La vaga al País Valencià marca el camí: és hora d’activar també la mobilització a Catalunya
El País Valencià ens indica cap on hem d’anar
Les mobilitzacions educatives que hi ha en marxa al País Valencià -amb la vaga convocada per l’STEPV i altres sindicats amb el suport de comunitats educatives àmplies- són molt més que una protesta sectorial. Representen una resposta clara i valenta davant una ofensiva política que pretén reduir recursos, desmantellar estructures públiques i afeblir la cohesió lingüística i social.
Des de Catalunya observem com el País Valencià ens marca el camí cap a un nou cicle de mobilització i, si cal, de vagues.
Retallades, precarietat i regressió lingüística: un avís per a tots els Països Catalans
Les dades que denuncien els companys de l’STEPV són contundents: milers de places docents suprimides en dos cursos, ràtios més altes, càrrega de treball creixent i una pèrdua constant de qualitat al servei educatiu públic. Aquesta degradació afecta mestres, personal de secundària, professorat d’FP, EOI i conservatoris.
Alhora, les polítiques del govern valencià han reforçat un model que pot diluir el valencià com a llengua vehicular i afeblir la seva funció vertebradora. La mobilització no s’explica sense aquesta dimensió lingüística: defensar la nostra llengua és defensar també l’educació pública com a pilar de cohesió i justícia social.
Aquesta lluita no és aliena a la de Catalunya. També aquí hem patit retallades estructurals, càrrega de feina insostenible, pressió burocràtica i un constant infrafinançament. I també aquí el català és objecte d’ofensives polítiques i judicials que volen limitar-ne l’ús social i educatiu.
La força de la comunitat educativa valenciana, capaç de confluir en vagues i en accions sostingudes, ens envia un missatge inequívoc: la resignació no és una opció. Quan la qualitat educativa, els drets laborals i la llengua estan en risc, la mobilització és imprescindible.
A Catalunya es comencen a obrir espais de tensió i malestar que demanen resposta col·lectiva. Les condicions laborals no milloren, la càrrega administrativa no disminueix, la inversió continua sent insuficient i el català continua sense ser la llengua realment vehicular de molts centres. El País Valencià ens mostra que només amb una mobilització sostinguda es poden revertir aquestes dinàmiques.
El que està passa al sud és un mirall d’unes problemàtiques comunes. Quan l’STEPV i la plataforma per l’ensenyament públic decideixen dir prou, quan les comunitats educatives s’alcen i quan la defensa de la llengua esdevé motor de mobilització, ens sentim directament interpel·lats.
Compartim les seves reivindicacions:
- Reversió de retallades i recuperació de plantilles.
- Millores salarials i recuperació del poder adquisitiu.
- Ràtios més baixes i condicions laborals dignes.
- Defensa del català com a llengua vehicular.
- Protecció i reforçament de l’educació pública.
Aquestes mateixes demandes són les que fa anys que defensem a Catalunya.
La vaga al País Valencià mostra que l’educació pública als Països Catalans pot recuperar força i centralitat. Però, perquè això sigui possible, a Catalunya també hem de fer el pas de construir unitat, sumar comunitats educatives i preparar un cicle de mobilitzacions capaç de revertir retrocessos i conquistar drets.
Un cop més, el País Valencià ens marca el camí!