Parlem Obertament de Palestina en l’Educació: Un Dret i Deure

Dins del marc dels nostres centres educatius, és imperatiu poder abordar, amb una perspectiva crítica i equilibrada, aquelles temàtiques que toquen directament els drets fonamentals. Recentment, s’ha posat en relleu la necessitat de parlar de Palestina, un tema d’actualitat global que interpel·la els valors de pau, respecte i solidaritat internacional.

La legislació actual, com la LOMLOE de 2020 i els decrets d’educació primària i secundària de 2022, ens proporciona una base legal sòlida per a aquest tipus d’educació.

A La Intersindical, creiem fermament que parlar de Palestina és parlar d’humanitat. Ensenyar sobre els conflictes, els drets humans i les històries de resistència és part essencial de la nostra tasca com a educadors. La nostra responsabilitat és formar ciutadans crítics, actius i informats, que entenguin la complexitat del món en el qual viuen. Per això hem creat una nova secció de Materials al nostre web que s’anirà ampliant pròximament i on podeu trobar activitats per fer a classe amb els vostres alumnes.

Convidem tots els professionals de l’educació a unir-se a nosaltres en aquest esforç per #EducacioAmbPalestina i a fer servir la seva veu perquè als centres educatius #EnsenyemVida.

Parlem de PalestinaParlem de Palestina. Tenim cobertura legal




Mobilitzacions a la vista: Unitat sindical davant la inacció del Departament d’Educació en la Mesa Sectorial

Mobilització davant el palau de la generalitat.

Avui, 5 de desembre de 2023, s’ha celebrat una Mesa Sectorial d’Educació crucial amb la participació de la Consellera Anna Simó. Juntament amb la resta de sindicats hem abordat qüestions vitals relacionades amb les condicions laborals dels docents i l’estat actual de l’educació a Catalunya.

La Intersindical creiem absolutament necessari encetar un nou procés de negociació en el qual puguem incidir en tot allò que preocupa als docents del nostre país: un complement retributiu per recuperar el 25% de poder adquisitiu que hem perdut els darrers 20 anys, l’estabilització del personal interí, els recursos necessaris per a fer efectiva la inclusió, la reducció de ràtios, la degradació de l’ús del català als centres educatius, la recuperació de la democràcia als centres i la derogació del decret de plantilles, el calendari escolar i el blindatge del juliol, els currículums i la deriva de les polítiques educatives, la convivència als centres i molt més. Abans, però, la Conselleria planteja com a imprescindible poder tancar el capítol de les retallades, obert des de ja fa massa temps. 

Així doncs, en aquesta reunió, hem presentat de manera unida i coordinada amb la resta de forces sindicals les nostres demandes i inquietuds respecte les condicions laborals perdudes a causa de les retallades del 2010, amb més raó si tenim en compte els canvis econòmics i socials dels últims 13 anys.

Hem exposat a la Consellera la necessitat imperiosa de revertir aquestes retallades, especialment en aspectes com la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys, l’establiment del primer estadi als 6 anys i el retorn del deute contret per l’Administració amb els seus treballadors, i l’equiparació salarial de tot el personal docent de Formació Professional.

La resposta de la Consellera ha estat evasiva: s’ha excusat en la incertesa dels pressupostos amb la voluntat d’ajornar les negociacions fins a una futura confirmació del pressupost de 2024. Aquesta actitud ha estat rebuda amb descontentament per tots els sindicats, ja que considerem que reflecteix una manca de compromís real per part del Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’educació del país.

Finalment, i després de la insistència de la part sindical, el Departament d’Educació ens ha presentat un document que no contemplava el retorn del deute contret per la retallada dels estadis, ni una calendarització del retorn del caràcter lectiu de les 2h de reducció als majors de 55 anys. Així mateix, ens hem emplaçat el dia 13 de desembre per continuar negociant. Una negociació que haurà d’incloure, per força, aquests dos elements que mancaven avui. 

A més a més, La Intersindical insistim en la necessitat de calendaritzar un nou procés de negociació on es pugui parlar de tots els temes que indicàvem anteriorment.

Davant d’aquesta situació, anunciem la reactivació de les mobilitzacions unitàries. Per començar, fem una crida a tot el personal docent del país a concentrar-se el proper dia 13 de desembre als centres educatius per visibilitzar el malestar dels claustres per les condicions, de vegades precàries, en les quals ens veiem obligats a treballar.

Si la negociació no avança, les properes setmanes continuarem amb una escalada de mobilitzacions, sota el lema: “No és qüestió de pressupost, és qüestió de voluntat. Recuperem i millorem les nostres condicions laborals”.

És fonamental que romanguem units i actius en aquesta lluita. La situació actual demana una acció immediata i una resposta contundent per part de l’administració. La qualitat de l’educació i les condicions dels nostres professionals estan en joc.

