La Intersindical rebutgem rotundament les declaracions de la consellera d’Educació, Esther Niubó, que ha presentat els estudis de Formació Professional com a “assequibles” pel fet de tenir, en molts casos, una nota de tall de 5. Aquesta manera de promocionar l’FP, basada en una suposada facilitat d’accés, no només menysprea la complexitat i la qualitat d’aquests estudis, sinó que ignora completament la realitat que viuen milers d’alumnes cada any.

“No es pot dir que són assequibles quan fa sis mesos se’n van quedar fora 30.000 alumnes…”, ha recordat Marc Martorell, portaveu de La Intersindical El Mon. La conselleria, en lloc de fer declaracions frívoles, hauria de concentrar els esforços a ampliar l’oferta pública de places, garantir-ne l’accessibilitat a tot el territori i desplegar polítiques per prestigiar de debò la Formació Professional.

La Intersindical fa temps que alertem de la manca de planificació i recursos en aquest àmbit, amb una distribució territorial desigual que obliga molts estudiants a desplaçar-se lluny de casa, sovint sense un transport públic adequat. Aquesta situació afecta especialment els menors d’edat i condiciona el dret a triar el propi itinerari formatiu.

L’FP no pot continuar sent el refugi on es vol arrossegar l’alumnat amb discursos condescendents. Ha de ser una opció de futur, de qualitat i amb oportunitats reals d’inserció laboral. És per això que reclamem més places públiques, més inversió, més proximitat i més respecte.

El país necessita una Formació Professional forta, vertebradora i digna. I, per aconseguir-ho, cal una conselleria que deixi de vendre fum i comenci a fer la feina.

La Llei d’Educació de Catalunya establia que, el 2017, les condicions laborals dels docents de la concertada s’havien d’equiparar a les dels docents de la pública.

Vuit anys després, aquest compromís continua incomplert. Malgrat això, els sindicats presents a la mesa de la concertada no han impulsat cap gran mobilització per fer efectiva aquesta equiparació. De fet, des del 2017, la diferència d’hores lectives entre els docents de la concertada i els de la pública no només s’ha mantingut, sinó que ha augmentat: fins a un 33% més a secundària i un 9% més a infantil i primària.

Aquesta desigualtat també afecta el personal d’administració i serveis (PAS), que, a més de treballar més hores que els seus homòlegs de la pública, han vist com la bretxa salarial s’ha ampliat encara més.

Davant d’un model sindical esgotat, els darrers cursos han portat vents de canvi al sector. Un primer símptoma ha estat la irrupció de La Intersindical, que, amb un model clarament diferenciat, ha passat de no tenir representació, ha passat a presidir el comitè de l’escola amb més plantilla, Jesuïtes Clot, convertir-se en la primera força sindical a diferents grups educatius, com les escoles Thau i Virolai, i estar representada a cada cop més escoles.

El segon canvi arriba des de la base. Conscients que si no ens mobilitzem tots a una no avançarem, comitès d’empresa de les principals escoles concertades, han convocat, l’1 d’abril, una mobilització des de la base: una consulta per l’equiparació de jornada amb els treballadors de la pública.

Els comitès convocants, que representen 2.000 treballadors i inclouen tots els comitès barcelonins amb representació de La Intersindical, fan una crida a la resta d’escoles del Barcelonès perquè s’hi sumin.

La consulta, fins i tot abans de celebrar-se, ja ha començat a donar fruits: mitjans de comunicació com diaris i ràdios s’han fet ressò d’aquesta reivindicació per un dret tan fonamental com “mateixa feina, mateixa jornada”.

La consulta sobre la llengua base de l’ensenyament impulsada pel govern del PP i Vox pretenia debilitar la presència del valencià a les escoles. Però el resultat ha estat justament l’invers: un suport clar i transversal al valencià com a llengua de cohesió, de futur i de país.

