustres que van acordar l’adhesió per unanimitat; una marea de samarretes blaves omplint Barcelona; i periodistes de televisions i ràdios entrevistant en directe a delegats de La Intersindical sobre els greuges del sector.
Aquest èxit obliga a una reflexió de fons. Els 3 sindicats presents a la mesa de la concertada, limitant-se a convocar concentracions d’alliberats en horari escolar, han assolit un augment salarial per al 2026 d’entre l’1,5% i el 2%, condicionat a la inflació. Quin increment s’hauria pogut assolir si haguessin cridat a les plantilles a la mobilització? Continuaríem assumint moltes més hores lectives que a la pública si haguessin exercit de veritables sindicats?
La Intersindical havia anat demostrat que una altra manera de fer sindicalisme a la concertada és possible: implantant seccions sindicals als centres, prenent decisions en assemblees on es convoca al conjunt de delegats o participant, activament, en la plataforma Treballadors de la Concertada per l’Equiparació. La resposta de les plantilles a la convocatòria de vaga ho ha confirmat, una altra manera de fer sindicalisme és possible, i necessària.
Ara és el moment de fer el pas. Tant si fins ara no t’hi havies decidit com si confiaves en altres opcions, has d’entrar a la nostra web i afiliar-te. Si ets l’únic afiliat del teu centre, fes d’antena difonent les nostres publicacions i cartells, quan en sigueu varis, constituïu una secció sindical i presenteu candidatura a les eleccions. Un cop aconseguiu representació, convoqueu assemblees de treballadors per prendre les decisions més importants.