Us mantindrem informats sobre qualsevol novetat i els propers passos a seguir. La vostra participació i suport són indispensables per aconseguir els canvis que tots desitgem i necessitem.

Per a més informació i detalls sobre les accions planificades, visiteu la nostra pàgina web i seguiu-nos en les xarxes socials.

Units, podem aconseguir un futur millor per a l’educació a Catalunya. Afilia’t a La Intersindical






Concentració a Via Augusta: No és qüestió de pressupost, és qüestió de voluntat!

Concentració 5D

📢 Millorem les nostres condicions laborals. No és qüestió de pressupost, és qüestió de voluntat!

📆 Aquest 5 de desembre ens concentrem a les 12:30 h davant del Departament d’Educació! (Via Augusta, 202, BCN).

🗣️ Els sindicats d’educació pública exigim una millora de les nostres condicions laborals. És per això que hem forçat la convocatòria d’una mesa de negociació amb la consellera Simó per aconseguir, com a mínim, revertir les retallades que es van aplicar fa més d’una dècada: la recuperació de les 2 h de reducció lectives als majors de cinquanta-cinc anys, els estadis a 6 anys amb el reconeixement del deute pendent i l’equiparació salarial de tot el personal docent de la FP.




Educació per a persones adultes: un llarg camí per recórrer

Aula moderna i lluminosa plena d'estudiants adults de diverses procedències participant activament en una classe de llengua, amb taules rodones i material educatiu modern

El passat 8 de novembre el Departament va convocar una mesa tècnica d’educació d’adults. Aprofitant l’avinentesa, La Intersindical Educació volem fer un comunicat per denunciar la deixadesa del Departament allò que fa referència a l’educació al llarg de la vida, i que passem a detallar a continuació.

Per començar, volem deixar clar que ens sembla un escàndol que faci més de deu anys que no surtin places de CFA al concurs de trasllats. Aquest parèntesi ha causat que ens trobem amb un 40% de centres on no hi ha cap docent amb plaça definitiva, i que només un 3% de CFAs comptin amb més de la meitat de la plantilla amb destinació al centre. Evidentment, això provoca que sigui difícil dur a terme un projecte de centre amb una plantilla estable i, en certs casos, impossibilita una democràcia real i efectiva dins del claustre. En conseqüència, exigim al Departament d’Educació que ofereixi les places vacants d’adults al proper concurs de trasllats i que el barem que concedeixi més punts en aquesta etapa educativa sigui l’experiència.

Ja que parlem de places no podem obviar que, d’ençà del 2006 -any en què el Departament d’Educació es fa càrrec de la xarxa d’escoles d’adults de Benestar Social-, la plantilla total només ha augmentat en un sol docent. No cal dir que, a la Catalunya dels vuit milions, la necessitat d’un sistema educatiu per a persones adultes és bàsic per assegurar que tota la població nouvinguda pugui aprendre la llengua del país i, en alguns casos, alfabetitzar-se. És per això que també denunciem que no s’hagi ampliat la xarxa de CFAs, cosa que causa que una part de la població no pugui accedir a aquests estudis, ja que tenen el CFA més proper a 30-50 km. Exigim que almenys cada capital comarcal compti amb un CFA i que s’ampliïn les dotacions de plantilla al centre per poder oferir més català i castellà per a nouvinguts, atès que les llistes d’espera solen ser inacabables.

Així mateix, hem d’afegir que cal que la cobertura de les plantilles sigui més específica per donar un millor servei a l’alumnat: tot sovint ens trobem amb nomenaments de docents que no tenen la capacitat d’ensenyar el Compètic, per exemple.

Pel que fa als docents de primària, exigim una equiparació en sou i horari amb el que té la plantilla de secundària, perquè en el dia a dia de l’escola d’adults no hi ha diferències entre el professorat del centre. També demanem la incorporació d’educadors socials i orientadors als centres; normalment l’alumnat necessita ajuda a l’hora de triar el camí laboral que més li convé. Demanem també que tots els centres d’educació d’adults disposin, d’almenys, una persona administrativa a temps complet.

La revisió i adaptació dels currículums és una tasca pendent. En aquests moments, la llei que regula l’EPA data del 1991 i el currículum del GES és de l’any 2009. Sabem que el Departament està elaborant un nou currículum de GES, i que espera implementar-lo el curs vinent. Esperem que sigui un currículum que mantingui les notes numèriques i que no sobrecarregui de més burocràcia el professorat.

El Departament d’Educació té una gran responsabilitat a l’hora de garantir l’accés a la formació reglada al llarg de la vida. Ja és hora que se li atorgui la importància que té amb un augment i estabilització de plantilles, amb una proposta de currículums adaptats a la realitat actual i una ampliació de la xarxa de centres públics de formació d’adults a Catalunya. Esperem que en prenguin nota allà on pertoca i que es posin mans a l’obra.