La Intersindical volem expressar la nostra condemna davant l’increment intolerable d’agressions que estan patint els treballadors i treballadores dels centres educatius de Catalunya. Els casos de violència contra el personal docent no són fets aïllats, sinó l’expressió d’un sistema que ha anat normalitzant l’assetjament, l’amenaça i fins i tot l’agressió física dins les aules, sovint amb la passivitat —quan no la complicitat— del Departament d’Educació.

Els fets recents són un exemple punyent i tràgic del perill real que els docents afrontem cada dia. Malauradament, aquest cas ens recorda altres situacions tràgiques, com l’assassinat d’Abel Martínez el 2015 a l’Institut Joan Fuster de Barcelona. No podem permetre que aquestes agressions quedin reduïdes a simples titulars puntuals, ni que es maquillin com a incidents excepcionals, ni que l’única reparació que pugui esperar el docent agredit sigui, en el millor dels casos, una disculpa. Per aquests motius, La Intersindical exigim al Departament d’Educació:

El reconeixement públic i explícit de la gravetat de la situació, trencant amb el silenci i les maniobres d’encobriment que només contribueixen a augmentar la impunitat dels agressors.

L’assumpció de responsabilitats per part dels alumnes i famílies implicades en actes violents. Cal que l’Administració deixi de tractar aquestes conductes com si fossin simples problemes de convivència. L’agressió a un docent és un delicte i ha de tenir conseqüències clares i contundents.

L’activació immediata de protocols de protecció real per al personal docent, amb suport psicològic, jurídic i institucional. No podem tolerar que cap docent hagi de tornar a una aula on ha estat agredit sense garanties de seguretat ni suport efectiu.

La dotació de recursos i formació adequada per a la prevenció i gestió de conflictes, sense que això impliqui desplaçar la responsabilitat de la violència als mateixos docents, que ja estan sobrecarregats i són sovint abandonats per part de l’Administració.

La intervenció immediata dels serveis socials i, si cal, judicials, en aquelles situacions on es vulneri la integritat física o psicològica del personal educatiu.

Considerem que l’escola ha de ser un espai segur per a tothom, també per a qui hi treballa. No acceptarem més excuses, més informes ocults ni més silencis institucionals. És hora que el Departament d’Educació sigui al costat dels seus treballadors i no dels agressors.

Per tot això, fem una crida a tota la comunitat educativa i a la societat catalana a sumar-se a aquesta denúncia i a exigir canvis immediats. No volem cap més víctima a les aules. Protegir els docents és protegir l’educació pública.

La Intersindical hem acordat amb La Plataforma Docents en Vaga i altres organitzacions sindicals una nova estratègia conjunta de mobilització per combatre l’empobriment del col·lectiu docent i exigir millores reals. Ens posem en marxa amb una primera convocatòria: concentració el dimarts 10 de juny a les 18 h davant la seu del PSC (Carrer Pallars, Barcelona).

Aquesta acció s’emmarca en una trobada que es va produir ahir, 21 de maig,  amb la Plataforma Docents en Vaga i diversos sindicats. Fruit d’aquesta reunió hem decidit sumar esforços per:

• Denunciar la pèrdua de poder adquisitiu derivada de retallades i congelacions acumulades.
• Reivindicar una pujada salarial justa, d’acord amb la responsabilitat del col·lectiu docent.
• Defensar col·lectivament els nostres drets laborals i professionals.

La Intersindical fem una crida clara a la mobilització i al compromís. Creiem que només amb unitat i determinació podrem revertir anys de menyspreu institucional i posar fi a una situació insostenible per al professorat de Catalunya.

La lluita comença el 10 de juny. Cal tornar a omplir els carrers, recuperar la força col·lectiva i tornar a situar la dignitat docent al centre del debat polític.

Ens hi juguem molt. 

El Departament d’Educació ha resolt amb sancions greus els expedients oberts al director i a l’administradora de l’Institut de l’Ebre, el centre educatiu de Formació Professional més gran del sud de Catalunya. Tots dos rebran una sanció de sis mesos de suspensió d’ocupació i sou, fet que confirma la gravetat de les irregularitats denunciades fa més d’un any per La Intersindical i la CGT.

Les sancions arriben després que l’alumnat hagi estat desenvolupant pràctiques dins el mateix institut sense contracte ni conveni, sense donar-se d’alta a la Seguretat Social i sense cap tutor/a d’empresa assignat. Alguns ni tan sols coneixien quina empresa els havia d’acollir. Aquests fets, denunciats el març de 2023, han estat corroborats per la Inspecció de Treball, que ja va declarar invàlids els convenis i va imposar una multa superior als 50.000 €. A més, dimecres 30 d’abril, la Inspecció va tornar a visitar el centre per investigar nous casos.

