La Intersindical continuem informant i lluitant pel personal laboral d’educació. En aquesta ocasió, fem arribar la informació relativa al concurs de canvi de destinació del personal laboral fix de les categories d’educador/a d’educació especial (C1) i d’integrador/a social (C1) del Departament d’Educació i Formació Professional.

Convocatòria i marc normatiu

Es tracta de la Convocatòria núm. LEN/004/2025, regulada per la Resolució EDF/1896/2025, de 20 de maig, de concurs de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix de les categories professionals esmentades.

En el marc d’aquesta resolució, l’Òrgan Tècnic d’Avaluació ha adoptat diversos acords, dels quals se’n dona publicitat a través del portal ATRI.

Annexos publicats

D’acord amb el que estableixen les bases, s’han fet públics els annexos següents:

• Annex 0: Acord d’exposició pública
• Annex 1: Llista provisional de persones admeses i excloses
• Annex 2: Llista provisional de persones admeses parcials amb especificació de places excloses

Aquests documents permeten comprovar la situació de cada persona participant i les places per a les quals s’ha admès o exclòs la participació.

Termini per presentar observacions i reclamacions

Les persones interessades poden formular les observacions o reclamacions que considerin pertinents davant l’Òrgan Tècnic d’Avaluació.

• Termini: deu dies hàbils
• Còmput del termini: a partir de l’endemà de la data d’exposició pública

Les al·legacions s’han de presentar mitjançant l’opció específica d’al·legació disponible al portal de l’empleat públic ATRI, a l’apartat:

Mobilitat > Concursos de canvi de destinació. Personal laboral > Participació

És important revisar amb deteniment les dades que consten a les llistes provisionals i presentar reclamació si es detecta qualsevol error o manca d’informació.

Com consultar la informació a ATRI

Tota la informació del procés es pot consultar al portal de l’empleat públic ATRI, a través de la ruta:

Mobilitat > Concursos de canvi de destinació. Personal laboral > Consulta general de processos en curs

Un cop dins, cal accedir al procés corresponent a la Convocatòria núm. LEN/004/2025 i clicar a l’enllaç d’informació per visualitzar els annexos i la resta de documentació.

Enllaç directe a la notícia a ATRI (cal accedir-hi amb usuari):

https://atriportal.gencat.cat/ATRI-ng/#/noticies/veure/1121145

Compromís sindical amb el personal laboral d’educació

La Intersindical entenem que la mobilitat i la possibilitat de canvi de destinació són elements clau per garantir unes condicions laborals dignes i una planificació justa dels recursos humans als centres educatius.

Ens posem a disposició del personal laboral d’educació especial i d’integració social per resoldre dubtes sobre el concurs, donar suport en la revisió de la documentació i acompanyar en la presentació d’al·legacions sempre que sigui necessari.

La Intersindical amb el personal laboral d’Educació.

Avui som al costat de 3 comunitats educatives que han dit prou davant situacions injustes que el Departament perpetua.

Igualada:

Alumnat i famílies de l’Institut Joan Mercader denuncien per tercer any consecutiu la manca de calefacció. Aquesta és una situació inadmissible que afecta el benestar i l’activitat docent.

Salt:

L’Institut Vallvera, centre de màxima complexitat, ha deixat de tenir TIS i educadora social. És una agressió directa als centres que més suport necessiten. Compartim i subscrivim el manifest “Per una Educació Digna”.

Balaguer:

El tancament d’una línia d’I3 a l’escola Gaspar de Portolà és un pas més en l’afebliment de l’escola pública. Cap tancament és acceptable mentre es manté el model de concerts educatius.

La Intersindical som actius en totes aquestes lluites. L’educació només avançarà si ens mobilitzem i si defensem arreu del país centres dignes, prou recursos i un model de país que blindi la pública com a pilar de cohesió i igualtat.

El tancament de línies a l’escola pública no és cap solució real per a les mancances educatives que patim al nostre país. El problema seria complex i profund si el volguéssim abordar íntegrament, i Balaguer no n’és cap excepció. No es pot afeblir una escola pública com l’escola Gaspar de Portolà mentre hi hagi desequilibris i recursos que van a l’escola concertada; amb els diners públics cal prioritzar l’escola cent per cent pública.

És per això que La Intersindical volem manifestar el nostre suport a tota la comunitat educativa, particularment a la comunitat docent i a les famílies de l’escola Gaspar de Portolà. L’escola pública ha de disposar dels recursos econòmics necessaris que li corresponen (de personal docent, de personal d’atenció educativa, de material i infraestructures), i ha de tendir de manera clara i progressiva a una inversió del 7 % del PIB de Catalunya.