Per primera vegada a la història, una majoria de famílies de tot el País Valencià —no només de la zona catalanoparlant— ha votat majoritàriament a favor del valencià com a llengua vehicular. El 50,5% dels vots han estat per al valencià, un percentatge que arriba al 53% a infantil i que suposa un trencament simbòlic i pràctic amb la zonificació lingüística que té arrels històriques.

Aquest avenç no s’explica només per la inèrcia de les zones tradicionalment valencianoparlants. També en comarques castellanoparlants —com la Serrania, el Racó d’Ademús o l’Alt Palància— una part significativa de les famílies ha apostat per la llengua pròpia, desmentint el discurs que associa el valencià exclusivament amb sectors ideològics determinats. El valencià és assumit com a llengua compartida, també per qui no la té com a materna, però sí com a part indestriable de la seva identitat valenciana.

Aquest canvi de fons es reflecteix també a les escoles concertades, que per primer cop han hagut de sotmetre’s a la decisió de les famílies. El resultat és que en localitats com Alcoi —on la concertada ha vehiculat tradicionalment en castellà— s’ha produït un gir en favor del valencià amb un increment de la demanda del 35 al 60%. Això demostra que la llengua pròpia pot arrelar arreu quan es dona veu a la ciutadania.

El missatge és clar: el valencià no és patrimoni d’un grup ni d’una ideologia. És la llengua de tots i totes. I el poble valencià ha parlat: vol més valencià a les aules, també com a expressió de llibertat i de futur compartit.

La Intersindical celebrem aquesta fita històrica i exigim que es respectin els resultats, que es desplegui l’ensenyament en la nostra llengua amb garanties i que es posin tots els recursos perquè aquest mandat democràtic es faci efectiu, amb especial vigilància en els municipis i sectors on hi pugui haver incompliments.

El valencià ha guanyat malgrat les trampes. Ara toca consolidar aquesta victòria i construir una escola realment valenciana: arrelada, inclusiva i en català.

El futur del País Valencià és en valencià. Fem-lo possible.

La Mesa Sectorial del passat 18 de març ha servit per conèixer diversos canvis i posicionaments del Departament en qüestions clau que afecten directament el personal docent. La Intersindical informem dels principals punts tractats i manifestem les nostres valoracions.

Concurs de trasllats i comissions de serveis

El Departament ha confirmat que les persones que han participat en el concurs estatal no podran accedir al concurs autonòmic el curs vinent, a causa de la normativa vigent. A més, s’ha anunciat una reorganització de les comissions de serveis amb l’objectiu de reduir-ne el volum i restringir-les a casos justificats per “excepcionalitat”.

La Intersindical defensem el dret a una mobilitat efectiva, clara i justa. Cal garantir la participació del professorat en tots els processos i establir criteris objectius i transparents que no generin incertesa ni bloquegin opcions de continuïtat als centres.

Adjudicacions d’estiu i nomenaments

El Departament preveu que les adjudicacions d’estiu del funcionariat de carrera i en pràctiques es facin entre el 30 de juny i el 4 de juliol. Les adjudicacions per al personal interí es farien durant la segona o tercera setmana de juliol, centrades en les vacants, mentre que les substitucions quedarien per a finals d’agost.

Reclamem que s’asseguri un procés clar, amb informació prèvia i criteris coneguts. Les adjudicacions han de garantir estabilitat i han de prioritzar les vacants per sobre de la precarietat que suposen les substitucions. Exigim que el procés no esdevingui un experiment a última hora, com va passar l’estiu passat.

Mentories 4.0: condicions de treball i sobrecàrrega

El Departament reconeix que la ràtio de centres assignats per mentor o mentora pot arribar fins a 20 i admet que no es cobreixen les baixes. També rebutja el teletreball, tret d’algunes excepcions, i no veu problemes en l’excés de tasques.

La Intersindical denunciem la manca d’una regulació clara i el desgast d’aquest personal. Cal garantir condicions laborals dignes, cobertura de baixes i un model de suport a la digitalització amb recursos suficients i reconeixement real als centres.