Des del 2021, almenys 18 alumnes han estat afectats per aquestes pràctiques fraudulentes. Els casos anteriors han prescrit. Inicialment només se’n tenien detectats quatre.

També s’ha confirmat que s’ha obert un nou expedient al director dimissionari, Armand Pons, per haver tallat tota comunicació del centre amb el denunciant durant mesos, una actuació gravíssima que vulnera el dret a la denúncia i la protecció dels alertadors.

A banda, l’auditoria encarregada pel Departament a la Intervenció General ha detectat irregularitats en la gestió de contractes menors, especialment pel que fa al fraccionament indegut de serveis. No es descarten reclamacions patrimonials contra els responsables.

La pressió sindical constant i la persistència del denunciant, Sergi Tur, han sigut clau per destapar i acabar amb aquestes pràctiques. A més, alertem que el model actual de Formació Professional, basat en la mercantilització i la dualització, afavoreix aquest tipus de vulneracions. Ens comprometem a continuar denunciant qualsevol irregularitat que posi en risc els drets de l’alumnat i dels treballadors i treballadores.

La Intersindical hem tramès una reclamació al Departament d’Educació per tal de reivindicar que no es pot obligar els docents a pernoctar fora de casa.

El dimecres 7 de maig van tenir lloc nomenaments telemàtic a fi de cobrir baixes temporals amb substitucions. En un d’aquests nomenaments, que no poden ser rebutjats si no és per una causa molt justificada, l’assignació del nomenament incloïa un requisit que considerem del tot excessiu i inacceptable: “Ha de tenir disponibilitat d’anar de colònies els dies 14, 15 i 16 de maig”.

La Intersindical recordem que els docents, com a treballadors públics que som, no estem obligats a pernoctar fora de casa ni a treballar 24 hores, 48 hores o 72 hores seguides, que és del que es tracta quan parlem d’anar de colònies.

En aquest sentit, hem fet arribar una reclamació a la Direcció General de Professorat i Centres Públics, a la Subdirecció General de la Inspecció Educativa i a la Subdirecció General de la Funció Directiva i Lideratge Pedagògic. La Intersindical considerem que es tracta d’un requisit “abusiu i injust, atès que no es pot obligar a treballar més de 48 hores seguides, més encara amb la responsabilitat que comporta i amb la precarietat del personal substitut i interí”.

En primer lloc, al text de la reclamació demanem que el Departament informi tant a la direcció del centre educatiu com als serveis territorials del Penedès “que no pot exigir els docents a anar de colònies, i molt menys posar-ho de requisit en un nomenament telemàtic”. En segon lloc, sol·licita que s’informi a la persona que ha acceptat el nomenament que no està obligada a anar de colònies i, en tercer lloc, que, un cop informada la direcció de manera adequada, s’incoï un expedient sancionador contra la direcció del centre si els fets es tornen a repetir.

Avui, 6 de maig de 2025, hem viscut un moment que marcarà un abans i un després per a l’educació infantil al nostre país. Per primera vegada, les reivindicacions del col·lectiu 0-3 han tingut veu al Parlament de Catalunya. Ha estat una compareixença històrica, inèdita fins ara, en la qual s’ha reconegut la necessitat de dignificar aquesta etapa educativa essencial per al desenvolupament integral dels infants.

La Intersindical hi hem estat al peu del canó, com ja fa temps que fem donant suport a la Plataforma Dignitat 0-3 i participant activament en totes les accions que tenen per objectiu posar al centre les necessitats de la petita infància, les famílies i les professionals de les escoles bressol. A primera hora del matí ens hem concentrat davant del Parlament per fer visible el clam d’un sector sovint invisibilitzat i precaritzat.

Les nostres demandes són clares i urgents: reconeixement del 0-3 com a etapa plenament educativa, inversió pública sostinguda, ràtios adequades, condicions laborals dignes, polítiques de conciliació reals i garantia d’un accés universal i gratuït. No podem continuar tolerant que aquesta etapa depengui de criteris economicistes o de la voluntat del govern municipal de torn.

Les escoles bressol i els serveis per a la petita infància han de ser un dret garantit, no una opció incerta. És hora que la Generalitat assumeixi la seva responsabilitat i revisi el marc legal per establir uns mínims de qualitat i corresponsabilitat institucional.

Continuarem lluitant perquè l’educació dels infants de 0 a 3 anys sigui una prioritat política, educativa i social. Perquè no són ciutadans del futur: són ciutadans del present. I avui han tingut veu al Parlament.

Visibilitzem l’etapa 0-3. Defensem-la. Guanyem-la.