Convocatòria de Concurs-Oposició: Places per a Personal Laboral del Departament d’Educació

Docents en un examen d'oposicions

El Departament d’Educació ha publicat la Resolució EDF/4570/2024, que regula el procés de selecció per a personal laboral fix. A continuació detallem els punts més importants de la convocatòria:

Places convocades

Educador/a d’Educació Especial en centres públics (C1): 384 places, 54 reservades a persones amb discapacitat.

Integrador/a Social (C1): 59 places, 8 reservades a persones amb discapacitat.

Termini d’inscripció

Del 20 de desembre de 2024 al 22 de gener de 2025 (20 dies hàbils).

Requisits generals

Nacionalitat espanyola o d’un estat membre de la UE.

Titulacions específiques:

  • Educador/a d’Educació Especial: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social o equivalent.
  • Integrador/a Social: Títol de Tècnic/a Superior en Integració Social, Grau en Educació Social o equivalent.

Coneixements de català (nivell C1) i castellà (per a no espanyols).

Fases del procés

Oposició:

  • Primera prova: qüestionari tipus test sobre el temari (60 preguntes).
  • Segona prova: supòsit pràctic tipus test (10 preguntes).

Concurs: valoració de mèrits (experiència laboral, titulacions, formació, i coneixements lingüístics).

Taxa d’inscripció

Taxa general: 41,35 €.

Bonificacions i exempcions per a famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat o en situació d’atur.

Més informació

Podeu consultar les bases completes al DOGC:

👉 DOGC Resolució EDF/4570/2024

La Intersindical animem totes les persones interessades a participar en aquest procés i us oferim el nostre suport durant el procediment. Som al vostre costat! 💪

#Imprescindibles




Retallada educativa: sense matemàtiques ni literatura ni ciències, el batxillerat perd essència

Institut Joan Puig i Ferreter

La Intersindical expressem la nostra profunda indignació pels canvis que s’introduiran en el currículum del batxillerat a través de la modificació del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. Aquestes mesures suposen un clar retrocés en la qualitat de l’educació i s’imposen sensei diàleg ni consens amb la comunitat docent. No hi ha una veritable voluntat de millora educativa.

A més, denunciem que aquests canvis venen imposats per un requeriment del Ministeri d’Educació espanyol en aplicació d’un Reial Decret de 2020. La Generalitat, lluny de plantar cara, ha decidit acatar-lo sense oposar-se ni defensar les singularitats del model educatiu català. Aquesta submissió posa en evidència la necessitat urgent d’una sobirania plena de Catalunya en matèria educativa per evitar aquestes ingerències.

🔴 Quins canvis s’imposen?

1️⃣ Literatura Castellana i Literatura Catalana: de matèries de modalitat a optatives

Després de 15 anys com a matèries troncals, passen a ser optatives a primer de batxillerat. Això implica que l’alumnat podrà acabar el batxillerat sense haver cursat cap assignatura de literatura. Les humanitats i la literatura no són un luxe, són imprescindibles per entendre la identitat, la història i el món. Aquest canvi suposa un atac directe a la cultura i a la llengua pròpia de Catalunya i del conjunt del país. A més, aquest canvi va justament en contra de les demandes educatives de blindar la literatura catalana (com fan l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana o el col·lectiu Pere Quart, per exemple) i manté les dues hores de l’assignatura comuna de Llengua Catalana i Literatura, que són clarament insuficients a batxillerat.

2️⃣ Adéu a les matemàtiques obligatòries a Humanitats i Ciències Socials

Les Matemàtiques I i II deixen de ser matèries opcionals per a estudiants d’aquestes modalitats. Això limita l’accés d’alguns alumnes a graus universitaris d’economia, ADE o ciències socials, i en dificulta la transició cap a estudis superiors. Aquest canvi trenca amb un model que permetia a l’alumnat dissenyar itineraris personalitzats i adaptats a les seves necessitats acadèmiques.

3️⃣ Fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i de Física i Química a primer

A primer de batxillerat, Biologia i Geologia es fusionen, així com Física i Química. La reducció d’hores i la unificació de continguts dificultaran una preparació adequada per a l’accés a carreres universitàries com biotecnologia, enginyeries o ciències de la salut. Fins ara, les matèries es feien per separat perquè això permetia a l’alumnat triar itineraris més especialitzats, però aquest model ha estat desmantellat. És totalment inacceptable reduir encara més les ciències en els estudis postobligatoris.  