En conseqüència, cal reduir i eliminar el model privatitzador dels concerts educatius. En el cas de Balaguer, cal planificar les ràtios de les escoles, perquè no podem permetre cap tancament de línia pública. Una escola pública digna (de qualitat, catalana, inclusiva, laica i no sexista) és un dret i una necessitat de la població. Cal evitar la segregació del futur, i això passa per un model d’escola que està en perill. El Departament ha de rectificar i tenir en compte totes aquestes qüestions.

La Intersindical reclamem que la Paeria de Balaguer actuï amb responsabilitat i altura de mires i que s’oposi frontalment al tancament d’aquesta línia d’I3 a l’escola Gaspar de Portolà. Així mateix, que exigim al Departament d’Educació que aturi aquesta mesura.

Per últim, fem una crida als balaguerins i balaguerines i a la societat en general a mobilitzar-se per defensar l’escola pública, amb la implicació de les institucions locals i comarcals, que han de ser on correspon sense excuses ni dilacions.

Un any més, La Intersindical Educació reafirmem el nostre compromís en la lluita contra totes les violències masclistes que afecten les dones, joves i infants, en tots els espais de la vida i, molt especialment, en l’àmbit educatiu, que és el primer espai de socialització i convivència.

Aquest 25 de novembre tornem a denunciar l’avenç dels discursos d’odi i antifeministes impulsats per sectors de la dreta i extrema dreta, que pretenen qüestionar l’educació en igualtat, la coeducació, les polítiques de prevenció de violències masclistes, la diversitat sexual i afectiva i els drets de totes les persones. Aquests discursos, cada vegada més presents a les xarxes i als entorns juvenils, banalitzen i neguen la violència masclista, i busquen deslegitimar-ne les causes estructurals del sistema patriarcal.

Als centres educatius, aquestes narratives d’odi es tradueixen en intents de desmantellar programes educatius, censurar continguts que fomenten el pensament crític, o generar por i confusió entre famílies, docents i alumnat. Són discursos antipedagògics, irracionals i anticientíficsque posen en risc la convivència, la seguretat i l’aprenentatge.

Davant d’aquest intent de penetració ideològica als centres educatius cal radicalitat pedagògica i sindical. 

La tasca del sindicalisme feminista a l’educació és imprescindible per protegir els drets laborals de les professionals (que majoritàriament som dones) per defensar espais de treball segurs, i per garantir que la coeducació i la prevenció de violències masclistes siguin eixos centrals del projecte educatiu de centre.

Cal dotar-nos d’eines discursives, pedagògiques i organitzatives per fer front a les polítiques neoliberals i reaccionàries que, disfressades de neutralitat o llibertat de tria, volen mercantilitzar l’educació i perpetuar desigualtats de gènere, classe i origen.

L’educació ha de ser un espai que trenqui estereotips, que qüestioni privilegis, que acompanyi, que protegeixi i que emancipi.  És per això que reivindiquem que la coeducació no és una via pedagògica accessòria, sinó una eina irrenunciable per garantir que els centres educatius  ofereixin models diversos de feminitat i masculinitat, protegeixin l’alumnat davant de qualsevol tipus de violència, fomentin relacions igualitàries i respectuoses, etc. Sense  coeducació,  sense educació afectiva i sexual, sense mirada feminista,  no hi ha prevenció real de les violències masclistes.

Cal teixir una xarxa de docents, alumnes, famílies i personal de suport compromesos amb la lluita feminista, antiracista, de classe i pel dret a una vida lliure de violències.

La defensa d’una educació feminista és també la defensa d’una societat més justa, més crítica i més lliure.

Per una educació feminista, segura i emancipadora per a tothom! 

Aquest 25N ens veiem a les mobilitzacions convocades arreu del país! Organitza’t, lluita! 

Hem tingut algunes consultes sobre si hi ha cap permís específic quan tenim una urgència familiar. A diferència dels docents i PAS funcionaris el personal laboral podem disposar de 4 dies anuals per atendre urgències que afectin els nostres familiars convivents.

Permís de 30 hores anual: Per causa de força major per motius familiars urgents cobrant igualment les 30 hores, sense haver de recuperar-les (només pel personal laboral).

Durada: Màxim de 30 hores l’any o la part proporcional en cas de jornada reduïda o jornada parcial.

Observacions: El personal laboral pot absentar-se del treball per causa de força major quan sigui necessari per motius familiars urgents relacionats amb familiars o persones convivents, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la seva presència immediata.

Aquest permís només el pot demanar el personal laboral.

Retribucions: 100%

Documentació que s’ha d’entregar a l’Atri: Document justificatiu de l’absència. Portal de Centre/Personal/Sol·licituds i tràmits/Permisos/Conciliació familiar: Enllaç

Enllaç al BOE.