Planificació educativa per al curs vinent

El Departament ha exposat els criteris que ha utilitzat per a planificar l’oferta educativa: natalitat, matrícula viva, capacitat d’edificis i ràtios. Tot i anunciar voluntat de reduir ràtios, especialment a I3, la planificació torna a beneficiar la concertada, que parteix amb totes les línies obertes.

Denunciem, una vegada més, l’infrafinançament de la xarxa pública, i exigim una planificació que prioritzi l’escola pública arreu del país. Les zones rurals han de tenir garantida l’escolarització i els recursos, i cal posar fi al greuge estructural entre la pública i la concertada. Surt al carrer els dies 26 i 29 de març per aturar els tancaments de 111 línies a la pública!

Estabilització i contractes de relleu

El Departament ha reconegut que encara treballa en els criteris per compensar les persones no estabilitzades. També s’ha informat que els nous contractes de relleu hauran de ser indefinits.

La Intersindical exigim transparència immediata i compensació per a totes les persones perjudicades pels processos d’estabilització, així com la garantia que cap lloc estructural serà cobert de manera precària o excepcional.

Reconeixement de tutories i complements a GES i ZER

Tot i que el Departament admet que no es poden pagar complements per limitacions tècniques de l’aplicatiu, no s’ha posat cap solució immediata sobre la taula.

Exigim el reconeixement econòmic i professional del treball docent, sigui quin sigui el seu destí, inclòs el professorat itinerant i aquell que exerceix al GES o a les ZER. Si no et paguen per la feina que fas, denuncia-ho!

Altres qüestions destacades

• Currículum de batxillerat: sense informació nova sobre la fusió de ciències, la manca d’hores de català i de filosofia. Reclamem una negociació real.
• Programa SENSEI: s’anuncia una nova convocatòria amb ajustaments. Cal veure si garanteix millores reals.
• Pla de salut: ens oposem a la imposició de tasques sanitàries als equips docents. Cal incorporar personal sanitari als centres educatius.
• Formació professional: reiterem la necessitat d’abordar l’equiparació dels cossos i de garantir que la nova Llei d’Ensenyaments Artístics es tracti amb participació sindical i del personal afectat.

La Intersindical continuem treballant per garantir els drets del personal docent, per una educació pública, catalana i de qualitat. No acceptarem retallades encobertes ni improvisacions que perjudiquin el col·lectiu. El nostre compromís és clar: defensar la dignitat professional i el futur de l’educació al nostre país.

La Intersindical donem ple suport a la jornada de vaga convocada el dimarts 8 d’abril pel personal laboral d’atenció educativa (PAE), una mobilització necessària i legítima per exigir la reclassificació professional i la dignificació de les condicions laborals del col·lectiu.

El personal PAE —educadores d’educació especial (EEE), integradores socials (INS), tècniques especialistes en educació infantil (TEEI) i fisioterapeutes— desenvolupa un paper essencial als centres educatius. Són professionals amb titulació, formació específica i un alt grau d’implicació, que dia a dia fan possible una escola més inclusiva i una millor atenció a l’alumnat. Acompanyen, escolten, intervenen, adapten i creen les condicions perquè totes les criatures puguin aprendre i créixer en igualtat de condicions. El sistema educatiu públic no pot funcionar sense elles.

Cal que aquestes professionals siguin reconegudes com el que són. És per això que reclamem:

• La reclassificació del personal PAE, amb el corresponent augment de sou.
• L’actualització urgent del conveni col·lectiu, que és del 2004-2008 i fa anys que hauria d’haver estat renegociat.
• La integració del personal PAE dins la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics, per reconèixer-ne la naturalesa educativa i no merament assistencial.

La Intersindical, malgrat no haver estat convidada a participar en la convocatòria, considera imprescindible estar al costat del personal PAE en aquesta mobilització. Ho fem per coherència amb el nostre compromís amb la comunitat educativa i amb la defensa dels drets laborals de totes les treballadores dels centres públics.