4️⃣ El Treball de Recerca perd pes en la qualificació del batxillerat

El Treball de Recerca (TR), una de les característiques distintives del sistema educatiu català, passa de representar el 10% de la nota final a tenir el mateix valor que qualsevol altra assignatura. Aquest treball era una eina fonamental per preparar l’alumnat per a les tasques universitàries, ja que fomentava la recerca, la investigació i l’autonomia de l’estudiantat.

🔴 Per què aquests canvis són un error?

🔹 Aigualeixen l’essència del batxillerat: Convertir la literatura en optativa, suprimir les matemàtiques com a troncals i rebaixar les hores de ciències redueix la formació integral de l’alumnat. El batxillerat no ha de ser només una preparació per a la universitat, sinó un cicle formatiu complet.

🔹 No afronten la manca de professorat: El problema no es resol eliminant assignatures fonamentals. El que cal és contractar i formar més professorat especialitzat. Eliminar matèries essencials és un pedaç que empitjora la qualitat educativa i empobreix l’aprenentatge de l’alumnat.

🔹 Limiten les opcions d’itineraris: La fusió de matèries com Física i Química o Biologia i Geologia restringeix la capacitat de l’alumnat per triar itineraris personalitzats. Això dificultarà el seu accés a determinats estudis universitaris, com ara ciències de la salut, biotecnologia o determinades enginyeries.

🔹 Submissió a l’Estat espanyol: Aquests canvis no responen a la millora educativa, sinó a la imposició d’un Reial Decret estatal de 2020. Fins ara, el model català havia tingut la flexibilitat d’adaptar les modalitats de batxillerat i la distribució de matèries sense rebre cap advertència de l’Estat. Considerem un fet greu que la Generalitat hagi decidit acatar aquesta ordre sense esgotar les vies de negociació i recursos jurídics.

🔴 Què exigim La Intersindical?

📢 Reversió immediata dels canvis: Mantenir les Matemàtiques com a matèria obligatòria a la modalitat d’humanitats i ciències socials, conservar la Literatura Catalana i Castellana com a matèries de modalitat i mantenir les assignatures de Física, Química, Biologia i Geologia separades.

📢 Exigència de diàleg amb la comunitat educativa i, ara especialment, amb la comunitat docent. Aquests canvis es pretenen imposar sense diàleg, en la pitjor línia que va representar l’ex-conseller Cambray. 

📢 Defensa de la sobirania educativa catalana: La Generalitat ha de defensar l’especificitat del model educatiu català i plantar cara a les ingerències de l’Estat. La Generalitat no pot actuar com un mer executor de les ordres de Madrid.

📢 Més professorat, no menys matèries: Contractar més professorat especialitzat en llengües i matemàtiques. L’educació de qualitat requereix recursos i professorat, no retallades en el currículum.

 

🔴 Per què la Generalitat no planta cara?

És inacceptable que, després de més de 15 anys de desplegament del model de batxillerat català, la Generalitat acati sense debat ni oposició una imposició estatal. No es pot acceptar que el Govern català es doblegui davant d’un govern espanyolista que vol desmantellar el sistema educatiu català. La Generalitat ha de defensar el seu model propi, basat en la cultura i la identitat del país.

No és la primera vegada que l’Estat pretén homogeneïtzar l’educació, però no ens hi resignarem. L’educació catalana es defensa i no es ven.

Defensem l’educació!

Defensem la sobirania educativa!

No a la retallada de matèries essencials!

La Intersindical, a favor d’un batxillerat complet, públic i de qualitat!




Els nivells de contaminació als entorns escolars de Catalunya: un risc inacceptable per a la salut infantil

A Catalunya, el 97,5% dels centres escolars que s’han analitzat superen els nivells de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta és una de les conclusions més alarmants de l’informe presentat per Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire als entorns educatius de Catalunya 2024.

Aquest estudi, basat en una campanya de ciència ciutadana realitzada durant el novembre de 2024, ha mesurat els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) en 79 centres educatius de Barcelona, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Olot i Vielha. Els resultats posen de manifest una realitat preocupant: només dos dels centres que s’han analitzat compleixen les recomanacions de l’OMS (10 µg/m³), i el 87,3% superen els límits establerts per la nova directiva de qualitat de l’aire de la Unió Europea, que serà d’obligat compliment el 2030.

