Prou barracons!

El Principat de Catalunya va tancar el curs passat amb 1.006 barracons, distribuïts en 421 centres. Malgrat que el mes de novembre passat el conseller d’Educació assegurava que «per primera vegada en 15 anys el sistema educatiu català ha baixat dels mil mòduls prefabricats», la realitat és que hi ha 975 barracons (506 en primària i 469 en secundària) que corresponen a 411 centres educatius, i que fa 7 i 10 anys ja hi havia menys de 1.000 barracons (al curs 2015-2016 eren 995 i el 2012-2013 n’hi havia 997), segons xifres del mateix Departament. El 2020-2021 hi va haver un pic de 1.046 barracons per la urgència d’espais provocada per la pandèmia.

Els barracons no només són precaris i insegurs, sinó que també afecten negativament la salut i el benestar dels estudiants i del personal docent. A més, els barracons poden limitar l’accés a l’educació per a aquells que necessiten més suport o atenció, com ara els estudiants amb discapacitats o les persones amb necessitats especials.

Així doncs, és urgent que el departament d’Educació inverteixi en la construcció d’escoles permanents i infraestructures educatives adequades per a garantir l’accés a una educació de qualitat per a tots els estudiants. Aquesta inversió no només millorarà la salut i el benestar dels estudiants i del personal docent, sinó que també promourà l’èxit acadèmic i la igualtat d’oportunitats per a tots els estudiants.

En resum, els barracons a l’educació són una mostra clara de la manca d’inversió en educació i de voluntat de tenir infraestructures adequades.

Prou barracons !

Intersindical-CSC

 




Terminis per a les adjudicacions d’estiu curs 23/24

Adjudicacions d’estiu curs 2023-2024

– Del 4 de maig al 15 de maig: personal substitut i personal interí.
– Del 4 de maig al 17 de maig: personal acollit a l’article 25.
– Del 16 de maig al 29 de maig: personal funcionari de carrera i en pràctiques.
– Del 9 al 22 de maig: Personal funcionari de carrera que depèn d’una altra administració educativa i sol·licita comissió de serveis a Catalunya.

– Fins el 19 de maig aquelles persones que tenen serveis prestats un cop tancada l’adjudicació.

– Personal substitut i interí del 4 al 15 de maig.

 

L’ordre de les fases de participació serà en el següent: 

 

1- Docents amb la plaça suprimida.
2- Personal funcionari provisional de processos selectius per oposicions fins a l’any 2022.
3- Comissions de servei i persones d’altres administracions que s’incorporen.
4- Personal funcionari amb les pràctiques pendents.
5- Personal funcionari que han obtingut plaça pel concurs de mèrits.
6- Personal interí i substitut amb un dia de serveis prestats.




A Jesuïtes-Clot La Intersindical s’imposa amb claredat a CCOO, UGT i USOC

La realitat sindical d’aquesta escola concertada ha fet un veritable tomb. A les anteriors eleccions sindicals, CCOO i UGT van empatar amb 6 delegats cadascun, i el tretzè membre del comitè d’empresa el va obtenir la USOC. Fa dos cursos, però, un grup de docents va constituir una secció sindical de la Intersindical. La feina de formigueta de la secció, sumada al projecte engrescador del sindicat independentista, va donar els seus fruits, i cada cop més treballadors s’hi van anar sumant.

Enguany, quan es va iniciar el procés electoral, ja es va fer evident el canvi que s’havia produït dins la plantilla, i la Intersindical va presentar 42 candidats, més del doble que la resta de candidatures. Finalment, les votacions han confirmat aquesta tendència, i la Intersindical ha obtingut el 46’7% del vots i 6 delegats, mentre que els altres 3 sindicats presents a l’educació concertada s’han repartit els 7 restants.

 




Ja podeu consultar l’Interconcertats d’abril, el butlletí d’educació concertada de la Intersindical

Ja teniu disponible el nº9 de l’Interconcertats, la nostra publicació d’educació concertada. Hi trobareu les noves taules salarials dels docents dels nivells concertats, els motius pels quals la resta de treballadors continuen cobrant el mateix i altres informacions del sector.




Horaris escolars: canviar-ho tot per no canviar res

El sistema educatiu actual viu en una voràgine de canvis i transformacions, d’acord amb el model de vida accelerada en què està immersa la societat actual. L’escola, concebuda com a eina de transformació social, ha de prendre consciència de la societat en què vivim. De fet, la  manera com organitzem el temps dels infants és una convenció que respon a pautes, valors i models de societat determinats. Els horaris escolars ens proporcionen una idea bastant ajustada del model organitzatiu d’una societat. Dit d’una altra manera, la forma com una societat organitza el seu temps ens proporciona informació molt valuosa sobre l’estructura social, els estils de vida i els valors en els quals se sustenta.

La modificació dels horaris escolars requereix una acció transversal (no serveix de res canviar la jornada dels joves si no es modifiquen la resta de temps socials), planificada (amb una intervenció pública compromesa amb la igualtat d’oportunitats educatives) i consensuada (en tant que afecta el conjunt de la comunitat). No té sentit  canviar un model  flexible com és la  jornada continuada per un model horari rígid, com és la jornada partida si, en la seva aplicació pràctica, la jornada escolar no s’incorpora a una política integral d’ordenació d’espais i temps socials. El problema no és només canviar el model de  jornada escolar, sinó que el veritable problema de fons són les jornades laborals dels pares i mares. És més, moure només els horaris escolars no conduirà a la millora generalitzada de la vida en família. Podrà beneficiar-ne algunes, però també en perjudicarà d’altres i, sobretot, els dificultarà l’organització quan vulguin o puguin tornar a estar laboralment ocupades.