La persona treballadora té dret a absentar-se de la feina per causa de força major quan sigui necessari per motius familiars urgents relacionats amb familiars o persones convivents, en cas de malaltia o accident que facin indispensable la seva presència immediata.

Les persones treballadores tenen dret que siguin retribuïdes les hores d’absència per les causes previstes en aquest apartat equivalents a quatre dies a l’any, conforme al que estableix el conveni col·lectiu o, si no n’hi ha, en acord entre l’empresa i la representació legal de les persones treballadores aportant les persones treballadores, si escau, acreditació del motiu d’absència.»

Avui hem vist milers de persones omplir els carrers de Barcelona amb un missatge clar i valent: el personal educatiu vol un canvi profund i no acceptarà més renúncies. La força col·lectiva que s’ha expressat a plaça Urquinaona i a plaça Sant Jaume no deixa cap dubte sobre la determinació del col·lectiu docent.

Com a sindicat, rebem amb tota la claredat el missatge del professorat. És el moment d’una mobilització forta, sostinguda i capaç d’evitar qualsevol acord parcial que no respongui a les necessitats del personal educatiu. Esperem que aquest missatge també hagi estat escoltat per tots els sindicats del sector.

La jornada d’avui també assenyala un camí que no podem ignorar: cal redefinir la unitat sindical. Una unitat real, inclusiva, que incorpori totes les organitzacions que treballem cada dia per defensar l’educació pública i els drets de les treballadores. Tot i que no hem estat incloses en l’espai formal de negociació que ha convocat la mobilització, hem treballat intensament perquè aquesta convocatòria fos un èxit, i el resultat reforça la necessitat que, a partir d’ara, totes les veus siguin tingudes en compte.

El 15N no és el final de res; és l’inici d’una nova etapa de lluita compartida. Continuarem treballant amb coherència i determinació per garantir una educació pública de qualitat, plenament en català i amb condicions laborals dignes per a tot el personal educatiu.

La mobilització és l’únic camí.

Per una planificació educativa justa, respectuosa i d’acord amb la realitat del territori

Davant la intenció del Departament de dur a terme un estudi de planificació educativa i d’equipaments a la nostra comarca, les famílies, el professorat i els membres de la comunitat educativa de la Cerdanya volem expressar la nostra preocupació i aportar dades que considerem essencials per entendre la situació actual de les nostres escoles.

Durant els darrers deu anys, la Cerdanya ha experimentat un increment del 13,4% de la seva població. Aquest creixement es reflecteix directament en l’àmbit educatiu, amb un augment del nombre d’alumnes matriculats i un alt nombre de matrícules vives al llarg del curs. Som un territori viu, divers i en constant transformació.

A això s’hi afegeix la baixada progressiva de ràtios iniciada en el curs 2022-2023, una mesura positiva que millora l’atenció a l’alumnat, però que també requereix més línies i, per tant, més aules i equipaments adequats.

Davant aquest context, considerem imprescindible que qualsevol planificació tingui en compte la realitat del nostre territori, el creixement sostingut de la població i el compromís de les comunitats escolars amb una educació de qualitat, inclusiva i propera.

Per tot això, considerem que la construcció de l’Escola Llums del Nord és una necessitat urgent i inajornable.

Aquest nou centre és imprescindible per garantir els espais i equipaments adequats, per donar resposta al creixement de la població escolar i per assegurar que es puguin mantenir les ràtios, la diversitat educativa i la identitat de cada escola de la vila.

La nova Escola Llums del Nord no és només una infraestructura: és una eina per consolidar una planificació educativa equilibrada, moderna i digna, que respongui a les necessitats reals dels infants i famílies de la Cerdanya.

Demandes de La Intersindical per la Cerdanya

• Respecte per la diversitat educativa de la vila i de la comarca.

• Manteniment de la identitat i del projecte propi de cada escola.

• Construcció immediata de l’Escola Llums del Nord, per garantir espais adequats, equilibrar la distribució d’alumnat i donar continuïtat a una educació de qualitat.

• Garantia d’espais i equipaments educatius dignes i suficients per a totes les necessitats actuals i futures.

• Respecte per les ràtios establertes, que són clau per assegurar una educació de qualitat.

Les escoles de la Cerdanya som una part essencial del teixit social i cultural del nostre territori. Treballem cada dia per oferir als nostres infants les millors oportunitats d’aprenentatge i de creixement.

Per això, demanem que les decisions que es prenguin des de l’administració es facin amb diàleg, amb coneixement de la realitat local i amb el màxim respecte cap a totes les persones que formem part de la comunitat educativa.

La Cerdanya necessita una planificació educativa que no només analitzi dades, sinó que senti les veus de les famílies, dels mestres i dels infants.

Perquè l’educació és el futur de la Cerdanya,

exigim una planificació que escolti, respecti i construeixi al nostre costat.