Els municipis amb més afectació són Barcelona i Badalona, on la mitjana de contaminació als centres educatius arriba als 29 µg/m³, una dada superior fins i tot a la d’altres zones urbanes de l’estat espanyol. Aquests nivells són conseqüència directa de la proximitat als carrers amb alta densitat de trànsit rodat, especialment autopistes urbanes i eixos principals.

Impacte en la salut dels infants i treballadors

La contaminació per NO₂ afecta especialment els infants, ja que tenen una major freqüència respiratòria i un sistema immunitari immadur. Aquests nivells de contaminació poden causar problemes respiratoris crònics, dificultats en el desenvolupament pulmonar i un augment en els casos d’asma infantil. A més, els docents i treballadors també es veuen exposats a aquest risc durant la seva jornada laboral.

La Intersindical reclamem accions immediates i contundents per protegir la salut dels infants, joves i treballadors als entorns escolars:

  • Pacificació del trànsit: restringir els vehicles motoritzats al voltant dels centres educatius.
  • Zones de Baixes Emissions: implementar mesures efectives a totes les ciutats i pobles amb nivells elevats de contaminació.
  • Mobilitat activa i sostenible: fomentar els camins escolars segurs, l’ús de la bicicleta i el transport públic.
  • Naturalització dels entorns escolars: augmentar les zones verdes i espais de joc segurs al voltant de les escoles.

La Intersindical participem activament en iniciatives per promoure un model de mobilitat i urbanisme que prioritzi la salut de les persones i la sostenibilitat ambiental. Us animem a llegir l’informe complet d’Ecologistes en Acció i a implicar-vos en les accions locals per exigir una Catalunya més saludable per a tothom.

Enllaços d’interès:

Per uns entorns escolars lliures de contaminació, continuem treballant i lluitant!




Resum de la Mesa Sectorial d’Educació (Desembre 2024)

Mesa Educación Pública

La veritable lluita per una educació pública de qualitat, digna i plenament catalana és a les aules, als carrers i no tant a les meses de negociació. La Intersindical seguim ferms en la defensa dels drets laborals del personal docent i de l’educació pública del nostre país. A continuació us presentem un resum dels temes que es van tractar a la darrera Mesa Sectorial.

  1. Formació Permanent del Professorat

Defensem que la formació permanent ha de ser un dret, no una imposició. Els docents hem de tenir la llibertat de triar quina formació necessitem per millorar la nostra tasca educativa. Rebutgem la pressió que s’exerceix des d’alguns equips directius per forçar-nos a fer formacions no necessàries. Exigim que els claustres tinguin la capacitat de decidir sobre la formació dels centres i denunciem l’excés de continguts ideològics que es presenten com a imprescindibles, però que no responen a les necessitats reals del sistema educatiu.

Recordem a tots els docents que la direcció del centre no us pot obligar a fer un curs de formació concret, cosa que està passant els últims anys en alguns centres públics catalans.

  1. Inclusió i recursos

El model d’inclusió actual deixa desemparats alumnes i docents. Ens trobem amb aules saturades i una manca crònica de personal de suport. La pròrroga d’aquest model només perpetua una situació injusta. Exigim més personal especialitzat (vetlladors, tècnics de suport i especialistes) per garantir l’atenció que l’alumnat necessita. No podem acceptar un model que fa recaure tota la responsabilitat d’aquesta atenció en el personal docent. La nostra lluita és per una inclusió real, amb recursos i mitjans suficients.

Així mateix, volem recordar que un dels punts fonamentals que recull el decret 150/2017, d’educació inclusiva, és la baixada de ràtios. Sense unes ràtios assumibles és absolutament impossible tenir un model educatiu inclusiu.

  1. Gestió de la Borsa de Treball

Denunciem la fragmentació de la gestió de la borsa de treball entre diferents serveis territorials. Aquest sistema genera desigualtats entre docents i dificulta la transparència en el procés de nomenaments. Defensem la creació d’una borsa única, centralitzada i amb criteris clars i públics per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquesta és l’única via per posar fi a les situacions de privilegi i discrecionalitat en la selecció de personal.

  1. Comissions de servei a l’IOC

Denunciem l’opacitat del procés d’adjudicació de les places de l’IOC. Les comissions de servei permeten la selecció discrecional de personal, cosa que obre la porta al clientelisme i impedeix la igualtat d’oportunitats. Exigim que les places de l’IOC es cobreixin de manera ordinària i amb criteris objectius. Defensem la transparència i la igualtat de condicions en tots els processos de selecció pública.

