La precarietat laboral s’acarnissa amb l’educació no reglada

El sector de l’educació no reglada s’ha caracteritzat històricament per la precarietat que pateixen la major part dels seus treballadors. Aquesta realitat es fa especialment evident en el cas dels professors que la integren, que cobren menys per hora treballada que els docents de l’educació reglada i que, per si fos poc, acostumen a ser contractats per jornades més curtes. A més, durant la pandèmia, els docents de l’educació reglada van continuar cobrant regularment els seus salaris, mentre que els de la no reglada van patir ERTO’s i acomiadaments.

Tot i aquests precedents, el passat febrer la patronal i els principals sindicats van pactar per al 2022 un increment del 2’5% de les taules salarials del sector. L’acord és lluny de revertir l’empobriment acumulat dels treballadors del sector, i situa l’augment salarial molt per sota del de la pujada de la inflació els darrers mesos. De fet,  consolida la pèrdua de poder adquisitiu.

Les negociacions, circumscrites únicament als despatxos, han tornat a demostrar els seus límits. Esdevé imprescindible, per tant, un canvi de rumb a l’educació no reglada. No hi ha dubte que, perquè les properes taules salarials trenquin tendència i permetin recuperar poder adquisitiu, caldrà cridar el sector a mobilitzar-se. En aquest sentit, des de la Intersindical ens oferim públicament a la resta de sindicats per començar a treballar en aquesta direcció.