El nostre ritme de vida fa que visquem per treballar, en comptes de treballar per viure. Necessitem poder gaudir de més temps amb els nostres fills i filles. Es parla de conciliació familiar i de què fem (o què farem) quan gaudim del nostre temps d’oci; però massa vegades no tenim temps per a fer-ho realitat. L’estrès del dia a dia no ens deixa moments de pau per passar estones amb els nostres fills, nebots, nets… Ens falten hores!

Variar els horaris escolars sense reestructurar les altres peces clau de l’organització social com el temps, la jornada laboral, la distribució de feines entre homes i dones, els serveis de suport a la família i la infància…, ens aboca a aprofundir en un model de família caracteritzat per la desigualtat de gènere. Un model horari ha de respondre a les necessitats educatives de l’alumnat i alhora facilitar la convivència familiar i promoure el descans necessari d’infants i adolescents, així com també vetllar pel benestar de tothom, també dels professionals dels centres educatius.

Per què no canviar el nostre horari i adaptar-lo als dels joves estudiants de secundària? Fem que els nostres infants de primària estudiïn el matí amb dos esbarjos, el segon més curt que l’actual, en què puguin dinar i descansar breument a l’espera que les famílies els recullin per passar més estona junts. Que puguin jugar amb ells a la tarda o portar-los a unes activitats extraescolars públiques i gratuïtes; que gaudeixin d’unes tardes llargues deixant més temps a l’oci infantil. No tota l’educació es fa als centres escolars, també amb les extraescolars, amb els valors familiars i amb el descans merescut. Actualment, moltes famílies només veuen els seus fills per sopar i dormir. Això no és conciliació familiar. L’única solució és lluitar perquè la majoria d’horaris laborals, si no tots, s’adaptin a una vida més saludable en què la vida familiar sigui l’eix principal. Per tot això, cal lluitar per una jornada matinal compactada per a tots els sectors productius.

 

 

 




Novetats en la gestió i control dels comunitats per incapacitat temporal (IT) a partir de l’1 d’abril de 2023

La persona treballadora no haurà de presentar cap comunitat de baixa, ni cap confirmació de baixa, ni l’alta mèdica a l’administració si aquestes són inferiors a un any.

Canvis destacats:

S’anul·la l’obligatorietat per part del treballador d’haver de presentar la còpia en paper dels comunicats de baixa i/o d’alta a l’empresa.

L’empresa o la mútua realitzaran les gestions oportunes de manera telemàtica i immediata amb la Seguretat Social i també amb Muface.

En els processos de baixes mèdiques, s’establirà el període concret de revisió mèdica.

Actuacions segons la durada de les baixes:

Entre 5 i 30 dies

1. El facultatiu del Servei Públic de Salut, de l’empresa col·laboradora o de la mútua, emetrà el comunicat de baixa indicant la data de la revisió mèdica prevista, que en cap cas excedirà en més de set dies naturals la data inicial.

2. En la data de revisió s’estendrà el comunicat d’alta o, en cas de mantenir-se la incapacitat, el comunicat de confirmació de la baixa. Després d’aquest comunicat de confirmació, els comunicats de continuïtat, mentre siguin necessaris, no podran ser de més de 14 dies naturals entre si.

Entre 31 i 60

1. S’emetrà el comunicat de baixa amb la data de revisió mèdica prevista que, en cap cas, excedirà en més de set dies naturals a la data de la baixa inicial, explicant llavors el comunitat d’alta o, en el seu cas, el corresponent comunicat de confirmació de la baixa.

2. Després d’aquest primer comunicat de confirmació, els comunicats de continuïtat, quan aquests siguin necessaris, no podran ser emesos amb una diferència de més de 28 dies naturals entre si.

Entre 61 o més

1. En aquelles incapacitats temporals que tinguin una durada estimada de seixanta-un o més dies naturals, el facultatiu del Servei Públic, de l’empresa col·laboradora o de la mútua, emetrà el comunicat de baixa, en el qual fixarà la data de la revisió mèdica prevista, la qual en cap cas podrà ser superior a 14 dies naturals a la data de la baixa inicial, i caldrà explicar-ne el motiu en el comunicat baixa o en el comunicat de continuïtat.

2. Després d’aquest primer comunicat de confirmació, els següents comunicats de continuïtat, mentre siguin necessaris, no podran ser emesos amb una diferència de 35 dies naturals entre si.

Normativa de referència:

BOE núm.4 de 5 de febrer de 2023 Sec. I, pàg. 1160.

RD 1060/2022, de 27 de desembre, que modifica el RD 625/2014, de 18 de juliol, en el qual es regulen determinats aspectes de la gestió i del control dels procediments per incapacitat temporal dins dels primers 365 dies de durada.

Ampliació de la informació pels mutualistes de MUFACE

En relació a com afecten aquestes novetats en la gestió i control de les comunitats per incapacitat temporal (IT) a les persones mutualistes de MUFACE, volem informar que en la normativa no hi apareix cap menció específica dirigida als treballadors públics, però sembla que MUFACE també té la intenció de modificar la seva gestió de les IT segons les directrius de les baixes electròniques ja explicades.

Amb aquest objectiu, el passat desembre de 2020 es va aprovar el PLAN MUFACE AVANZA 2021-2023, en el qual s’establiren les directrius estratègiques, les orientacions generals i els projectes que la Mútua posaria en marxa al llarg d’aquests tres anys. Alguns d’aquests plans tenen com a objectiu la simplificació dels processos administratius, i un d’ells era, justament, el dels tràmits per IT. Per tot això, ja es pot afirmar que els comunitats de baixa electrònics seran aviat una realitat.