  1. Conflictes als centres educatius

Les polítiques d’inclusió sense recursos i les pràctiques restauratives mal aplicades estan generant un augment de conflictes als centres educatius. Aules amb alumnes sense suport, sense límits clars i amb docents desbordats són el resultat d’aquest model fallit. Nosaltres exigim solucions reals: més personal de suport, protocols clars per gestionar els conflictes i la protecció de la salut mental i física del professorat i de l’alumnat. No podem assumir tasques que no ens corresponen, i encara menys podem tolerar situacions de risc per a la comunitat educativa.

El Departament d’Educació i la inspecció educativa, han de ser ferms en la defensa dels docents. Ja n’hi ha prou d’escombrar sota la catifa: les agressions als docents han de tenir unes conseqüències clares.

  1. Altres reivindicacions

Reclamem al Departament que es reprengui el debat sobre les condicions laborals. Exigim la recuperació del deute de sexennis, la reducció de la burocràcia, la millora de les retribucions i el respecte als nostres drets laborals. També hem demanat que es publiquin els resultats de l’avaluació de riscos psicosocials a l’IOC, on el deteriorament de les condicions laborals ha estat evident. Volem que es respecti el dret a la salut laboral i exigim la transparència total en les dades d’aquestes avaluacions.

  1. Inversió i recursos: El Departament s’ha de mullar

Les meses sectorials no poden ser un espai de tràmit. Exigim fets i no paraules. La inversió en educació ha de ser una prioritat política real, no una promesa buida. No acceptarem reformes educatives que no vagin acompanyades de recursos humans i materials suficients. Les polítiques d’austeritat han ofegat el sistema educatiu i han deixat aules desbordades, plantilles inestables i un professorat cada cop més saturat de tasques innecessàries. No volem més discursos de “modernització” que, en realitat, amaguen precarització. Volem recursos, personal i dignitat per a la nostra professió.

Així mateix, recordem l’espoli fiscal i la manca d’inversió que pateix el nostre país. Reclamem al Govern que exigeixi a Madrid els fons necessaris per a invertir, com a mínim, el 6% del PIB en educació, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya.

  1. La lluita continua: Ara més que mai, necessitem el vostre suport

Sabem que la lluita no es guanya a les meses de negociació. La nostra força depèn de la capacitat d’organització i mobilització del col·lectiu docent. Per això, fem una crida a la unitat i al compromís de tots i totes. Només amb la força conjunta podrem revertir les polítiques que degraden l’educació pública i avançar cap a un sistema educatiu català, just, digne i plenament sobirà. Nosaltres hi serem, sempre al vostre costat. La victòria no vindrà de les promeses del Departament, sinó de la nostra capacitat d’organitzar-nos i lluitar per conquerir drets. Junts ho farem possible.






La lluita per unes escoles dignes a Badalona arriba als Serveis Territorials del Departament d’Educació

Sindicats i AMPAs lliuren l’informe de deficiències als Serveis Territorials per exigir un pla integral de millora de les infraestructures educatives públiques de Badalona

Després de mesos de lluita i mobilitzacions, sindicats i AMPAs de Badalona han lliurat avui l’informe de deficiències de les instal·lacions educatives de la ciutat a la nova directora dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, Sònia Fernández Cuenca. Amb aquesta acció, s’exigeix al Departament que prengui part activa en la solució d’una emergència educativa que afecta la seguretat, la salut i el benestar de l’alumnat i el personal educatiu.

El lliurament de l’informe: pressió als Serveis Territorials del Barcelonès

Aquest matí, el nostre delegat de zona al Barcelonès, Gabriel Ramírez, juntament amb la resta de sindicats de la Junta de Personal Docent del ST del Barcelonès i les AMPAs de Badalona, han fet un pas més en la seva campanya “Badalona vol instal·lacions educatives dignes”. Després d’haver interpel·lat l’Ajuntament de Badalona, ara ha estat el torn del Departament d’Educació. La delegació, formada per representants sindicals, familiars i membres de la comunitat educativa, ha fet acte de presència a la seu dels Serveis Territorials del Barcelonès per entregar en mà l’informe de deficiències de les instal·lacions educatives de Badalona a la nova directora dels Serveis Territorials, Sònia Fernández Cuenca, i exigir un pla integral de remodelació i modernització a la ciutat. L’informe, que inclou les mancances detectades a 44 centres educatius públics de la ciutat (25 escoles, 9 instituts, 5 instituts-escola i 5 centres de formació postobligatòria), evidencia la necessitat d’actuacions urgents i estructurals.