Reiterem la nostra defensa d’un sistema educatiu públic, inclusiu i de qualitat, en què cada professional sigui valorada i retribuïda de forma justa.

El 8 d’abril sumem forces pel reconeixement del PAE. Ens hi va la dignitat i el futur de l’escola pública.

La Intersindical hi serem. Perquè sense el PAE, l’escola no funciona.

SOM IMPRESCINDIBLES!

Avui representants de La Intersindical som a Sant Feliu de Llobregat per assistir a l’acte de presentació davant les direccions dels Centres de Formació d’Adults (CFA) de les línies generals de la nova planificació de l’educació al llarg de la vida. Des del sindicat donem suport a les reivindicacions de la Mesa d’Educació Pública de Persones Adultes, que denuncia la deriva privatitzadora del Departament d’Educació en aquest àmbit.

Durant la jornada s’han presentat els resultats de l’estudi iniciat el curs passat sobre el futur de l’educació de persones adultes a Catalunya. Tanmateix, entre els ponents hi figuren representants de fundacions privades que defensen el model de les anomenades “escoles de noves oportunitats”, una proposta que, de facto, implica una privatització encoberta del servei públic de formació d’adults. La presència d’entitats com la Fundació Bofill en aquest espai suposa una aposta per destinar recursos públics a entitats privades en detriment dels CFA, que es veuen relegats a un segon pla en benefici d’una xarxa paral·lela de centres amb un menor control i transparència pública.

Els Centres de Formació d’Adults públics ja són una veritable xarxa de segones oportunitats que ofereixen una formació reglada i de qualitat, adaptada a les necessitats de col·lectius en situació de vulnerabilitat i amb professorat qualificat. En lloc d’enfortir aquesta xarxa i garantir-ne l’expansió, el Departament opta per derivar fons cap a iniciatives privades, tot desvaloritzant el paper dels CFA i posant-ne en risc el futur.

La Intersindical exigim que els recursos públics es destinin a enfortir i ampliar la xarxa de CFA en lloc de finançar projectes privats que poden generar desigualtats i fragmentació en el sistema educatiu d’adults. També ens sumem a la denúncia de la Mesa d’Educació Pública de Persones Adultes davant la possible fusió dels dos CFA de Girona i vam ser presents a la seva concentració davant els Serveis Territorials com a mesura de pressió per evitar-la.

Aquesta amenaça de fusió ja ha estat denunciada per La Intersindical, que s’hi oposa frontalment. Podeu llegir el nostre posicionament aquí: La Intersindical diem NO a la fusió entre el CFA Girona i CFA Nou Girona.

Per abordar aquestes qüestions, la Mesa ha convocat una assemblea oberta telemàtica el pròxim divendres 21 a les 10h, on s’abordarà el rumb d’acció per defensar una educació d’adults plenament pública i de qualitat.

La Intersindical continuarem al costat de la comunitat educativa defensant un model d’educació pública, inclusiva, en català i arrelada al país.

Denunciem la greu negligència del Departament amb l’ocupació de places definitives el 2025-2026 i l’embolic amb la puntuació del C2 de català.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya actua de manera negligent i greu amb la incertesa que suposa que avui, 17 de març, el col·lectiu docent encara no tinguem clars els criteris concrets amb què se’ns obligarà -o no- a ocupar les nostres places definitives el proper curs 2025-2026. És un nou maltractament, del tot injustificable, per a tot el col·lectiu.

El Departament ha resolt la incidència sobre la puntuació del C2 de català en el cas d’aquells docents que havien obtingut plaça definitiva. Podeu comprovar que el còmput de punts del C2 de català ja apareix al total de mèrits de l’aplicatiu propi del país (aquests darrers dies el còmput total de punts, incloent-hi el certificat superior de català, només apareixia a l’aplicatiu del ministeri espanyol).