A l’informe, es detallen greus deficiències que posen en risc la seguretat, la salut i la dignitat educativa de l’alumnat i el personal docent. Per protegir la imatge dels centres i evitar possibles represàlies, s’ha optat per presentar una versió de l’informe per a premsa, on les deficiències es presenten de manera generalitzada sense identificar a quins centres corresponen. Aquesta versió inclou també fotografies d’algunes de les problemàtiques més greus.

Principals deficiències detectades

L’informe que s’ha lliurat avui detalla un conjunt de deficiències que afecten la seguretat, la salubritat, la climatització i la mateixa estructura dels centres. Les més significatives són:

  • 🛠️ Problemes estructurals: presència d’amiant, despreniments de sostres i parets, barracons degradats amb més de 14 anys d’ús, terres amb forats i rajoles a punt de caure.
  • ⚠️ Deficiències de seguretat: cablejat exposat, interruptors trencats, sistemes antiincendis inoperatius, intèrfons inservibles, sortides d’evacuació bloquejades i ascensors fora de servei.
  • 🦠 Condicions insalubres: humitats, fongs, filtracions d’aigua, lavabos inservibles, presència de plagues de rates i coloms, i fonts d’aigua contaminades amb legionel·la.
  • 🌡️ Climatització i ventilació: calderes avariades, aules sense calefacció, finestres que no tanquen bé, ventilació insuficient i temperatures extremes a l’hivern i l’estiu.
  • 📚 Espais insuficients: menjadors i patis saturats, barracons en mal estat, aules desbordades i manca d’espais adequats per al personal docent i d’atenció educativa.
  • 🔧 Manca de manteniment: vidres trencats sense substituir, timbres fora de servei, rampes i escales en mal estat i arrels d’arbres que aixequen terres i murs.

Aquestes mancances, segons l’informe, no només posen en risc la salut i la seguretat dels infants i joves, sinó que també dificulten la tasca educativa, la convivència als centres i la pròpia funció dels espais educatius.

Un any de lluita per la dignificació de les escoles públiques de Badalona

Des del febrer de 2024, la Junta de Personal Docent i les AMPAs de Badalona no han deixat d’exigir solucions reals i efectives per a la precarització de les infraestructures educatives. La campanya “Badalona vol instal·lacions educatives dignes” ha tingut diverses fites rellevants:

1️⃣ Roda de premsa de denúncia (29 de gener de 2024): va ser el punt de partida per visibilitzar la problemàtica.

2️⃣ Presentació d’una moció al Ple de l’Ajuntament de Badalona (5 de febrer de 2024): es va aconseguir l’aprovació unànime per millorar les infraestructures, tot i que la inacció posterior ha generat frustració.

3️⃣ Constitució d’una comissió de seguiment (8 de juliol de 2024): es va crear per supervisar la implementació d’un pla de millores, però les seves reunions han estat escasses i sense avenços concrets.

4️⃣ Informe de deficiències de les instal·lacions educatives de Badalona (juny de 2024): l’informe inicial es va registrar a la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament i al coordinador educatiu.

5️⃣ Nova roda de premsa (19 de novembre de 2024): es va reactivar la campanya davant la inacció del consistori, sumant noves accions de pressió.

Reivindicacions principals

  • Pla integral de remodelació i modernització de les infraestructures educatives públiques de Badalona.
  • Coordinació efectiva entre Ajuntament i Departament d’Educació per posar fi als barracons i garantir instal·lacions dignes.
  • Increment de la inversió pública en educació per garantir manteniment, rehabilitació i modernització.
  • Creació d’espais d’interlocució real amb la comunitat educativa per prioritzar les accions necessàries.

Properes accions

Les mobilitzacions no s’aturen. Gabriel Ramírez, delegat de La Intersindical, ha avançat que, si no hi ha compromisos ferms per part de les administracions implicades, la pressió creixerà. “No acceptarem més excuses ni dilacions. Volem compromisos reals, terminis clars i pressupostos garantits”.

La Intersindical fem una crida a tota la comunitat educativa a mantenir la pressió social i sumar-se a les futures accions de denúncia. L’objectiu no és només exigir reparacions puntuals, sinó garantir la dignificació de les infraestructures educatives públiques de Badalona amb una aposta pressupostària clara i decidida.




La Intersindical celebrem amb cautela la decisió del Departament de mantenir les línies d’I3 a les escoles Alba i L’Espiga

La Intersindical valorem com un avenç positiu la decisió anunciada pel Departament d’Educació de mantenir les línies d’I3 a les escoles Alba i L’Espiga, sempre que es compleixi el requisit d’assolir una matrícula mínima de 25 alumnes per línia. Així i tot, considerem que aquesta mesura és qüestionable a l’hora de garantir la continuïtat i l’estabilitat d’una educació pública de qualitat i accessible a totes les famílies.

La condició imposada pel Departament suposa una pressió innecessària en un context de disminució de la matriculació i d’inseguretat en la planificació educativa a causa de la posterior matrícula viva. Per això reclamem que es prenguin mesures immediates i estructurals per afavorir l’accés de més famílies a aquests centres, especialment mitjançant l’ampliació de la zona d’influència que atorga els punts màxims en el procés de preinscripció. Aquesta ampliació és essencial per assegurar que les famílies que vulguin matricular els seus fills i filles a les escoles Alba i L’Espiga no pateixin cap desavantatge a causa de la seva ubicació geogràfica.

A més, exigim un compromís ferm i a llarg termini per part del Departament d’Educació per garantir que no es tanqui cap línia d’educació pública, ni a Ponent ni enlloc de Catalunya. La continuïtat de les línies és clau per a preservar la qualitat educativa, mantenir les plantilles docents i assegurar un equilibri territorial en l’oferta educativa. El tancament de línies afecta negativament la cohesió social i alimenta el trasllat d’alumnat cap a la xarxa concertada o privada, la qual cosa aprofundeix la segregació ja existent.

La Intersindical considerem que la defensa de l’educació pública ha de ser una prioritat per a qualsevol administració compromesa amb el futur del país. No podem permetre que decisions a curt termini posin en perill el dret universal a una educació equitativa i de qualitat. En conseqüència, instem el Departament a treballar de manera coordinada amb la comunitat educativa per implementar polítiques que garanteixin la sostenibilitat i el creixement de l’educació pública a llarg termini.

Seguirem amatents a aquesta qüestió i ens mantindrem al costat de les famílies, el personal docent i les entitats per assegurar que es compleixin els compromisos adquirits i per continuar avançant cap a una educació pública catalana, inclusiva i accessible per a tothom.

 




Aturem els cessaments: manifestació el 14 de desembre!

La Intersindical participem de la crida de diverses plataformes i sindicats per aturar els cessaments i defensar una estabilització justa del personal públic en abús de temporalitat. La situació que vivim és insostenible i afecta tant la qualitat dels serveis públics com els drets de les treballadores i treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 13 de juny de 2024 ha evidenciat, un cop més, que la legislació estatal no ha transposat correctament la Directiva 1999/70/CE, i ha perpetuat l’abús de temporalitat a les administracions públiques. Aquest abús no només impacta negativament en la vida de milers de treballadores i treballadors, sinó que també deteriora serveis essencials com l’educació, la sanitat i l’atenció social.

La Llei 20/2021, lluny de ser una solució, ha deixat moltes persones fora d’un procés d’estabilització just, i ha agreujat encara més la situació. És urgent reclamar:

  • L’aturada immediata dels cessaments.
  • Una estabilització real i justa per a totes les persones en abús de temporalitat.
  • La defensa dels serveis públics de qualitat.

És per això que convoquem tothom a participar a la manifestació del dissabte 14 de desembre, que començarà a les 10.30h davant de la seu de la Comissió Europea a Catalunya (Pg. de Gràcia, 90 – Barcelona).

Unim-nos per exigir:

  • Prou abús de temporalitat!
  • Cap interina al carrer!
  • Les que hi som, ens quedem!

No podem permetre que les administracions públiques continuïn vulnerant drets laborals i afectant la qualitat dels serveis essencials. La nostra lluita és per unes condicions laborals dignes i uns serveis públics que responguin a les necessitats de tota la societat.

La Intersindical hi serem! Ens hi acompanyes?